Església de Sant Cristòfol de can Bordoi de Llinars del Vallès

L’església de Sant Cristòfol, coneguda també com l’església de Can Bordoi per trobar-se dins la finca d’aquesta  masia, concretament a la dreta tot abans d’entrar a la finca.

Dades històriques :

  • Originalment era una petita església romànica que depenia de la parroquial.
  • El temple el trobem ja documentat el primer quart del segle XI, al lloc anomenat coll de Can Bordoi.
  • l’antiga masia de Can Bordoi, pairalia documentada ja el segle XIII i en el fogatge de 1553 s’esmenta a “en Bordoy”.
  • L’edifici actual correspon a la restauració portada a terme a principis del segle XX.

L’església actual és un petit temple d’una sola nau, capçada per un absis poligonal i coronada al vèrtex de la teulada a doble vessant per un petit campanar d’espadanya.

A les cantoneres de l’atri apareixen un contraforts més decoratius que no pas com elements de sustentació que li donen al conjunt una sensació d’eixamplament.

Per a més dades sobre Can Bordoi, us passo aquest enllaç :

http://www.higiniherrero.cat/2018/03/09/el-manso-comas-de-can-bordoi/

Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme de Castellví de Rosanes

La Creu de Terme està a l’entrada del poble de Castellví de Rosanes.

Rosa Maria Asensei Estruch – 1990 / Generalitat de Catalunya

Es del segle XVIII, d’estil Barroc.

Rosa Maria Asensei Estruch – 1990 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una creu de terme de base circular concèntrica amb tres cossos superiors. El fust de la columna és poligonal, tot seguit ens trobem la base de la creu pròpiament dita formava per querubins.

Per últim, a manera de remat, trobem la creu, a un dels costats trobem el crucificat i a l’altre, la verge amb el nen. Els braços estan ornamentats amb motius voluntats.

La Creu de Terme del municipi de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat) és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Fem una Ullada fora de Catalunya : Iglesia de Santa María de Ejea de los Caballeros

Avui us presento dos articles

La iglesia de Santa María de la Corona se encuentra en el municipio de Ejea de los Caballeros, en la provincia de Zaragoza, comunidad autónoma de Aragón, España.

La planta de la iglesia está constituida por una nave única de cinco tramos y gruesos muros, cubierta por bóveda de cañón apuntado, soportada por grandes contrafuertes.

El ábside es poligonal de cinco secciones, con una ventana aspillada al exterior y abocinada al interior en cada una; se encuentra recorrido por una arquería ciega, con vanos abocinados y cubierta de horno nervada. El arco triunfal, apuntado, separa el presbiterio de la nave.

En el interior se encuentran una serie de capillas además del monumental coro elevado.

 

Recull de dades i Text : Viquipèdia

Fotografies : Ramon Solé

Fem una Ullada per fora de Catalunya : Ermita de San Bartolomé de Villahermosa del Río

Avui us presento tres articles

La ermita de San Bartolomé se encuentra a 8 kilómetros, aproximadamente, del núcleo de Villahermos del Río.

Su historia :

  • Se sabe que en el año 1333 existía, en este lugar, un templo en honor a San Bartolomé.
  • De hecho, cuanta una leyenda que un pastor encontró la imagen del Santo escondida entre las zarzas, a las que se acercó atraído por un extraño resplandor.
  • Es por ello que en el lugar del hallazgo se erigió una capilla donde se veneraba la imagen encontrada.
  • Pese a todo esto, el edificio que puede contemplarse en la actualidad data del siglo XVII,
  • Iniciándose su construcción en 1741 y acabándose en 1775, lo cual queda testimoniado por inscripciones existentes en la fachada y en la parte posterior del ábside.

Se trata de uno de los santuarios más monumentales de la comarca del Alto Mijares y posiblemente uno de los más populares.

La casa del ermitaño está adosada a la ermita, y junto a ella, se construyó la hospedería sobre tres arcadas.

La ermita presenta planta rectangular, y techumbre a dos aguas, en la que destaca en la cabecera de la planta una cúpula asentada en un tambor poligonal, y rematada con tejas.

En la actualidad la zona se ha puesto en valor y se ha construido en sus alrededores cabañas rurales, así como un área recreativa con instalaciones como paelleros, mesas y bancos, agua potable…

La ermita de San Bartolomé es un lugar de culto declarado de modo genérico Bien de Relevancia Local.

 

Text ; Viquipèdia

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Torre Castanys – Museu dels Volcans d’Olot

La Torre Castanys esta situada en el Parc Nou d’Olot.

Us passo la seva historia :

  • Fou construït per Llorenç Castanys, que comprà la finca, abans Casa i hort de l’abat, a l’estat.
  • El 1844 Fontserè dissenyà una vil-la molt hàbilment composta, a partir d’un estricte eix de simetria i amb una clara influència italiana.
  • El 1943 es convertí en parc municipal.

La Torre és de planta rectangular rodejada d’un parc i jardins contemporanis a l’edifici. A la façana principal destaca l’escalinata que forma un dibuix poligonal que porta al primer pis on es pot veure una galeria amb tres arcs de mig punt. Les finestres de la planta i del pis també són d’arc de mig punt. Es pot veure una torre central situada sobre la part central de la façana.

Antic jardí de la Torre Castanys del segle XIX, avui és el jardí botànic d’Olot, amb una gran diversitat d’espècies vegetals de bosc caducifoli mixt. A la torre s’hi ubica el Punt d’Informació del PNZVG i el Museu dels Volcans.

La Torre Castanys és un edifici d’Olot declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Oficina Turisme d’Olot, Museu dels Volcans i Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l’Església de Cornellà de Llobregat .

Us passo la seva historia :

  • En el lloc on es trobava una finca agrícola al segle II, va ser on s’edificà al segle VI una primitiva església paleocristiana.
  • La actual és la tercera que, en la història de la ciutat de Cornellà, es construeix en el mateix lloc.
  • La primera d’elles era en construcció al segle XI, entre 1065 i 1095, anys en què hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà.
  • Als segles XV i XVI s’hi obriren diverses capelles laterals.
  • Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí una nova església al mateix lloc de l’anterior que és la fou destruïda el 1936.
  • Fotografia de l’antiga església abans de la Guerra Civil

  • L’actual, doncs, es va encarregar el 1939 a l’arquitecte E. Mora i Guasch, que la va construir al mateix lloc, però capiculada.
  • La reconstrucció va començar el 1940, data en què es va col•locar la primera pedra, que va ser beneïda el 1948.
  • L’antiga rectoria, que s’ha conservat i que, en principi estava al davant, és l’Arxiu Municipal.

Amb relació a l’actual església, el material principal amb el que es va construir l’església  va ser de maó vist i amb teulades de teula.

L’edifici actual està format per una sola nau amb transsepte, un absis poligonal amb capelles per als costats.

El campanar és octogonal a la part superior, ja que comença amb una planta quadrada.

La façana està formada per una rosassa amb vitralls, envoltada amb dues torres als costats, de planta quadrada, amb finestres allargades, igual que al campanar.

L’estil és d’un monumentalisme de postguerra de caràcter força retrògrad, cercant formes neoromàniques.

En un costat  de l’església, hi ha un jardí amb un bonic sortidor d’aigua.

L’Església de Santa Maria és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont Vell de la Bisbal d’Empordà

El Pont  Vell està situat sobre el riu Daró, entre el carrer del Pont i el carrer Cavallers.

Us passo la seva interesant historia :

  • El Pont Vell va ser construït a la sortida de la muralla pel portal del carrer de la Riera, amb la finalitat de comunicar la vila medieval de la Bisbal amb el camí de Girona.
  • El pont era fortificat; posseïa una torre amb portal al centre.
  • La data de construcció és el 1605, segons consta a la placa conservada al pont, encara que l’origen del pont és molt més antic.
  • Des de la fundació de la Bisbal consta l’existència de dues vies: una cap a Cruïlles travessant el riu i una altra que, per la seva riba dreta, arribava als pobles de la muntanya.
  • El Pont Vell de la Bisbal va ser escenari del fet d’armes esdevingut el 14 de setembre del 1810, quan les tropes del general O’Donnell van atacar la vila i empresonaren tota la guarnició francesa.
  • O’Donnell fou lleugerament ferit damunt el pont, cosa que li valgué el títol de comte de la Bisbal, concedit per les Corts de Cadis.

Sobre la seva construcció podem dir que consta de dos grans arcs escarsers que s’uneixen en un gran pilar central de base poligonal irregular, aquests arcs són de carreus ben escairats als paraments exteriors i interiors i de paredat a la volta.

També, hi ha carreus de pedra a les bases dels pilars laterals i a les cantonades sobresortints del pilar central. El pas de vianants és pavimentat.

El Pont Vell conserva una placa amb un relleu on apareix l’escut de la Bisbal i la data del 1605.

És va fer la rehabilitació del Pont Vell, durant l’any 2005.

El Pont Vell és una obra que està protegida com a bé cultural d’interès local.

Fotografia de Joaquima Pellicer Solà

 

Aquest article està dedicat a :

Joaquima Pellicer Solà , filla, poeta i enamorada de la Bisbal d’Empordà (col·laboradora d’aquest Bloc)

Recull de dades : Ajuntament de La Bisbal i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Recull de Postals antigues : Ramon Solé