Capella de Santa Magdalena d’Olot

La Capella de Santa Magdalena esta situada en la Plaça de Santa Magdalena d’Olot. És una de les portes d’entrada al barri del nucli antic de la ciutat.

Us passo dades de la seva historia :

  • Tenim notícies històriques de l’existència d’una capella al segle XV.
  • L’actual Capella va ser construïda amb data de 1935.
  • La façana de pedra que actualment presenta, amb llinda de 1770, pertanyia a una capella anterior.
  • En el seu interior s’hi venera una talla de Santa Maria Magdalena, pintada en època recent, dels segles XVII-XVIII.
  • Al mateixa parcel•la on avui hi ha aixecada aquesta esglesiola hi va haver antigament el Palau de l’abat de Ripoll.
  • Segons unes notes del segle XV, a l’interior d’aquest palau ja s’hi venerava Santa Magdalena en una capella.
  • La primitiva església ja era edificada, doncs, l’any 1484.
  • Al 1512 ja consta que hi ha l’oratori.
  • En el transcurs del temps aquesta esglesiola ha estat modificada en diverses ocasions.
  • De les primitives fàbriques no n’ha quedat cap fragment, només una part de la façana del segle XVIII.

Aquesta església ha donat nom al pont medieval de Santa Magdalena, el més antic que es conserva a Olot i a la placeta al costat de l’antic Palau de l’abat de Ripoll, avui destruït.

Es troba ran del camí històric d’accés al primer nucli de la vila d’Olot, bastit entorn del santuari de Santa Maria, anterior al segle IX, anomenat més tard del Tura.

Santa Magdalena és una capella a la ciutat d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Masia El Saiol de Moià

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

La masia El Saiol, està en el carrer del Saiol amb el carrer Mn. Josep Passerissa, a 2 km al sud-oest del centre de Moià.

Us passo la seva historia :

  • Edifici del segle XVI que segons alguns fou palau d’esbarjo dels comtes de Barcelona, i segons altres versions “era la casa-habitació d’un empleat dels comtes i després dels reis d’Aragó”.
  • Se’l coneix també, com El Saiol Comtal.
  • En el 1819 la “reverenada comunitat” (comunitat de presbíters) de Moià comprà aquesta finca.
  • Actualment aquest casal és utilitzat com a casa de colònies.

Masia El Saiol, és encarada al llevant. El parament és de pedra, presentant diverses obertures en les que podem veure fins treballs escultòrics.

L’accés es fa a través d’un arc de mig punt de grans dovelles de pedra. Destaca la seva part central damunt de l’eix de l’arc d’accés. Així mateix, hi ha, al costat sud, una altra torre un xic més baixa que l’anterior, també de planta quadrada. La coberta del conjunt és de teula a un vessant.

El Saiol és una masia del municipi de Moià declarada bé cultural d’interès nacional.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text i Fotografies : Generalitat de Catalunya i Ramon Solé – Arxiu Rasola

Palau dels Tagamanent o Casa del Conestable de Granollers

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable, esta situada en el carrer de Sant Roc, 10 de Granollers; és on morí el rei Pere el Conestable en el 1466. Actualment hi ha una acadèmia de llengües estrangeres.

Us passo detall de la seva historia :

  • La propietat del Palau passà de la família Tagamanent als Montbui durant el segle XV, ja que la filla hereva dels Tagamanent, Isabel de Tagamanent i de Palou, es casà amb Joan de Montbui.
  • En Joan de Montbui i de Tagamanent (fill dels anteriorment citats) i d’altres nobles catalans i portuguesos, assistiren en aquesta residència (del mateix Joan de Montbui) a la mort del rei Pere (1466).
  • Posteriorment, acompanyaren el fèretre reial fins a Santa Maria del Mar a Barcelona.
  • El 1813 la comunitat de Caputxins que havia perdut el seu convent de dalt la serra de la Torreta passà a la casa del Conestable, cedida pel Marquès de Barberà.
  • El palau ha sofert greus danys en els últims anys: a començaments del s. XIX, una part fou enderrocada per a construir una casa moderna.
  • El 1940, l’Ajuntament donà permís per a derruir-ne la part oriental i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many.
  • Al seu lloc es construí un altre edifici modern.
  • L’any 1980-1981 va ser restaurat segons un projecte de Joan Valls i Ribas .

De l’antiga casa dels Tagamanent, només en resta la part central del Palau del segle XV. Es tracta d’un edifici civil, de façana i cos central de l’antic palau senyorial dels Montbui.

La casa del conestable es troba entre mitgeres i consta d’una planta baixa i dos pisos, amb una façana de pedra vista sense picar.

La porta es caracteritza per esser de mig punt adovellada amb grans dovelles radials. Al primer pis es presenta una finestra coronella de tres ulls, mentre que, al segon, la finestra és conopial trilobulada. Tipològicament correspon al gòtic civil català.

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable,  és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Palau de Centelles a Barcelona

El Palau de Centelles està situat en la Baixada de Sant Miquel, 8, entre el carrer del Gegants i el carrer del Pou Dolç, i front de l’Edifici nou de l’Ajuntament de Barcelona de la plaça de Sant Miquel a Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Va fer edificar aquest palau, Lluís de Centelles entre la fi del segle XV i els inicis del XVI, sobre un casal anterior, del segle XIII.
  • Va ser construït amb carreus de pedra extrets de la muntanya de  Montjuïc.
  • El Palau va ser residència de la família Centelles, emparentada a mitjan segle XIX amb els ducs de Solferino, nom amb què a vegades es designa també el palau.

L’edificació conserva el seu caràcter original tot i les profundes reformes que s’hi han anat produint per adaptar el Palau als diferents usos i que n’han desvirtuat sobretot la distribució interior.

Les línies dominants de l’edifici són del gòtic tardà, tot i que la data de construcció justifica que alguns dels elements decoratius i heràldics delatin el coneixement de sistemes compositius, solucions formals i repertoris ornamentals propis del Renaixement italià.

El Palau Centelles és un edifici regular, amb tres façanes que cerquen també la regularitat en els seus alçats exteriors. A la façana de la Baixada de Sant Miquel hi ha l’entrada principal, que és una porta dovellada, fidel al tipus simple de mig punt i sense motllures, a sobre de la qual es troba l’escut dels Centelles.

El pati té una escala coberta sota una porxada gòtica. Al replà de l’entresòl trobem una porta amb àngels i atlants renaixentistes que sostenen l’escut familiar i, a l’entrada de la planta noble, l’escultura d’un patge amb un gos i l’escut.

A finals del segle XIX, els porxos de l’escala es van prolongar sobre la porta amb columnes romàntiques molt esveltes, del mateix estil que les originals però fabricades amb ferro fos.

Les façanes interiors presenten finestres conopials i coronells.

Actualment, l’edifici és propietat de la Generalitat de Catalunya i, gràcies a unes importants obres de reforma i adequació dutes a terme durant els anys vuitanta i noranta, acull les seus del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya i de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern .

 

 

Dades obtingudes gràcies a la Generalitat de Catalunya i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Palau Balmesiana de Barcelona

El Palau de la Balmesiana està situat en el carrer de Duran i Bas, 9, amb un lateral de la Plaça del vuit de març de Barcelona.

Dins d’aquest edifici, amaga un dels tresors millor conservats de la ciutat de Barcelona.

El Palau de la Balmesiana és un conjunt d’edificis religiosos neomedievals, que data de 1916,

els dos edificis són d’estil gòtic modern on es reutilitzaren alguns dels elements dels antics casalots.

La capella, és obra de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, i un dels arquitectes encarregats de donar forma al barri gòtic en els anys 20 del passat segle.

La capella està presidida per un retaule amb una escultura de la crucifixió obra de Josep Llimona, rodejada d’imatges de la Verge i sant Joan, de Camps Arnau.

Als laterals s’hi troben dos altars de marbre, dedicats a la verge de Montserrat i a santa Teresa del Nen Jesús.

No passen desapercebuts els vitralls policromats

i un conjunt de làmpares on ressalta una per damunt de la resta,

la penjada del cimbori, que dona personalitat al recinte.

El magnífic pati central que aporta llum a l’edifici,

i disposa d’un singular balcó de fusta treballada en forma de tribuna.

Us passo informació sobre la Fundació Balmesiana :

https://es.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3n_Balmesiana

Està gestionat per l’empresa, Sternalia Productions SL., i es fant visites guiades que son molt interessants.

Us passo un enllaç d’un article de La Vanguardia sobre “ El tesoro oculto de la Balmesiana” :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170805/43317702844/tesoro-oculto-fundacio-balmesiana-barcelona-secreta.html

És una verdadera joia que si no la coneixeu, val molt la pena d’anar-hi.

 

 

Recull de dades : Sternalia Productions SL., Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text  : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez

Torre del Baró de Viladecans

La Torre del Baró, està situat en la Plaça de l’Ajuntament de Viladecans, l’altre nom utilitzat era de Torre d’en Viala.

Al principi la seva missió era d’un Casal Fortificat, entre els anys 1652 i 1660 es va reformar el castell per dotar-lo d’una aparença més de Palau, que no pas de fortificació.

Us passo la seva Historia :

  • En el segle X son les restes trobades d’un mur , que podrien ser d’una primera fortificació.
  • Ha tingut una llarga llista de propietaris : als Burguès, els Agullana, els Fivaller, els barons de Sant Vicenç, els Torrelles i els marquesos de la Manresana.
  • Durant el segle XVIII va passar a ser propietat de la família Viala, senyors del antic i reial Castell de Piera, vescomtes del castell de Sant Jordi i Barons d’Almenar.
  • L’edifici és de principis del segle XIV, construït en part sobre les estructures anterior.
  • Es van portar modificacions en successives reformes entre els segles XVI i XIX.
  • La reforma més destacada es va realitzar en el segle XVIII, quan es modificà la façana, tota l’ala sud i s’elevà el nivell del paviment.

L’Ajuntament els anys setanta del segle passat, el va adquirir i adaptar per a dependències administratives i sala d’exposicions.

Per a mes dades, podeu consultar a :

http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/Torre%20del%20Baro.htm

Si aneu a Viladecans, feu un tom pel barri antic i front a l’Ajuntament podreu admirar La Torre del Baró.

 

Recull de dades : Ajuntament de Viladecans

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Una antiga Presó, la de Mataró

Aquesta  Presó de Mataró, està situada en el carrer de la Muralla de la Presó, tocant la Riera, fou construïda per l’arquitecte de Collbató Elies Rogent durant l’any 1851.

No era un edifici per tenir a reclusos durant llargues estades sinó que era per retenir-los en vistes a judici o per ser traslladats en un període curt de temps a d’ altres presons on complirien condemna.

Obres importants d’aquest arquitecte de l’època foren l’edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona  entre 1863-70 i va portar a terme, la restauració del Monestir de Ripoll durant els anys1886-93.

En el cas de la Presó de Mataró, l’arquitecte Elies Rogent, segueix els canons de les construccions medievals de caràcter civil, pròpies de la Mediterrània occidental, a la Baixa Edat Mitjana.

De fet, l’aspecte de la Presó és d’un casal fortificat, a mig camí entre un palau i un Castell.

L’estructura semicircular de la part posterior de la Presó es reflecteix al pati, i no disposa de finestres, totes estant en la part de davant i vent enreixades i es feta de maó vist.

L’edifici va deixar de funcionar com a presó l’any 1967.

L’antiga Presó de Mataró és un edifici protegit com a bé cultural d’interès nacional del municipi de Mataró.

Podeu veure mes fotografies a :

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2722

I un reportatge del seu possible futur :

http://www.mataro.cat/portal/contingut/noticia/2017/03/13306_nota_usos_preso.html

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

                                    US DESITJO BONES FESTES,  A TOTS i TOTES !!!