Església Parroquial de Sant Cristòfor de Terrassa

L’Església Parroquial de Sant Cristòfor esta situada en la Plaça de Ca n’Anglada, 31de Terrassa.

L’Església va ser aixecada el 1956 i acabada en 1965.

El sant titular prové de l’ermita de Sant Cristòfor, del segle XI, ubicada al costat de la masia de Ca n’Anglada, que dóna nom al barri, un s’ubica la parròquia. 

Consta d’una àmplia nau rectangular; té cor i una gran cripta, l’arquitecte va ser el terrassenc Joan Baca Reixac.

Cal destaca el Campanar, te planta gairebé quadrada, està coronat per una minsa cornisa i un terrat amb barana metàl-lica,

damunt del qual s’aixeca una torrella quadrada coberta per una teulada piramidal recoberta amb peces de ceràmica vidriada de color verd fosc

Des del seu principi és una parròquia amb molta activitat.

Com la processó de Setmana Santa, de la qual es conserven alguns passos a la cripta, amb “manolas y saetas”.

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Viver de Torrebonica de Terrassa

Can Viver de Torrebonica o Torrebonica,  l’accés està en la Carretera N-150 de Terrassa-Sabadell, en el km 15,7, a 300 m. per una pista del municipi de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • La menció documental que tenim com a més antiga és del segle XIII, quan se’n deia Can Barba.
  • Posteriorment va tenir diferents amos i per tant diferents noms, com Mas Botet, i mas Maduxer.
  • L’antic mas de Can Viver de Torrebonica fou modificat per l’arquitecte Josep Domènech i Mansana per al nou ús com a sanatori de tuberculosos Mare de Déu de Montserrat, creat el 1911, al voltant del qual s’hi van desenvolupar diversos horts i s’hi van aixecar algunes cases.
  • Tots aquests terrenys de l’antic mas de Can Viver de Torrebonica van ser cedits a l’obra social de la Caixa el 1922.
  • Un cop el sanatori va deixar de funcionar, el 1999 l’Ajuntament de Terrassa els va requalificar
  • L’any 2000 va ser adquirit pel Reial Club de Golf El Prat, que hi va construir les seves noves instal•lacions, ja que la seu original era als terrenys on ara hi ha la tercera pista de l’aeroport del Prat.
  • El 2010 la Fundació Sant Llàtzer de Terrassa va comprar la finca de Torrebonica a la Caixa, on és previst de fer-hi el campus universitari de ciències de la salut del Consorci Sanitari de Terrassa.

Actualment, es tracta d’un edifici de grans proporcions, de planta rectangular, format per planta baixa i tres pisos.

És de composició clàssica i simètrica.

El cos central presenta una part que sobresurt de la línia de la façana

i està flanquejat per dues grans torres de coberta piramidal.

Al cim sobresurt la coberta d’una lluerna amb cúpula que remata aquest cos central.

La planta baixa presenta una galeria d’arcs de mig punt, on es troba l’accés principal.

Les plantes superiors presenten obertures rectangulars de confecció contemporània.

L’edifici s’estén en ambdós costats amb altres cossos adjacents i de la mateixa factura;

Fotografia Ferran i Gomez, Domènec Moro, A. – Generalitat de Catalunya

a la part dreta s’hi aixeca una capella de regust barroc.

Fotografia Ferran i Gomez, Domènec Moro, A. – Generalitat de Catalunya

El tractament de les façanes és amb estuc de color cremat i esgrafiats,

sobretot a la capella, de factura contemporània.

Can Viver de Torrebonica es protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipedia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Pere de Marfà de Castellcir

Com a cada diumenge us presento dos articles

Sant Pere de Marfà, és situada al costat nord-est de la important masia de Marfà, en el terme de Castellcir, que ahir us vaig fer un article.

Us passo la seva història

  • El nucli original dels segles X-XI ha desaparegut totalment.
  • Aquesta església apareix ja a la relació feta amb motiu de l’acta de consagració de l’església parroquial de Moià de l’any 939.
  • Gaudia de plena autonomia al segle XI.
  • Consta el titular de la seva església des del 985, i
  • Abunden les seves notícies en els documents de Sant Benet de Bages a partir de l’any 1077.
  • Fou refeta al segle XVIII.
  • Actualment, sense culte, es guarden les seves imatges a l’església parroquial de Moià.

Es tracta d’una petita església d’una sola nau sense absis exempt, amb entrada lateral a la banda de ponent. Estructura del segle XVIII amb campanar de planta quadrada i coronament piramidal.

El portal d’accés presenta una magnífica decoració de pedra. Emmarcada entre dos pilastres, la decoració de l’arc és feta de garlandes, flors, fulles i angelets. L’absis de la capella és pla. El parament és d’obra emblanquinada.

Entrada recinte

Us passo informació d’aquest lloc i d’una llegenda :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/08/el-secret-de-marf.html

Sant Pere de Marfà està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé / arxiu Rasola

Casa Arnús o “el Pinar” de Barcelona

La Casa Arnús o el Pinar, està situada en el carrer Manuel Arnús, 1-31 i la Plaça del Doctor Andreu de Barcelona, a peu del Tibidabo i al costat del Funicular, correspon al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Va ser construït inicialment com a habitatge unifamiliar aïllat, és un edifici de considerables dimensions envoltat per una pineda enjardinada amb paraments de rocalla.

La finca és limitada per un sòlid mur que la rodeja i la protegeix,

al qual s’adossa en un extrem, la casa destinada a porteria.

Té l’aspecte de palau-castell i disposa d’una petita capella per al culte.

Format per un cos central de planta de creu amb les quatre ales cobertes a dos vessants revestides de rajoles, i diversos cossos amb coberta plana adossats entre les ales, així com dues torres, una quadrada amb teulat piramidal i l’altra octogonal i emmerletada, rematada per una coberta cònica.

A l’interior, una noble escalinata a la dreta de l’espaiós vestíbul dóna accés a la planta superior

Aquesta casa també te la seva pròpia historia, i us la passo :

  • Aquest edifici majestuós, el va fer construir Manuel Arnús i Fortuny, metge , en el període dels anys 1852-1930.
  • Axó si, durant la guerra civil del 1936 al 1939 va acollir refugiats i després va quedar abandonat i es van malmetre tant l’interior com l’exterior.
  • Més tard va passar a mans de la comunitat religiosa Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.
  • L’any 1976 fou adquirit per la Fundació Asepeyo, que encarregà la restauració a l’arquitecte Josep M. Armengou i Vives.
  • La restauració, molt reeixida, procurant restituir l’aspecte original, s’acabà l’any 1991.

 La Finca i l’Edifici,  pot quedar il·luminat els caps de setmana.

La Casa Arnús o el Pinar, és un edifici modernista d’Enric Sagnier i Villavecchia protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Barcelona.

La Casa Arnús o el Pinar, a  principis del Segle              passat…

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé