Creu de Terme de Prades

Avui us presento dos articles

La Creu de Terme, esta situada entre la plaça Major i la Plaça de Sant Roc de Prades,

concretament, davant la porta lateral que s’obre vora el Portal de la Creu de l’antiga muralla i que era una de les sortides a fora muralla en el seu temps.

Segons es creu, pot ser possible que es construís en el segle XIII.

Aquesta Creu de Terme, també es coneguda com la Creu de Sant Roc.

La finalitat de la Creu de Terme era el delimitar les diferents particions o fites del poble; ha Prades hi ha fins a tres Creus de Terme.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Arxiu Rasola

Que són les Creus de la Santa Missió ?

Segur que he vist alguna creu on hi ha escrit “Santa Misión “i l‘any, en algun poble o ciutat, i podria ser que us haguéssiu fet  aquesta pregunta :

Que són les Creus de la Santa Missió ?

La Santa Missió era un conjunt de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que eren fetes amb una durada aproximada de deu a quinze dies, en una parròquia o localitat per un o varis s sacerdots, anomenats missioners,  per tal d’adoctrinar els fidels en el decurs d’unes jornades.

Lloc : Canoves

Us passo dades històriques sobre La Santa Missió :

  • El nom i la pràctica són molt antics; ja s’anomenaven missions les prèdiques de Vicent Ferrer i Mateu d’Agrigent.
  • La pietat post tridentina els donà un nou impuls al llarg dels s. XVII i XVIII.
  • Però no foren ben institucionalitzades fins a la primera meitat del s. XIX. Un dels seus principals predicadors i propagadors fou sant Antoni M.Claret, que fundà la Congregació de Missioners de l’Immaculat Cor de Maria, o missionistes.
  • Tingueren una gran activitat en aquest camp els jesuïtes, els dominicans i moltes congregacions catalanes nascudes amb aquest fi específic el s. XIX. van ser potenciades després del Concili de Trento .

Però les creus que podem trobar avui en dia, són majoritàriament construïdes en el segle passat.

Lloc : Cardedeu

Després de la guerra civil espanyola la Santa Missió es va fomentar de manera especial per part de la dictadura Franquista,

Corró d’Amunt – Les Franqueses del Vallès

indirectament, es va convertir en una exaltació del nacionalcatolicisme promogut pel regim, així els fidels acudien a les esglésies de forma massiva a escoltar els sermons dels sacerdots;

les dones havien d’acudir amb mantellina negra al cap, les cames tapades amb mitges i màniga llarga i, els homes, si duien barret o boina se l’havien de treure,

per tant estadísticament, el poble espanyol tenia molta fe…

Granollers

Granollers

Granollers

Com a record de l’esdeveniment, en moltes parròquies o localitats es van construir creus testimonials, amb la data en que es va portar a terme “La Santa Misión”.

Sant Joan Despí

En el cas de Vilanova del Vallès, abans d’arribar a l’Església de Santa Quitèria,

hi una creu on veiem que hi ha tres cartells conmemoratius, segons la data de realització :

Aquesta la data de Renovació – 1939 (año de la victoria)

Es curiós que encara avui en dia, trobem aquest tipus de monument arreu de Catalunya…

 

Recull de dades : Enciclopèdia Catalana, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El regal d’una font, al poble de Martorell

La Font de la Mina, es molt antiga, està situada en l’avinguda de Vicenç Ros i Batllevell amb la plaça  de la Font de la Mina de Martorell.

Aquesta Mina d’aigua natural, es deia fa segles en rere, La Font de la Sort.

Va ser donada el poble de Martorell per Joaquim Par i Pairet un destacat notari de la vila en l’any 1818, tal com unes rajoles ens ho explicant.

Durant aquest 200 anys ha sofert reformes destacables, està en un lloc tranquil  d’aquesta població,

amb seients que ofereixen la possibilitat de fer un descans o un petit àpat.

Us passo un enllaç, que fa referencia a La Font de la Mina, quan es va celebrar el seu bicentenari amb una festa commemorativa, axó va ser l’any passat  :

https://noticies.martorell.cat/la-font-de-la-mina-celebra-el-seu-bicentenari-amb-una-festa-commemorativa/

Fotografia Arxiu Rasola

Si no coneixeu La Font de la Mina

i esteu per Martorell, podeu adreçar-vos a veure-la.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Francesc Macià, l’Escola del Poble de Vilassar de Dalt

L’Escola Francesc Macià , esta ubicada en el carrer Pius XII, 26, de Vilassar de Dalt.

Us passo detall històric d’aquesta Escola :

 Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951) va ser l’autor de l’escola Francesc Macià de Vilassar de Dalt, de la que ens diu la descripció tècnica; edifici civil destinat a grup escolar amb planta de creu formada per dos cossos col-locats perpendiculars entre ells.

Consten de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües, amb el carener paral-lel a la façana i una coberta a dues aigües en el cos perpendicular.

Destaquen les grans obertures en la façana que recorren la planta baixa i el pis, les dues portes amb trencaaigües al damunt i els ulls de bou de les golfes.

Els paraments són arrebossat, llisos i pintats de groc. Els angles estan reforçats amb carreus de granit i la teulada acaba amb un ràfec fet de diverses filades de maons.

A la façana occidental s’hi adossa un cos amb una escala exterior, amb la barana d’obra rematada amb ceràmica.

Francesc Macià, l’Escola del Poble de Vilassar de Dalt

 

 

Recull de dades : Relats en Català i Ajuntament de Vilassar de Dalt

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

1915, arribada del primer autobús al poble de Vallromanes

Durant l’any 1915, va estar enllaçat el poble de Vallromanes gràcies a un autobús, que van establir amb un servei regular  fins l’Estació de Tren del Masnou, parant a Alella.

La única parada dins del poble era a la Riera de Vallromanes amb el carrer Vista Alegre.

Actualment, la línia es de Granollers a Vallromanes amb una bona freqüència.

Us passo un enllaç de l’historia del transport d’aquesta zona :

http://lescasesdalella.cat/historia/4273/la-revolucio-del-transport

Per aquest record, hi ha una placa commemorativa a Vallromanes de l’arribada del primer autobús al poble.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nous monuments al carrer – 2ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de vuit poblacions amb monuments de nova creació :

Arenys de Mar – Nacional II amb Rambla

Barcelona – Plaça del Diamant

Caldes de Montbui – Centre

Granollers – Plaça Josep Berengué

Llinars del Vallès – Carrer Frederic Marés

Montcada – Església

Montmeló –  Carrer Lluis Companys amb carrer Major

Viladecans – Plaça Torre Roja

No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nous monuments al carrer, 1ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de tres poblacions amb monuments de nova creació :

Esplugues de Lllobregat

La Roca del Vallès

Sant Cugat del Valles

Un altre dia us passare mes monument que son curiosos situat a la via pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Cases del carrer de la Font Florida a Montjuic de Barcelona

En el carrer de la Font Florida quan entreu en aquest carrer feu mirada per un i l’altra costat del carrer, les cases moltes d’elles son casi iguales.

Son cases baixes, adossades i amb jardí propi, es van edificar entre 1930 i 1934, tal com podem comprovar per les dates inscrites al capcer de les façanes.

Per ho, retrocedim en el temps…, va comprar uns terrenys sota de la muntanya de Montjuic, al baró d’Esponellà on hi va fer un seguit de torretes amb jardí, a l’estil anglès i al poc temps, van ser adquirits per la Cooperativa d’Obrers i Empleats Municipals, i van anar a viure molts dels seus empleats.

La major part de les cases son d’un estil uniforme, ornamentades amb senzills esgrafiats i fa pensar que en un principi totes devien ser iguals.

La gent actual que hi viu, esta molt contenta de tenir una d’aquestes cases, consideren que son úniques a Barcelona, es un carrer molt tranquil, com si foren situats en un carrer d’un poble…

Podem admirar que les cases en la gran majoria estan en molt bon estat, ven pintades, els jardins verds i polits amb alguns casos fins i tot exuberants.

Durant la República, cada mes de juny organitzaven una festa major de carrer que ara ha fet seva tot el barri.

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Les últimes cases com si foren un poble, al Clot de Barcelona

Llàstima que aquestes cases que ens referim, es trobant en un estat d’enderroc, algunes de tapiades i altres encara la gent que hi viu, es resisteix en seguir en elles.

De quines cases ens referim ?, estan situades front el Parc del Clot, concretament, en el carrer dels escultores Claperos amb cantonada amb el carrer de les Escoles.

Podem des de fora de l’entrada, barrada per una gran portalada amb reixa, gaudir d’un espai que des de fa molts anys, es manté com fa 50 o mes anys en rere.

Al fons podem veure, un pati comú amb molts d’objectes que deuen fer la estada familiar tranquil·la i agradable com si estiguessin en un poble…

Altres cases antigues i baixes, i per seguretat, estan les portes i finestres tapiades, per evitar okupes i/o accidents.

Son les últimes cases com si foren un poble, al Clot de Barcelona, …i fins quan de temps?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé