Mare de Déu de Palau de Sant Llorenç de la Muga

L’església de la Mare de Déu de Palau  està situada en el veïnat de Palau de Sant Llorenç de la Muga.

Us passo la seva historia:

  • El rei Carles II el Calb, l’any 878, al-ludeix al lloc anomenat ipsum Palatium, possessió del monestir de Sant Pere d’Albanyà, i en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere d’Albanyà,
  • L’any 957, es torna a anomenar.
  • El 972 es comença a citar com a lloc de Sant Llorenç de la Muga.
  • La capella sancte Marie de Palacio figura en les relacions per recaptar la dècima dels anys 1279 i 1280.
  • A finals del segle XIV és una de les capelles no parroquials que tenien un sacerdot encarregat, que havia d’accedir als sínodes diocesans.
  • En aquesta església s’hi feia una festa el dia 8 de setembre i s’hi beneïa el terme el dilluns de Pasqua.

L’església de Palau és d’una sola nau amb absis semicircular. La nau està coberta amb volta apuntada seguida, l’arc triomfal també és apuntat, mentre que la coberta del presbiteri és ametllada.

La façana principal s’obre en el mur meridional i presenta un portal amb dos arcs de mig punt en degradació, sense llinda ni timpà.

La porta està aixoplugada per un guardapols de motllura en quart de cercle. La façana occidental té una finestra de doble esqueixada i punt rodó, a sobre de la qual s’alça el campanar, que és de cadireta amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle.

Una altra finestra s’obre a la façana de ponent i al mur sud hi ha dues grans finestres i una de petita. Sobre la façana de ponent s’aixeca un campanar d’espadanya, amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. En tot l’edifici l’aparell és de carreus ben escairats formant filades ben rectes.

La Mare de Déu de Palau és una església romànica del veïnat de Palau del municipi de Sant Llorenç de la Muga, protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Palau Marianao de Sant Boi de Llobregat

El Palau de Marianao està situat en el Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia:

  • No hi ha dades històriques, aquesta finca era propietat del Marquès de Marianao, que s’hi va fer construir el Palau, el Parc i la Miranda.
  • A partir de 1944 va començar a edificar-se la urbanització residencial.
  • Posteriorment el Palau va passar a ser propietat municipal i allotja els Jutjats.
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es gaspar-coll-rosell-1987.jpg
Gaspar Coll Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un palau que té tots els elements del “revival” neomedieval.

Construït amb maó arrebossat, la planta baixa està estucada imitant carreus, amb les obertures i les cantonades i sòcol de pedra artificial.

El balcó del primer pis, tant en el de la porta de l’oratori com el de l’edifici principal, està treballat a la part de sota d’idèntica manera que els ràfecs amb embigat de fusta dels nostres palauets del segle XV i XVI, reforça la sensació de castell amb la filera de finestres de mig punt del pis superior, així com el blasó i les finestres d’estil gòtic de la torre d’homenatge.

Tot el conjunt està coronat amb merlets. Cal destacar també el joc de franges reforçant l’horitzontalitat general de l’edifici.

El Palau Marianao està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Palau – can Mercader de Cornellà de Llobregat

El Palau Mercader de Cornellà de Llobregat està situat al parc de Can Mercader, a la carretera de l’Hospitalet de Llobregat s/n, davant del barri d’Almeda.

Us passo la seva història:

  • La finca de Cornellà, que constava de la masia i 48 hectàrees, era propietat de la família Mercader des del 26 de febrer de 1764, a partir del matrimoni entre Felip de Mercader i Saleta i Maria de Sadurní i Cànoves, hereva de la finca cornellanenca.
  • El Palau Mercader de Cornellà va ser construït entre el 1864 i el 1869 per ordre de l’aleshores comte de Bell-lloc, Joaquim de Mercader i Bell-lloc (Mataró, 1824- Cornellà de Llobregat, 1904).
  • Joaquim Mercader i Belloch va dur a terme una sèrie d’actuacions entre el 1859 i el 1864 per urbanitzar la finca: va enderrocar l’antiga masia per construir l’actual palau i va obrir noves vies d’accés.
  • També va impulsar la projecció d’un jardí romàntic i la plantació d’una gran varietat de plantes i arbustos autòctons i exòtics. Sobre les plantes del Parc de Can Mercader s’ha publicat un llibre.
  • A partir d’aquell moment el palau seria la residència d’estiueig de la família Mercader-Bell-lloc, ja que la seva residència la tenien fixada al casal pairal del carrer Lledó de Barcelona, i més endavant, durant la dècada de 1870, es traslladarien al seu palau del Passeig de Gràcia que feia cantonada amb el carrer Provença.

El Palau Mercader, l’aspecte exterior recorda un castell medieval, ja que té elements com els merlets que coronen el seu perímetre.

És un edifici residencial de planta amb el pati central cobert amb una vidriada i torres poligonals als angles.

La façana principal, central per la porta i el balcó s’estructuren de forma simètrica, amb un seguit de cornises contínues que s’adapten al perfil de les finestres, conferint un ritme ondulat que serveix per regular l’horitzontalitat de tot el conjunt.

L’interior, està dividit en tres plantes: la planta baixa, la principal i la planta de serveis.

A la planta baixa hi havia les cavallerisses i l’entrada de carruatges.

La primer planta era la planta noble on vivia la família mentre que la segona planta estava destinada al servei. La planta noble té diferents estances que estan decorades en estils diversos.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-12-02_15-33-05.jpg

Per habilitar-lo com a museu, l’edifici va necessitar una profunda restauració, finançada conjuntament per l’Ajuntament de Cornellà i la Diputació de Barcelona.

Entre 1869 i 1870 el mestre d’obres de L’Hospitalet, Ramon Llopis va realitzar la tanca perimetral amb merlets.

Al parc també hi trobem altres edificis que formaven part de la finca, especialment representatius són la Casa dels Colons, un edifici de maó vist, característic dels edifici industrials modernistes, que va tenir diferents usos

i la Torre de la Miranda, construïda per Arnau de Mercader i de Zufía com a observatori meteorològic.

Per més informació del Parc de can Mercader, podeu accedir a l’enllaç que us adjunto:

Us recomano la seva visita.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

El Castell i la Torre de l’Homenatge de Peratallada a Forallac

Avui us presento tres articles

El castell de Peratallada és situat dins el mateix nucli urbà de la població, al cim d’un indret lleument elevat en una zona poc accidentada, a ponent dels plans de l’Empordà prop de mar.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Cal dir que actualment, el municipi de Peratallada, junt amb Fonteta i Vulpellac, formen el municipi de Forallac.

Us passo la història del Castell :

  • El castell de Peratallada ja surt esmentat l’any 1065 («castro de Petra Taliata»), si bé el seu origen pot ser anterior.
  • L’any 1062 devien ser senyors del castell els germans Bernat Bernat de Peratallada i Dalmau Bernat esmentats en un pacte del castell de Begur.
  • Al segle XII, la importància dels Peratallada continua essent evident.
  • L’any 1153, Dalmau de Peratallada al costat d’altres personatges, fa de garant en un pacte establert entre el comte de Barcelona i la ciutat de Gènova en relació a Tortosa.
  • Amb la mort de Ponç de Peratallada, l’any 1250, sense descendents, el patrimoni passà a la seva germana Guilleuma, que es casà amb Gilabert de Cruïlles l’any 1266 unint d’aquesta manera les dos cases.
  • Malgrat disposar d’un gran patrimoni en terres empordaneses, el segle XIII no va ser un segle gaire bo per a moltes famílies catalanes, i aquesta no en fou una excepció i va passar alguna situació econòmica complicada.
  • El segle xiv, en canvi, és un període de prosperitat pel castell. Els nous senyors de Cruïlles i Peratallada hi tenien la residència predilecta, i en el castell s’allotjaren diverses vegades els reis de la Corona d’Aragó com ara el rei Joan I en 1390.
  • Durant el segle XIV la monarquia tindria drets importants a la senyoria de Peratallada. S’esmenten com a senyors Bernat i Gilabert V de Cruïlles que morí l’any de la Pesta Negra (1348).
  • El sarcòfag on fou enterrat Gilabert s’ha conservat a l’església de Sant Esteve de Peratallada. Un fogatjament de 1365-70 compta 136 focs al terme del castell.
  • A finals del segle XIV es documenten querelles entre Elvira de Puigpardines, vídua de Gilabert i tutora de Jofre de Cruïlles, i Berenguer de Cruïlles. També sabem de fortes tensions entre aquesta dama i els pagesos de remença durant la primera meitat del segle xv. Els pagesos estigueren a punt de cremar el castell.
  • En 1916 fou subhastat pels darrers hereus dels Cruïlles.
  • L’any 1964 el van adquirir els marquesos de Torroella de Montgrí.

Pere Catala i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

És un conjunt important format pel Castell pròpiament dit a la part alta, amb Torre rectangular, i el Palau residencial format per un gran casal i diferents cossos amb patis, murs i sales gòtiques. Hi ha obra del segle XII al XVII.

Pere Catala i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Del castell encara es conserven diversos elements molt significatius. Destaca el nucli central, format per la torre mestra, envoltada per un primer recinte de muralles.

Pere Catala i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Està situat en un lloc elevat, construït sobre la roca.

Per incrementar el desnivell respecte al nivell del terra es va tallar la roca, verticalment, com si es tractés d’una paret.

Olga Bas Lay – 2010 / Generalitat de Catalunya

El palau de Peratallada està situat, juntament amb el castell, al centre del nucli fortificat. El formen diversos cossos.

Olga Bas Lay – 2010 / Generalitat de Catalunya

El més proper al castell és de planta rectangular, de dos pisos, i s’eleva damunt dels fonaments d’una torre circular. La sala del pis superior conserva l’arc diafragma policromat.

El conjunt es completa amb dos cossos amb planta en forma de T que, juntament amb l’anterior, tanquen un pati rectangular.

El més gran d’aquests cossos és una construcció romànica; la façana que dóna a la plaça del castell apareix molt modificada, i consta de planta baixa i un pis. La porta d’accés és rectangular i hi figura la data del 1745 incisa.

Les obertures d’aquesta façana són: a la planta baixa, una finestra romànica petita i una altra molt gran i amb dos arcs trilobulats, i al primer pis dues finestres triforades i dues geminades.

Pere Catala i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

A ambdós costats d’aquest cos central hi ha hagut ampliacions, diferenciades en obertures i materials.

Torre campanar

Torre de l’Homenatge, és una construcció dels segles XI i XII, situada dins del castell.

Té planta quadrada, coronada amb merlets i una alçada sobre la muralla d’uns 8 metres. Va ser excavada directament sobre la roca i durant un temps estava envoltada d’un fossat.

Actualment s’ha reformat i es podent celebrar casaments i altres actes, disposa d’un Bar. Us passo informació en aquest enllaç :

https://castellperatallada.com/

Us passo informació del conjunt medieval de Peratallada : https://www.visitperatallada.cat/ca/peratallada.html

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de de Forallac – Peratallada i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, Arxiu Rasola i Google

Establiment de mes d’un segle a Barcelona: El Portalón de Barcelona

Avui us presento dos articles 

El restaurant el Portalón esta en el carrer dels Banys Nous, 20, de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Els orígens de El Portalón es remunten a l’any 1890.
  • Es va establir en el quals eren les antigues cotxeres d’un noble palau data de 1850 en el número 20 del carrer Banys nous.
  • En el Portalón antigament es venia llet i gel als veïns del barri Gòtic.
  • Més tard els propietaris van posar un menjador amb menjars senzills i casolans.

La via deu el seu non antic a l’emplaçament d’uns banys jueus medievals i segueix el traçat de la històrica muralla romana que va defensar la ciutat de Barcelona durant més de 1500 anys.

El Portalón, es va convertir en un refugi d’artistes, pintors, escriptors, músics, escultors, joiers i viatgers, com per exemple els pintors Pere Pruna, Manuel Blesa ,el músic Miquel Caravalls van ser assidus al local. Fins als nostres dies ha perdurat la Penya dels Marayants, un grup de tertúlia constituït ja en el anys 50 del segle XX.

El Portalón és un Restaurant que cal anar a gaudir dels seus menús i tapes !!!

 

Recull de dades : Web El Portalón i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’antic Palau de l’Agricultura de Barcelona

Avui us presento dos articles

L’antic Palau de l’Agricultura esta en el Passeig de Santa Madrona, 40-46 amb carrer Lleida, 53 al 61 i carrer de Baix de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • El Pavelló de l’Agricultura va ser edificat entre 1927 i 1929 sota la direcció tècnica dels arquitectes Josep Maria Ribas i Casas i Manuel Maria Mayol i Ferrer.
  • El van concebre com un monumental complex d’edificacions en diversos cossos al voltant d’una plaça central per tal d’acollir-hi la secció d’agricultura de l’Exposició Internacional de 1929.
  • Durant la postguerra els pavellons que envoltaven la plaça central pels seus costats septentrional i oriental foren totalment enderrocats i substituïts per nous habitatges, deixant dempeus menys de la meitat de les edificacions que formaven el complex.
  • Aquestes, passaren a allotjar magatzems i tallers municipals.
  • Entre 1964 i 1984, el Mercat de les Flors, fins que aquest fou traslladat al recinte de Mercabarna de la Zona Franca.
  • L’any 1983 la regidora de cultura de l’ajuntament, Maria Aurèlia Capmany, va impulsar la creació, a la nau perpendicular al Carrer de Lleida, del Mercat de les Flors, un centre municipal de dansa i d’arts del moviment.
  • L’edifici, re inaugurat l’any 1985, fou remodelat per donar lloc als seus nous usos i la seva cúpula principal de 12 metres de diàmetre va ser redecorada per l’artista mallorquí Miquel Barceló.
  • A partir de l’any 1999 el sector afrontat al Passeig de Santa Madrona també fou rehabilitat per acollir la seu estable del Teatre Lliure.
  • El conjunt es coneix actualment com a Ciutat del Teatre, ja que acull el Teatre Municipal Mercat de les Flors, la Fundació Teatre Lliure, l’Institut del Teatre.

El Palau de l’Agricultura és un conjunt d’edificis construït per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.

En l’actualitat només es conserva la meitat del conjunt d’edificacions originals.

L’estètica del Palau de l’Agricultura és d’estil Noucentista tardà, amb influència del Renaixement de Florència.

En les dues façanes exteriors del gran hall central hi ha relleus escultòrics, en estil classicitzant realitzats, com molts altres d’aquella Exposició Universal.

Les pintures murals, de tema agrícola d’estil noucentista, són obra de Darius Vilàs i Fernández , va estar molt influït en les seves realitzacions murals per Maurice Denis, Joaquim Torres Garcia i Joan Llimona.

Era un dels pavellons més grans de l’exposició, amb una superfície que ultrapassava els 16.000 m2.

Tot el conjunt es distribuïa al voltant d’un gran pati enjardinat central amb diverses naus i galeries porticades.

El cos afrontat al Passeig de Santa Madrona destaca per la galeria porticada que envolta l’antic accés principal al recinte, que emmarca un monumental portal de terra cuita amb pilastres jòniques ornades a quarterons.

Sobre l’arc motllurat de la porta hi ha un relleu de terra cuita amb dues al-legories del treball al camp i la inscripció “AGRICVLTVRA”.

Tanmateix, el més rellevant d’aquesta construcció són les múltiples torres vuitavades que sobresurten sobre la teulada, cobertes amb cuculles de teula ornades amb pinacles ceràmics.

Les façanes d’aquest cos recullen un vertader catàleg de finestres renaixentistes, a base de serlianes, galeries d’arcs, entaulaments, frontons, petxines i decoració a candelieri.

A l’angle entre el Carrer de Lleida i el Passeig de Santa Madrona hi destaca una placa sostinguda per dos àngels realitzada en bronze per Frederic Marès en record a l’arquitecte Manuel Maria Mayol.

El cos afrontat al Carrer de Lleida, avui ocupat pel Teatre Municipal Mercat de les Flors,

presenta un cos d’accés coronat amb cúpules adossat a una gran nau de planta rectangular.

El cos d’accés, que fa cantonada, presenta dues llotges d’accés formades per tres arcs de terra cuita sobre columnes toscanes de pedra

i dues galeries de finestres amb columnelles toscanes i un ràfec de terra cuita.

El Palau de l’Agricultura és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Magdalena d’Olot

La Capella de Santa Magdalena esta situada en la Plaça de Santa Magdalena d’Olot. És una de les portes d’entrada al barri del nucli antic de la ciutat.

Us passo dades de la seva historia :

  • Tenim notícies històriques de l’existència d’una capella al segle XV.
  • L’actual Capella va ser construïda amb data de 1935.
  • La façana de pedra que actualment presenta, amb llinda de 1770, pertanyia a una capella anterior.
  • En el seu interior s’hi venera una talla de Santa Maria Magdalena, pintada en època recent, dels segles XVII-XVIII.
  • Al mateixa parcel•la on avui hi ha aixecada aquesta esglesiola hi va haver antigament el Palau de l’abat de Ripoll.
  • Segons unes notes del segle XV, a l’interior d’aquest palau ja s’hi venerava Santa Magdalena en una capella.
  • La primitiva església ja era edificada, doncs, l’any 1484.
  • Al 1512 ja consta que hi ha l’oratori.
  • En el transcurs del temps aquesta esglesiola ha estat modificada en diverses ocasions.
  • De les primitives fàbriques no n’ha quedat cap fragment, només una part de la façana del segle XVIII.

Aquesta església ha donat nom al pont medieval de Santa Magdalena, el més antic que es conserva a Olot i a la placeta al costat de l’antic Palau de l’abat de Ripoll, avui destruït.

Es troba ran del camí històric d’accés al primer nucli de la vila d’Olot, bastit entorn del santuari de Santa Maria, anterior al segle IX, anomenat més tard del Tura.

Santa Magdalena és una capella a la ciutat d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Masia El Saiol de Moià

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

La masia El Saiol, està en el carrer del Saiol amb el carrer Mn. Josep Passerissa, a 2 km al sud-oest del centre de Moià.

Us passo la seva historia :

  • Edifici del segle XVI que segons alguns fou palau d’esbarjo dels comtes de Barcelona, i segons altres versions “era la casa-habitació d’un empleat dels comtes i després dels reis d’Aragó”.
  • Se’l coneix també, com El Saiol Comtal.
  • En el 1819 la “reverenada comunitat” (comunitat de presbíters) de Moià comprà aquesta finca.
  • Actualment aquest casal és utilitzat com a casa de colònies.

Masia El Saiol, és encarada al llevant. El parament és de pedra, presentant diverses obertures en les que podem veure fins treballs escultòrics.

L’accés es fa a través d’un arc de mig punt de grans dovelles de pedra. Destaca la seva part central damunt de l’eix de l’arc d’accés. Així mateix, hi ha, al costat sud, una altra torre un xic més baixa que l’anterior, també de planta quadrada. La coberta del conjunt és de teula a un vessant.

El Saiol és una masia del municipi de Moià declarada bé cultural d’interès nacional.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text i Fotografies : Generalitat de Catalunya i Ramon Solé – Arxiu Rasola

Palau dels Tagamanent o Casa del Conestable de Granollers

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable, esta situada en el carrer de Sant Roc, 10 de Granollers; és on morí el rei Pere el Conestable en el 1466. Actualment hi ha una acadèmia de llengües estrangeres.

Us passo detall de la seva historia :

  • La propietat del Palau passà de la família Tagamanent als Montbui durant el segle XV, ja que la filla hereva dels Tagamanent, Isabel de Tagamanent i de Palou, es casà amb Joan de Montbui.
  • En Joan de Montbui i de Tagamanent (fill dels anteriorment citats) i d’altres nobles catalans i portuguesos, assistiren en aquesta residència (del mateix Joan de Montbui) a la mort del rei Pere (1466).
  • Posteriorment, acompanyaren el fèretre reial fins a Santa Maria del Mar a Barcelona.
  • El 1813 la comunitat de Caputxins que havia perdut el seu convent de dalt la serra de la Torreta passà a la casa del Conestable, cedida pel Marquès de Barberà.
  • El palau ha sofert greus danys en els últims anys: a començaments del s. XIX, una part fou enderrocada per a construir una casa moderna.
  • El 1940, l’Ajuntament donà permís per a derruir-ne la part oriental i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many.
  • Al seu lloc es construí un altre edifici modern.
  • L’any 1980-1981 va ser restaurat segons un projecte de Joan Valls i Ribas .

De l’antiga casa dels Tagamanent, només en resta la part central del Palau del segle XV. Es tracta d’un edifici civil, de façana i cos central de l’antic palau senyorial dels Montbui.

La casa del conestable es troba entre mitgeres i consta d’una planta baixa i dos pisos, amb una façana de pedra vista sense picar.

La porta es caracteritza per esser de mig punt adovellada amb grans dovelles radials. Al primer pis es presenta una finestra coronella de tres ulls, mentre que, al segon, la finestra és conopial trilobulada. Tipològicament correspon al gòtic civil català.

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable,  és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Palau de Centelles a Barcelona

El Palau de Centelles està situat en la Baixada de Sant Miquel, 8, entre el carrer del Gegants i el carrer del Pou Dolç, i front de l’Edifici nou de l’Ajuntament de Barcelona de la plaça de Sant Miquel a Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Va fer edificar aquest palau, Lluís de Centelles entre la fi del segle XV i els inicis del XVI, sobre un casal anterior, del segle XIII.
  • Va ser construït amb carreus de pedra extrets de la muntanya de  Montjuïc.
  • El Palau va ser residència de la família Centelles, emparentada a mitjan segle XIX amb els ducs de Solferino, nom amb què a vegades es designa també el palau.

L’edificació conserva el seu caràcter original tot i les profundes reformes que s’hi han anat produint per adaptar el Palau als diferents usos i que n’han desvirtuat sobretot la distribució interior.

Les línies dominants de l’edifici són del gòtic tardà, tot i que la data de construcció justifica que alguns dels elements decoratius i heràldics delatin el coneixement de sistemes compositius, solucions formals i repertoris ornamentals propis del Renaixement italià.

El Palau Centelles és un edifici regular, amb tres façanes que cerquen també la regularitat en els seus alçats exteriors. A la façana de la Baixada de Sant Miquel hi ha l’entrada principal, que és una porta dovellada, fidel al tipus simple de mig punt i sense motllures, a sobre de la qual es troba l’escut dels Centelles.

El pati té una escala coberta sota una porxada gòtica. Al replà de l’entresòl trobem una porta amb àngels i atlants renaixentistes que sostenen l’escut familiar i, a l’entrada de la planta noble, l’escultura d’un patge amb un gos i l’escut.

A finals del segle XIX, els porxos de l’escala es van prolongar sobre la porta amb columnes romàntiques molt esveltes, del mateix estil que les originals però fabricades amb ferro fos.

Les façanes interiors presenten finestres conopials i coronells.

Actualment, l’edifici és propietat de la Generalitat de Catalunya i, gràcies a unes importants obres de reforma i adequació dutes a terme durant els anys vuitanta i noranta, acull les seus del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya i de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern .

 

 

Dades obtingudes gràcies a la Generalitat de Catalunya i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé