Santa Maria de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental)

Setmana dedicada a les Ermites, Esglésies rurals i Capelles

Santa Maria esta en la Plaça de Santa Maria, 2, en el barri de la Sagrera de Palau-solità i Plegamans.

Us passo la seva història:

  • En l’índex toponímic del Cartulari de Sant Cugat del Vallès, tenim una cita de Santa Maria de Palacio Salatha on ja se la cita com a “parrochia” en un document de 1071 (doc.672).
  • Segons el pergamí que es troba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, la consagració del temple de Santa María de Palau Solitar fou el 14 de novembre de 1122.
  • La cerimònia de consagració la va realitzar l’arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Sant Oleguer.
  • Cap a l’any 1307 es va canviar l’orientació de l’església, segons manà el bisbe Ponç de Gualba en la visita pastoral del 18 de desembre del 1304.
  • L’actual campanar no és l’original. Sembla que al 1506 un incendi va destruir-lo, fent un de nou dos anys més tard, que es se suposa que seria l’actual. Aquest incendi també va afectar la volta de la nau que es va construir de nou.
  • De les campanes se sap la data i autoria d’una d’elles, construïda al 1674 per “Jauma Gibert i Cristofhol Vilasosa”;
  • La data d’una de les petites és el 1874 .
  • La de l’altra, que procedeix de l’església de Santa Magdalena, és 1846 que a més té els noms de “Joseph Carol i Joseph Dura”, així com la imatge de la patrona amb Jesús als braços.
  • La pica de batjar té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498.
  • El 1513 s’encarregà un retaule per a l’altar major al Mestre d’Artés-pintor anònim de l’escola valenciana que el pintarà amb dos deixebles seus.
  • És important també el retaule de l’altar del Roser, amb un antipende de ceràmica fet per Llorenç Pasollas, un dels grans ceramistes de Catalunya del segle XVII.
  • Fins a l’any 1933 hi havia un pas que comunicava l’església amb la rectoria, construït l’any 1575 per poder guardar millor els tresors i que es conservaven un conjunt d’importants peces d’orfebreria que daten del segle XVI.
  • Durant la guerra civil el retaule de l’església va haver de ser traslladat a un lloc segur i després d’aquesta va tornar al seu lloc d’origen.

L’edifici ha perdut la seva estructura originària, que se suposa que comptava amb una sola nau de volta de canó, capçalera d’absis quadrat i creuer.

Les reformes han fet desaparèixer l’absis i el creuer, aixecant al seu lloc la façana principal i obrint-hi la porta d’ingrés. L’edifici actual és format per una nau orientada en sentit nord-sud i dues capelles, situades una enfront de l’altre.

La façana principal presenta una porta d’arc de mig punt adovellat, a sobre seu es pot veure una obertura circular de tipus rosassa, però amb una senzilla reixa a la part exterior. La coberta és a dues vessants amb teula àrab.

El nou campanar, de planta quadrada, presenta tres petites obertures semicirculars en tres de les seves cares; per sobre hi ha una motllura, amb un detall decoratiu, que separa el cos superior.

Jordi Contijoch Boada – 2006 / Generalitat de Catalunya

Aquí trobem les obertures de les campanes i, finalment, el coronament fet de merlets de disposició esglaonada.

La pica baptismal fou realitzada en pedra de Girona, segons la visita pastoral del 1508. Està sobre una base quadrada amb treballs esculturats de sanefa ondulada de fistonejat de la que surt un suport de base octogonal que origina un curt pilar de vuit cares a partir del qual s’origina l’element propi del cos de la pica que per la part inferior es troba arrodonit i després va prenent forma octogonal i dona forma a les vuit cares que corresponen a l’octògon que emmarca la part superior de la pica.

A l’altar major de l’absis hi ha el retaule tardogòtic del Mestre d’Artés, realitzat entre 1513 i 1519.

Jordi Contijoch Boada – 2006 / Generalitat de Catalunya

En una de les cares, la frontal, hi figura inscrita dins un escut de tipologia quadrilonga ibèrica, la data de realització i al mig una creu sobre la lletra alfa, com a símbol del principi del nou cristià acabat de batejar. S’utilitzà fins a l’any 1870.

Jordi Contijoch Boada – 2006 / Generalitat de Catalunya

A la capella lateral del Roser hi ha el retaule barroc del Roser, que fins al 1965 es trobava situat a l’altar major. També hi ha un frontal d’altar de ceràmica policromada valenciana realitzat per Llorenç Passoles a la segona meitat del segle XVII.

Jordi Contijoch Boada – 2006 / Generalitat de Catalunya

L’església de Santa Maria de Palau-solità està protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

El Molí de Palau-solità i Plegamans

El Molí està  en el camí del Molí, 46 de Palau-solità i Plegamans.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta casa va pertànyer al Marques de Sentmenat.
  • Va ser una casa molt important perquè tenia l’únic molí d’aigua del poble.
  • Sembla que l’anomenat “Magatzem” també va ser un lloc molt important dins del poble on s’hi feien les festes majors i altres celebracions.

A la façana principal hi ha dos portes. La casa, feta de fang, ha estat tota arrebossada amb ciment.

A la façana lateral hi havia un molí d’aigua que ja no existeix però es poden trobar restes de les moles al paviment exterior.

Davant la casa hi ha una construcció més nova, anomenada “El Magatzem”.

El Molí és una obra de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cementiri de Palau-solità de Palau-solità i Plegamans

El Cementiri de Palau-solità esta en la Ctra. de Sentmenat de Palau-solità i Plegamans.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1902, segons queda recollit al Diario de Barcelona, entre els acords adoptats per la Comissió Provincial figura informar a la pròpia autoritat de la construcció d’un nou cementiri al municipi.
  • El cementiri de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità va ser dissenyat pels germans arquitectes Antoni de Falguera i Josep Maria de Falguera.
  • El 8 de maig de 1904 s’oficia la inauguració amb una missa on assisteixen el bisbe auxiliar de la diòcesi, Ricard Cortés, i l’alcalde, Antoni Puigdoménech.
  • La data del 1904 també consta a la propietat del nínxol número 1 de la primera sèrie.
  • Al municipi coexistien actualment dues parròquies i encara hi existeixen: Santa Maria de Palau-solità i Sant Genís de Plegamans. Al llarg del temps el cementiri de Plegamans fou tancat per la seva saturació i durant molt de temps, els veïns del terme havien de rebre sepultura a Palau-solità.

La porta d’accés i tanca del cementiri de Palau-Solità està realitzada en estil eclèctic. La porxada d’accés està formada per un cos que segueix la tipologia de les masies de la contrada, amb parament de pedres irregulars, gairebé com si fos fet de còdols.

A les cantoneres s’hi ha establert fàbrica de maó com a recurs decoratiu, complementat amb un treball d’arquets que segueixen la inclinació de la teulada, recordant el recurs decoratiu de les arqueries cegues del romànic.

L’accés al cementiri es fa a través d’un gran arc de mig punt de fàbrica de maó, a d’intradós del qual es disposen maons de color a mode decoratiu. A la clau hi trobem una pedra trapezoïdal. Aquest gran arc és sostingut per dues columnes molt petites, a sobre de bases quadrades de maó, de fust rodó i capitells d’inspiració hel·lenística. Decora el mur una sèrie de nou arcuacions que segueixen la inclinació de la teulada, aquesta és a dues vessants amb ceràmica en trencadís vidriat. Al bell mig hi ha una creu de pedra de tipologia patada. El ràfec té dues filades de teules en sobresortit.

La tanca rep el mateix tractament del mur, amb basament de maó, mur de pedra sense escairar i, a la part superior, disposició de trencadís ceràmic i, a sota, sanefa decorativa de petits arquets.

Fotografia : Viquipèdia

El Cementiri de Palau-solità és una obra de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans

Durant uns dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans està situada en la Plaça de Sant Genís, 1, de Palau-solità i Plegamans.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya – imatge de principis de la construcció L’Església de Sant Genís

Us passo la seva història :

  • L’església actual es construí en substitució de l’antiga església ubicada al costat de Can Gordi, terme de Plegamans, en els seus orígens d’estil romànic;l’any 1936 va ser cremada i quedà totalment destruïda.
  • Es va edificar a l’indret de Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944.
  • La construcció del campanar és posterior a la de l’església 1992.
  • La porxada que hi ha a la façana principal, amb teulada inclinada i tres arcs que protegeixen l’entrada i donen unitat al conjunt, és mes recent , de l’any1998.

És una església d’una sola nau, amb absis poligonal, de set cares. Exteriorment, la capçalera està decorada amb arcades apuntades cegues amb diferents obertures conformant les ornamentacions; aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres, a la part inferior.

Aquest cos de l’edifici es complementa amb el deambulatori de l’església, que apareix al voltant de l’absis, seguint la mateixa estructuració amb set cares i grups de tres finestres d’arcs de mig punt en cadascuna d’elles.

Totes les cobertes són a base de teula àrab, la de la nau central és a dues vessants, i cadascun dels cossos compta amb un tremujal. Al llarg de tota la sotateulada es troben unes fines motllures.

A les façanes laterals el tractament dels murs és el mateix: gairebé pla, amb arcades cegues i obertures d’òculs i finestres.

A la façana principal es pot veure una gran rosassa al centre, amb traceria de motius circulars, de diferents diàmetres.

La portalada és estreta i d’arc apuntat; en el timpà es representa en pintura el rostre de Jesucrist.

Davant hi ha un atri porticat amb tres arcs de mig punt i teulada inclinada. Jaume Busquets va pintar els frescos de l’absis.

Al cantó dret de la façana hi ha un campanar de planta poligonal, amb tres cossos. En el cos superior es troben grans finestrals allargats i la teulada acaba en punxa. A l’altre costat de la façana hi ha un edifici també poligonal però d’una sola planta.

Les restes de l’antiga construcció forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fotografia antiga és de la Generalitat de Catalunya

Casa Folch i Torres de Palau-solità i Plegamans

La casa Folch i Torres, està situada en carrer del Castell, 8 i  amb cantonada a l’Avinguda Catalunya de Palau-solità i Plegamans.

La casa Folch i Torres és un edifici noucentista i un dels edificis més emblemàtics de Palau-solità i Plegamans. S’aixeca els anys 20 del segle passat.

Va pertànyer a l’escriptor Josep Maria Folch i Torres, el qual la va ordenar construir com a casa d’estiueig.

El jardí magnífic jardí, va ser concebut l’any 1923, es va pensar com a jardí mediterrani d’influència italiana. En l’actualitat, pràcticament tot l’antic jardí de la casa és propietat de l’Ajuntament, i està qualificat de verd públic.

La Torre, es va construir a l’any 1924-1925 i uns anys mes tard la resta. A l’agost de 2001, es fan obres de conservació i reformes.

Originàriament, l’estructura era de murs portants de maó i forjats d’entrebigat de fusta. La coberta està inclinada a quatre vessants i té una teula àrab, tant a la casa com a la torre. A la casa el carener és paral·lel a la façana principal.

En l’actualitat la torre i el jardí pertanyen a l’Ajuntament i la part restant de la casa és privada.

L’any 2008, la Casa Folch i Torres va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Local; en l’actualitat la torre i el jardí pertanyen a l’Ajuntament i la part restant de la casa és d’ús privat.

Per a mes informació i fotografies, podeu consultar a :

http://www.palauplegamans.net/pl3/descobrir/llocs-d-interes/id349/casa-folch.htm

Si voleu saber sobre la Fundació Folch i Torres, podeu consultar a :

http://fundaciofolchitorres.org/inici/index.php

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

El Castell de Plegamans, es un bé cultural d’interès nacional

El Castell de Plegamans és troba dins del Municipi de Palau-solità i Plegamans en el camí de la Serra i al costat del carrer del Castell. Es declarat, bé cultural d’interès nacional.

Aquest Castell és d’estil gòtic construït entre els segles XIV i XV, ha sofert moltes modificacions fins arribar als nostres dies. Al 1995 va ser restaurat i avui dia serveix de seu de l’arxiu de la fundació Folch i Torres de Palau de Plegamans.

Als  jardins del Castell es desenvolupant programacions musicals i així com, es porta a terme una vegada a l’any el Mercat Medieval.

Informació del Mercat medieval :

http://www.palauplegamans.net/pl17/actualitat/id2367/el-mercat-medieval-es-consolida-com-a-referent-al-valles-en-atreure-de-nou-uns-30-mil-visitants.htm

kkkk

Llegim en una Web del Municipi :

“… A la planta baixa s’hi troba un pati interior, vestíbul i auditori. Tant al pati interior com al vestíbul s’hi organitzen activitats i a l’auditori s’hi programen concerts de l’Escola de Música o relatius a la programació cultural municipal.

 A la planta noble, primera planta, hi ha cinc sales cedides a la Fundació Folch i Torres on hi ha instal•lat el Museu-Arxiu de la Fundació.

 Entre la planta baixa i la 2a planta hi ha ubicada l’Escola Municipal de Música…”

El castell de Plegamans és a llevant de la població de Palau de Plegamans, al cim del turó més alt de l’entorn, anomenat la Serra. La torre original, de finals del segle X o principis del XI, de planta rectangular, va ser reformada en el seu alçat entre els segles XIV i XV, agafant la fesomia de gran casal gòtic.

Un exemple d’això són les finestres coronelles lobulades de la façana de migdia; algunes d’aquestes finestres tenen la línia d’imposta decorada amb rosetes. Si ens fitxem, hi ha unes finestres a nivell mes baix, molt estretes, de guaita i defensa.

Per a mes amplia informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Plegamans

Si no el coneixeu, us invito a anar-hi, podeu fer-ho amb el vostre vehicle o amb autobús de línia de la Sagales.

 

Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

 

El Parc de l’ Hostal del Fum i el seu Tren, a Palau-solità i Plegamans

Aquest Parc de l’ Hostal del Fum, esta situat  entre l’Avinguda del Camí reial i la riera de Caldes,  al costat del Polígon industrial Riera de Caldes.

És un recinte tancat de 35.000 metres quadrats amb vegetació autòctona:

La vegetació esta composta de pins, alzines, pollancres i arbres de ribera, entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.

Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.

Cal tenir en compta que aquest Parc, és un espai de refugi de petits mamífers i nidificació d’ocells, qual cosa vol dir que cal respectar –los.

Al Parc hi ha vàries escultures i un circuit complet de ferrocarril en miniatura, amb una completa estació. També s’hi troba la Masia de l’Hostal del Fum, de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb pati intern. Aquesta masia era un antic hostal per allotjar els traginers i viatgers que anaven cap a Barcelona.

Com arribar :

Avinguda del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans, Barcelona. (Polígon industrial Riera de Caldes.)

Horaris:

L’horari d’obertura del parc és de 7.00h a 21.00h durant els mesos de maig a setembre, i de 7.00h a 19.00h durant els mesos d’octubre a abril.

El Tren funciona els diumenges i gairebé tots els festius, d’11.00 a 14.00 h. També es pot concertar una visita especial en dies laborables

Us passo l’enllaç de la Web de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, on podeu tindre mes informació :

http://www.palauplegamans.net/pl3/descobrir/llocs-d-interes/id350/parc-de-l-hostal-del-fum.htm

Si aneu, que us passeu molt be i si teniu fills, ven segur que ells també gaudiran amb el tren i jocs.

És un racó per gaudir en família !

 

 Dades generals i Fotografies : Ajuntament de Palau-solità i Plegamans

Recull de dades i composició del text : Ramon Solé