Mercat municipal Galvany de Barcelona

El Mercat Municipal Galvany  està situat al carrer de Santaló, 55, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, ocupant la totalitat de l’illa, és de planta rectangular delimitada pels carrers Madrazo, Santaló, Calaf i Amigó.

Us passo la seva historia :

  • Dues plaques que hi ha al portal d’accés enfrontat al carrer Santaló, la seva construcció es va iniciar l’any 1868 en uns terrenys cedits per Josep Castelló i Galvany,
  • Es va inaugurar oficialment, el 26 de febrer de l’any 1927.
  • L’obra va ser iniciada per Pere Falqués i finalitzada per Antoni de Falguera.

Es tracta d’un edifici aïllat, situat al centre del solar, que disposa de quatre façanes afrontades a les quatre vies, on es troben disposats els accessos.

L’edifici s’organitza en quatre cossos longitudinals de secció basilical articulats al voltant d’un gran espai octogonal sustentat per quatre grans arcs i coronat per un cimbori, tot formant una planta de creu grega, on els braços que afronten als carrers Madrazo i Calaf arriben fins al carrer, mentre que els afrontats als carrers Amigó i Santaló tenen un espai obert al seu davant.

La disposició dels braços permet alliberar a l’exterior les quatre cantonades, utilitzades com a zona de càrrega i descàrrega de mercaderies.

Tanca el recinte un potent mur de pedra irregular amb pilars de maó.

Les façanes s’articulen mitjançant un sòcol de pedra on reposen les parets de maó vist que a la part superior tenen grups de finestrals triforats rematats per arcs peraltats.

A la part superior dels arcs hi ha un vitrall de colors.

Els portals d’entrada estan emmarcats per columnes de pedra que s’aixequen des del sòcol, amb capitells ornats amb motius florals i coronades per un arc de mig punt motllurat que a la clau contempla l’escut de Barcelona.

A sobre hi ha un mosaic policrom amb motius vegetals, mentre que al timpà que remata la part central de la façana hi ha un altre mosaic, en aquest cas amb l’antic escut de la ciutat.

L’interior presenta grans espais lliures, sense compartimentacions, gràcies a la utilització de 28 pilars de ferro. Aquest material és també utilitzat en les encavallades, que permeten sostenir la coberta a dues vessants.

Al centre del mercat, com a element singular, trobem un fanal modernista amb un rellotge d’època a la part superior.

Bastit en obra vista segueix un llenguatge molt proper al noucentisme, encara que també presenta elements decoratius modernistes.

Mes informació a :

https://www.barcelona.cat/ca/coneixbcn/pics/atractius/el-mercat-de-galvany_92086009458.html

Us passo la relació de parades per tipus de mercaderia :

http://www.mercatgalvany.es/shops/categories

El Mercat Galvany és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases Barates de Mataró

En moltes ciutats podem trobar carrers que es destacant pels seus edificis, com en el cas de la ciutat de Mataró. Us presento dos carrers paral·lels i no massa llargs, però que es destacant per les seves cases i jardins de cada una d’elles.

Les Cases Barates  estan situades  principalment en el carrer Francesc Moragas, no obstant,  en el carrer Maluquer i Viladot  son similars, estan entre el carrer de Goya i carrer de Benet i Serra de Mataró.

Us passo la seva historia :

  • El conjunt anomenat Grup Goya de 33 habitatges unifamiliars aparellats i en filera que es van acollir a la tercera “Ley de casas baratas” de l’any 1923.
  • Inaugurat l’any 1926 i finançat per la caixa d’estalvis de Mataró

Edificacions de planta baixa i pis amb pati frontal i posterior; es tracta d’un conjunt amb tipologia de ciutat jardí.

Destaca la verticalitat acusada de les obertures de la planta baixa que es compon de porta d’accés i tribuna pentagonal damunt la qual se situa la balustrada del balcó.

Un frontó triangular corona els edificis. La tanca dels jardins combina el sòcol de pedra amb els pilars de totxo i la reixa metàl-lica.

Les Cases Barates del carrer Moragas és una obra de Mataró protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mataró

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Nicolau de Malgrat de Mar

L’Església de Sant Nicolau és neoclàssica, està situada en la Plaça de l’Església de Malgrat de Mar.

Us passo la seva historia :

  • Primer hi hagué una primitiva Capella dedicada a sant Antoni, consagrada el 1563.
  • L’escultor de Cervera, Claudi Perret, féu el 1607 el retaule de Malgrat, juntament amb el fuster Simeó Olivares.
  • Posteriorment, va ser ampliada els anys 1630.
  • Al mateix indret on hi hagué aquesta primitiva Capella, va ser alçat l’any 1762 l’actual Església.
  • Posteriorment ampliada durant 1767.
  • Durant la Guerra Civil espanyola, fou incendiada i saquejada, i van desaparèixer els objectes de més valor , com dues custòdies, una creu i l’orgue.
  • Posteriorment, els anys quaranta, l’església va ser restaurada.

La planta de l’església té forma de creu llatina, amb una nau central i dues de laterals, separades per gruixuts pilars i amb cúpula al creuer. La nau és de grans dimensions  de 45m de llarg per 24m d’ample.

La façana neoclàssica té coronament ondulat i una portalada de línies clàssiques amb una fornícula abarrocada on hi ha la imatge de Sant Nicolau de Bari i una rosassa que il·lumina l’interior de la nau.

La portalada i la part central són fetes en peces de marbre de color blanc-gris.

A l’esquerra de la façana hi ha el massís campanar de torre, vuitavat, alçat també el segle XVIII però que resta inacabat.

A l’absis trobem una llarga garita feta amb rajols i que té petites obertures per a armes de foc.

Pel que fa al material s’utilitzen carreus a les cantonades i al campanar, maçoneria als murs i teules per la coberta.

Per a mes detallada informació, podeu consultar :

https://www.turismemalgrat.com/viu-malgrat/esglesia-parroquial-sant-nicolau/

L’Església de Sant Nicolau, per les seves grans dimensions és coneguda com La Catedral de la Costa.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Malgrat de Mar i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

Mercat de Sarrià de Barcelona

El Mercat de Sarrià, està situat en el Passeig de la Reina Elisenda Montcada, 8 de Barcelona.

Es va aixecar sobre el que havia estat l’hort de la rectoria de Sant Vicenç de Sarrià, un projecte dels arquitectes M. Coquillat i A. Calvet.

En l’any 1900 va sortir el primer projecte de construcció d’un mercat cobert a Sarrià que no va reeixir. Es va haver d’esperar fins al 1909, amb l’obertura del passeig de la Reina Elisenda fins a Pedralbes perquè se n’iniciés la construcció.

L’obertura d’aquesta via va separar la parròquia Sant Vicenç de Sarrià del hort de la rectoria, lloc on es va construir l’actual mercat després que el 1910 els arquitectes M. Coquillat i A. Calvet presentessin el projecte definitiu de mercat. Es va inaugurar el 23 de desembre 1911.

El 2007 s’hi va finalitzar un important pla de reformes.

Les quatre façanes estan decorades amb vitralls que permeten l’entrada de llum natural a l’interior, a més de les sanefes de maons. De l’exterior destaca la façana principal, encarada a l’oest al carrer de Pere Tarrés, alta i amb acabat triangular.

També hi destaquen els pilars que sobresurten pel damunt de les façanes, i el seu rellotge interior.

.

És un mercat relativament petit, actualment disposa d’unes 20 parades, a banda de botigues no alimentàries, bars i un supermercat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i el propi mercat.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església Major de Santa Coloma de Gramenet

Església Major està situada en la plaça de l’església de Santa Coloma de Gramenet.

Us passo la seva història :

  • Es va erigir gràcies a la donació de la família Gordi, que va posar el terreny i els diners necessaris per a la seva construcció.
  • El temple es va construir entre 1912 i 1915, obra de l’arquitecte Francesc d’Assís Berenguer i Mestres, col•laborador d’Antoni Gaudí, amb qui va treballar durant 27 anys.
  • El 26 de maig de 1912 es va col•locar la primera pedra, i va oficiar l’acte Mn. Marcel•lí Gordi, oncle del que seria primer rector, Mn. Jaume Gordi i Vallès,colomenc i prior de la casa de convalescència de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau,
  • Inaugurada el setembre de 1915 amb motiu de la Festa Major de la vila, quan es va acabar de construir, l’església va ser anomenada «la catedral» per les seves enormes dimensions en comparació a la mida que tenia la vila i el minso nombre de fidels.
  • La seva ubicació tampoc va convèncer els habitants de la localitat, però, tanmateix, el creixement exponencial que va tenir Santa Coloma al segle XX va fer que ben aviat l’església quedés integrada en el seu teixit urbà.
  • Iniciada la guerra civil, el juliol de 1936 el temple va ser saquejat i incendiat, però va restar dempeus i va ser utilitzat com a dipòsit de material de guerra.
  • La casa rectoral va ser destruïda en el seu interior i l’arxiu parroquial va ser destruït en la seva totalitat.
  • Després de la contesa, el 1939, Mn. Josep Rovira, que ja era rector el 1936, i els successius rectors, van iniciar les obres de reconstrucció i restauració del temple i de la casa rectoral, a càrrec de l’arquitecte Josep Alemany.

És una església que es basa en els elements formals del gòtic de manera no literal.

És, de fet, un dels darrers edificis d’estil neogòtic construïts a Catalunya.

Aquesta tipologia constructiva és visible a la porta, el gran finestral i la torre del campanar.

Arquitectònicament, consta d’una sola nau amb planta de creu llatina, flanquejada de capelles als laterals i un absis heptagonal.

La façana principal expressa amb gran potència la verticalitat que domina el conjunt de la construcció, reforçada amb el portal amb arquivoltes; sobre l’ogiva de la portalada hi ha un gran finestral vidriat.

i a sobre seu l’element més característic del temple: la torre del campanar octogonal, amb pilars i gablets, coronat amb una agulla cònica i amb merlets en punta

i a dalt de tot una creu.

La torre destaca per les seves qualitats plàstiques i per la seva imatge a nivell urbà.

Els elements decoratius són clarament historicistes, que havia estat en voga les dècades anteriors.

L’Església de Santa Coloma, més coneguda com a Església Major, és  bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Viquipèdia i Arquebisbat de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont Vell de la Bisbal d’Empordà

El Pont  Vell està situat sobre el riu Daró, entre el carrer del Pont i el carrer Cavallers.

Us passo la seva interesant historia :

  • El Pont Vell va ser construït a la sortida de la muralla pel portal del carrer de la Riera, amb la finalitat de comunicar la vila medieval de la Bisbal amb el camí de Girona.
  • El pont era fortificat; posseïa una torre amb portal al centre.
  • La data de construcció és el 1605, segons consta a la placa conservada al pont, encara que l’origen del pont és molt més antic.
  • Des de la fundació de la Bisbal consta l’existència de dues vies: una cap a Cruïlles travessant el riu i una altra que, per la seva riba dreta, arribava als pobles de la muntanya.
  • El Pont Vell de la Bisbal va ser escenari del fet d’armes esdevingut el 14 de setembre del 1810, quan les tropes del general O’Donnell van atacar la vila i empresonaren tota la guarnició francesa.
  • O’Donnell fou lleugerament ferit damunt el pont, cosa que li valgué el títol de comte de la Bisbal, concedit per les Corts de Cadis.

Sobre la seva construcció podem dir que consta de dos grans arcs escarsers que s’uneixen en un gran pilar central de base poligonal irregular, aquests arcs són de carreus ben escairats als paraments exteriors i interiors i de paredat a la volta.

També, hi ha carreus de pedra a les bases dels pilars laterals i a les cantonades sobresortints del pilar central. El pas de vianants és pavimentat.

El Pont Vell conserva una placa amb un relleu on apareix l’escut de la Bisbal i la data del 1605.

És va fer la rehabilitació del Pont Vell, durant l’any 2005.

El Pont Vell és una obra que està protegida com a bé cultural d’interès local.

Fotografia de Joaquima Pellicer Solà

 

Aquest article està dedicat a :

Joaquima Pellicer Solà , filla, poeta i enamorada de la Bisbal d’Empordà (col·laboradora d’aquest Bloc)

Recull de dades : Ajuntament de La Bisbal i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Recull de Postals antigues : Ramon Solé

Casa Xicu de l’Òpera d’Arenys de Mar

La Casa coneguda com can Xicu de l’Opera, està situada en el carrer de la Torre, 2 d’Arenys de Mar. Va ser construïda a principis del segle XX, concretament en l’any 1915, per l’arquitecte senyor Joan Bruguera i Roget. La casa és d’estil modernista, però té un cert aire de Secessió Vienesa.

Es tracta d’una casa de tres plantes de petites dimensions. A la planta baixa hi ha un petit jardí a l’entrada, al segon, un balcó i al tercer, unes golfes amb quatre petites finestres. La teulada és a dues vessants.

A una de les façanes hi ha una finestra al primer i segon pis, i al tercer, dues finestretes. Totes les obertures s’estrenyen a la part alta i les llindes són lleugerament arquejades. El pati de davant està tancat per uns pilars  i que, igual que la façana, estan decorats amb esgrafiats florals de color i reixes de ferro.

Can Xicu de l’Òpera és una casa d’Arenys de Mar, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé