Església de Sant Pere de Pals

Avui us presento dos articles

?

L’església de Sant Pere està situada en la Plaça de l’església, el Pedró a Pals (Baix Empordà).

Badia, Joan Puigdevall, M. 1985 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Està documentada des de l’any 994 però la primitiva església va ser substituïda per un nou temple romànic, al segle XII.
  • Sobre el qual es va construir l’edifici actual, tardogòtic, al segle XV.
  • L’any 1202 Gilabert de Cruïlles prestà homenatge al bisbe de Girona per la parròquia de “Sancti Petri de Pals”.
  • El 1222 Ermessenda de Peratallada reconeixia tenir el delme d’aquesta parròquia per la Seu de Girona.
  • L’any 1478 el rei Joan II, en una lletra adreça als consellers de Pals, concedia permís per aprofitar les pedres del castell, que era molt ruïnós, amb la fi d’obrar, reparar i cobrir l’església de Sant Pere de Pals.
  • La portalada és barroca, feta l’any 1773 amb pedra nummulítica de Girona.

És una església gòtica d’una nau amb capçalera poligonal, que incorpora alguns escassos elements del temple anterior, romànic.

És coberta enterament amb volta de creueria, a la nau dividida en tres crugies per arcs torals apuntats; hi ha un cor, també amb volta de creueria, i capelles laterals gòtiques més tardanes. Les claus de volta i les impostes són esculpides. A l’absis hi ha tres grans finestrals gòtics.

Al frontis hi ha una rosassa amb decoració calada, gòtica, però la portada és d’època posterior, barroca popular: frontó corbat, pinacles amb boles ornamentals i fornícula amb una imatge de pedra del patró, amb abillament papal, de caràcter molt popular.

El campanar, quadrat i amb arcades de mig punt, sobre l’angle nord-oest de l’edifici i un terrabastall alçat sobre la volta són afegitons tardans. El ràfec de la teulada presenta decoració pintada. L’església és construïda amb carreus ben escairats, de gres.

Us passo la informació de radiocapital  amb data 5 de juliol de 2020 sobre la restitució a l’església de Pals, d’una imatge de Sant Pere, robada 12 anys enrere :

https://www.radiocapital.cat/lesglesia-de-pals-restitueix-una-imatge-de-sant-pere-robada-12-anys-enrere/

Sant Pere de Pals és una obra de Pals (Baix Empordà) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

?

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Pals i altres

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel , arxiu Rasola

Casa Celedonio Badia Tort de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Casa Celedonio Badia Tort, esta situada a la Ctra. de Martorell, 54, amb cantonada el carrer Galileu, 2 de Terrassa.

Us passo dades Històriques :

  • La Casa Badia va ser construïda l’any 192.
  • L’arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Es tracta d’un habitatge plurifamiliar, entre mitgeres, que ocupa una parcel·la triangular situada a la cantonada entre el carrer de Galileu i la carretera de Martorell.

Consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat.

Les façanes, unides per un parament arrodonit, mostren una composició simètrica, amb obertures allindanades que formen balconades cantoneres al primer i al segon pis, i profusió d’elements ornamentals com motllures, cornises, balustrades, pilastres adossades.

La part posterior de l’edifici és molt estreta i presenta terrasses amb barana de balustres al primer i al segon pis.

Fotografia – Josep J. Sanchez Clavero – 1993
Generalitat de Catalunya

La Casa Celedonio Badia Tort és un edifici inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades :Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent de Santa Mònica de Barcelona

El Convent de Santa Mònica, esta situat en La Rambla, 7-9 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El convent de Santa Mònica és un dels convents que, fruit de la reforma tridentina, s’establiren a la Rambla barcelonina a partir de mitjan segle XVI i contribuïren a la seva urbanització.
  • Els agustinians s’establiren a Barcelona el 1618, fora muralla.
  • El 1619 adquiriren una nova propietat, vora el portal de Santa Madrona, on bastiren una petita església, beneïda el 18 de desembre d’aquell mateix any.
  • L’obra del temple definitiu s’inicià el 1626.
  • Els agustinians descalços o de Santa Mònica (1636), que és l’únic que es conserva, bé que molt deteriorat després de l’exclaustració de 1835, quan la seva església esdevingué parròquia i les antigues dependències conventuals foren utilitzades com a casa rectoral i dependències municipals.
  • A la postguerra, després de la destrucció de l’església el 1936, el claustre fou utilitzat com a església provisional.
  • Al 1987, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya inicià la restauració de l’edifici segons projecte i direcció dels arquitectes Piñon i Viaplana, per dedicar-ho a activitats culturals i sales d’exposició.
  • Al 2003, la Generalitat de Catalunya va projectar noves reformes, entre les quals destacava la creació d’una nova sala d’exposicions, recobrint l’antic claustre.
  • És la seu del centre cultural Arts Santa Mònica.

De l’antic convent de Santa Mònica, bastit el segle XVII, se’n conserven tres ales de les dependències conventuals, situades entorn del claustre, de planta quadrada. El caràcter de la fàbrica és de gust barroc classicista, molt auster pel que fa a l’ús d’elements ornamentals.

El temple original (1626-1636), ara desaparegut, era d’una nau, amb quatre capelles laterals per banda, comunicades entre si per sota de tribunes, i creuer amb cúpula al centre. El 1887, el temple fou reformat per Joan Martorell i Montells, que bastí una nova façana de caràcter eclèctic. L’església actual, de construcció moderna, substituí l’anterior, incendiada i destruïda l’any 1936.

El claustre consta de planta baixa i dos pisos. Les galeries inferiors estan organitzades mitjançant sis arcs de mig punt per banda, que recolzen sobre pilars de secció quadrada. Les ales es cobreixen amb volta per aresta. Al primer pis s’obren 3 balcons amb llosana i, al darrer pis, una galeria d’onze arquets per banda, que, probablement, és el resultat d’una reforma més tardana.

L’exterior dels tres cossos s’organitza amb tres pisos sota coberta de teula àrab, amb façanes de gran simplicitat compositiva. A la intersecció de les dues naus s’alça una característica torratxa de planta quadrada amb coberta piramidal.

Us passo una Web de La Barcelona de Antes, on podreu conèixer mes sobre l’església de Santa Mónica i veure fotografies de com era :

http://www.labarcelonadeantes.com/santa-monica.html

El Convent de Santa Mònica és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé