Que es l’Era de batre ?

Avui us presento com cada diumenge dos articles

Una era de batre en l’agricultura és l’espai de terra, aplanat i ferm damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla i del boll.

La paraula s’utilitza també per extensió per al local a proximitat on es posa el farratge. El mot prové del llatí area que significa pati, era de batre.

Amb l’aparició de la maquinària agrícola com segadores-recol·lectores, les eres van esdevenir obsoletes.

La seva forma és determinada per la feina del batre i per les condicions climàtiques: si es pot encara separar el gra de la palla, sense vent, per separar els bolls de la grana («desembollonar»), un vent suau és indispensable. La pluja i la humitat són nefasts per la conservació ulterior, com que faciliten la proliferació de corcs (corc del blat) i fongs.

Per això, més circular, poligonal (era a cantons) o oval, com que la feina és rotatiu. N’hi han de terra batuda o d’argila, però més sovint són enrajolades o, a muntanya, enllosades.

Les eres es construïen amb un lleuger pendent, per evitar que s’embassessin amb les pluges.

De vegades estan envoltades de parets. La seva alçada depèn de la força del vent: solien ser alts a la regió de La Seu amb vents forts, o més baixes a Menorca.

Les seves dimensions i formes són variables, encara que com a mínim havien de tenir l’amplada suficient perquè un trill tirat per una mula pogués girar, donant voltes sobre la seva superfície, durant hores, sense forçar massa les corbes perquè l’animal treballés còmodament.

Al costat de l’era, solia construir-se un cobert, per protegir el sacs de gra i que, posteriorment, es va utilitzar per a desar-hi la màquina de ventar, que apareix a partir de començament del segle xx.

Als Països Catalans, la palla es conservava generalment en pallers a cel obert.

A certs pobles, l’era era d’ús col·lectiu amb dret d’empriu. A pobles concentrats, es trobaven generalment agrupades a la sortida.

A disseminats, cada masia té la seva era al costat.

Masovers que no tenien era pròpia, podien llogar-la, el lloguer generalment es pagava amb gra.

Als països més pluviosos, solen tenir teulada o es troben a l’interior d’un graner amb portes amples.

L’operació del batre es limitava a uns pocs dies a l’any, generalment al juliol o a l’inici d’agost.

La neteja de l’era era una tasca tant important com feixuga.

Quan eren eres de terra batuda, la preparació ja començava al maig: rascar, cobrir de fang i compactar amb rodet.

A les eres enrajolades, s’havia d’arrencar les herbes de les juntes i tapar els forats amb argila.

A la fi de juliol, molts pobles dels països catalans organitzen una festa del segar i del batre, a les quals es presenten els oficis agrícoles d’antany a l’entorn de la collita dels cereals i del batre a una era, com entre d’altres La Fuliola i Àvia.

L’era per a altres feines

La paraula «era» així com els diminutius «erol» i «erola» s’utilitzen també per a designar un quadre o rectangle petit de terra on es conreen flors i alguna hortalissa o per a espais plans més petits on es prepara l’argamassa.

A la mineria és un terreny on es pica i es neteja el mineral. A les salines costaneres o de fonts salades, són els espais quadrats o rectangulars on es disposa l’aigua salada perquè la seva evaporació deixi disponible la sal. A la construcció és el terreny on es preparen els morters i l’argamassa.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem un ull fora de Catalunya … : El Museu Molí d’Arròs d’Almenara (Castelló)

edifici Museu Molí d’Arròs d’Almenara

El Museu Molí d’Arròs d’Almenara, esta situat en la Plaça del Molí, s/n, d’Almenara, Castelló al País Valencia.

Va començar en l’any 1753 com a magatzem  de palla de la vil·la, per tal de donar menjar als cavalls de les tropes allotjades en Almenara.  En 1889 es mencionat com magatzem de taronges per  l’exportació.

Després de la passada Guerra Civil, l’edifici esdevingué  un molí arròs. Actualment dins de l’edifici es fan exposicions itinerants.

Us passo un enllaç amb mes dades :

https://www.castelloninformacion.com/col%C2%B7leccio-museografica-del-moli-darros-dalmenara/

 

Recull de dades : Ramon Solé

Fotografies : Anna Maria Molinero

Masia de Can Llança de Sant Antoni de Vilamajor

La Masia de can Llança, està situada entre el carrer de Romani, carrer del Bruc i l’avinguda Alfou, a Sant Julià d’Alfou (Urbanització), del municipi de Sant Antoni de Vilamajor.

De fet la masia està situada  al costat de l’església de Sant Julià d’Alfou.

Cal destacar la gran era rodona , situada en un costat de la masia i les escales que pujant fins l’església.

Aquest espai de terra, aplanat i ferm, on damunt el qual es posaven els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.

Can Llançà actualment és un destacable restaurant de la Comarca,  hi ha 5 salons d’ambient rústic de diferents capacitats per a celebrar tot tipus d’esdeveniments.

En un costat i fora del recinte de la masia, hi ha un corral on podeu veure diversos animals, sobre tot aus de granja.

Durant els mesos d’estiu, a Can Llançà  disposa de piscines, que compten amb tobogans aquàtics, un parc infantil i una zona esportiva.

Es una masia molt bonica i rústica.

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé