La Torre del Baró o el Castell del Baró de Barcelona

La Torre del Baró, també conegut com el Castell de Torre Baró és un edifici que s’aixeca sobre un dels turons més orientals de la carena de Collserola que dóna al pla de Barcelona,

situat al costat de  la carretera alta de Roquetes de Barcelona.

Us relato la seva historia i que hi ha varies versions més sobre l’origen de la Torre Baró :

  • El topònim d’aquest edifici prové del nom de la primitiva torre on visqué durant molts anys el Baró de Pinós, casa-castell a la ribera del Besòs, on ara hi ha a l’estació de metro de Torre Baró.
  • Al 1714, arran de la guerra de Successió, va ser destruïda.
  • El poc que quedava de l’antiga finca va ésser enderrocat el 1967 quan es va construir la Meridiana.
  • Segons es diu, fou construïda pel Baró de Pinós a principis del segle XIX per al seu fill, que patia tuberculosi i que va morir abans que s’acabessin les obres.
  • Una altre, es diu que l’any 1873, aquest petit castell, juntament amb la resta de la finca, fou comprat al Baró per la família Siwate, que l’utilitzaren com a casa de vacances pels aires purs de la muntanya. Això no durà gaire i l’edifici va restar abandonat durant molts anys.
  • La torre actual, construïda el 1905, havia de convertir-se en un hotel, dins d’un projecte de ciutat jardí dissenyat per a la serralada de Roquetes, però les males comunicacions a la zona van paralitzar el projecte.
  • L’any 2014 es va finalitzar la restauració i es va obrir de manera gratuïta al públic.
  • Actualment és un punt d’informació i educació ambiental del parc de Collserola. Entre altres activitats, s’ofereixen visites guiades al castell, itineraris de descoberta de l’entorn i tallers educatius per a tots els públics.

La Torre Baró actual de 1905, que pren el nom d’una antiga casa del Baró de Pinós, és situada en un replà del Puig de les Roquetes.

És una construcció inacabada de tipus neomedieval i formes de castell.

Té tres cossos que formen tres torres.

El Patronat Metropolità de Collserola l’ha restaurat i ha condicionat els accessos i l’entorn.

També s’ha bastit un gran mirador amb vistes al Barcelonès.

Torre Baró és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona, és un dels barris més singulars de la serra de Collserola, l’edifici s’ha convertit en símbol del districte.

La Torre del Baró o Castell de Torre Baró és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres fonts

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona

L’antic Institut Mental de la Santa Creu, està situat en la Plaça Major de Nou Barris de Barcelona.

Us passo la seva  història mes destacada :

  • S’inaugurava L’Institut Mental de la Santa Creu a l’any 1889 per ordre de l’Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts i va ser dirigit pel Dr. Emili Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya.
  • L’antic Institut Mental de la Santa Creu va ser construït entre 1885 i 1915 en una finca de 50 hectàrees. L’edifici es construí en terrenys cedits per un benefactor anònim a prop de la masia de Ca n’Ensenya.
  • Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet a partir del projecte del Dr. Pi i Molist, qui entenia l’hospital com una institució d’avantguarda, un espai en el qual els malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l’ambient que els afavoriria la seva recuperació. Per això calia situar l’hospital en un lloc ben ventilat, proveït d’aigua i ben lluny dels nuclis urbans però alhora ben comunicat. En aquell moment es va optar per l’actual Nou Barris, una zona agrícola entre el barri d’Horta i Sant Andreu de Palomar dins la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina.
  • .A començament dels anys 70, l’Hospital de la Santa Creu es va vendre el patrimoni rústic i una ala sencera de la institució. Aleshores, la previsió d’enderrocar aquesta part va coincidir amb la crisi i el conflicte de l’Hospital Psiquiàtric d’Oviedo i amb el de les clíniques psiquiàtriques de l’Hospital Provincial de Madrid. Els metges i alguns ATS del Mental es van tancar en solidaritat amb els seus col•legues de Madrid i Oviedo. Durant el tancament, van prendre consciència del procés de destrucció a què es veia abocada la institució i van preparar una alternativa a l’enderrocament. Després de diverses negociacions, van aconseguir ser escoltats per l’Administració, que va donar allargs a l’enderrocament definitiu i va acceptar la contractació de més personal.
  • El 30 de setembre de 1987, després d’un segle d’existència, el Mental va tancar les seves portes.

Dins la propietat hi havia masies, terrenys agrícoles, pastures, …

Al voltant d’un mòdul central s’articulaven les dues ales, que albergaven un departament general per a cada sexe.

En aquest immens edifici, residien persones que hi havien viscut gran part de tota la seva vida, persones amb problemes greus de personalitat, persones la malaltia de les quals feia difícil la seva convivència amb la família, persones aleshores mal diagnosticades perquè no es disposaven dels mitjans adequats per facilitar-ne la seva rehabilitació social, éssers infelices, solitaris, supermedicats als que moltes vegades s’havien practicat electroxocs, com a mètode més conegut per a tranquil•litzar-los.

Quan van tancar el centre, els malalts considerats més lleus van ser enviats a casa seva i se’ls feia seguiment mèdic des d’un centre de dia que s’hi va instal•lar en el mateix lloc on havia estat l’hospital.

Els que no tenien família que se’n fes càrrec, va ser enviats a pisos d’acollida on s’ajuntaven 4 o 6 persones amb algun tutor.

Molts d’ells, els que hi havien viscut en el centre la major part de la seva vida, en treure’ls del seu hàbitat habitual i ser traslladats al Frenopàtic o a Sant Boi,  on van morir… !

Els diaris de l’època se’n van fer ressò de tot plegat.

Per a mes dades de L’Institut Mental de la Santa Creu, podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/05/linstitut-mental-de-la-santa-creu-1885.html

L’edifici, originalment, estava formar per dotze pavellons aïllats disposats perpendicularment amb dues crugies paral·leles i que tenien a ambdós extrems uns hemicicles pel tractament dels malalts amb més dificultats. En total, tenia una capacitat per a vuit-cents usuaris.

L’hospital disposava de infermeries, sales de reunions, amplis menjadors, sales de treball, biblioteca i banys.

També hi havia espais dedicats per l’esbarjo dels interns com una sala de billars, de música, teatre i uns amplis patis i jardins.

Avui en dia, només en resten tres pavellons ocupats, la Seu del Districte, la Biblioteca de Nou Barris i una seu de la Guardia Urbana de Barcelona, que permeten apreciar la monumentalitat i la sobrietat que va caracteritzar l’obra, realitzada en un estil neoclàssic molt senzill.

L’Institut Mental de la Santa Creu és un edifici historicista de Barcelona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nota : El color de les fotografies estan expressament adaptades al record de la soledat i tristesa en memòria a la gent que va estar ingressada a L’Institut Mental de la Santa Creu. !

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de Can Verdaguer de Nou Barris a Barcelona

De la masia de can Verdaguer, és sap que data del segle XVI, no obstant es creu que es fruit de les reformes fetes  d’ un antic mas del segle XIV.

Els primers amos de can Verdaguer, va ser la família de Berenguer Verdaguer i, segons sembla, va ser reconstruïda després de la Guerra de Successió, l’any 1714.

Entre els anys 1858 i 1931 s’hi van realitzar mes reformes que configurat l’estructura actual del mas.

Els últims masovers van ser la família Samsó, que cultivava farratge per al bestiar i productes dels seus camps que rodejaven la masia, principalment verdures, la masia estava en un lloc privilegiat disposava de molta aigua dels torrents propers que baixaven l’aigua de la muntanya de Collserola, per tant eren terres molt fèrtils, el productes els venien principalment al Mercat de Sant Andreu.

Va funcionar com a masia fins al 1987, poc a poc les terres properes a can Verdaguer, s’anaven poblant d’habitatges i de carrers i es va quedar sense terreny pel cultiu.

L’Ajuntament va adquirir can Verdaguer que estava en un estat lamentable per l’abandó, durant l’any 2006, per convertir-la en un equipament per al barri, com a Centre Cívic.

Bar – Centre Cívic

L’equipament es va inaugurar el març del 2013, i destacarem les següents dades de can Verdaguer :

  • És actualment el Centre Cívic del Barri.
  • Disposa de 1.000 metres quadrats dividits en tres plantes.
  • L’edifici esta totalment adaptat.
  • S’ha conservat els seus dos rellotges de sol, un a la part dreta de la façana principal, per sobre del portal d’arc de mig punt adovellat. 
  • L’altre, en una façana lateral, al costat d’on avui dia trobem la terrassa de la cafeteria del centre cívic.
  • Us passo un enllaç d’un blog, sobre a aquets rellotges de sol , com veureu te aquesta especialitat :

http://elsoldelera.blogspot.com.es/2012/07/els-rellotges-de-sol-de-can-verdaguer.html 

  • També, curiosament hi ha l’antiga premsa de vi, que es pot veure situada en un pati que dona a l’exterior de l’edifici.
  • En la part de darrera esta situada una palmera, que és considera la més alta de Barcelona i de la Península, amb 27 metres d’altura i mes de 110 anys de vida.

  • Va ser el darrer mas en actiu de Barcelona.

Si no coneixeu can Verdaguer, està situat al barri de Porta, a la cantonada entre el carrer Cases Amigo amb l’avinguda Rio de Janeiro i el carrer Piferrer.

 

 

Informació extreta de l’Ajuntament de Barcelona

Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

La masia de can Carreres a Nou – Barris de Barcelona

Aquesta masia de can Carreres a Nou – Barris de Barcelona, actualment està situada dins del modern i gran Parc Central de Nou Barris, amb 16 hectàrees  amb destacada vegetació, amb estanys i Serveis Publics.

Can Carreres, ha estat objecte de diferents transformacions, donat que al llarg dels segles ha tingut molts propietaris, els avis, els seus fills i fills d’aquests…

Segons una Web de l’Ajuntament de Barcelona, la descriu així :

“Coneguda en l’antiguitat com Mas Sala, des de finals dels segle XIX passà a anomenar-se Can Carreras

…Era totalment una casa de camp, amb una planta baixa per a les quadres, celler, cup i d’altres eines del camp i habitatge dels masovers. Al primer pis una gran Sala, amb una habitació central i d’altres de més petites…”

Durant un període de temps, en els terrenys de la finca, és va cultivar plantes i flors, amb una amplia producció per aquelles èpoques.

Cal destacar  que durant l’any 1880, és va vendre una important part del terrenys per la construcció de l’Institut Mental que és coneixeria com  “ El Manicomi ”.

Durant el 1914, és van fer carrer de can Carreres uns nous masovers que venien de Torre Llobeta,  van dedicar-se a la vinya, les hortalisses, la verdura, els cereals, el blat de moro, les garrofes i el bestiar, que ho venien als mercats de Sant Andreu i de la Llibertat de Gràcia.

L’any 1947,la  masia va passar a mans als darrers propietaris, Rita Valls Mompart i al seu marit, Jaume Roca.

En l’actualitat la masia està tancada a l’espera que l’Ajuntament és faci càrrec de la seva rehabilitació i que sigui destinat com a servei públic pel Barri, i afavorida que la masia de Can Carreres està en un lloc destacat dins del Parc Central de Nou Barris.

 

Aportació de dades històriques : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de cal Valent i el seu petit hort urbà a nou Barris de Barcelona

Aquesta antiga masia de Cal Valent de nou barris, situada en l’Avinguda Rio de Janeiro, és una verdadera llàstima en el estat que és troba en l’actualitat, tot esperant el seu futur…. una decisió que deu de prendrà l’Ajuntament…que fa molts anys no l’ha pres…!

Us passo la breu Historia :

Es pot apreciar en la part de debat, la porta d’entrada, amb dos finestres grans i una molt petita;  en la part del primer pis, tres balcons i una finestra, i el que seria les golfes, una finestra gran i varis respiratoris uns rodons o altres quadrats.

Veiem també, l’antic rellotge de sol, que de fet queda la vareta de ferro.

Al costat dret hi ha un contra fort i tota la teulada enfonsada.

Per a mes dades, podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Can_Valent

En la part de l’esquerra de la masia, on dona al carrer Pintor Alsamora, hi ha un hort urbà, no gaire gran, cultivat per uns avis del barri.

Aquest lloc,  no és sols per cultivar verdures, també és un bon punt, per reunir-se i petar la xerradeta…!

Veiem verdures  com son,   :

  • Les cols, enciams, bledes, tomàquets… de fet, les verdures de temporada.

Esperem en un futur no massa llunyà, és pugui restaurar la Masia de cal Valent, per un ús digna i per la gent d’aquest Barri…!

Barcelona encara te Masies i son patrimoni antic de la Ciutat, conservem les mes antigues per un ús immediat pel Barri de Nou Barris.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé