Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa de Mataró

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa, està en el carrer Cooperativa, 25 de Mataró.

Us passo detall de la seva historia :

  • La societat cooperativa “La Obrera Matarense” fou fundada l’any 1864.
  • S’instal•là el 1869 en una antiga fàbrica de Gràcia.
  • El 1875 es traslladà al seu terreny propi de Mataró, on el 1874 ja s’havia iniciat la construcció.
  • Gaudí, començà a treballar en aquest projecte després d’aconseguir el títol d’arquitecte el 15 de març de 1878 i continuà fins a 1885, però segons consta als plànols de Gaudí la seva activitat es divideix en dues etapes: la primera el 1878 i la segona el 1883.
  • El projecte, a més de dissenyar les naus incloïa tota una sèrie d’equipaments per al lleure dels obres i de les seves famílies; així doncs una escola, un gimnàs, habitatges, biblioteca, etc.
  • Abandonada i adquirida pel municipi a finals del segle XX, es va iniciar la seva restauració per tornar-li l’aspecte original.
  • La restauració, amb el nom de Nau Gaudí fou inaugurada el 26 de setembre de 2008.
  • Acull un centre d’informació i orientació professional per a joves menors de 25 anys.
  • Des de novembre de 2010 és la seu provisional del Museu d’Art Contemporani de Catalunya amb el fons de la col-lecció de Lluís Bassat.
  • El dia 23 de novembre de 2013 s’hi signà la “Declaració de Mataró”, un manifest per a la protecció del llegat de l’arquitecte Antoni Gaudí que van signar els propietaris de gran part de la seva obra arquitectònica. La voluntat d’aquest manifest és la protecció, preservació, estudi i divulgació de manera conjunta i coordinada de tot el legat de l’arquitecte.

És una nau de fabricació i uns lavabos que es troben a l’antiga “Obrera Mataronense”, avui anomenada Ca l’Asensio.

Aquests dos recintes són considerats monument nacional i el seu valor radica a la utilització per primer cop dels arcs parabòlics muntats amb perns, dissenyats per Philibert de l’Orme.

Aquesta serà una de les tècniques que dóna més caràcter a tota l’obra arquitectònica de Gaudí de finals del segle XIX i principis del XX.

Les voltes parabòliques de la nau de blanqueig de la Cooperativa Mataronense, són de les primeres utilitzades en molts anys, i molts estudiosos de l’art li atribueixen uns orígens més remots que els arcs i voltes gòtiques. La volta parabòlica permeté a Gaudí deformar i canviar era marcadament innovador i amb moltes més possibilitats creatives.

Del projecte inicial només en resten una nau industrial, amb unes encavallades de fusta que formen arcs parabòlics,  la xemeneia i uns sanitaris.

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa es va construir per servir com a nau de blanqueig de la fàbrica de filatura.

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa és una obra del municipi de Mataró declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró, Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Freixa de Terrassa

La masia Freixa està en la Pl. de Josep Freixa i Argemí, 11, concretament situat  dins al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n’Aurell de Terrassa.

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa, construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l’industrial tèxtil Josep Freixa.

L’arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d’on sobresurt una alta torre.

Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell.

Actualment acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament,

i també és la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.

Cal destacar :

La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l’aparença d’un gris brillant.

Els arcs parabòlics inspirats en l’obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d’entrada i del costat sud i oest.

L’arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.

La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l’antiga fàbrica; els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d’obertures de la façana.

La torre de l’angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l’últim dels quals voltat d’una balconada mirador.

La façana d’accés, la part nord, és la més austera, amb els finestrals parabòlics, on sobresurt el gran pòrtic d’entrada concebut com un dels trams de la galeria, i seguint les formes sinuoses generals de l’edifici.

L’interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.

El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels pintors destacats de l’època, és d’estil romàntic i, junt amb el de la casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins terrassencs de la primeria del segle XX.

El seu estat de conservació, pel que fa a les característiques originals, no és el que correspondria a un jardí històric de Terrassa.

Per a mes dades :

http://visitaterrassa.cat/es/visita-la-masia-freixa/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé