Grans pintades a les parets – 7ª part #

Avui us presento dos articles

Els carrers de ciutats, poble, barris, suburbis d’arreu del mon, esta ple de Grafits produïts per la gent que vol expressar … on no pot fer-ho, en alguns llocs, se ha permès fer-ho o tolerat, avui us presento algun d’aquests :

Terrassa – Paret exterior de l’antiga masia de ca l’Anglada.

Sant Quirze del Vallès – Paret de l’edifici de La Biblioteca.

Sant Quirze del Vallès – Antiga porta d’entrada a una finca.

Terrassa  – Parets entre dues finques que mai s’uniran front el Parc Roc Blanc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Grans pintades a les parets – 6ª part #

Avui us presento tres articles, per així celebrar l’aniversari d’aquest Blog !

Una vegada mes, voldria compartir pintades en parets i murs, per axó  us presento : Grafits que no se que volen dir d’arreu del Vallès.

Val, si algú de vosaltres m’ho vol explicar, endavant !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia d’en Tito de Viladecans

La Masia d’en Tito esta situada en el carrer d’ Àngel Guimerà, 9 de Viladecans.

És una masia catalana de mes de 100 anys  d’antigueta, curiosament està en el cor de la població i a prop d’edificis públics i històrics, entre altres com l’Ajuntament.

Actualment és un destacat Restaurant de Viladecans.

El restaurant La Masia d’en Tito,  ha estat restaurat respectant completament el seu estil i estructura interior, conservant les seves gruixudes parets, l`arc, el seu pati, en resum, esta molt ben ambientada.

 

 

Text : Restaurant d’en Tito i propi

Fotografies : Ramon Solé

Església de Parets del Vallès

L’església de Sant Esteve de Parets està situada en la Plaça de la Vila i el carrer de Sant Antoni de Parets del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • Les primeres notícies d’un temple dedicat a Sant Esteve en aquest indret, daten de l’any 904, quan va ser consagrada una església per Teodoric.
  • En el segle XIII es torna a reformar el temple gràcies a Bernat de Vilatzir, tal com constava en una llosa sepulcral que hi havia en el presbiteri fins a l’any 1936.
  • L’església es torna a consagrar el 26 de gener de 1207 pel bisbe de Barcelona Pere de Cirac.
  • Les tropes de Felip V d’Espanya incendiaren el temple l’any 1706 durant la Guerra de Successió.
  • Aquest no va ser l’únic incendi que va patir l’església, perquè el 21 de juliol de 1936 va ser destruït gairebé en la seva totalitat pel foc.
  • De l’antic temple només va restar en peu l’absis central i alguns fragments de murs, que es van integrar en la nova construcció feta en estil neoromànic, aquesta nova església consagrada el 1947, va venir a substituir a la vella.

És un edifici neoromànic. La nau central es desenvolupa a partir de l’absis del segle XIII, on neix el creuer que suporta el campanar.

Té tres naus de volta d’aresta separades per arcs de mig punt i capelletes laterals de volta de canó. Els vint-i-dos capitells que separen les naus historien la vida de Crist.

Al centre de l’absis hi ha el retaule de Sant Esteve, realitzat per Frederic Marès i Francesc Folguera l’any 1947.

L’església té tres campanes que daten del 1947,i una que va ser instal·lada el 15 d’octubre del 2017, anomenades Eulàlia, Rosalia, Maria i Teresina; les dues primeres en honor a la dona i la mare del mesenes que va fer la restauració de l’església, l’Antoni Feliu, la tercera en honor a la Verge Maria, i la quarta, en honor a la mare del feligrès que la va donar degut a una promesa, és actualment la campana major.

L’any 1996 a la mort de l´últim campaner, es va electrificar el sistema d’accionament automatitzat del toc de campanes.

Sant Esteve de Parets és una església de Parets del Vallès protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Refugi antiaeri de Parets del Vallès

El Refugi antiaeri esta situat en l’Avda. Catalunya, 201 de Parets del Vallès, és un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil Espanyola .

Aquest Refugi, està  just davant l’escola municipal Lluís Piquer, va ser construït l’any 1938 en terrenys de la masia Can Pau Moragues, en les feixes de la casa i va ser construït per la gent del poble, era una gran sala circular amb volta de maons que disposava de 3 entrades amb un passadís a cadascuna d’elles,  era el més gran de Parets.

Aquest refugi estava comunicat amb un de més petit que hi havia a uns 100 metres, en terrenys de Can Corder. Un altre refugi es va construir en terrenys de la masia Can Serra a l’altura de l’actual carrer Empordà.

El refugi va ser construït pel veïnat de Parets del Vallès, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya local i va servir per a protegir als paretans dels possibles bombardejos que en aquells moments afectaven el Baix Vallès, especialment de les bombes caigudes a les ciutats veïnes de Mollet del Vallès i Granollers.

Les obres es van iniciar l’abril de 1938 i es van acabar a finals de setembre del mateix any, les despeses ocasionades per a la seva construcció es van sufragar principalment amb donatius de la gent del poble. En total es varen recaptar 15.617 pessetes i l’ajuntament va aportar 5.230,90 pessetes en total el refugi va costar 20.937,90 pessetes.

L’any 2011 l’ajuntament va decidir reconstruir el refugi, ja que es trobava en bon estat, però per interessos urbanístics es va decidir d’enfonsar i només deixar per a la memòria una de les tres entrades, que va ser rehabilitada i adequada com a monument de la guerra civil.

El refugi antiaeri de Parets és una obra inclosa en el Pla especial de Protecció de Patrimoni i Catàleg de Parets del 2011.

 

Recull de dades : Ajuntament de Parets del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé