Arenys de Mar. Un itinerari des de l’enyor.

Avui us presento dos articles

Arenys de Mar, 2017. AGC

Arenys de Mar a l’extrem més proper a Canet. Rial de Canalies: apartament on hem passat llargs anys. Un lloc per passar l’estiu amb una llar de foc per a fer estada i torrades durant el temps més fred. Riera amb molta vegetació i la flaire dels eucaliptus que s’esfumà quan destruïren la muntanya per a edificar xalets. Turonet amb pins on anaven a buscar pinyons que després partien i repartien al balcó. Baixem i divisem el Port, una de les coses que més m’agraden, i ja sento la olor de la mar.

Arribem a la carretera i girem a la dreta cap el poble, a la cantonada, la casa abandonada de la vil·la Marcelina, que van convertir, en plena crisi, en “pisos d’alt standing” amb obrers que anaven canviant sovint fins que ho van mig terminar sense acabar, amb una piscina que s’ha menjat tant la muntanya com el silenci del dia, tot i així les nits d’estiu miro estrelles pel balcó del darrere.

La puntaire d’Arenys que abans estava a la cantonada entre la carretera i la Riera. AGC

L’Ateneu on el meu marit jugava a escacs amb el seu pare, molts anys enllà. Cantonada amb la Riera on hi havia la puntaire. Vistes del cementeri. Un dia vam pujar pel camí de les cases dels pescadors. No havia mai visitat un cementiri, em va sorprendre tanta bellesa. Van anar al davant de la tomba de l’Espriu que només tenia un número perquè ell no volia passar a aquella immortalitat estranya que representa per alguns el que et recordin persones que no has conegut, però els vigilants es van cansar de que els preguntessin quina tomba era la del poeta de Sinera i finalment van posar el seu nom, discret, això sí.

Casetes d’un barri de pescadors vinguts del Delta, el Joan em parla del pare dels veïns-amics que els hi duia peix fresc a vegades. Barri pobre amb encant, amb vistes al mar i a un cel que a les nits s’omple d’estels.

Pugem la Riera, anem a comprar al mercat: verdura de les pageses, peix fresc, carn més magre, bons embotits, olivetes al lloc del bacallà.

Mercat d’Arenys de mar. Foto: Ramon Solé

Cuino. Anem una estona a la platja entre Arenys i Canet. Em banyo en aquella aigua tant freda que tant em convé, passeig per la sorra que no s’enganxa, perquè està (estava) feta de pedretes, la petita agafa petxines, mentre el seu germà fa un pou i u castell. Dutxes. Dinar. Migdiada pels que poden. Jugo amb els petits al balcó, a vegades faig una becaina. Quan són més grans i ja miren la tele dormo al sofà o m’escapo al llit amb el meu marit.

A la tarda -què fem avui mama? – anem a buscar pinyons a la muntanya?, a passejar pel port?, al parc petit d’aquí prop?, al de Lourdes?, a fer un gelat?

Al balcó del Rial de Canalies partint i repartint pinyons. AGC

Passejos per la Riera amb la promesa del gelat o del parc. Caminades diàries de pujada i de baixada. L’Ajuntament i la seva font amb aquell altre carrer per on a vegades anaven i venien comprant alguna cosa que feia falta o algun capritxet que per això són les vacances.

Gegants i capgrossos davant l’Ajuntament d’Arenys de Mar.

Si creuaven la riera podíem observar les torres del carrer d’Avall i del carrer Ample, caminàvem per la vorera del Rial de Sa Clavella, el barri d’Avall on a vegades anàvem al cinema o a la biblioteca a mirar contes o, més endavant, a connectar-nos a internet.

Carrer d’Avall. Torre de defensa contra els pirates del segle XVI. Foto: Ramon Solé

I comença la pujada, ja veurem per on ens quedarem avui. La placeta de l’església, l’antic Hospital Xifrè amb els seus jardins, el Calisay, l’asil de les germanetes on la sogra diu que la portem amb la boca petita del que busca consol, llegeixo la placa del carrer: “La Majestat d’un poble són els seus vells” i per fi el parc de Lourdes amb els gronxadors i el petit bosquet allà dalt. A vegades seiem als bancs mentre jugaven, en tornar prendrem un gelat, a vegades els muntaven al cavallet de la Riera.

Algun dia visita al museu de minerals amb els nens, altre al de les puntes de coixí amb la mare. A vegades no pugem la Riera i anem passejant pel port, miro la dona del pescador amb el seu fillet als braços, els vaixells de pesca, el far al final de l’espigó, el camí costaner entre les vies del tren i el mar, els bancs per seure i mirar la posta de sol sentit la remou del vent. Altres vegades pujarem a Arenys de Munt o visitarem altres pobles propers.

El Port d’Arenys de Mar i la Lonja dels pescadors. AGC.

Si la petita està cansada el seu pare la porta damunt les espatlles. El nen sempre troba motius per jugar, per inventar històries, per preguntar als grans, sembla no cansar-se mai, fins que cau rodó a la nit i… fins les set del matí en que em despertarà perquè voldrà esmorzar i jo li donaré cantant i aquella veïna-amiga amb nom de flor, l’Hortènsia, em dirà rient: – avui t’he sentit cantar el ciclista de pega que va caure i es va fer un foradet en el culet.

Platja entre Arenys de Mar i Canet.

Les festes de juliol i les d’agost. 2 d’agost, el meu sant, els pares em regalen quedar-se amb els nens. Anirem al Posit, al lloc on els nens sempre miren les llagostes vives. Sopem i miro pels finestrals la casa d’un dels indians d’Arenys i recordo la història de la rosa enterrada al cementiri per un amor que va ser impossible i penso que ell hauria d’haver lluitat pel seu amor quedant-se al seu costat.

Arenys de Mar. Casa de l’indià. AGC

Convido gent, familiars, amics… Cuino molt però estic contenta. Alguna altra veïna em diu, – avui te’m sentit riure molt! No sóc conscient del que representa un balcó en un bloc d’apartaments d’un lloc encara tranquil i retirat, però, sí, m’ho he passat bé. Després recullo cansada, però amb ajut.

I ja, grans i sols, vindrem algun cop i anirem de nit als txiringuitos de la platja a menjar peix i a veure els estels o gaudirem del regal d’un bon dinar sense haver de cuinar o del d’un bon relax al balneari de Caldetes.

Monument a la dona del pescador davant de la casa del mar d’Arenys de Mar.

I algun dia tornarem només per recordar aquells bons moments dels que, conscients o inconscientment, vàrem gaudir. Tot s’ho emporta la mar, però la mar tot ens ho retorna i caldrà fer neteja.

Platja del Cavaló. Netejant la platja després del pas de l’huracà Glòria. Foto: La Vanguàrdia.

A la bona gent que cuida dels seus records com del seu entorn

Text i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero

Ses Peixateries de Tossa de Mar

Tossa de Mar recupera l’espai de “Ses peixateries”, es va inaugurar el 6 de desembre de 2018.

La imatge de l’escultura “La Peixatera de Tossa”, està al carrer Ses Peixateries, a tocar del passeig de Mar de Tossa de Mar.

Evoca que hi havia hagut venda de peix fins que l’any 1994,

quan es va jubilar la darrera peixatera, Paquita Ros.

La Peixatera de Tossa, és una obra de Ció Abellí.

Us passo la noticia de Laselvatv.cat , de la inauguració de l’espai de “Ses peixateries” : https://www.laselvatv.cat/index.php/premsa/2206-tossa-de-mar-recupera-l-espai-de-ses-peixateries

També, elpuntavui, va fer-se ressò d’aquesta informació :

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1522141-una-escultura-d-una-peixatera-evoca-el-passat-mariner-de-tossa-de-mar.html

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i propi.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de Sant Josep o La Boqueria de Barcelona

El Mercat de Sant Josep o La Boqueria, està situat en La Rambla, 91 de Barcelona.

El Mercat de Sant Josep o La Boqueria,  té una superfície total de 6089 m2 de la que 2583 m2 son d’usos comercials, bàsicament alimentaris, i de restauració.

Us passo referencies històriques d’aquest mercat emblemàtic :

  • Les primeres referències històriques al Mercat de la Boqueria, que son del segle XII, ens el presenten com un mercat ambulant dedicat a la comercialització de queviures.
  • Des de 1217 hi ha documentada la presència de taules de venda de carn i d’altres productes de pagès prop del actual Pla de la Boqueria, a la porta del portal que portava aquest nom.
  • Però les taules de carn i d’altres productes convivien amb dificultats amb els altres usos més senyorials de La Rambla i per això en diverses ocasions és va plantejar el seu trasllat.
  • L’any 1470 s’hi va instal·lar també un mercat de porcs al mes de desembre.
  • Al 1777 es demoleix el portal de la Boqueria i les carnisseries es traslladen fins el costat de l’hort del convent de Sant Josep, també a La Rambla, iniciant un llarg peregrinatge per diferents punts – no massa allunyats entre ells – del passeig o els seus voltants.
  • L’any 1835 es va destruir el convent de Sant Josep i en el seu lloc es va començar a construir una plaça porticada semblant a la plaça Reial. La Plaça del Treball estava cridada a ser la plaça més gran de Barcelona però, quan tot estava preparat per començar les obres, es va instal·lar de manera provisional el mercat en el solar.
  • La provisionalitat es va convertir en l’emplaçament actual del mercat quan l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1836, va projectar la construcció del mercat.
  • Va ser el Marquès de Campo Sagrado, capità general de Catalunya, qui el 1836, va posar fil a l’agulla en la reglamentació del fins aleshores mercat ambulant, en una zona que, en quedar alliberada del convent, s’havia convertit en una gran plaça.
  • El projecte que es va començar a executar el 19 de març de 1840.
  • Aquell mateix any es va inaugurar i durant anys va seguir tenint petites millores com la il·luminació per gas en 1871.
  • O la peixateria en el emplaçament que té ara en el centre de l’edifici en l’any 1911.
  • Al 1913 es va instal·lar l’arc modernista de l’arquitecte A. De Falguera a l’accés principal.
  • al 1914 es va inaugurar la coberta metàl·lica construïda per La Maquinista Terrestre i Marítima i a partir de llavors es va començar a millorar i modernitzar els serveis.
  • La darrera reforma va ser inaugurada l’any 2001.

Barcelona, mostra amb orgull el més antic i més complet mercat d’alimentació, oferint-nos verdura, carn, peix i milers de productes més en parades de gran encant i presentació imaginativa

.

El Mercat de Sant Josep o La Boqueria és tot un espai de vida, història i arquitectura de valor inqüestionable.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Boqueria

Actualment la Boqueria és un punt de visita obligada per barcelonins i visitants estrangers.

Aquest mercat és la metàfora de la vida de Barcelona, un riu humà que fa els plaers d’aquells a qui els agrada contemplar i menjar be.

 

Recull de dades : Web de l’Ajuntament de Barcelona, Amics del Boqueria, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els antics Banys o “Xiringuitos” de la Platja de Sant Joan i de les Barques de Montgat

Des de l’Església , on esta el magnífic nucli antic de Montgat , us podeu dirigir a línia de platja tot creuant les vies del tren per algun dels passos subterranis.

La Platja de Sant Joan i La Platja de les Barques de Montgat hi trobareu encara l’antiga costum d’anar a la platja per fer un bon àpat durant el dia o nit, en els banys Emporium i els banys del Carme,

que s’omplen a l’estiu d’estiuejants degustant les amanides, paelles, fideuas, bones carns i sobre tot el protagonista, la diversitat de peix en que contant.

Aquets banys conserven la part exterior que dona a la sorra i a la mar, igual com fa cent anys en rere i totes pintades de blanc.

Son platges que podeu veure sobre la sorra les barques dels pescadors, i també, una petita llotja oberta a tocar de les vies del tren on venen les seves fresques captures de peix.

Us passo el llistat dels “Xiringuitos del Maresme” mes destacats :

http://www.panxing.net/maresme/activitats/xiringuitos-i-terrasses-del-maresme

També, teniu els bars o berenadors a la sorra de la platja, per prendré un refresc, un entrepà, unes tapes o dinar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé