Masia de Can Figueres del Mas de Terrassa

Can Figueres del Mas situada a prop de la Ctra. N-150 de Terrassa a Sabadell, km 15,7, a 100 m.de Terrassa.

Concretament  és a la part oriental del municipi, a l’antic camí de Sant Quirze a Matadepera, actual carretera de Torrebonica , darrere mateix de l’Hospital de Terrassa i vora el torrent de la Betzuca.

Us passo la seva historia :

  • És un mas molt poc documentat, si bé sembla que té un origen molt antic.
  • Salvador Cardús, en el seu inventari dels fogatges de 1455 i de 1558, no l’esmenta, ni tampoc cap propietat anomenada Figueres.
  • Ha tingut diverses reformes, al segle XVII, el 1758 i el 1848.
  • Els Figueres van perdurar al llarg de centúries fins que, a mitjan segle XIX, la pubilla del mas es va casar amb un fadrí de Can Avellaneda de Ribatallada.
  • L’últim hereu la va vendre a un indiano.
  • En terrenys de Can Figueres del Mas es va construir l’Hospital de Terrassa.

És una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i graner. La coberta és a dues aigües.

La façana principal, orientada a migdia, és perpendicular al carener i, en un inici, de composició simètrica, però a causa dels afegitons posteriors el carener ha quedat desplaçat lateralment de l’eix de simetria de l’edifici.

A la planta baixa hi ha el portal d’accés, en arc de mig punt, adovellat amb carreus de pedra picada.

Al primer pis hi ha una finestra central amb motllures de perfils gòtics flanquejada per dues finestres més, afegides posteriorment; també hi ha diverses finestres a les golfes. En una de les finestres del primer pis, a l’angle dret de la façana, hi ha gravada la data de 1589.

A l’alçada del graner hi ha un rellotge de sol amb la data del 1848, just per sota del carener , molt deteriorat actualment.

Són interessants les troneres que apareixen als escaires de l’edifici i el ràfec de la teulada.

Can Figueres del Mas és una masia  de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Santa Maria de Martorell

Els propers sis dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església parroquial de Santa Maria està ubicada en la plaça  de l’Església de Martorell.

Us passo la seva història :

  • L’església parroquial de Santa Maria de Martorell és documentada l’any 1033.
  • El primitiu edifici romànic va ser substituït per una nova església, d’estil gòtic-renaixentista, al segle XVI.
  • Va ser destruïda a l’inici de la Guerra Civil durant l’any 1936.
  • L’església actual fou construïda entre 1941 i 1944.
  • El projecte original de l’arquitectura no fou respectat plenament i un bona part de l’edifici resta per acabar.
  • La part baixa del mur nord és on es conserven les restes més nombroses de les edificacions anteriors.
  • L’altar actual fou consagrat el 5 de març de 1944.
  • La façana renaixentista del segle XVI, va set conservada al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell, després de la Guerra Civil, va retornar al seu lloc d’origen l’any 1992.

La nova església va ser obra de l’arquitecte Francesc Folguera, que era ajudant de Gaudí a les obres de la Sagrada Família.

L’edifici actual és construït amb pedra i maó, aprofitant part de les estructures de l’església anterior però sense respectar la construcció original.

Té una entrada frontal i una de lateral; el seu interior és de tres naus, separades per columnes de maó.

Solament te capelles lateral al cantó nord.

El campanar va ser reconstruït el 1992, coincidint amb el quatre-cents aniversari de l’església.

L’Església parroquial de Martorell és una obra del municipi de Martorell inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per saber mes d’aquesta església, podeu consultar a :

http://amartorell.com/html/public/portal?showContent=SECCIONS&content=74293

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martell, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa Milà o La Pedrera de Barcelona – 1ª Part #

L’empresari Pere Milà i Camps va encarregar la construcció de l’edifici a l’arquitecte Antoni Gaudí en l’any 1906.

Aquest edifici portaria el cognom del  seu propietari, casa Milà.

La façana de l’edifici simula el mar en moviment, on les onades juguen amb les algues de ferro forjat que són en realitat els balcons i que van ser dissenyades en gran part per Josep Maria Jujol.

En el temps va ser batejada despectivament com La Pedrera, nom popular pel qual és coneguda fins avui internacionalment, mes que casa Milà.

L’antiga residència dels senyors Milà, actualment acull un gran espai d’exposicions.

Cal destacar les golfes, de 800 m2, que Gaudí va concebre de forma independent a la resta de l’edifici.

Antigament hi havia els safareigs i actuava com a regulador tèrmic, aïllant l’edifici de temperatures extremes.

L’any 1953 aquesta darrera planta de La Pedrera va ser remodelada per l’arquitecte Francisco Barba Corsini, qui va crear tretze apartaments de lloguer, d’estètica moderna i allunyats del projecte gaudinià.

L’edifici va ser adquirit, el 1996, per la Caixa Catalunya, se li va retornar el seu aspecte original.

El terrat es d’una coberta insòlita i carregada de força artística, se situen els diferents elements: badalots o caixes d’escala, torres de ventilació i xemeneies.

De formes dinàmiques i simbòliques de lliure interpretació,

es corresponen amb una funció utilitària preconcebuda.

Aquests elements són tractats amb trencadís de ceràmica, pedra, marbre i vidre, una meravella arquitectònica.

Per a mes amplia informació sobre La casa Milà podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Mil%C3%A0

Casa Milà o La Pedrera, en l’any 1984 fou declarada Bé Cultural del Patrimoni Mundial per la UNESCO.

 

 

Recull de dades : Fundació La Pedrera, Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa, està situat en el Raval de Montserrat, núm. 14-20 de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa és un edifici neogòtic , va ser una obra de Lluís Muncunill dels anys 1900-1902, construïda al solar de Can Galí en substitució de l’antiga casa de la vila, on va tenir posteriorment la seu el Centre Excursionista de Terrassa, al mateix Raval, al número 13, davant per davant de l’actual Ajuntament. Constitueix una de les primeres obres terrassenques de l’aleshores arquitecte municipal, que seguia les tendències historicistes medievals que més tard el van conduir cap al modernisme.

Us passo dades històriques de l’Ajuntament :

  • L’encàrrec data de 1900, any en què es va enderrocar l’edifici existent al solar.
  • Muncunill va presentar el projecte en tres fases: el projecte d’estructures, el 1900; la façana, la galeria i la decoració interior el 1902, i el plec de condicions i el pressupost per als acabaments interiors el 1903.
  • Quan, el 16 de juliol de 1903, Muncunill va ser destituït com a arquitecte municipal, ja estava construït fins al primer pis; el saló de sessions s’havia inaugurat oficialment el 6 de juliol d’aquell any.
  • L’obra la va continuar el nou arquitecte municipal, Antoni Pascual i Carretero. El projecte va ser respectat, en línies generals, si bé la galeria amb deu buits d’aire neogòtic que Muncunill havia dissenyat per al segon pis i el gablet central que havia de contenir un rellotge varen ser eliminats.
  • En una restauració de 1986 es va poder recuperar el pinacle central i els que coronen la façana.

El material principal és pedra sorrenca de la muntanya de Montjuïc, un material que es troba a tota la façana i a bona part de l’interior, especialment el vestíbul, l’escala i la sala de sessions. L’ornamentació, esculpida també en pedra, s’inspira en el moviment organicista que obté les seves referències a la natura i que va ser impulsada pels teòrics Viollet-le-Duc, clarament medievalista, i Ruskin, impulsor del simbolisme anglès.

L’edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana profusament decorada on es combinen diversos elements arquitectònics i ornamentals propis de l’estil gòtic com els tres arcs apuntats de la portalada que configura un atri, les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de temàtica vegetal.

El primer pis compta amb una gran balconada a la qual s’obren cinc portes d’arc apuntat molt decorades. Al segon pis hi ha només quatre finestres amb una decoració menys profusa i el gablet projectat originalment i construït el 1986, que al centre allotja l’escut de la ciutat i un rellotge.

A l’interior hi destaca la gran escalinata de pedra coronada amb una claraboia amb vitralls, així com els enteixinats de guix de Jeroni Ablabó que guarneixen els sostres del saló de sessions i la sala de l’alcaldia. Del saló de sessions cal esmentar-ne també la triple portalada gòtica d’ingrés, els treballs de fusteria de l’arrambador i les motllures apuntades de les portes d’accés, obra de Pau Güell i la Galeria de Terrassencs Il·lustres, amb els retrats dels personatges destacats de la ciutat, segons una iniciativa sorgida el 1914 amb motiu de l’homenatge a Joaquim de Sagrera. En aquesta zona noble del primer pis s’ubiquen, als dos costats del saló, l’alcaldia, la secretaria, el despatx de l’arquitecte municipal i la comptadoria.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont Vell de la Bisbal d’Empordà

El Pont  Vell està situat sobre el riu Daró, entre el carrer del Pont i el carrer Cavallers.

Us passo la seva interesant historia :

  • El Pont Vell va ser construït a la sortida de la muralla pel portal del carrer de la Riera, amb la finalitat de comunicar la vila medieval de la Bisbal amb el camí de Girona.
  • El pont era fortificat; posseïa una torre amb portal al centre.
  • La data de construcció és el 1605, segons consta a la placa conservada al pont, encara que l’origen del pont és molt més antic.
  • Des de la fundació de la Bisbal consta l’existència de dues vies: una cap a Cruïlles travessant el riu i una altra que, per la seva riba dreta, arribava als pobles de la muntanya.
  • El Pont Vell de la Bisbal va ser escenari del fet d’armes esdevingut el 14 de setembre del 1810, quan les tropes del general O’Donnell van atacar la vila i empresonaren tota la guarnició francesa.
  • O’Donnell fou lleugerament ferit damunt el pont, cosa que li valgué el títol de comte de la Bisbal, concedit per les Corts de Cadis.

Sobre la seva construcció podem dir que consta de dos grans arcs escarsers que s’uneixen en un gran pilar central de base poligonal irregular, aquests arcs són de carreus ben escairats als paraments exteriors i interiors i de paredat a la volta.

També, hi ha carreus de pedra a les bases dels pilars laterals i a les cantonades sobresortints del pilar central. El pas de vianants és pavimentat.

El Pont Vell conserva una placa amb un relleu on apareix l’escut de la Bisbal i la data del 1605.

És va fer la rehabilitació del Pont Vell, durant l’any 2005.

El Pont Vell és una obra que està protegida com a bé cultural d’interès local.

Fotografia de Joaquima Pellicer Solà

 

Aquest article està dedicat a :

Joaquima Pellicer Solà , filla, poeta i enamorada de la Bisbal d’Empordà (col·laboradora d’aquest Bloc)

Recull de dades : Ajuntament de La Bisbal i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Recull de Postals antigues : Ramon Solé