Parc Nadal de Sant Feliu de Llobregat

El Parc Nadal està situat al barri del Centre, concretament va de la plaça de l’Estació al carrer de Dalt, front mateix de l’estació de tren.

Té una extensió d’1,5 hectàrees, es una part del jardí de l’antiga finca coneguda per  “el clos de Can Nadal”.

Duran l’any 2015, donat els efectes de fortes ventades i altres fenòmens meteorològics que van afectar a l’antiga vegetació del parc, es van realitzar treballs de recuperació i arranjament de la vegetació del , es van plantar prop de 400 peus arbustius i més d’una cinquantena d’arbres.

Hi ha una zona del parc dedicada als infants, ja que és molt concorreguda  donada la proximitat de diversos centres educatius de la ciutat en les rodalies.

La seva història comença :

  • L’any 1932, durant la República, quan l’alcalde Josep Gaspà va presentar el projecte de reforma del sector occidental de Sant Feliu, en el qual es plantejava la necessitat d’adquirir la finca completa del clos de Can Nadal, a fi de dotar la ciutat, entre altres coses, del primer espai verd.
  • Poc temps després es coneixeria com el Parc Nadal.
  • L’any 1938 es va construir un refugi antiaeri a l’interior del parc.
  • Entre els anys 1994 i 1996 va ser rehabilitat per l’Escola Taller Jardins Històrics.
  • En la imatge actual destaquen la jardineria, el llac (antiga reserva d’aigua), els camins sinuosos i l’arbrat frondós i antic, amb nombrosos Cedres i Pins.

En una de les entrades hi ha un Bar amb espai exterior.

Cal dir que esta molt ven cuidat en tot el seu conjunt.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Un Jardí, amb escultures a Santa Perpetua de la Mogoda

Trobareu en un extrem de Santa Perpetua de la Mogoda, concretament  entre l’avinguda de Santiga , La Rambla i la Riera de Caldes, un petit parc o jardí.

La vegetació és bàsicament de pins,  poques alzines i xiprers.

El que ens crida l’atenció son unes escultures repartides per aquest Jardí i un Monument – Font d’aigua, es bo posar l’art exposat lliurement.

El que fa una verdadera llàstima, que altres “artistes” han pintat les escultures i les fonts d’aigua a la seva manera…

Un creu dues coses, caldria esborrar els grafitis i que no es tornes a produir novament.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Parc Central de Mataró, 1ª part #

El Parc Central de Mataró és una zona molt ben enjardinada de la ciutat de Mataró .

Va ser inaugurat l’any 1893 en el marc d’un projecte recreatiu de gran envergadura que incloïa un parc d’esbarjo privat i un velòdrom al que en aquells moments encara eren els afores de la ciutat, no com ara amb el creixement casi imparable d’edificis, està al cor de Mataró.

L’any 1894 també s’hi va aixecar una plaça de braus que va tenir molt poca durada.

Sols entrar, veurem els arbres mes monumentals del Parc, cal destacar : pins, eucaliptus, xiprers, entre altres arbres.

Actualment, la zona enjardinada disposava d’avingudes arbrades,

estanys o sortidors d’aigua,

una cascada i fonts,

un lloc de patinatge,

un cafè, lavabos…

i diverses escultures, com  del popular “negrito”, Anselm Clavé entre altres.

Té un valor especial la tanca del parc formada per pilars quadrats d’obra vista i pedra artificial. Damunt els pilars de la part central, una cornisa serveix de base per la col·locació de les lluminàries. Entre els pilar hi ha unes reixes de ferro amb motius geomètrics.

Un espai per els mes petits

El Parc en que es de dimensions quadrades, al fer el passeig per dintre d’ell, pot donar la sensació de ser esfèric,

donat que el circuit lateral i la plaça central dedicada a Honorat Vilamanyà, son circulars.

En un angle del Parc Central, hi ha el Casal per la Gent Gran.

Aquest Parc Central està protegit com a bé cultural d’interès local.

  • Dema veurem la part nova d’aquest important Parc de Mataró i del Maresme.”!

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els Jardins de la Vil•la Amèlia de Barcelona – Part 2ª #

Els Jardins de la Vil•la Amèlia, eren d’Ignasi Girona, que va fer construir en la seva finca coneguda com “la Quinta Amèlia” de Sarrià, amb tot tipus d’arbres i plantes.

El nom el va posar en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova.

Durant molts anys la família Girona va utilitzar aquesta finca com a lloc d’estiueig.

L’any 1930 l’Ajuntament de Barcelona va destinar els terrenys a parc públic i el 1969 van ser expropiats a canvi d’edificar-ne una part, cosa que va comportar l’enderrocament de l’antiga residència dels Girona.

Tal com vàrem dir ahir, un tros de terreny enjardinat va quedar integrat en els Jardins de la Vil•la Cecília, situats a l’altre costat del carrer de Santa Amèlia, que es va obrir quan es van crear els dos espais verds.

Cal destacar :

  • La glorieta dels xiprers, situada damunt d’un turonet de pedres que antigament havia estat una cascada.
  • Els jardins s’estenen, amb grans parterres, cadascun amb una vegetació diferent.
  • L’estany i el turó dels pins són els dos llocs destacats dels jardins. L’estany és circular, i està situat dins un gran parterre amb petites tanques vegetals de murtra curosament retallades que formen dibuixos sobre la gespa.

Els Jardins disposen d’un bar, zona amb jocs infantils,

i nombrosos camins, que permetent anar observant la diversitat de vegetació, així com d’arbres : pins, til·lers, cedres, xiprers, l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), magnòlies, alzines, uns grans exemplars de pi pinyer i de pi blanc, palmeres.

Significatius són : un gran plàtan i un eucaliptus plantat a finals del s. XIX.

Son uns jardins cuidats i que a qualsevol època de l’any es agradable fer hi un tom.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

El parc els Pinetons de Cardedeu

El parc els Pinetons és una gran zona verda molt emblemàtica i cèntrica de Cardedeu, que acull cada dia molta gent que hi passeja o fa estada curta i te molts pins pinyoners i altres arbres en tota la seva extensió.

Situat entre el carrer Santiago Rusinyol , Passeig del Pinetons, Passeig de la Riera i Passeig Pau Casals.

Va ser dissenyat per l’arquitecte Manuel Raspall el 1930, i té com a característica principal, un gran nombre de pins i petites  estàtues.

Amb una destaca zona de jocs per infants.

Amb un conte inclòs :

L’any 2013, amb l’enderrocar de l’antiga piscina dels Pinetons, es va guanyar un gran espai com a parc públic integrat al parc existent.

La piscina del parc dels Pinetons havia de desaparèixer pel seu estat.

D’altra banda, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) ha qualificat la zona dels Pinetons com a zona verda, i per tant,  no s’hi poden fer noves edificacions.

A principis d’aquest any, per part de l’Ajuntament,  en els Pinetons es va condicionar l’esplanada on hi havia l’antiga piscina municipal per convertir-la en un espai per fer hi activitats, envoltat de nou d’arbrat jove i zones entapissades.

En total es van plantar 88 arbres, es va donar  l’estabilitat els talussos de la riera, al seu pas pel parc amb tècniques d’enginyeria biològica.

L’Altre costat de la Riera, hi ha el Parc de Pompeu Fabra, amb un nombrós arbrat divers i l’esportiu, que ja ens ocuparem en un altre article.

Cal dir que a l’Agost en el Parc dels Pinetons i rodalies, és celebra la Festa Major de Cardedeu, així com, diversos actes públics durant l’any.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

El Palau i Jardí de Les Heures, un lloc poc freqüentat a Barcelona

El Palau i el Jardí de Les Heures, està en el districte d’Horta – Guinardo, al barri de Montbau, l’adreça es Pg. de la Vall d’Hebron, 171.

Cal travessar tot el complex de centres Escolars – Universitaris de les antigues Llars Mundet, fins arribar El Palau.

Ens caldrà entrar per un lateral d’aquesta antiga finca, fou construït on hi hagué la masia de can Duran.

Jardins construïts juntament amb el Palau a la fi del segle XIX per l’arquitecte August Font i Carreras per encàrrec de l’industrial Josep Gallart Forgas, els jardins estan presidits per unes palmeres de gran alçada

i altres arbres, com ara magnòlies, acàcies, cedres, pins, tarongers, alzines, etcètera.

Construït  el Palau, a l’estil d’un châteaux francès, té quatre torres cilíndriques rematades en quatre pics cònics.

La façana està presidida per un grup escultòric que és una al•legoria de les heures de Josep Campeny.

Va ser la residència dels Gallart fins a la Guerra Civil , a les hores durant la Guerra Civil va ser expropiat i destinat a ser la residència del president Manuel Azaña, tot i que mai hi va viure.

També, el Palau va acollir durant un temps el president de la Generalitat Lluís Companys per resguardar-se dels bombardejos.

Per això s’hi va construir un refugi subterrani.

A partir de 1998 l’ús dels jardins va passar a mans de l’Ajuntament i més tard va passar a ser propietat de la Diputació de Barcelona d’ús públic fins que va esdevenir la Fundació Universitària Bosch Gimpera, relacionada amb la Universitat de Barcelona.

Per a mes dades, consulteu  a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_les_Heures

El Jardí, d’estil francès i italià renaixentista i dissenyat per Adrià Piera, s’estructura en tres terrasses:

  • La més alta és ocupada pel palau i uns primers jardins.
  • La segona i la tercera —que és la més gran— són les que tenen més valor paisatgístic gràcies a la frondositat dels arbres i als nombrosos parterres.

Per tant, és un Jardí  molt bonic i ven conservat, que fan diferents nivells gracies a dues escalinates que descendeixen fins rodejar al jardí, amb diversos camins secundaris.

Llàstima que els sortidors i petits estanys estiguin sense aigua.

Espai molt tranquil, que és aprofitat per alumnes de l’actual centre per estudiar.

El Jardí, esta obert al públic,

que no acostuma a anar-hi massa donat la seva situació allunyada de la Vall d’Hebron.

 

Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé