Església Parroquial de Sant Llorenç Savall

Setmana dedicada a les Esglésies

Església Parroquial de Sant Llorenç Savall està situada en la Plaça Major de Sant Llorenç Savall.

Us passo la seva historia:

  • La primera notícia d’una església de Sant Llorenç a la vall, diferenciant-se de la del Munt, és de l’any 1010.
  • Un altre document de 1050 n’esmenta el cementiri, i pel 1087 s’anomena parròquia.
  • Fins al segle XIII els territoris es van definint, amb l’aparició de la parròquia de Vallcàrcara, per exemple, i s’estableix un nucli habitat al voltant de l’església.
  • La dependència de Sant Llorenç del Munt, tan present a l’edat mitjana, disminueix amb l’abandó del monestir al segle XV.
  • A l’època moderna consten donacions d’altars i altres moviments que poden pressuposar canvis arquitectònics, però els grans canvis vindrien al segle XIX de la mà de mossèn Josep Miró, qui emprengué importants obres a l’església i també obres civils (com el pont de la Vila) i apostòliques.
  • El 22 de juliol del 1936 membres de la FAI de Rubí i alguns llorençans entraren a l’església, la saquejaren i van estellar i cremar a la plaça l’orgue, l’altar i algunes imatges.
  • Els arxius i les peces de valor es van salvaguardar amagant-los en diverses cases del poble, i mesos després es van fondre les campanes per a fer armamanent.
  • L’edifici actual és força reformat als anys 40 i 50.

L’església de Sant Llorenç ha estat molt remodelada al llarg dels segles; la base dels murs i alguns elements esparsos es podrien datar a l’època medieval, i l’alçat dels murs correspondria a l’època moderna. L’any 1887 s’hi feren reformes importants, i durant la guerra del 1936-39 fou tan malmesa que gairebé es reféu totalment als anys 40-50 (un medalló esgrafiat a la façana data de 1957, tot i que les obres més importants es van dur a terme l’any 1945).

L’actual edifici es caracteritza per una àmplia façana amb esgrafiats i un petit porxo damunt el portal d’entrada, i un singular cimbori de ceràmica vitriada al costat del campanar llarg i dret (amb una torreta o “cumani”, imitant els antics comunidors) que caracteritzen la silueta del poble. Un dels vitralls de l’església és atribuït a Puig i Cadafalch.

D’entre els elements arquitectònics més antics destaca una petita porta a la façana de migdia semblant a les portes romàniques de la capella del Dalmau o de Sant Llorenç del Munt; fins a les profundes reformes del segle XIX l’entrada al temple es feia per la façana sud, però possiblement aquesta fos una portella més petita.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Centre Parroquial de Monistrol de Calders

El Centre Parroquial està en el carrer de l’Església, 3 de Monistrol de Calders.

R. Serra i Jordi Sarri – 1993 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • La façana fou construïda el 1934 per Josep Pla, anomenat «el Farràs», un mestre d’obres admirador de les construccions àrabs, que també va treballar al mas de la Païssa, també de Monistrol.
  • L’edifici acull avui la sala de teatre.
  • Originàriament havia estat l’escola parroquial.
  • Més tard havia acollit el cinema
  • I en l’actualitat serveix de teatre.

El Centre Parroquial és un edifici singular en el context del poble de Monistrol de Calders .

És una construcció entre mitgera que té interès per la façana d’inspiració moresca.

R. Serra i Jordi Sarri – 1993 / Generalitat de Catalunya

És un edifici de dues plantes, amb una façana amb composició simètrica: tres portals als baixos -el del mig una mica més gran-, amb arcs de ferradura i, al pis superior, tres obertures amb arcs escarsers. Totes les obertures estan emmarcades amb maó. La finestra del mig té una petita balustrada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Sant Salvador de Polinyà

L’Església de Sant Salvador està situada en la Plaça de l’Església, a la part alta de la població de Polinyà.

Us passo la seva historia :

  • L’església de Sant Salvador és citada com església parroquial de Polinyà des del segle XI.
  • La seva consagració va tenir lloc l’any 1122.
  • Va seguir amb les seves funcions com a tal fins a l’any 1792 quan va passar a dependre de l’església de construcció nova, perdent la categoria de parròquia.
  • L’església actual va ser inaugurada l’any 1792 quan deixa de tenir culte la primitiva església romànica.

L’actual església parroquial és una edificació del segle XVIII, adossada al mur de tramuntana de l’antic temple romànic que actua com a pòrtic d’entrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4164_01.jpg

El temple primitiu consta d’un absis semicircular del segle XI amb decoració d’arcuacions entre lesenes i el campanar de torre amb la base de la mateixa època.

La nau coberta amb volta de canó i la resta del campanar corresponen a una obra del segle XII. Està documentada des del segle xi, període al qual correspondrien l’absis semicircular, on hi havia pintures murals.

L’entrada al temple actual es fa per una porta d’arc rodó de mig punt adovellat que es podria interpretar com l’entrada lateral de l’antiga església. En aquesta façana hom hi veu, també, la presència de contraforts. El campanar de planta quadrada corresponent a l’antiga església romànica, situat a la banda septentrional.

Les pintures murals de Sant Salvador de Polinyà són un important conjunt de pintures murals realitzades a aquesta l’església. Van ser descobertes durant unes obres realitzades durant la segona dècada del segle XX.

Al Museu Diocesà de Barcelona es conserven les pintures murals del segle XII de les quals se n’ha fet una reproducció a Sant Salvador. El 1930 Joan Prats i Tomàs va finançar l’arrancament i el transport per a dipositar finalment les pintures al Museu Diocesà de Barcelona, a canvi de l’extracció d’un fragment per a la seva col·lecció privada. Amb la mort de Joan Prats, el fragment passà a completar les pintures al Museu Diocesà.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2_01.jpg

Sant Salvador de Polinyà és una església del municipi de Polinyà (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia Carpintero

Església de Sant Joan Baptista de Matadepera

L’església de Sant Joan està situada dins del recinte tancat, al costat on hi ha el cementiri parroquial de Matadepera.

No és accessible lliurament, es pot fer una volta parcial, per l’exterior.

Us passo la seva historia:

  • Les referències documentals sobre aquesta parròquia es coneixen d’una manera indirecta que podria datar de l’any 500.
  • Es documentà el 1 de maig de 1040 el testament de Guillem Levita, jurat sobre l’altar de Sant Joan de Matadepera.
  • L’any 1200 es troba la firma del rector de Matadepera sobre unes escriptures en pergamí.
  • La més antiga que fa referència directa és del 17 de setembre del 1327 de Januari Presbitero en el qual es pot llegir: “Iglesia de Sant Joan de Matadepera”.”
  • L’any 1783, Jean Laurns, italià, emblanquinà, pintà i adobà l’església tal com especifica el llibre d’obra.
  • L’any 1821 s’eixamplà l’església construint la capella del Sant Crist
  • L’any 1850 es tornà a emblanquinar l’església.
  • L’església deixà de ser parròquia de Matadepera en favor de la que es construí en el poble a finals del segle XIX.

L’església de Sant Joan és d’una sola nau, de forma irregular, a conseqüència d’una ampliació en la que es col·locà l’altar de la Mare de Déu del Roser. Capella situada al cantó de l’epístola i al costat de la capella del Sant Crist.

La capçalera té forma poligonal tant a l’exterior com a l’interior.

El campanar és de construcció del segle XVI, de planta quadrada i està situat als peus i al costat de l’església.

L’edifici és una construcció senzilla que s’anà modificant amb el pas el temps en detriment de l’aspecte compacte del conjunt.

La portada és també molt senzilla, sense cap motiu que l’adorni, una petita porta amb llinda de pedra i, seguint l’eix que marca la porta, un òcul a la part superior.

A l’interior hi ha vàries làpides sepulcrals de rectors de la parròquia i de laics. De la primera església només queda la part del presbiteri i de la sagristia.

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Parroquial de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa Parroquial  està situada en el carrer del Bosc, 5, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • En el 1890, Eusebi Güell va iniciar la construcció de la fàbrica de teixits de cotó als terrenys del seu mas de Santa Coloma de Cervelló, i va encarregar a Antoni Gaudí el projecte urbanístic de la colònia.
  • Entre aquesta data i la de 1917, en què es va suspendre definitivament la construcció de l’església (suspensió en principi momentània, però que es va convertir en definitiva per mort de l’autor), es pot datar la construcció de la Casa Parroquial propera a la Cripta que, malgrat no haver estat l’església construïda en la seva totalitat, ha exercit la seva funció fins al moment per l’entrada al culte de la Cripta, que es va mantenir.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular, de planta i pis amb teulada de teula a quatre aigües.

Presenta una clara tendència historicista palesa en la porta i finestres de la planta baixa, amb arc de mig punt remarcat amb maó vist i imitant la formació de les dovelles, i en la filera de finestres d’arc que hi ha a la planta superior a la manera de les golfes o graners de les cases senyorials medievals de la comarca.

La façana està tota ella recoberta de lloses irregulars de pedra. El maó vist remarca les cantonades, el sòcol, les obertures de la planta baixa i personalitza la filera d’arquets del primer pis recobrint totalment aquella zona com una franja ampla.

Gaspar Coll i Rosell 1987 / Generalitat de Catalunya

Un treball de maó imitant les bigues de fusta d’èpoques anteriors sosté un ample ràfec. El fet de ser aquesta una casa exempta oberta a la vista en totes direccions fa que els materials i motius ornamentals siguin idèntics en els quatre murs.

La Casa Parroquial és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església Parroquial de Sant Cristòfor de Terrassa

L’Església Parroquial de Sant Cristòfor esta situada en la Plaça de Ca n’Anglada, 31de Terrassa.

L’Església va ser aixecada el 1956 i acabada en 1965.

El sant titular prové de l’ermita de Sant Cristòfor, del segle XI, ubicada al costat de la masia de Ca n’Anglada, que dóna nom al barri, un s’ubica la parròquia. 

Consta d’una àmplia nau rectangular; té cor i una gran cripta, l’arquitecte va ser el terrassenc Joan Baca Reixac.

Cal destaca el Campanar, te planta gairebé quadrada, està coronat per una minsa cornisa i un terrat amb barana metàl-lica,

damunt del qual s’aixeca una torrella quadrada coberta per una teulada piramidal recoberta amb peces de ceràmica vidriada de color verd fosc

Des del seu principi és una parròquia amb molta activitat.

Com la processó de Setmana Santa, de la qual es conserven alguns passos a la cripta, amb “manolas y saetas”.

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Sant Antoni Abat de Sant Antoni de Vilamajor

Aquesta setmana la dediquem a les Esglésies

L’església parroquial de Sant Antoni Abat , esta situada en la Ctra. de Cànoves de Sant Antoni de Vilamajor. Pertany a la diòcesi del bisbat de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La primera capella havia estat feta construir per Pere Sunyer el 1555.
  • Havia esdevingut vicaria perpètua de Sant Pere de Vilamajor des de l’any 1798.
  • Duran el principi de la guerra civil, en 1936, va ser destruida.
  • L’actual va ser construïda entre els anys 1944 i 1949 per suplir l’antiga.

És de planta basilical, amb una nau major central separada per quatre columnes de les dues naus laterals. L’absis és de volta de mitja esfera. Al sostre hi ha un enteixinat.

La façana acaba amb frontó i cornisa, per sota hi ha tres buits de mig punt. Més avall, protegida per unes arcades, hi ha l’entrada central, i dues més de laterals.

Totes les columnes tenen capitell corinti. Al pati de davant de l’església hi ha un banc de pedra amb la data 1796 i una inscripció, possiblement mortuòria.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Santa Maria Assumpta de Santa Pau

Església parroquial esta situada en la Plaça Major de Santa Pau.

Us passo la seva historia:

  • Per estudiar la històriá d’aquest edifici cal partir de dos fets.
  • El primer, és el testament del baró Hug Ademar I, redactat l’any 1391, que preveu la construcció d’una nova església dins el reducte fortificat.
  • El segon, serien els cataclismes sísmics de 1427-1428, amb el parcial enderrocament de Santa Maria dels Arcs -fins aleshores parròquia- que portaria a sol•licitar oficialment el trasllat de la parròquia.
  • No fou l’hereu de Hug Ademar I qui compliria la clàusula testamentaria sinó Galceran, el fill menor.
  • Així, a finals del segle XV , es començaren les obres continuades posteriorment.
  • Es va seguir l’estil gòtic encara que tota la part última de l’església es devia decantar cap al barroc.

El temple és d’una sola nau, amb quatre capelles laterals i una sagristia. Amb voltes d’aresta rematades amb unes claus molt boniques i interessants per la datació cronològica de l’edifici. Adossada al costat esquerre dels peus de la nau, s’aixeca l’esvelta torre del campanar. Antigament va tenir un retaule barroc i l’actual, que intenta ser gòtic, està molt lluny d’aquell pel qual el baró arribà a pagar deu mil sous.

Portalada afegida amb posterioritat (1929), neogòtica. Flanquejant la porta hi ha dos pilars quadrats, decorats per la part davantera i acabats amb decoració típicament gòtica. La porta té un arc ogival acabat amb una creu. Sobre aquesta porta hi ha unes decoracions vegetals molt riques.

Situades a l’acabament dels nervis de la volta. Són esculturades en forma de lleons, un personatge grotesc semblant a un putti i d’altres tapades per l’actual retaule del segle xx.  A les capelles de la Mare de Déu del Roser i a la de Sant Isidre també hi ha mènsules molt interessants amb la data d’edificació esculpida (1934, 1594) i els escuts de la família Oms.

Torre-campanar construcció de planta quadrada que denota l’època d’edificació (cap el 1400). Està rematada per un coronament de merlets. Les cantonades són obrades amb carreus alternats. El conjunt demostra un caire defensiu.

Hi ha una pica baptismal situada a la capella lateral (segona, esquerra). És de grans dimensions; té la forma de copa, amb vuit cares; en una d’elles hom hi pot llegir la data: MDCXII. Té unes senzilles decoracions que semblen simbolitzar fulles estilitzades. En l’actualitat encara està en ús.

Al seu interior conserva la Verge de Sant Martí Vell, gòtica, de marbre; la talla barroca de la Verge del Carme, procedent d’un retaule de Santa Llúcia de Treinteres i la imatge d’una Mare de Déu, procedent de Santa Maria dels Arcs.

L’Església parroquial de Santa Pau és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Capella – Oratori de can Falguera de Les Fonts de Terrassa

La Capella – oratori de can Falguera esta situada en la Plaça Gran de  les Fonts de Terrassa.

Al costat de Can Falguera,  on té adossada la capella consagrada a la Mare de Déu del Roser.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1799 Pere Torres i Falguera va demanar permís al bisbat per edificar una capella al costat del mas.
  • Fou beneïda per mossèn Ramon Besant el dia 5 de desembre del mateix any, sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser.
  • L’any 1932 la capella va esdevenir església parroquial de Les Fonts.
  • En l’any 1950 i arran de la creació de la parròquia de la Mare de Déu del Roser, va deixar de ser-ho la Capella de can Falguera.

Aquesta capella va quedar abandonada durant anys fins que en l’any 2000,

fou objecte de rehabilitació.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Santa Maria de Barbera del Vallès

Els propers dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església parroquial de Santa Maria de Barbera del Vallès, no hi ha que confondre amb Església romànica de Santa Maria,

coneguda per “La Romanica”, també en Barbera del Vallès.

L’Església parroquial de Santa Maria esta situada en l’Avinguda Generalitat, 79 de Barbera del Vallès.

Poc hi ha que dir d’aquest temple, va ser construït en 1951.

Es d’un estil neorrenacentista.

Com que l’església romànica esta en un extrem del municipi i allunyada del centre, es va decidir la seva construcció a prop de l’Ajuntament.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé