L’antic Hospital de Sant Miquel de Tossa de Mar

Durant aquesta setmana, dedicarem els articles al Municipi de Tossa de Mar (Girona)

L’antic Hospital de Sant Miquel esta situat en l’Avinguda  del Pelegrí, 8  amb cantonada el carrer Maria Auxiliadora de Tossa de Mar

L’antic Hospital va ser fundat l’any 1773 per voluntat del prohom de la vila Tomàs Vidal i Rei, considerat un precursor dels “indianos”.

 

Molt abans de la liberalització dels ports espanyols pel rei Carles III, el 1765, Tomàs Vidal ja havia fet dos viatges a Amèrica: a Puerto Rico i a Guatemala.

Quan tornà a Tossa, va deixar gran part de la seva fortuna per la construcció d’un hospital de caritat per als pobres de la vila.

L’edifici, de dimensions considerables, consta d’un cos rectangular de dues plantes ordenat a l’entorn d’un claustre.

En un dels laterals hi ha situada la capella dedicada a Sant Miquel, advocació pròpia dels hospitals del s. XVIII a Catalunya.

Cal destacar la imatge de Sant Miquel de l’altar major, de factura barroca popular, obra del taller local de Cas Fuster.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_Sant_Miquel

Cal destacar que en l’any 1903 va ser convertit en Convent de monges i Escola. Per últim, des de l’any 1984 fa funcions de Casa de Cultura.

L’antic Hospital de Sant Miquel, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament i Oficina de Turisme de Tossa de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Hospital Xifré pels pobres d’Arenys de Mar

Per arribar a aquest edifici, podeu pujar per la gran escalinata, que hi ha en la Riera del Pare Fita, 61, d’Arenys de Mar.

A dreta i a esquerra hi ha jardins a diferents nivells, fins arribar a l’edifici de l’antic Hospital Xifré.

L’Hospital Xifré es va començar a construir el 1844 i les obres van finalitzar el 1848.

L’edifici Xifré, o Hospital Xifré, és un edifici públic d’Arenys de Mar construït per iniciativa de l’indià Josep Xifré i Casas com a «hospital per a pobres malalts», amb escriptura pública atorgada pel notari Joan Prats el 27 de desembre de 1849, i un cost final de prop de 500.000 pessetes.

L’edifici ha estat atribuït als arquitectes Josep Buixareu Gallart i Francesc Vila, i és d’estil neoclàssic català.

Té una planta en forma de «U», amb un cos rectangular de 53 x 14 m i amb dos petits cossos que sobresurten als extrems per la part posterior assolint els 22 m.

Tot l’edifici és format per voltes de quatre punts sobre pilars de maó, formant tres llargues crugies, que als dos extrems es converteixen en quatre (el sector que sobresurt a les ales laterals és, de fet, una altra crugia). Tant la planta baixa com els dos pisos tenen la mateixa estructura.

L’exterior de l’edifici és força llis, amb pilastres acanalades adossades i una lleugera cornisa en la divisió dels pisos. La planta baixa és formada per tot un seguit d’arcs de mig punt, el primer i segon pis tenen obertures rectangulars en sentit vertical amb balcons.

Coronaven l’edifici grups escultòrics i un fris de terracota, ara desapareguts a causa de les gelades, van ser obra de Damià Campeny, que donaven al conjunt un contrast cromàtic, característic de determinats edificis del neoclassicisme català.

Us passo un document sobre :

L’ARQUITECTURA  DELS  INDIANS  AL  MARESME:  EL  XIFRÉ  D’ARENYS  DE  MAR

https://core.ac.uk/download/pdf/39100577.pdf

Actualment, aquest edifici va ser adquirit per l’Ajuntament d’Arenys de Mar, per us de dependències  publiques municipals.

 

Informació treta de Viquipedia i Ajuntament d’Arenys de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La capella d’en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia de Barcelona

La capella d’en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia, esta entre els carrers de  Carders i de Montcada de Barcelona.

L’any 1150, sota la iniciativa del burgès Bernat Marcús, es va construir, aquesta Capella romànica que originàriament formava part d’una pensió per a viatgers, un hospital per a pobres, i un cementeri, situats al camí que conduïa al Vallès, avui el carrer Carders. El bisbe li concedí l’autorització el 1147, però sembla que les obres no s’iniciaren fins al 1166, i van acabar el 1188.

Al final del segle XIII, la confraria dels “Troters de bústia”, formada pel servei de correus creat pel mateix Marcús, es posava sota l’advocació de la Mare de Déu de la Guia, ubicada a la capella.

La capella és l’únic element que resta del conjunt. Construïda amb carreus ben tallats de pedra de la muntanya de Montjuïc, és de planta rectangular coberta amb volta de canó. L’absis suprimit el segle XVIII i substituït per una testera recta, ens és desconegut i tampoc no sabem quan fou construïda la cripta que es compon de tres petites naus, una de volta de canó i dues de creuament amb planta quadrangular i octogonal, respectivament.

Els murs exteriors apareixen articulats en tot el seu perímetre visible per un registre d’arquets cecs sota el ràfec, d’influència lombarda, sostinguts per mènsules, algunes figurades. Al mur lateral hi ha una porteta secundària i sota un arc cec, una Mare de Déu gòtica.

L’accés principal és a la façana i, com aquesta (incloses la teulada, la finestra i l’espadanya) fou refet el segle XIX.

Entre 1916 i 1917 s’afegí la reixa que alinea la capella amb l’edifici del Carders al qual s’adossa.

La decoració ha sofert diverses modificacions, patí els incendis de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil i fou restaurada el 1954, moment en què se suprimí el pis superior.

La Mare de Déu original va ésser substituïda i a la sagristia es guarda una petita capelleta portàtil, que es duia a casa dels malalts que la demanaven, on hi ha una imatge de la Verge de la Guia, reproducció en petit de la que es venerà a l’altar major fins al 1936.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_d%27en_Marc%C3%BAs

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé