Mercat municipal de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista o Mercat del Centre,  esta situat en la Plaça de la Constitució de Sant Joan Despí.

És una obra d’estil arquitectònic noucentista, va ser construït entre els anys 1930 al 1932. Edifici de planta rectangular, compost per tres cossos, el central d’ells, més elevat, dóna l’accés principal. Aquest és de coberta a dues vessants, mentre que els laterals, tenen la coberta planta.

Façana completament plana i suportada, en el seu cos central, per columnes totalment exemptes, de secció circulars amb fust estrangulat. La façana posterior també és plana. La llum entra pels laterals a través de vidrieres rectangulars. És un tipus d’obra que essent noucentista és ja totalment funcional.

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí i Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Torre Gelabert de Cornellà de Llobregat

Fotografia : Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

La Torre Gelabert esta en la  Plaça dels Enamorats, 8 de Cornellà de Llobregat.

Construïda en 1920, és noucentisme, es tracta d’una casa unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teulada a dues vessants perpendiculars a la façana i coronada per una torre mirador coberta amb teulada a quatre vessants. L’estructura s’inspira amb la masia tradicional catalana, però cercant un aire senyorial dins d’un historicisme típic del moviment noucentista. Es cerquen les simetries en la distribució dels vanos i s’utilitzen línies clàssiques senzilles concretades en arquets de mig punt a les golfes i al mirador, i també amb una triple arcada de mig punt al pòrtic de l’entrada, arcades que descansen en unes preteses impostes dòriques fetes de maó. La part central de la façana està decorada amb esgrafiats de motius vegetals que emmarquen una imatge de terracota d’una Mare de Déu neoromànica.

Torre Gelabert és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La casa del seu costat,  de la Plaça dels Enamorats 6, també es una casa Noucentista de principis del segle XX .

 

Recull de dades : Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Generalitat de Catalunya

L’antic Cinema familiar Titan de Cornellà de Llobregat

L’edifici de l’antic Cinema  familiar Titan esta situat en el carrer  Rubió i Ors, 184 de  Cornellà de Llobregat.

És un edifici públic d’arquitectura noucentista i de referent classicista. Va ser un projecte de construcció impulsat per l’arquitecte Bienvenido Marin Espinosa, el qual també va portar a terme moltes transformacions urbanístiques a la ciutat de Cornellà.

L’element més característic de la seva estructura és el cos semicircular que forma el xamfrà, també té un porxo a l’entrada sobre unes columnes clàssiques i una glorieta superior, coronada per un esvelt pinacle cònic. L’interior de l’edifici constava de vestíbul, “Foyer”, teatre, amfiteatre, escenaris, serveis i bar. L’estil del cinema és noucentista amb alguns elements barrocs com els florons de pedra artificial de les baranes i les mènsules i les columnes clàssiques del primer pis. La coberta amb pinacle de la glorieta central, coberta amb pissarra, encara recorda el moviment modernista.

Fem un repas a la seva història :

  • Aquest va ser el primer cinema que es va obrir a Cornellà, amb data de inauguració l’any 1926. Durant els anys de la postguerra i el franquisme, l’edifici del Cinema Titan va convertir-se en la gran distracció de la societat del moment, la qual es trobava en situacions molt dures.
  • A partir de principis del seixanta del segle passat, amb noves sales per diferents barris, el Cinema Titan va patir un progressiva davallada, tancant les seves portes a finals dels anys seixanta.
  • L’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament de Cornellà, el qual va instal·lar en ell tot un seguit de sales polivalents i serveis públics. En l’actualitat es la seu de la Biblioteca Marta Mata.

El Cinema Titan esta inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Modernisme a Cardedeu, avui : Can Viader

La casa modernista de Can Viader , està situada en Diagonal Fivaller, 26-28 – pl. Marc Viader de Cardedeu.

Es tracta d’un edifici aïllat amb jardí, amb una façana alineada al carrer i formant part d’un recinte major, destinat a habitatge familiar. Està format per dos cossos de planta rectangular, un de planta baixa, una primera planta i golfes amb dues crugies cada cos, perpendiculars a la façana del carrer.

El cos de planta baixa està acabat amb terrat i barana de balustres perimetral. El cos més gran correspon a una planta de tipus basilical, amb tram central sobre aixecat i coberta a dues vessants que en la part posterior de l’ala de llevant es transforma en dos terrats. Compta amb un pas del carrer amb porta metàl·lica i coronament ondulat.

La façana alienada al carrer està formada per dos paraments, el de dues plantes està revestit d’estuc llis amb sòcol de paredat poligonal, emmarcat per dues pilastres i coronat per un entaulament limitat per una cornisa inferior i una cornisa superior que amaga la canal de desguàs de la teulada.

L’entaulament presenta tres ulls de bou el·líptics de ventilació de la coberta, alternats amb esgrafiat.

L’obertura del balcó és d’arc escarser i la llosana d’estructura metàl·lica, recolzada amb cartel·les de ferro i amb rajola ceràmica per sota.

Veiem una petita part de la seva historia :

  • L’actual edificació és molt probablement la reforma d’antigues construccions situades en terrenys del Mas Cavaller, les quals, el 1760, van ser adquirides per Esteve Angalda.
  • En alguns paraments de façana que actualment tenen l’estuc després s’observa l’existència d’una capa d’estuc de color vermell més antiga, probablement provinent de l’edificació que a començaments de segle (1917-1922) va reformar Marc Viader i Bas, segons projecte de l’arquitecte Raspall.
  • D’acord amb testimonis orals de la família, originàriament l’edifici ja estava dividit en dos habitatges, els quals es van reformar per passar a ser cases de renda.
  • Durant molts anys van ser habitatges de lloguer.
  • La Casa Viader forma part de l’obra més interessant de l’etapa noucentista de M.J. Raspall a Cardedeu, en la que hi són presents tant els elements del repertori d’aquest període com d’altres que l’arquitecte utilitza com a invariants del seu estil. Conjuntament amb la tanca del jardí, té també valor des del punt de vista de conformació de la plaça de Marc Viader.

A l’altre costat de l’estació de Cardedeu, hi ha l’antiga Granja Viader d’aquesta població, una mes de les nombroses que tenia el propietari.

Actualment no hi ha bestiar, es dedica mes a temes agraris.

Casa Viader és una obra del municipi de Cardedeu, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé