Cal Pastor de Santa Maria de Palautordera

Cal Pastor, està situada en la Ctra. Nova de Sant Esteve de Santa Maria de Palautordera.

També és coneguda per Mas Andreu.

Us passo la seva historia :

  • Casa possiblement existent des del segle IX.
  • Apareix en el fogatge de 1553.
  • La família Andreu visqué a la casa dels segles XIV fins al XIX.
  • L’any 1900 la família Ribas adquirí la casa.
  • Segons evidències trobades en reformar la casa, aquesta ha estat incendiada com a mínim dues vegades.
  • L’interior es va reformar el 1990.

La masia de cal Pastor,  al ser molt antiga que ha patit diverses ampliacions. Està orientada cap a l’est. La coberta és a dues vessants. Consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta annexes adossats a la dreta de la façana.

El conjunt està tancat per un portal.

La porta principal és dovellada. Algunes portes tenen arcs motllurats. A sobre seu hi ha una finestra de pedra d’arc pla decorada a sobre i a sota per replanells motllurats al seu interior hi ha un festejador.

A l’interior de l’edifici hi ha un celler i rebost, una escala de pedra i es pot apreciar, també, una porta pel forn de pa.

Cal Pastor o Mas Andreu,  està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Joan d’Horta de Barcelona

L’ Església de Sant Joan d’Horta està situada entre els carrers de  de Campoamor, 2-4, de la Rectoria, 1-3 i de Salses 35-37 a Barcelona.

L’església de Sant Joan d’Horta és un temple catòlic situat al districte d’Horta – Guinardó de Barcelona i pertany a l’arxiprestat d’Horta.

Us passo breument l’historia de L’antiga església de Sant Joan d’Horta :

  • Va ser construïda al segle x, en estil romànic.
  • Estava propera a les terres de la família Horta (o Orta), la principal família de la vila, a la qual va donar nom
  • Era sufragània de la parròquia de Sant Genís dels Agudells.
  • La seva ubicació era diferent a la de l’església actual, en el terreny de l’actual Club Tennis d’Horta, al nº 66 del carrer de Campoamor.
  • Era una església senzilla, de tres naus amb volta de canó i un campanar quadrangular amb merlets, que assemblava una torre de defensa.
  • El 1860 va esdevenir parròquia.
  • Aquesta església va ser destruïda el 1909, en el transcurs de la Setmana Tràgica.
  • Solament va quedar en peus el campanar, que va ser enderrocat el 1929.

Uns anys abans de la seva destrucció, hi havia ja un projecte per construir una nova església, ja que l’antiga havia quedat petita per a la creixent població d’Horta,

  • Es va posar la primera pedra el 24 de juny de 1905, en un acte presidit pel cardenal Casañas.
  • Així, després de la destrucció del temple el 1909 es van accelerar els preparatius per a la nova església, tot i que finalment no es va iniciar la construcció fins al 1911.
  • Les obres van durar sis anys, i l’església va ser inaugurada el 21 d’octubre de 1917.
  • L’edificació es va realitzar en uns terrenys més propers al nucli de la població.
  • El 1936 va ser incendiada en el transcurs de la Guerra Civil, i reconstruïda el 1939, tot i que les obres van prosseguir fins al 1980, ja que el 24 de juny d’aquest any es van inaugurar el portal i el timpà.
  • El 1948 es van instal·lar les campanes, conegudes per Miquela i Lluïsa.

La nova església d’Horta,  és d’estil neogòtic, amb unes mesures de 20 metres d’ample, 47 de llarg i 20 d’alt.

Té un creuer amb tres voltes, la central sobre quatre arcs torals, i un absis octogonal amb nou vitralls amb escenes de la vida de Sant Joan Baptista, a qui està dedicada l’església.

La façana presenta un portal amb tres arcs apuntats superposats, amb un timpà amb la imatge de sant Joan Baptista i la inscripció «el regne de Déu és a prop» (Mateu 3, 2).

Sobre el portal hi ha un gran finestral ogival, i ho flanquegen dues torres octogonals que recorden les de l’església de Santa Maria del Pi.

L’església de Sant Joan d’Horta és cap de l’arxiprestat d’Horta, que inclou les esglésies de Mare de Déu del Mont Carmel, Sant Antoni de Pàdua, Sant Marcel i Santa Teresa de Jesús.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de Cardedeu

La Rectoria esta en el  carrer Lluís Llibre, 25 amb cantonada amb la crta. de Cànoves  a Cardedeu.

La Rectoria es un edifici senzill, per ho antic i amb historia :

  • En el plànol de Cardedeu del 1777 s’ubica fora del que era el nucli urbà en aquell moment.
  • És possible que fos una masia abans de convertir-se en rectoria, però al segle XVIII ja tenia aquest ús.
  • Com d’altres edificis religiosos, va ser confiscada per l’Ajuntament de Cardedeu a l’inici de la Guerra Civil (1936-1939).
  • El novembre de 1936 va ser seu del POUM i el març de 1937 la va ocupar la Creu Roja.
  • Aquestes ocupacions van fer malbé l’edifici en general i el mobiliari en particular.
  • Quan es va acabar la guerra, la Rectoria va ser restituïda a la parròquia i ha mantingut el seu ús fins avui.

La Rectoria, està situada fora del recinte antic de la vila i a un carrer entre mig de l’Església, es una antiga casa de pagès.

Consta de planta baixa, pis i golfa, està coberta a dues vessants amb teula àrab. La façana plana és asimètrica, amb el portal d’arc de mig punt dovellat de grans dovelles.

Al primer pis hi ha un balcó de llinda plana; presenta altres tipus de finestres, una d’elles a la planta baixa, imitant el portal de mig punt dovellat.

A la part nord hi ha una finestra molt vella, amb motllures d’estil gòtic.

La Rectoria està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de la Presó de Caldes de Montbui

La Torre de Defensa d’una de les portes de la ciutat que es va fer servir com a presó. Té una estructura arquitectònica típica del sistema emmurallat i defensiu de l’Edat Mitjana.

La Torratxa és de forma gairebé semicircular per la part de fora de la ciutat antiga (carrer Major), en canvi per dins és gairebé recte carrer Corredossos, carrer que recorria interiorment la muralla, fet molt patent en totes les muralles que el que fan és buscar un major perímetre exterior per a una millor defensa.

Està formada per planta baixa i dos pisos. L’estructura està formada per murs de càrrega de maçoneria d’un considerable gruix, i per voltes fetes de peces de ceràmica concèntriques (semblant a la volta catalana). La coberta és plana i transitable, pavimentada amb peces de ceràmica. L’ampit de la coberta està rematat per merlets realitzats en una restauració recent, no gaire afortunats ja que no lliguen gens amb l’edificació anterior.

A la façana hi domina el volum per sobre la composició ja que no hi ha ordre en la disposició i en el tipus de forats; és potser la col·locació i les característiques d’aquests d’una manera indiscriminada al llarg de la història la que ha donat la imatge de la façana.

Us passo els dos diferents llocs que va estar La Presó de Caldes :

  • La presó era un dels símbols més grans de la sobirania i de la justícia, i per tant del poder. Caldes tenia una gran tradició en aquest aspecte, estava molt ben preparada amb una gran quantitat de jurisperits o advocats i procuradors.
  • La presó de la vila es trobava situada a la plaça, a la part del darrere de les termes romanes, en una de les sales de l’antic hospital (1619-1867). Es trobava a la part antiga de les termes i la porta d’aquesta donava al carrer del Pont i antiga Plaça Marsavall.
  • A la segona meitat del segle XIX la presó fou habilitada a la Torre septentrional del Portal de Bellit, en el camí de Bigues, on estava franquejada per dues torres de les quals una és habilitada com a presó.

La Torre de La Presó és una obra de Caldes de Montbui declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Portal del Pont de Caldes de Montbui

L’origen de la muralla en Caldes de Montbui és medieval. Ja al 1102 es documenta l’existència d’una muralla que protegia la vila, encara que ha sofert al llarg de la història moltes destruccions i posteriorment reconstruccions i restauracions.

Els portals primitius eren els quatre que marcaven els quatre punts cardinals, però al segle XVIII eren cinc; tots els portals tenien una capella on es deia missa.

Es conserva un document gràfic que mostra el traçat de les muralles poc abans que fossin enderrocades; és el “Plan Geométrico de la Villa de Caldes de Montbuy”, del 1840.

Una entrada a la Població de Caldes medieval es pel Portal del Pont, en queda poc, on hi ha col·locada una pedra amb l’Olla , que actualment és el símbol de Caldes de Montbui.

On podem veure el que resta de l’antiga muralla i arcada d’accés.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme del Brollador de la Font d’Igualada

La Creu del Brollador de la Font no es l’original,  aquesta creu imita l’estil barroc que tenia la inicial, esta situada en la Plaça de la Creu.

La creu fou obrada l’any 1954 per l’escultor Ernest Marco com a culminació del brollador projectat per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda.

Com us deia, aquesta creu venia a substituir l’antiga creu de terme existent davant del portal de Capdevila, documentada des de l’any 1409 i que l’any 1835 va ésser traslladada als jardins del cementiri on restà fins a la seva destrucció l’any 1936.

Si observem l’actual , la verge que hi ha en la part de darrere de la creu veurem que està en la mateixa posició i gest que la verge del retaule de Santa Maria.

La columna també imita la del retaule, en el capitell hi veiem quatre escuts; el davanter és el de la ciutat; els altres tres, més el del fust de la columna, són dels fundadors dels ordes religiosos que passaren per la ciutat i aquests són : Sant Ignasi, Sant Josep de Calassanç, Sant Claret i en el fust, Sant Francesc.

La Creu del Brollador de la Font és una obra del municipi d’Igualada i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades i aplicació al Text i Fotografies : Ramon Solé