Santa Maria del Vilar de Castellbell i el Vilar

Setmana dedicada a les esglésies

L’Església de Santa Maria del Vilar està situada en l’antic poble del Vilar, en la seva part antiga, pertany al municipi de Castellbell i el Vilar.

Maria Alba Oliveras Rubiralta / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • El lloc del Vilar és documentat des del 1294.
  • Mentre que l’església és esmentada el 1047 i el 1057 amb el nom de Santa Mª de Castellbell.
  • El 1294 amb el nom de St. Mª del Vilario de Castellbell.
  • Es creu que almenys al segle XIII degué tenir categoria de parròquia.
  • El 1685, malgrat que el rector encara vivia al Vilar, l’església era només surgagània.
  • El 1859 fou feta definitivament parròquia.
  • El 1793 fou ampliada, així com el 1888.
  • Cap al 1910 s’hi edificà un campanar.

És una església d’una única nau amb quatre capelles laterals per banda.

Està coberta amb volta de totxo, reforçada per cinc arcs faixons que es recolzen sobre quatre pilastres, que per altra part han definit les capelles esmentades.

A la part superior del mur de la nau hi ha 10 finestres tapiades.

L’únic punt de llum és un ull de bou situat a la façana d’accés.

Sota les finestres hi ha una motllura de guix que recorre tota la nau.

Completen la decoració sis motllures adossades al sostre, un retaule de marbre darrere l’altar, una sèrie d’escultures situades en els capelles i la pintura de temàtica floral-sanefistica de les parets de l’església.

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

Al costat oest hi ha la capella fonda i a l’oposat la sagristia i un original campanar obrat en part amb totxo.

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

La porta presenta un arc escarser. L’aparell és força irregular.

Santa Maria del Vilar és l’església del poble del Vilar, al municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Pont de Castellfollit de la Roca

El Pont Trencat o Pont de Castellfollit de la Roca està ubicat a un quilòmetre aigües avall de l’esmentat poble. Cal tenir en compte que en l’aspecte administratiu pertany al municipi del Montagut de Fluvià.

Avui, el monument, es troba enrunat. Abans de l’aiguat del 18 d’octubre de 1977 disposava de tres arcades: dues de laterals petites i la gran arcada central de punt rodó. Eren visibles dos sobreeixidors situat al costat esquerre de l’arc central, i així mateix les arrencades dels arcs dels dos que un dia ocupaven els basaments de les pilastres, que per la seva perfecció tècnica fan pensar en un origen romà.

Segons els historiadors, “el pont trencat” formava part de la via romana que travessava la Garrotxa des del Coll de Capsacosta fins a Besalú.

Naturalment, el pont, amb el temps va sofrir moltes modificacions i el que en resta dempeus de la seva estructura pot datar-se entre els segles XIV i XV.

Fins fa uns deu anys es creu que la destrucció de les arcades del costat dret del pont va ser portada a terme pels francesos. Gràcies a uns documents existents a l’Arxiu Municipal d’Olot es dedueix que el pont de Castellfollit fou arrossegat per un aiguat pels voltants de l’any 1643.

Vista des del Pont a la resclosa i riu.

El Pont de Castellfollit de la Roca és una obra del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Can Bisa de Vilassar de Mar

Avui us presento dos articles

Can Bisa, es una casa que esta situada en  el carrer del  Rector Bartrina, 3-7 de  Vilassar de Mar.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta casa va ser edificada de nou a partir de 1850 en una parcel-la que Anton Bisa havia adquirit aquell mateix any als promotors de l’obertura del carrer de l’Església.
  • El jardí, antigament, era més petit, ja que no confrontava amb la carretera de Cabrils sinó que hi havia un cós entremig de la casa i la carretera que era l’hort de Joan Bisa (germà d’Anton Bisa),
  • Sembla que, en origen, la família es dedicava als negocis mariners, especialment Francesc Bisa Arnau que consta com a armador, però també es dedicaren a la indústria tèxtil: Francesc Bisa i Roig fou director de la fàbrica coneguda com ‘Els Rodetets’ dedicada a les filatures (Hilaturas Labor SA).
  • Anys en rere estava dedicat a la cultura municipal, Espai Cultural Can Bisa.

És un edifici civil, una casa de planta rectangular de planta baixa i golfes, amb un terrat transitable.

El conjunt destaca pel seu marcat neoclassicisme, especialment dels elements de la façana: tres arcs de mig punt que formen l’entrada principal i els finestrals dels baixos, pilastres adossades que recorren la façana amb el fust estriat i capitells compostos amb volutes, un entaulament superior, ull de bou a l’alçada de les golfes i balustrades que tanquen el terrat superior.

La part central de la façana queda coronada per una orla, actualment buida a l’interior. Està circumdada per un jardí que queda tancat per una reixa.

Rosa Maria Andres Blanch . 1987 – Generalitat de Catalunya

Can Bisa és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya on consta amb el nom erroni de “Ca l’Americano”.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Martí Vell

Avui us presento dos articles

L’església de Sant Martí Vell està situada en la Plaça de l’Església de Sant Martí Vell.

Us passo la seva història :

  • El temple actual data del segle XVI però en el testament de Gilabert de Cruïlles (1035) es fa referència a la parròquia de Sant Martí de Tours.
  • De fet fou bastit sobre un altre més antic, amb planta de tipus carolingi, que es pot veure encara al costat del campanar.
  • El 1229 és citada en l’homenatge prestat per Berenguer de Mazala a favor de Guillem, de Sant Climent.
  • L’any 1372 té lloc la redenció del bovatge al rei Pere III.
  • Finalment és anomenada al Sínode de la Diòcesi de l’any 1691.

És una església d’una sola nau de tres trams, quatre capelles i capçalera poligonal.

Coberta de volta de creueria i claus esculturades amb les dates 1589 i 1590.

Les mènsules també mostren relleus representant lleons.

El parament és arrebossat i una de les capelles té un fresc mal conservat.

Jordi Contijoch – Generalitat de Catalunya

La façana presenta una portalada renaixentista amb frontó triangular sostingut per columnes sobre plint,

un rosetó central i una galeria a la part alta de dotze arcs de mig punt que s’allarga tot el frontis.

DGPC Servei Suport Tècnic i Inventari

Al costat dret hi ha un rellotge de sol (1588) i una inscripció del segle XIV.

El campanar, adossat a l’absis, d’estil gòtic tardà (finals segle XVI) té planta quadrada i s’hi sobreposa un cos octogonal, amb finestrals ojivals entre pilastres rematades per pinacles, i coberta en forma de piramide.

Jordi Contijoch – Generalitat de Catalunya

Per a més informació podeu accedir a :

http://www.santmartivell.cat/promocio-destacada/esglesia-camapanar-sant-marti-vell/

Jordi Contijoch – Generalitat de Catalunya

L’església de Sant Martí Vell és una obra de Sant Martí Vell (Gironès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sant Martí Vell

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, Google

Balneari Prats de Caldes de Malavella

Com cada Diumenge us presento dos articles

Balneari Prats esta situat en la Plaça de  Sant Esteve, 6-7  amb el carrer de  Pla i Deniel, 2 de  Caldes de Malavella.

Us passo la seva historia :

  • El Balneari neix de l’adquisició de Prats dels drets del brollador “La Mina”.
  • El primer edifici va ser construït entre 1890- 1900 i és un amesurat casal neoclàssic, amb arcades de la PB i frontó.
  • Una reforma i ampliació configura el 1912 tal com el coneixem avui.
  • A continuació del cos principal hi ha un grup de xalets en filera que es llogaven als clients del balneari que es van substituir a començaments dels anys 60 per una nova construcció segons projecte de Duixans i Masramón, inspirat en un de previ de Iñiguez y Subías, en el que s’acollien en PB les noves instal•lacions hidroteràpiques.

La Plaça de Caldes de Malavella

L’edifici d’estil neoclàssic i modernista és un edifici aïllat, de planta baixa i pis, en forma de “L”. L’edifici projectat pels arquitectes Duixans i Masramon, consta de quatre plantes i es troba annex a l’edifici original. Per accedir a l’interior, cal travessar una porta gran d’estil modernista, decorada amb garlandes on hi ha pintat “Balneario Prats”.

Al costat esquerre hi ha una porta petita que segueix el mateix estil. Tot seguit ens trobem amb un passeig que condueix a l’entrada principal on hi ha la recepció de l’hotel-balneari.

La coberta de l’edifici principal és a quatre aigües amb teules, interrompuda en el cos que dóna al carrer Pla i Deniel per una torre de planta quadrada i balustrada.

Fotografia : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel,

L’edifici modern està coronat per un terrat.

L’edifici històric, en el costat que dóna al carrer Pla i Deniel, té tres cossos verticals. El cos central, té tres obertures a cada nivell. Les de la planta baixa tenen arc pla i estan flanquejades per pilastres.

De l’interior, cal destacar dos salons, d’estil modernista, amb unes peculiars columnes de ferro amb uns anells de diferents diàmetres. I destaquen també les motllures amb motius florals al sostre.

Balneari

El Balneari Prats és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text ,Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Casa Celedonio Badia Tort de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Casa Celedonio Badia Tort, esta situada a la Ctra. de Martorell, 54, amb cantonada el carrer Galileu, 2 de Terrassa.

Us passo dades Històriques :

  • La Casa Badia va ser construïda l’any 192.
  • L’arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Es tracta d’un habitatge plurifamiliar, entre mitgeres, que ocupa una parcel·la triangular situada a la cantonada entre el carrer de Galileu i la carretera de Martorell.

Consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat.

Les façanes, unides per un parament arrodonit, mostren una composició simètrica, amb obertures allindanades que formen balconades cantoneres al primer i al segon pis, i profusió d’elements ornamentals com motllures, cornises, balustrades, pilastres adossades.

La part posterior de l’edifici és molt estreta i presenta terrasses amb barana de balustres al primer i al segon pis.

Fotografia – Josep J. Sanchez Clavero – 1993
Generalitat de Catalunya

La Casa Celedonio Badia Tort és un edifici inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades :Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Torre Mossèn Homs de Terrassa

Ahir us vaig fer l’article sobre la Torre Mossèn Homs, avui us faré referencia a la seva Capella, situada en front de la Torre Mossèn Homs de Terrassa.

La Capella de Mossèn Homs s’hi accedeix per un trencall de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, vora el quilòmetre 19, prop de l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç de Terrassa.

La Capella, esta dedicada al Sagrat Cor, se situa prop de l’era de la Torre de Mossèn Homs i està construïda en planta rectangular, d’una nau, sense absis i amb entrada lateral d’accés al cor.

L’atri, a l’entrada, està suportat per dues pilastres de pedra i coberta amb cavalls de fusta.

Presenta un campanar d’espadanya de reduïdes dimensions.

La capella de Mossèn Homs és un edifici del nord-est del municipi de Terrassa inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Portal del convent del Carme de Sant Adrià de Besos

El Portal del convent del Carme, està situat en el nus d’accés a la Ronda del Litoral amb els ramals del pont de la carretera N-II, al marge dret del riu Besòs a prop de l’antic edifici de cal Tano a Sant Adrià de Besòs.

La portada gòtica del convent del Carme, és molt conegut com a arc adrianenc, és una portalada gòtica originària del convent del Carme de Barcelona.

Enderrocat el 1874, de les restes del convent, sols la portada va acabar a la finca de cal Tano a Sant Adrià de Besòs.

Us passo dades sobre l’historia  del convent i de la portalada :

  • Aquest és la portada de l’església del convent del Carme de l’orde mendicant dels carmelites calçats del carrer del Carme de Barcelona que es devia construir entre 1293 i 1381.
  • L’any 1835 el convent fou assaltat i cremat pels grups revolucionaris.
  • El 1838 es va cedir l’espai del convent a l’Ajuntament de Barcelona per instal•lar-hi provisionalment la universitat, tot just restablerta a Barcelona, fins que es va traslladar a un nou lloc (1872).
  • L’any 1874, finalment, es van enderrocar i el solar es va urbanitzar de nou.
  • La portada es traslladà a la finca de cal Tondo de Sant Adrià. El 1968 amb les obres de l’autopista A-19 la porta queda situada entre els dos ramals d’aquesta via.
  • El 1991 es fan les obres de la ronda del Litoral i la portada es restaura i es trasllada a l’emplaçament actual.
  • El 1997 l’arc es declara símbol d’identitat del municipi, a petició de l’associació Dones de Futur.

La portalada gòtica està formada per dos brancals, una llinda plana i l’arc fet amb pedra de Montjuïc tallada. Els brancals estan formats per sòcol llis, sobre el que es recolzen una successió de pilastres, de fust semicircular, amb bases gòtiques i capitells amb ornamentació de motius vegetals i animals i també per rostres humans.

El carregament de l’arc coincideix amb els àbacs dels capitells, i està constituït per una imposta motllurada continua de brancal a brancal i per sobre de la llinda plana. L’arc és ogival i està destacat amb arquivoltes.

Una petita joia, recuperada com a monument entre la ciutat de Barcelona i de Sant Adrià.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Adrià, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Capella dels Sants Metges de Lloret de Mar

La Capella dels Sants Metges està de l’Hospital Vell, 16 de Lloret de Mar.

Us passo detall de la seva historia :

  • La capella pertanyia al primer hospital de la vila, situat prop de la plaça del Carme, l’anomenat Hospital de beneficència.
  • A mitjan segle XV, el paborde representant de la Catedral de Girona a Lloret, Narcís Oliveres, comença el projecte de crear un hospital que es va fundar el 1445.
  • El 1870 es construí un nou hospital més gran i modern.
  • L’edifici antic es va vendre però la capella passà a les monges del Cor de Maria, instal•lades en un edifici colindant.
  • Amb la inauguració del nou hospital, aquesta capella annexa va ser posada a la venda per l’Ajuntament.
  • La va adquirir, el 21 de juny de 1881, el canonge Dr. Narcís Domènech i Parés, per cedir-la a la parròquia.
  • L’any 1912 va ser restaurada, per iniciativa del canonge Dr. Agustí Vilà i sota la direcció artística de l’arquitecte lloretenc Bonaventura Conill i Montobbio. En les obres de restauració, es van incorporar a la capella les actuals voltes de creueria de rajola, típiques del Modernisme català.
  • Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la capella va patir desperfectes. La majoria d’elements de l’interior es cremaren el 1936.
  • Gràcies a la devoció dels lloretencs pels Sants Metges –Cosme i Damià–, va ser reconstruïda després de la guerra.
  • Més endavant, es van encarregar de la seva conservació particulars i entitats com el Xino-Xano (que van dotar-la d’una nova campana anomenada Marina).
  • Els darrers anys, la Confraria de Sant Elm (patró de navegants i mariners) ha tingut cura de la conservació i manteniment de la capella.
  • La capella ha estat renovada, tant a l’interior com a l’exterior, amb un aire mariner, i la confraria l’ha adoptat com a seu social.
  • Sense abandonar el seu ús religiós, se li està donant també un ús cultural per a concerts, exposicions, conferències…entre altres

Es tracta d’una capella d’una sola nau, la qual consta d’un portal, d’accés, d’arc de mig punt; un ull de bou de grans dimensions i campanar d’espadanya d’un sol ull, equipat amb una campana i coronat per una gran creu. Sota la campana es poden llegir les grans inicials fusionades en un sol pla de “M V”.

Aquest portal, equipat amb muntants de dimensions mitjanes, però això si, ben treballats i escairats els quals tenen com a matèria primera la pedra, concretament el granit, sobresurt especialment per dos factors: per una banda, pel sumptuós tractament a que s’ha sotmès la porta, la qual està treballada en un repujat de fusta.

Concretament en la part esquerra superior, podem observar un relleu molt atractiu constituït per garlandes i motius florals. Mentre que per l’altra, al costat esquerre del portal trobem una inscripció molt interessant, gravada sobre una placa de ceràmica, la qual fa al·lusió a les obres de restauració que es van dur a terme en la capella.

La façana està emmarcada a ambdós costats per dues pilastres – una per banda-, les quals descansen sobre un basament i que estan coronades per sengles capitells, els quals s’ajunten constituint una cornisa sobre la qual trobem les inicials anteriorment citades de “M V”. Posteriorment les pilastres es prolonguen en un segon estrat i estan coronades amb uns petits pinacles de tall vegetal i floral. Però la cosa no acaba aquí, ja que els capitells tornen a ser prolongats fins al punt d’esdevenir la motllura externa del campanar d’espadanya.

Tot aquest entramat no és de pedra sinó tot el contrari, ja que simplement està arrebossat i pintat.

Us passo informació sobre la Fira dels Sants Metges :

https://www.lloret.cat/seccions/festes-tradicions/identitat-i-tradicions/fira-dels-sants-metges

La Capella dels Sants Metges , forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades : Ajuntament de Lloret de Mar, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Sant Joan de Montgat

L’Església parroquial de Sant Joan està situada en el carrer de l’Església, 66 a Montgat.

Us passo dades sobre la seva historia que es coneix :

  • L’església parroquial es va començar a construir l’any 1816 en uns terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina de Ca n’Alzina.
  • Les obres van restar parades 40 anys.
  • Es van reiniciar l’any 1855.
  • Dos anys més tard, el rector de Tiana, Mn. Magí Marquet, beneí el temple.
  • La parròquia de Montgat, segregada de la de Tiana, no es va constituir com a tal fins al 1867.
  • L’any 1900 es va substituir l’antic campanar d’espadanya per l’actual torre.
  • Inicialment la parròquia va ser dedicada a Santa Maria però poc després, els veïns i el vicari es van reunir i van decidir que el patró fos Sant Joan.
  • El 1917, se li afegí una vidriera de colors.
  • Tristament, el 19 de juliol de 1936 l’església va ser profanada, els altars i imatges foren destruïts així com l’arxiu parroquial, la rectoria saquejada i les campanes enderrocades.

L’Església parroquial de Sant Joan, és d’una sola nau coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L’edifici salva el fort desnivell existent entre la part frontal i la part posterior d’aquest, per això té una façana molt allargada, efecte que s’accentua pel campanar, molt proper a la façana, i que té una gran alçada. Els murs laterals i el posterior estan realitzats amb maçoneria vista sense cap mena de revestiment.

   

La façana principal, arrebossada i pintada, està dividida en dues parts separades per una senzilla motllura. A la planta baixa s’obre la porta d’arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells classicistes. L’arc té una decoració dentada i a banda i banda s’obre una finestra d’arc de mig punt. A la part superior hi ha una gran rosassa. La façana està rematada per unes arcuacions cegues aguantades per pilastres amb capitells esculpits, similars als de la porta principal.

El campanar és una alta torre quadrangular amb els angles esbiaixats. A la part superior hi ha una obertura d’arc de mig punt a cada cara per les campanes i per sobre, separat per una motllura, té una rellotge a dues de les cares. El terrat està decorat amb uns merlets escalonats i aguanta una estructura de ferro amb dues campanes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://santjoanbaptistademontgat.blogspot.com/2011/11/historia-de-la-parroquia.html

L’església de Sant Joan de Montgat és una església parroquial del municipi de Montgat (Maresme) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé