Església de Santa Eulàlia de Riuprimer

L’Església de Santa Eulàlia de Riuprimer esta situada en la Plaça del Beat Antoni Claret.

Us passo la seva història:

• El document més antic que parla de la parròquia data del 872.
• L’església surt esmentada al 946.
• Fou consagrada pel bisbe Oliva el 15 de maig de 1041.
• L’església està situada al mateix indret i conserva alguns murs del segle XI.
• L’antic portal de migdia està cegat.
• Fou ampliada i reformada durant els segles XVII i XVIII amb capelles laterals.
• Al 1805 va sofrir una reforma radical.
• La capella fonda conserva pintures de Llucià Costa (segle XX).

Església amb la façana orientada a ponent en la qual es marca un cos central cobert a dues vessants i dos cossos laterals coberts a una sola vessant. El portal és de forma rectangular amb un frontó al damunt, datat al 1805, on al damunt hi ha un ull de bou. Els cossos laterals tenen finestres rectangulars. L’interior de la nau central és coberta amb volta en la qual s’hi marquen quatre trams, el primer correspon al cor. Les naus laterals són cobertes amb volta de creueria. Es forma també un petit creuer.

Al mur exterior de migdia es marca l’antic portal de l’edificació romànica. A la part de la capçalera, a llevant, hi ha la capella fonada oberta a l’exterior amb òculs. Adossat a ponent hi ha un campanaret de planta quadrada de tres pisos i cobert a quatre vessants. La capella del Santíssim està decorada amb pintures de Llucià Costa.

L’Església de Santa Eulàlia de Riuprimer és una obra amb elements romànics, barrocs i eclèctics de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Pere de Serraïma de Sallent (Bages)

Setmana dedicada a les Esglésies i les Ermites

Per anar a visitar aquesta parròquia s’ha de seguir el camí veïnal de Sallent a Avinyó; es troba a tres quilòmetres de Sallent i a sis de d’Avinyó.

El camí és bo per poder-hi anar en cotxe. Cal pujar per la muntanya de Les Forques (Sallent).

Us passo la seva història:

• L’església de Sant Pere comença a sortir documentada en l’any 1021, quan una dona rebuts o retrus fémina, dona un alou amb l’església de Sant Pere al monestir de Sant Benet de Bages, encara que no diu quin Sant Pere és, per les afrontacions sols pot ser Serraïma.
• En 1112 Guillem Bernat i Adalais donen a Sant Benet i al seu fill Pere, monjo del monestir els alous que tenien en el castell de Sallent i parròquia de Sant Martí de Serraïma, o en la parròquia de Sant Pere.
• En 1113 és Guillem Amat i la seva muller Ermenssenda i el seu fill Bernat empenyora l’alou que tenien a la parròquia de Sant Martí de Serraïma i de Serraïma Subirana i en Pla de Cabrianes per set marabetins d’or.
• Així el monestir de Sant Benet de Bages entrà en possessió de les dues parròquies i juntament amb el monestir de la Portella exercien el senyoriu directe de Serraïma, tenint-hi cada una el seu batlle de sac i arrendat anyalment a particulars les prestacions dels propis honors, les quals solien donar més de dotze lliures a cada un dels cenobis.
• Ambdues parròquies en els seus orígens continuaren formant part integrant de la jurisdicció del castell de Sallent, segons consta en la Butlla del Papa Celestí III de l’any 1196 pel monestir de Sant Benet de Bages en què li confirma in castro celientis l’església de Sant Marti de Serraïma amb totes les coses que li pertanyien, encara que aquí no s’esmenti a Sant Pere.
• Hi ha documents que diuen que aquesta també pertanyia a Sant Benet l’any 1262 i en dates posteriors.
• En el segle XIII el monestir de Sant Benet hagué de fer valdre els seus drets sobre el patronatge d’ambdues esglésies enfront de la Mitra de Vic. El règim de quadre civil que obtingueren aviat era un derivat del domini senyorial que reservava als senyors de la justícia civil, la criminal continuava en mans dels senyors de Sallent i més tard del Verger de Manresa.
• En els segles XVII i XVIII la quadra fou objecta d’importants litigis de jurisdicció civil, disputant-se-la l’abat de Sant Benet i la Mitra de Vic que considerava aquest territori dins del radi del castell de Sallent.
• Vers l’any 1723 es feu la sentencia, aquesta fou que la quadra era pròpia del Rei.
• Així ho fa constar el Bisbe de Vic l’any 1782 en el “Plan General y noticias del Obispado de Vique” del Bisbe Artalejo.
• A finals del segle XIX la parròquia es revitalitzà amb l’annexió de la Sant Martí i la de Sant Sadurní, aleshores s’hi fa moltes obres i els rector que vivia a Sallent passa a viure en una espaiosa rectoria adossada a l’església. Però la seva esplendor no durà gaire i al final fou suprimida com a parròquia i annexionada a la de Sallent, restant com a ermita rural.
• El 1981 fou restaurada pel Forment Arqueològic Excursionista Sallentí.
• Juntament amb els masos de la Pineda, la Garriga, la Garrigota, la Roca, Carboners de Baix, Carboners de Dalt, Cal Galdirot, el Morisco, la Casa Nova, Cal Garrofí, Macià, la Caseta, mas Muntada, el Sellarés, i el mateix Mas de Sant Pere, comparteix la meitat del seu terme parroquial amb el d’Avinyó i l’ermita de Sant Sadurní.

L’església de Sant Pere de Serraïma està situada en un planell enlairat proper als masos de Sellarés i de Sant Pere.

Es tracta d’una construcció d’una sola nau capçada per un absis semicircular.

Exteriorment l’absis és decorat amb arcuacions entre lesenes i presenta una finestra central de doble esqueixada.

El fris d’arcuacions es prolonga als murs laterals.

La nau és coberta amb volta de canó seguit i l’absis amb volta de quart d’esfera.

En època moderna es va ampliar amb l’afegit de dues capelles de planta quadrada a manera de transsepte.

Al segle XIX es procedí a l’allargament de la nau, tot reaprofitant la portalada datada l’any 1791

i es bastí el campanar de torre amb coberta piramidal.

Sant Pere de Serraïma és un monument que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mas Verdaguer d’Avinyó (Bages)

Mas Verdaguer  està situada en la Pl. Major, 27 d’ Avinyó.

Us passo la seva historia:

• La masia de Cal Verdaguer, situada molt a prop de l’església parroquial de Sant Joan d’Avinyó, és una de les cases més interessants del terme municipal.
• La masia és documentada ja al segle XVI car en el fogatge de l’any 1553 hi són referenciats “Jaume Verdaguer, Benent Verdaguer i en Miquel en casa d’en Barraquer” com a homes de la parròquia i terme d’Avinyó. Cal pensar en la casa i en fills de la mateixa que habitaren altres masos dins el terme.
• La gran obra de la masia correspon molt probablement al segle XVII; la llinda de la porta de la façana de tramuntana porta la data de 1610 al mig del nom del propietari “Joan Verdaguer 1610 “.
• L’any 1775 fou construïda la nova façana de migdia amb la galeria porxada i la decoració d’esgrafiats per Pau Verdaguer.

És una masia de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant i tancada per un clos que al sector de tramuntana, per una gran porta de mig punt adovellada, comunica amb la plaça de l’església d’Avinyó.

Aquesta façana de tramuntana presenta uns balcons, mentre que la façana de migdia s’obre en una gran galeria amb tres nivells ben proporcionats d’obertures d’arc de mig punt; aquesta façana de migdia.

La principal presenten restes d’esgrafiats a les parts superiors i durant els anys 80 del segle XX es va fer la reconstrucció dels esgrafiats de la façana de les galeries tal com eren originàriament.

Recuperant un rellotge de sol que signa que els esgrafiats foren fets el 1722.

A ponent fou construït un terrat a nivell de primer pis, on destaca un pou.

El Mas Verdaguer és una masia del municipi d’Avinyó protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Julià de Corts de Cornellà de Terri (Pla de l’Estany)

Setmana dedicada a les Esglésies  de Catalunya

Sant Julià i Santa Basilisca de Corts de Cornellà del Terri.

Us passo la seva historia:

• L’església és situada en el veïnat del Puig de Sant Julià.
• No hi ha documentació gaire abundant però se sap que a la segona meitat del segle X hi havia una església dedicada a Sant Julià
• L’any 1102 se’n construí una de nova i que en bona part coincideix amb l’estructura de l’edifici actual.
• L’any 1019 l’ església de Sant Julià i Santa Basilisca de Corts fou cedida pel Comte Berenguer Ramon I a la canònica de Girona.
• Aquesta església existia almenys des del segle anterior.
• Va ser construïda després de la invasió hongaresa dels anys 924-930.
• L’any 1102 el bisbe de Girona Bernat Umbert donà llicència per a construir l’església de Sant Julià i Santa Basilisca amb el cementiri.
• L’any 1143 hi va haver una nova dotació de la canònica de Girona i també va ser cedida la parròquia de Corts.

Dolors Canovas – Ramon Maria Castells / Generalitat de Catalunya

L’església de Sant Julià i Santa Basilisca és situada en un petit promontori centrant el veïnat de Corts. El temple que originalment era d’una nau amb absis semicircular, va ser engrandit amb una nova nau al costat de tramuntana en època gòtica. La nau romànica s’estreny vers la capçalera i és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. La nau lateral de dos trams és coberta amb dues voltes de creueria.

Els murs són de carreus i a partir d’una certa alçada són acabades amb maçoneria. Aquest canvi de sistema constructiu ve remarcat per una línia d’imposta que apareix a la façana lateral. El campanar de torre té dos nivells d’obertures a cada cara i coberta de quatre vents.

Dolors Canovas – Ramon Maria Castells / Generalitat de Catalunya

La porta d’accés és romànica consta de dos arcs adovellats en degradació. L’arcada exterior arrenca d’unes mènsules que descansen sobre columnes amb capitells decorats amb un rostre humà, figures animals i motius vegetals. La base de la columna de l’esquerra consta solament de plint i tor. L’altre té una base formada pel plint quadrat, tres tors circulars i una escòcia sota el tor superior.

L’ornamentació de les dovelles de l’arc interior presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles que componen l’arc exterior nou són esculturades, representant figures d’animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té toscament esculpit un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust humà alat.

Dolors Canovas – Ramon Maria Castells / Generalitat de Catalunya

És interessant la decoració de la porta de fusta amb ferramenta en espiral i el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del romànic.

Dolors Canovas – Ramon Maria Castells / Generalitat de Catalunya

Sant Julià i Santa Basilisca de Corts és l’església parroquial del poble de Corts, al municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador i Altres

Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Iscle i Santa Victòria està en la Plaça de l’Església de Rajadell.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

• Situada dins l’antic terme del Castell de Rajadell, fou parròquia des dels seus orígens i és documentada el 1154.
• Però l’obra romànica fou modificada a partir del segle XIII i començaments del XVI.
• A finals del s. XVI es construïa la capella del Roser.
• Al s. XVII les obres acabaren amb la construcció del campanar i el cor nou.
• El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678.
• Les obres s’acabaren definitivament l’any 1682.
• A començament del segle XX (1901) es refeia la porta i avui, gràcies al treball encomiable del seu rector, s’està restaurant notablement el seu interior.
• El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678. En aquest document s’especifiquen les mides, alçada, nombre de finestrals, tipus de pedra, etc.

Es tracta d’una construcció religiosa: Església d’una sola nau orientada a llevant i coberta amb un arc apuntat d’estructura i tradició gòtica. S’obren dues capelles laterals a manera de transsepte, gairebé a la meitat de la nau amb cobertes de creueria quatripartides.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El cor, als peus de la nau és rectangular i porta a la clau de creuera la data 1680 i la inscripció “Francesc Massana i Jaume Puig”.

El campanar és de planta quadrada i alçat als peus de l’església, al mur de ponent i al costat de la porta d’accés.

Es comunica amb l’església a través d’una porta i des del cor. És rematat per quatre finestres d’arc de mig punt per les campanes, a les que s’arriba a través d’unes escales.

Hi ha dues petites finestres a la part de la plaça, la inferior decorada amb el tema de la crucifixió i a data de 1679. Per a la construcció s’aprofità la pedra de la mateixa església.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

La Capella del Roser és oberta a manera de transsepte al lateral de l’única nau de l’església parroquial. És una capella quadrada coberta amb volta de creueria quadripartida amb la clau assenyalada. S’entra a través d’un arc de mig punt.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

En construir el campanar es feu una capella nova, entre la del Roser i aquest, dedicada al Sant Crist. Davant de la del Roser fou construïda la de Sant Iscle.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

La nau única és coberta amb una volta lleugerament apuntada que recorda les construccions pròpies dels segles medievals. Els carreus són regulars, grans i col·locats a contrapunt.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau és rematada per un presbiteri absis, cobert avui amb volta apuntada però refeta amb maó. El mur de tancament, igual que tot el presbiteri, sembla una obra posterior, ja que l’aparell és desordenat i irregular.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau és il·luminada per un petit òcul obert a la façana. Als peus s’hi construí el cor, al segle XVII.

Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell és l’església parroquial de Rajadell (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Església de Santa Maria de Balsareny (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Santa Maria esta situada en la Plaça del Rector Roc Garcia de Balsareny.

Us passo la seva historia :

• El lloc de Balsareny és documentat des del 951.
• L’església el 1009, quan Guifred de Balsareny i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop de l’església.
• El 1032 l’església ja tenia categoria de parròquia.
• A partir del 1295 es documenten diverses donacions per a l’obra de l’església. L’església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny.
• En els segles XVI-XVII s’hi feren reformes importants que no deixen veure l’obra original.
• L’any 1957, l’església, que fins aleshores estava lligada al Bisbat de Vic, passà a dependre del Bisbat de Solsona.

El temple originari era un edifici d’època romànica tardana (finals del segle XIII), encara que seguia la línia de construcció romànica.

Als segles XVI-XVII el temple fou gairebé reedificat de nou, per la qual cosa en quedà ben poc de l’antiga construcció.

Fotografia : Viquipèdia

Avui només en resta algun fragment de mur de la nau principal i la part central de la façana fins a la cornisa; a sobre d’aquest cos s’alça el campanar modern.

La porta és de mig punt, adovellada. Sobre l’ull de bou es pot observar una finestra ara tapiada que és de l’obra original.

L’aparell de la part romànica és obrat amb carreus petits, disposats en filades i ben diferenciats dels de la part moderna; aquests són molt més grans. A aquest cos central se n’hi afegiren dos de laterals.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Situada a l’antiga capella baptismal i d’estil Academicista de 1947 trobem la figura d’un Crist jacent feta per Josep Cañas i Cañas amb talla de fusta.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba – 1987 / Generalitat de Catalunya

Santa Maria de Balsareny és l’Església parroquial del poble de Balsareny (Bages), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Centre Parroquial

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Jaume de Palouet (Segarra)

Sant Jaume de Palouet està en la Plaça de l’Església de Palouet.

Us passo la seva historia:

• El lloc de Palouet és esmentat l’any 1116 en el testament de Pere Ponç.
• L’església de Palou, com la de Massoteres, era sufragània de la parròquia de Sant Pere de Talteüll. Des de finals del segle XVI pertany al bisbat de Solsona.
• L’any 1894 esdevingué parròquia. Per donar habitatge al capellà es va haver de construir la rectoria.
• L’edifici actual és una construcció reformada sobre una fàbrica medieval.

Jordi Seró Ferrer – 2006 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una església originàriament romànica, que ha patit diverses modificacions al llarg del temps.

Jordi Seró Ferrer – 2006 / Generalitat de Catalunya

La façana principal, és de grans carreus ben treballats i presenta una porta d’arc de mig punt adovellada. Al damunt hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Jaume. Un campanar d’espadanya, amb dos ulls que acullen dues campanes, corona l’edifici.

Jordi Seró Ferrer – 2006 / Generalitat de Catalunya

El mur dret de l’església, havia estat tapat per un magatzem, que en desaparèixer ha deixat a la vista el mur de pedra amb una espitllera.

Jordi Seró Ferrer – 2006 / Generalitat de Catalunya

Altres dades :

• Té una sola nau coberta amb volta de canó. Al centre de la nau hi ha una tomba que data de 1731, propietat de la família Xuriguera-Alsina.
• A l’esquerra de la nau hi ha la sagristia, construïda el 1765.
• El 1861 es va construir el baptisteri i un altar d’estil barroc clàssic.
• Destaca la pica baptismal adossada a la banda dreta que es podria datar al segle XVIII.
• Al mur esquerra de la nau, la familia Alsina, va finançar el 1942, un altar.
• L’any 2000, es va fer una restauració, que va deixar la pedra El poble de Palou de Torà, també anomenat Palouet o Palou de Massoteres, es troba a llevant del terme municipal de Massoteres.

Palouet es un poble medieval que fins a mitjans del segle XX conservà l’estructura de vila closa, amb dues portes d’entrada.

Una d’elles s’obria davant l’església de Sant Jaume -advocació poc freqüent en les esglésies d’aquestes contrades- que estava fora de la vila.al descobert, excepte a la volta.

Sant Jaume de Palouet està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

L’ermita de Sant Felip Neri de les Ferreres de Rellinars (Vallès Occidental)

L’ermita de Sant Felip Neri de les Ferreres està a tocar de la Masia les Ferreres de Rellinars.

Us passo la seva historia:

• La data que apareix a la llinda (1660), marca l’antiguitat.
• Després de la guerra civil, mentre es recuperava i restaurava la parròquia del poble, se celebraven actes litúrgics.

És un edifici de planta rectangular i capçalera semicircular, amb coberta a dues vessants de teules àrabs amb el carener perpendicular a la façana principal. Tot al voltant, incipient voladís amb sanefes decoratives que a la façana principal, més pronunciat, es troba trencat al bell mig on s’aixeca un campanar d’espadanya d’una sola obertura i acabat en un coronament triangular, amb teuladet a dues aigües. Els murs són de paredat molt ben disposat i la façana principal, tota arrebossada, desenvolupa un tractament simulant carreus.

Hi ha pintures murals que encara s’hi conserven. Aquestes pintures murals dels voltants del 1811 descriuen la preparació de la batalla del Bruc i la resistència als francesos des de Manresa i sembla que foren pintades per un monjo cartoixà escapat de la confraria de Montalegre.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

La porta és rectangular, emmarcada per grans pedres als brancals i llinda d’una sola peça. Cap a l’intradós de la porta hi ha una motllura arrodonida. Per la part exterior presenta un guardapols motllurat que acaba amb elements de forma piramidal.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

Sant Felip Neri és una capella del municipi de Rellinars (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Fruitós de Bages

L’Església de Sant Fruitós està en la Plaça de l’església de Sant Fruitós de Bages.

Us passo la seva historia :

• El lloc de Sant Fruitós apareix documentat a partir del 942, data en què se cita el riu Sant Fruitós amb la forma Sancto Fructoso.
• L’església no apareix esmentada directament fins al 1002.
• La seva categoria de parròquia és citada el 1038.
• A partir del 1062 s’esmenta l’existència d’una sagrera al voltant de l’església.
• Aquest temple fou una donació senyorial de la família Calders. En dues donacions (1075 i 1086) passà a domini del monestir de Sant Benet de Bages.
• Al segle XII s’hi feren algunes reformes.
• Els segles XVII-XVIII s’hi feu una important remodelació.

L’edifici actual és fruit d’importants reformes que es feren el segle XVII a un edifici d’època romànica, i del qual s’aprofitaren alguns elements.

Serien d’aquest període els murs de la nau amb la seva coberta; ara bé, aquestes parets estan perforades amb dues arcades de mig punt que es recolzen sobre un ferm pilar i que donen accés a les naus i capelles laterals. L’església, també, presenta al creuer un cimbori.

La decoració interior és d’estil neoclàssic, que li dona un caràcter unitari, però que també dificulta la identificació del mur romànic.

El portal, al mur de ponent, és de mig punt i obrat amb unes dovelles dobles molt ben talades. Al cantó nord-oest s’alça un campanar de torre quadrangular.

Els carreus de la base del temple i de la torre són més grans que els de la resta de la construcció.

La Sagrera – És el Conjunt arquitectònic format per les cases i carrers que envolten l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages i el seu perímetre.

La seva fisonomia arquitectònica ve definida per la forma arrodonida al voltant de l’església que històricament feia la funció de muralla.

L’accés a aquest conjunt urbà es realitza mitjançant un seguit de portals que antigament protegien i tancaven l’espai.

L’Església de Sant Fruitós de Bages és un edifici del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Capella de Sant Amanç de Viladés de Rajadell

La Capella de Sant Amanç de Viladés està en la Ctra. de Rajadell a Calaf en Rajadell.

Us passo la seva historia:

• L’església és situada dins l’antic terme de Rajadell, al lloc de Sant Amanç, documentat ja l’any 1027.
• L’any 1284 l’església es coneix com a Santa Maria de Sant Amanç. No deuria ser mai parròquia.
• El 1676 es construïa una sagristia.
• Cada 15 d’agost es fa allà una cerimònia religiosa a la qual hi és convidada tota la gent del poble, i els amos conviden a un petit vermut, al vespre hi ha ball i el joc del Conill porquí.
• També té adossat un petit cementiri familiar.

Església romànica constituïda al segle XII, que repeteix un esquema molt senzill format per una sola nau de dimensions molt reduïdes,

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

amb un radi a llevant tan ample com la nau.

La nau és coberta amb volta de canó apuntada lleugerament i al centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada, amb un arc de mig punt, format per un bloc monolític.

Al segle XVII s’hi adossa un nou temple que va alterar la construcció Romànica.

Conserva un absis romànic del segle XII, amb finestra monolítica,

Rosa Serra Rofés – 1986 / Generalitat de Catalunya

dues grans obertures, una amb la funció de porta i l’altra de finestra.

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

La porta, tapiada, era a migdia.

Sant Amanç de Viladés és una capella situada a la barriada de Viladés, dins del terme del municipi de Rajadell, al Bages, és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé