Portalada de pedra molt curiosa a Falset

En l’antiga carretera de Reus a Falset i abans d’entrar a aquest poble, a l’altura amb de la N-420, a la dreta i a peu de carretera, hi ha aquesta portalada de pedra que es molt curiosa,

Crida l’atenció, la seva forma corbada casi rodona i com barrant el pas dues pedres també arrodonides.

En cada costat un mur fet de rocs de la zona, aguantant les terres avui en dia no cultivades, en forma de bancals.

Al fons de l’entrada hi ha un mur irregular, no massa gran.

Desconeixem dades d’aquesta Portalada de pedra, que crida l’atenció quan passem per allí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Quatre Torres d’Alella, mes que una masia

Les Quatre Torres,  està ubicada en el Passeig d’ Antoni Borrell, 1 d’Alella.

entrada i nom

Us passo la seva historia :

  • És l’antiga casa dels Senyors d’Alella, anomenada també la Casa del Terçó pels censos que rebia; més tard, degut a la seva construcció fou anomenada Les Quatre Torres.
  • El seu primer posseïdor conegut, va ser Galceran de Banyeres, el 1235.
  • Durant dues centúries foren Senyors de la Casa d’Alella els Desplà, Ardiaca Major de la Seu de Barcelona i Rector d’Alella.
  • Als Marquesos d’Aitona, successors dels Desplà, va comprar la finca, el 1670, Joan Baptista de Mata, conservada per la seva família fins a les darreries del segle passat.
  • Fou adquirida per la família Fabra Gil, un descendent del qual n’és actual propietari.

No podem dir que és una masia, actualment és una casa senyorial,  una construcció de planta rectangular, flanquejada en cada un dels seus angles per una torre de base quadrada i coberta per un teulat de quatre vessants.

El conjunt està format per una planta baixa i dos pisos, en els que destaca el ritme continuat de les seves obertures, especialment els balcons del primer pis.

És probable que hi hagi elements aprofitats d’altres construccions anteriors: és el cas d’una portalada adovellada en pedra, a la qual hi ha inscrita la data de 1629.

Per a mes dades sobre aquesta casa senyorial i fotografies podeu seguir aquest enllaç :

http://lescasesdalella.cat/casa/4191/les-quatre-torres/arquitectura

i També, a :

http://lescasesdalella.cat/casa/4191/les-quatre-torres/historia

Les Quatre Torres és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament d’Alella i Les Cases d’Alella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa, està situat en el Raval de Montserrat, núm. 14-20 de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa és un edifici neogòtic , va ser una obra de Lluís Muncunill dels anys 1900-1902, construïda al solar de Can Galí en substitució de l’antiga casa de la vila, on va tenir posteriorment la seu el Centre Excursionista de Terrassa, al mateix Raval, al número 13, davant per davant de l’actual Ajuntament. Constitueix una de les primeres obres terrassenques de l’aleshores arquitecte municipal, que seguia les tendències historicistes medievals que més tard el van conduir cap al modernisme.

Us passo dades històriques de l’Ajuntament :

  • L’encàrrec data de 1900, any en què es va enderrocar l’edifici existent al solar.
  • Muncunill va presentar el projecte en tres fases: el projecte d’estructures, el 1900; la façana, la galeria i la decoració interior el 1902, i el plec de condicions i el pressupost per als acabaments interiors el 1903.
  • Quan, el 16 de juliol de 1903, Muncunill va ser destituït com a arquitecte municipal, ja estava construït fins al primer pis; el saló de sessions s’havia inaugurat oficialment el 6 de juliol d’aquell any.
  • L’obra la va continuar el nou arquitecte municipal, Antoni Pascual i Carretero. El projecte va ser respectat, en línies generals, si bé la galeria amb deu buits d’aire neogòtic que Muncunill havia dissenyat per al segon pis i el gablet central que havia de contenir un rellotge varen ser eliminats.
  • En una restauració de 1986 es va poder recuperar el pinacle central i els que coronen la façana.

El material principal és pedra sorrenca de la muntanya de Montjuïc, un material que es troba a tota la façana i a bona part de l’interior, especialment el vestíbul, l’escala i la sala de sessions. L’ornamentació, esculpida també en pedra, s’inspira en el moviment organicista que obté les seves referències a la natura i que va ser impulsada pels teòrics Viollet-le-Duc, clarament medievalista, i Ruskin, impulsor del simbolisme anglès.

L’edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana profusament decorada on es combinen diversos elements arquitectònics i ornamentals propis de l’estil gòtic com els tres arcs apuntats de la portalada que configura un atri, les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de temàtica vegetal.

El primer pis compta amb una gran balconada a la qual s’obren cinc portes d’arc apuntat molt decorades. Al segon pis hi ha només quatre finestres amb una decoració menys profusa i el gablet projectat originalment i construït el 1986, que al centre allotja l’escut de la ciutat i un rellotge.

A l’interior hi destaca la gran escalinata de pedra coronada amb una claraboia amb vitralls, així com els enteixinats de guix de Jeroni Ablabó que guarneixen els sostres del saló de sessions i la sala de l’alcaldia. Del saló de sessions cal esmentar-ne també la triple portalada gòtica d’ingrés, els treballs de fusteria de l’arrambador i les motllures apuntades de les portes d’accés, obra de Pau Güell i la Galeria de Terrassencs Il·lustres, amb els retrats dels personatges destacats de la ciutat, segons una iniciativa sorgida el 1914 amb motiu de l’homenatge a Joaquim de Sagrera. En aquesta zona noble del primer pis s’ubiquen, als dos costats del saló, l’alcaldia, la secretaria, el despatx de l’arquitecte municipal i la comptadoria.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

De Masia a Restaurant, can Poal de Vallromanes

Can Poal està en l’ Avinguda  de Vilassar de Dalt de Vallromanes. És una masia situada a la dreta i al tocar de l’església parroquial, que segueix l’estructura típica de la casa rural catalana.

La masia de can Poal, és rectangular i conserva la mateixa estructura per la part posterior. Actualment no és simètrica, però possiblement, hi havia estat abans que se li afegís un cos a la dreta.

El carener és perpendicular a la façana, i la teulada és a doble vessant. Tota la façana és arrebossada, deixant al descobert les dovelles de la portalada d’arc de mig punt i les pedres que formen la llinda i els brancals de la finestra central. Les altres dues finestres foren obertes posteriorment i són sostingudes per una llinda de fusta. Quatre contraforts situats als angles sostenen els murs.

Actualment és un destacat restaurant de Vallromanes, us passo un enllaç al respecta :

https://etselquemenges.cat/restaurants/can-poal-com-a-casa

Can Poal és una obra del municipi de Vallromanes, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Vallromanes

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Barri antic de Canovelles

Com a complement a l’article d’ahir, on us vaig presentar l’Església de Sant Felix, situada dins del barri antic de Canovelles, avui , us presento unes imatges d’aquest barri.

Tot venint de la part mes nova de Canovelles, podem iniciar el recorregut a l’altura de l’Ajuntament I dirigir-vos a la ronda Nord, on trobareu una rotonda i la senyalització per on entrar  el nucli antic de Canovelles.

Us trobeu davant de Ca la Rosalia, seguiu pel carrer de Sant Fèlix, on a la dreta teniu una mostra d’una casa molt antiga.

Passareu, a l’esquerra, per davant de Can Valls,

tota la façana en blanc, us agradarà aquesta edificació de masia típicament catalana amb el rellotge de sol és present.

Seguiu travessant el nucli antic del poble, passareu a tocar de l’equipament municipal :

“El Campanar”,

on curiosament hi ha un allargat campanar i

no està adossat en una església, les campanes estan en funcionament i donen les hores.

La caseta del costat podeu veure la data de 1908 i curiosament el gravat de la figura d’un gos.

Al seguir, arribareu a l’Església de Sant Félix, on ahir vàrem dedicar l’article del dia. Edifici que data de finals del s. XI i inicis del s. XII.

Si seguiu carrer amunt hi ha els murs de la gran mansió de Can Castells, gireu a la dreta fins a l’antiga Era de Can Castells,

avui convertida en mirador i jardí públic.

Podeu veure la portalada de Can Castells, que cal destacar el escut heràldic, unes lletres i la data que ens sembla que digui de1820.

Bàsicament , com heu vist sols el barri antic es concentra en un sol carrer.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Sant Julià de Lliçà d’Amunt

L’Església de Sant Julià de Lliçà d’Amunt, està situada en el carrer de Costa de Can Puig, s/n. punt elevat sobre la població de Lliça d’Amunt.

Aquesta església s’esmenta com a tal l’any 1014 i fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059.

És d’origen romànic, comprovable no solament per ésser citada en documents sinó per les restes clares de romànic, fins i tot, es podria dir,

de preromànic per les finestres de l’absis decorades exteriorment amb elements de corda i de característiques pròpies del segle X.

En un principi, segurament era més petita que ara, una sola nau de dos trams i l’absis, tant sols.

Al primers del segle XV, es va fer una primera reforma consistent a dotar-la de dues naus laterals.

Durant  segle següent es va fer una nova ampliació clarament renaixentista, sobretot visible en la porta, se li va afegir un tram als peus, aleshores devia desaparèixer la portalada romànica, i el campanar.

Un segle més tard es va ampliar pel cantó de migdia, i finalment el 1946 es va allargar notablement, desplaçant l’absis a llevant, tot aprofitant els elements antics, i construint al costat sud la sagristia.

Us passo la seva historia :

  • La parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt s’esmenta com a tal l’any 1014
  • Fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059.
  • Inicialment, depenia del vescomte de Barcelona, després va passar a dependre del bisbe de Barcelona.
  • A mitjan segle XII, la cedí al monestir de Sant Miquel del Fai.
  • Va exercir el dret de presentació fins al segle XVIII.

 

Front de L’Església de Sant Julià, disposa d’un jardí molt agradable d’estar.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé