Termes romanes de Caldes de Montbui

Avui us presento tres articles

Les Termes romanes esta en un lateral de la Plaça de la Font del Lleó en el número 3 de Caldes de Montbui.

La vila de Caldes fou en època romana una estació balneària, fundada sobre les deus d’aigua calenta que hi brollen, entorn de la qual es desenvolupà un nucli urbà d’importància considerable a l’alt Imperi, com ho demostren les inscripcions recuperades.

De l’antiga estació balneària de Caldes n’han restat les termes romanes, situades al bell mig de la població actual.

Les restes conservades, una piscina i la galeria que l’envolta, són només part d’un conjunt termal que devia ser molt més ampli i que devia tenir una important finalitat medicinal, com ho palesen les inscripcions votives trobades, algunes d’elles de personatges importants de l’antiga Tàrraco.

La piscina, que es trobava al soterrani del balneari de Can Rius, aterrat els anys 1955-56, fou restaurada per la Diputació de Barcelona.

La intervenció consistí a refer la volta que cobreix la piscina (només se’n conservava l’arrencada de l’original) i les arcades que conformen la galeria sud. Així mateix, es va dissenyar el conjunt d’arcades adjacents a la plaça, a fi de donar-li un caire monumental.

La piscina és feta amb “opus signinum”, és a dir, amb obra de picadís de pedra i terrissa barrejat amb calç. Les mesures són 13’5 x 6’9 m.

El fons, al qual s’accedeix per cinc graons arrebossats amb una capa d’argamassa, és recobert amb lloses de terrissa.

De l’ala nord de la galeria es conserva la paret de tancament, així com les quatre arcades que s’obren a la piscina, fetes amb carreus de pedra sorrenca roja, molt deteriorada.

La galeria est conserva les dues arcades adjacents a la piscina, així com l’arrencada del mur de tanca, en el qual s’obren dues fornícules amb un banc seguit, que podrien haver servit de vestidor o bé per prendre banys de vapor, en el supòsit que la piscina correspongués efectivament al “caldarium”. La galeria sud fou totalment refeta en la restauració esmentada, i la de ponent no es conserva.

Actualment, no hi ha aigua termal dins de les Termes Romanes per millorar i mantindré la conservació.

Les Termes romanes de Caldes de Montbui és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Es Banhs de Tredòs de Naut Aran

Com a cada diumenge us presento dos articles

Seguint la ribera d’Aiguamòg a 8 km s’arriba a l’establiment termal d’Es Banhs de Tredòs.

Us passo la seva historia:

  • Els vestigis romans localitzats a la contrada, com ara un bust de la deessa Isis, demostren l’ús d’aquests banys des de les èpoques més antigues.
  • Sota prescripció mèdica hi acudia molta gent, encara que només hi havia un cobert en 1788.
  • Sembla que el primer edifici residencial, d’una sola planta, es va construir un segle més tard en 1885.
  • Es va ampliar posteriorment amb un pis superior en 1904
  • En 1908 es va construir una capella.
  • Es Banhs restaren fora de servei des de l’any 1944 fins a mitjans dels 90, en què es van tornar a obrir al públic.

L’antic edifici està situat a la vorera esquerra de l’esmentat riu, és de planta rectangular i d’un sol pis. Les cambres de bany es troben en els baixos i les habitacions al damunt. A l’interior de l’edifici brollen dues fonts, una a temperatura superior a l’altra. En el pavelló d’hidroteràpia es conserven les banyeres originals.

Foto : Generalitat de Catalunya

El comú de Tredòs es reserva l’ús d’una piscina exterior, d’acord amb un antic costum.

Piscina exterior – Finals de 1990

E Banhs de Tredòs, son d’aigües sulfuroses i sòdiques a 30 °C. El qüestionari Fc. Zamora consigna l’existència de tres fonts medicinals en la ribera d’Aiguamòg i terme de Salardú, dues d’elles a una distància d’una hora i mitja de Tredòs, i la tercera una mica més lluny. La primera font de mitja qualitat i d’olor sulforós, servia per al bany de paralïtics, artrítics i reumàtics, així com per guarir malalties mentals (“intemperia frígida de cerebro”), de la pell, i també de fetge.

Es Banhs de Tredòs és un balneari del municipi de Naut Aran (Vall d’Aran) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Jordi Boix i Pociello – Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text, Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Can Felipa de Fabrica a Centre cívic i Piscina a Barcelona

Can Felipa està situada en el carrer Pallars, 277, al barri del Poblenou, de Barcelona.

Can Felipa és el nom popular d’una antiga fàbrica de l’empresa Catex situada al barri del Poblenou.

Us passo la seva historia :

  • Les primeres referències fabrils es remunten al 1856, quan Felipe Ferrando –d’ací el nom de Can Felipa– va obrir una petita fàbrica per a blanqueig a la cantonada dels carrers de Marià Aguiló i Peralada, ja desaparegut en obrir-se el carrer de Pallars.
  • La família Vilà va comprar Can Felipa el 1877, la va engrandir i la va mantenir fins al seu tancament, que va tenir un lloc al cap d’un segle, el 1978.
  • El nom de Catex (Central de Acabados Téxtiles) data del 1955, en fusionar-se diverses empreses de la família Vilà.
  • La forta crisi del sector tèxtil va arrossegar Can Felipa, que el 1974 ja acomiadava 72 obrers, no sense conflicte social.

Després d’uns quants anys de reivindicacions, coordinades per l’Associació de Veïns del Poblenou,

el 1984 es va arribar a un acord per fer-hi una piscina, oberta el 1989,i un centre cívic, inaugurat el 1991. També acull l’Arxiu Històric del Poblenou.

Front del gran edifici, hi ha un de baix i antic, on esta ubicada “La Tasqueta de Can Felipa”, molt coneguda i apreciada per la gent del barri.

En una de les parets hi ha un escut mig trencat pel pas del temps.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé