L’Església de Santa Maria de Prades està situada en la Plaça Major on hi ha La Font Renaixentista de Prades.
Al segle XIII es va portar a terme la construcció d’un nou temple parroquial, sembla ser al lloc on hi havia el primitiu edifici que deuria ser molt senzill. Església de transició del romànic al gòtic, amb molt de gòtic, amb elements renaixentistes a la façana principal, i també algun afegit de barroc, on es pot veure clarament, les diferents fases i èpoques de construcció i ampliació.
Consta d’una nau coberta amb una volta apuntada sobre sis arcs torals que descansen en impostes d’estil clàssic; voltes ogivals simples a les capelles laterals i en l’absis poligonal de cinc costats oberts amb sengles finestres i reforçats per altres tants contraforts a l’exterior; també en la nau les voltes originàries són de creueria, però han estan amagades sota enguixats barrocs, avui en procés de retirar-se i refer-se les gòtiques originals.
El frontis té oberta una portalada renaixentista de pedra blanca amb el portal en arc de mig punt, dues columnes jòniques sobre pedestals a banda i banda, entaulament, frontó triangular truncat amb fornícula mig desfeta al centre; rosassa motllurada a mitja alçada i, per coronament, un frontó triangular amb un òcul el·líptic al centre del timpà i pinacles als tres angles.
Té un portal lateral romànic amb dues arquivoltes dovellades de mig punt amb motllures a l’intradós i envoltades d’un bordó; descansen en una senzilla imposta i uns muntants carreuats; està situada al fons d’un porxo cobert amb una volta de canó rebaixada obert amb un arc carpanell dovellat sobre impostes; tota aquesta portalada, en contrast amb l’edifici gòtico-renaixentista, és de pedra blanca.
Hi ha una pica baptismal troncocònica d’un sol bloc de pedra de 12 centímetres de gruix; la porta principal de fusta ferrada és del 1850.
Campanar bàsicament en estil gòtic, amb vuit finestres d’arc de mig punt, una a cada cara; hi pengen campanes. Està coronat per una cornisa i una teulada piramidal amb les careneres ressaltades; fa inflexió a la base i té un recobriment de teules vidriades verdoses. Els seus murs mostren paraments de carreus ben escairats, regulars i ben alineats; són de pedra rogenca com tot el conjunt del campanar i l’església.
L’Església de Santa Maria de Prades és una església inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Font de la Plaça Major, més coneguda per la Font de Prades, té datada la seva construcció al voltant dels segles XV i XVI. Es diu que al mateix temps se’n va fer una construcció accessòria per aixoplugar-ne la font que més tard i, davant l’amenaça de ruïna, es va enderrocar i es va mantenir la font com la coneixem actualment. Esta situa davant d’un lateral del portal de l’església, a l’extrem sud-est de la plaça.
Construïda en pedra vermella, anomenada saldó o sauló, i d’estil renaixentista, al llarg del temps s’han anat renovant les pedres que la componen perquè aquesta pedra és dòcil i més aviat fràgil, el que fa que sigui fàcil treballar-la però també que s’erosioni amb facilitat.
Té forma de globus terraqüi amb l’hemisferi nord en talles quadrades, l’equador marcat amb cercles que en sobresurten i l’hemisferi sud amb pedra tallada verticalment en forma de plecs.
L’esfera té 4 brolladors situats a cadascun dels punts cardinals dels que brolla l’aigua a una pila circular elevada sobre una base de pedra vermella quadrada i amb un peu que en sobresurt pel damunt dels diferents materials que han compost la superfície de la plaça.
La Plaça Major tota porxada, d’una gran bellesa i molta anomenada, és una mostra de l’antiga esplendor. És un conjunt arquitectònic harmoniós, de volums equilibrats i espai tranquil; lloc preferit de la gent de Prades i dels visitants, on es pot gaudir d’algun comerç, bars o restaurants.
Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Prades
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Anna Maria Molinero – Imatges : Arxiu Rasola
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Terra, aigua i racons 