Església de Sant Martí Vell

Avui us presento dos articles

L’església de Sant Martí Vell està situada en la Plaça de l’Església de Sant Martí Vell.

Us passo la seva història :

  • El temple actual data del segle XVI però en el testament de Gilabert de Cruïlles (1035) es fa referència a la parròquia de Sant Martí de Tours.
  • De fet fou bastit sobre un altre més antic, amb planta de tipus carolingi, que es pot veure encara al costat del campanar.
  • El 1229 és citada en l’homenatge prestat per Berenguer de Mazala a favor de Guillem, de Sant Climent.
  • L’any 1372 té lloc la redenció del bovatge al rei Pere III.
  • Finalment és anomenada al Sínode de la Diòcesi de l’any 1691.

És una església d’una sola nau de tres trams, quatre capelles i capçalera poligonal.

Coberta de volta de creueria i claus esculturades amb les dates 1589 i 1590.

Les mènsules també mostren relleus representant lleons.

El parament és arrebossat i una de les capelles té un fresc mal conservat.

Jordi Contijoch – Generalitat de Catalunya

La façana presenta una portalada renaixentista amb frontó triangular sostingut per columnes sobre plint,

un rosetó central i una galeria a la part alta de dotze arcs de mig punt que s’allarga tot el frontis.

DGPC Servei Suport Tècnic i Inventari

Al costat dret hi ha un rellotge de sol (1588) i una inscripció del segle XIV.

El campanar, adossat a l’absis, d’estil gòtic tardà (finals segle XVI) té planta quadrada i s’hi sobreposa un cos octogonal, amb finestrals ojivals entre pilastres rematades per pinacles, i coberta en forma de piramide.

Jordi Contijoch – Generalitat de Catalunya

Per a més informació podeu accedir a :

http://www.santmartivell.cat/promocio-destacada/esglesia-camapanar-sant-marti-vell/

Jordi Contijoch – Generalitat de Catalunya

L’església de Sant Martí Vell és una obra de Sant Martí Vell (Gironès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sant Martí Vell

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, Google

Església de Sant Pere de Pals

Avui us presento dos articles

?

L’església de Sant Pere està situada en la Plaça de l’església, el Pedró a Pals (Baix Empordà).

Badia, Joan Puigdevall, M. 1985 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Està documentada des de l’any 994 però la primitiva església va ser substituïda per un nou temple romànic, al segle XII.
  • Sobre el qual es va construir l’edifici actual, tardogòtic, al segle XV.
  • L’any 1202 Gilabert de Cruïlles prestà homenatge al bisbe de Girona per la parròquia de “Sancti Petri de Pals”.
  • El 1222 Ermessenda de Peratallada reconeixia tenir el delme d’aquesta parròquia per la Seu de Girona.
  • L’any 1478 el rei Joan II, en una lletra adreça als consellers de Pals, concedia permís per aprofitar les pedres del castell, que era molt ruïnós, amb la fi d’obrar, reparar i cobrir l’església de Sant Pere de Pals.
  • La portalada és barroca, feta l’any 1773 amb pedra nummulítica de Girona.

És una església gòtica d’una nau amb capçalera poligonal, que incorpora alguns escassos elements del temple anterior, romànic.

És coberta enterament amb volta de creueria, a la nau dividida en tres crugies per arcs torals apuntats; hi ha un cor, també amb volta de creueria, i capelles laterals gòtiques més tardanes. Les claus de volta i les impostes són esculpides. A l’absis hi ha tres grans finestrals gòtics.

Al frontis hi ha una rosassa amb decoració calada, gòtica, però la portada és d’època posterior, barroca popular: frontó corbat, pinacles amb boles ornamentals i fornícula amb una imatge de pedra del patró, amb abillament papal, de caràcter molt popular.

El campanar, quadrat i amb arcades de mig punt, sobre l’angle nord-oest de l’edifici i un terrabastall alçat sobre la volta són afegitons tardans. El ràfec de la teulada presenta decoració pintada. L’església és construïda amb carreus ben escairats, de gres.

Us passo la informació de radiocapital  amb data 5 de juliol de 2020 sobre la restitució a l’església de Pals, d’una imatge de Sant Pere, robada 12 anys enrere :

https://www.radiocapital.cat/lesglesia-de-pals-restitueix-una-imatge-de-sant-pere-robada-12-anys-enrere/

Sant Pere de Pals és una obra de Pals (Baix Empordà) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

?

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Pals i altres

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel , arxiu Rasola

L’antic Palau de l’Agricultura de Barcelona

Avui us presento dos articles

L’antic Palau de l’Agricultura esta en el Passeig de Santa Madrona, 40-46 amb carrer Lleida, 53 al 61 i carrer de Baix de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • El Pavelló de l’Agricultura va ser edificat entre 1927 i 1929 sota la direcció tècnica dels arquitectes Josep Maria Ribas i Casas i Manuel Maria Mayol i Ferrer.
  • El van concebre com un monumental complex d’edificacions en diversos cossos al voltant d’una plaça central per tal d’acollir-hi la secció d’agricultura de l’Exposició Internacional de 1929.
  • Durant la postguerra els pavellons que envoltaven la plaça central pels seus costats septentrional i oriental foren totalment enderrocats i substituïts per nous habitatges, deixant dempeus menys de la meitat de les edificacions que formaven el complex.
  • Aquestes, passaren a allotjar magatzems i tallers municipals.
  • Entre 1964 i 1984, el Mercat de les Flors, fins que aquest fou traslladat al recinte de Mercabarna de la Zona Franca.
  • L’any 1983 la regidora de cultura de l’ajuntament, Maria Aurèlia Capmany, va impulsar la creació, a la nau perpendicular al Carrer de Lleida, del Mercat de les Flors, un centre municipal de dansa i d’arts del moviment.
  • L’edifici, re inaugurat l’any 1985, fou remodelat per donar lloc als seus nous usos i la seva cúpula principal de 12 metres de diàmetre va ser redecorada per l’artista mallorquí Miquel Barceló.
  • A partir de l’any 1999 el sector afrontat al Passeig de Santa Madrona també fou rehabilitat per acollir la seu estable del Teatre Lliure.
  • El conjunt es coneix actualment com a Ciutat del Teatre, ja que acull el Teatre Municipal Mercat de les Flors, la Fundació Teatre Lliure, l’Institut del Teatre.

El Palau de l’Agricultura és un conjunt d’edificis construït per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.

En l’actualitat només es conserva la meitat del conjunt d’edificacions originals.

L’estètica del Palau de l’Agricultura és d’estil Noucentista tardà, amb influència del Renaixement de Florència.

En les dues façanes exteriors del gran hall central hi ha relleus escultòrics, en estil classicitzant realitzats, com molts altres d’aquella Exposició Universal.

Les pintures murals, de tema agrícola d’estil noucentista, són obra de Darius Vilàs i Fernández , va estar molt influït en les seves realitzacions murals per Maurice Denis, Joaquim Torres Garcia i Joan Llimona.

Era un dels pavellons més grans de l’exposició, amb una superfície que ultrapassava els 16.000 m2.

Tot el conjunt es distribuïa al voltant d’un gran pati enjardinat central amb diverses naus i galeries porticades.

El cos afrontat al Passeig de Santa Madrona destaca per la galeria porticada que envolta l’antic accés principal al recinte, que emmarca un monumental portal de terra cuita amb pilastres jòniques ornades a quarterons.

Sobre l’arc motllurat de la porta hi ha un relleu de terra cuita amb dues al-legories del treball al camp i la inscripció “AGRICVLTVRA”.

Tanmateix, el més rellevant d’aquesta construcció són les múltiples torres vuitavades que sobresurten sobre la teulada, cobertes amb cuculles de teula ornades amb pinacles ceràmics.

Les façanes d’aquest cos recullen un vertader catàleg de finestres renaixentistes, a base de serlianes, galeries d’arcs, entaulaments, frontons, petxines i decoració a candelieri.

A l’angle entre el Carrer de Lleida i el Passeig de Santa Madrona hi destaca una placa sostinguda per dos àngels realitzada en bronze per Frederic Marès en record a l’arquitecte Manuel Maria Mayol.

El cos afrontat al Carrer de Lleida, avui ocupat pel Teatre Municipal Mercat de les Flors,

presenta un cos d’accés coronat amb cúpules adossat a una gran nau de planta rectangular.

El cos d’accés, que fa cantonada, presenta dues llotges d’accés formades per tres arcs de terra cuita sobre columnes toscanes de pedra

i dues galeries de finestres amb columnelles toscanes i un ràfec de terra cuita.

El Palau de l’Agricultura és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Mare de Déu del Roser i de Sant Domènec de Ripollet

La capella de la Mare de Déu del Roser i de Sant Domènec està ubicada en el carrer de Isabel la Catòlica, 20 de Ripollet.

Us passo la seva història :

  • El conjunt de convent fou bastit a les darreries del segle XIX.
  • Les religioses, que havien arribat al municipi l’any 1893, s’establiren de manera provisional al carrer del Sol.
  • Gràcies a la donació feta per la Sra. Maria Torras, vídua de Joan Almirall, i l’ajut del seu nebot, Joan Buxó, es van realitzar les obres de la nova casa – convent.
  • Posteriorment, el 1899, la Sra. Torras féu construir la capella adossada al convent, en uns terrenys adquirits als Srs. Albinyana.
  • La capella fou declarada d’ús semipúblic, sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser i sant Domènec.
  • Les monges van haver d’abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil, i el convent va ser la seu del Comitè Local de la FAI.
  • A l’estiu de 2008, les Germanes que residien a la casa- escola marxen per reforçar altres comunitats.
  • El 19 d’octubre de 2009, l’escola passa a formar part de la FEDAC (Fundació Educativa Privada Dominiques Anunciata Pare Coll).

Des de molt lluny se’ns fa visible el campanar que corona aquesta  Capella annexa,  adossada al nord de l’edifici del col·legi de les Dominiques de Ripollet ,ara FEDAC, dedicada a la Mare de Déu del Roser.

Aixecada en mur de maó arrebossat i coberta de dues aigües. La capella té una façana simètrica, on destacada la presència d’una porta rectangular sota un timpà decoratiu d’arc apuntat emmarcat per motllures que formen un arc conopial amb ganxets d’ornamentació floral i vegetal, inscrit en un rectangle amb pinacles.

A banda i banda de la porta s’obren finestrals ogivals amb vitralls de colors i una rosassa central que dóna pas al coronament a dos vessants, amb fris decoratiu amb relleus i espadat amb arc atribolat al carener. El frontó es troba coronat per un campanar d’espadanya, sobre una finestra ovalada. La façana nord té dues finestres ogivals amb vitralls de colors. L’interior de la capella és de nau única amb l’espai marcat per quatre arcs de diafragma amb petits capitells, que finalitzen amb culs de llàntia esculpits amb decoració vegetal.

El sostre interior permet la visió de l’embigat de fusta que conforme les dues vessants. Als peus de la capella es situa un cor de fusta. La capçalera de la capella és quadrangular, i interiorment s’ornamenta amb un seguit d’arcades apuntades coronades per un floró central que donen pas a finestrals, una a cada mur lateral i una gran finestral triple al mur central de la capçalera. En tots els casos es troben protegits amb vitralls de colors que representen escenes de la vida de la Mare de Déu: L’ascensió, L’anunciació, La Mare de Déu amb els seus pares, i La Coronació de la Mare de Déu.

El cos central del finestral de l’absis dóna lloc a un cambril que acull un conjunt escultòric format per les figures de la Mare de Déu seient al tro amb la figura de Sant Domènec de genolls que li fa entrega del rosari. Es tracta d’un conjunt escultòric de guix amb policromia.

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet, Viquipèdia , FEDAC. i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé