Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – 1ª Part#

La casa Alegre de Sagrera esta situada en el carrer  de la Font Vella, 29 -31 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La família Sagrera, de procedència pagesa, va emigrar a Terrassa a finals del segle XVIII. Amb els anys es va convertir en una dels llinatges més benestants de la vila de Terrassa.
  • El 1768 Anton Sagrera i Casanoves va comprar diversos casals al carrer de la Font Vella.
  • Joaquim de Sagrera i Domènech, fabricant de teixits de llana, heroi destacant de la Guerra de la Independència i alcalde (1820-1823) va utilitzar aquests terrenys per edificar-hi, a inicis del segle XIX, la seva residència.
  • Durant la Guerra del francès les tropes napoleòniques van saquejar i incendiar la casa, en resposta a la clara posició antifrancesa dels Sagrera.
  • A finals del segle XIX Mercedes de Sagrera, hereva de la nissaga, es va casar amb l’industrial tèxtil vinculat a l’oligarquia local, Francisco Alegre i Roig. Va aportar al matrimoni la casa, força malmesa, del carrer de la Font Vella.
  • El 1911 es va decidir reformar segons un model eclèctic modernista d’habitatge de burgesia industrial de l’època. L’arquitecte municipal Melcior Vinyals Muñoz es va encarregar d’aquesta reforma, que és la que es conserva actualment.
  • La família Alegre de Sagrera es van emparentar amb altres nissagues industrials, com els Fontanals que, a partir del 1930, van ocupar el pis superior de l’immoble.
  • Fins als anys seixanta del segle XX es van mantenir com una de les famílies més importants de la ciutat. En aquell moment es van veure afectats per la crisi del tèxtil que va provocar el tancament de la seva empresa, la “Tarrasa Industrial” situada en la carretera de Montcada.
  • El 1973 va ser adquirida per l’Ajuntament de Terrassa amb l’ajuda de la Caixa d’Estalvis de Terrassa.

A partir de 1973, tant la casa com els seus jardins, resten oberts al públic, com a casa – museu,

desenvolupa des de llavors una funció museística, i conté diverses sales dedicades a col·leccions monogràfiques d’artistes i literats.

L’interior es va habilitar per funcions expositives de patrimoni local, ordenades amb un criteri purament decoratiu.

Per exemple, conserva peces del mobiliari original, col·leccions d’art provinents del Museu Municipal, una col·lecció de ceràmica i porcellana oriental, i llegats dels escriptors Agustí Bartra i Ferran Canyameres, així com del dibuixant Mateu Avellaneda.

Podeu consultar dades i veure fotografies interior de la casa Alegre de Sagrera a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Alegre_de_Sagrera

Cal destacar el seu magnífic Jardí, situat darrera de la casa i obert al públic, és d’estil francès, i s’hi accedeix pel carrer del Cardaire; us vaig fer un article en el Bloc de Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i mes… publicat el dia 11 de maig de 2020.

Demà us presentaré el darrera d’aquest edifici que dona al jardí, que té un estil totalment diferent.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Palau de Requesens de Molins de Rei

Llegim en la Web de l’Ajuntament de Molins de Rei sobre aquest Palau :

“ Va ser l’antic Palau i centre de Govern de la baronia de la família Requesens, els quals van ser senyors de la vila de Molins de Rei gràcies a un privilegi de donació fet per Alfons el Magnànim a Galceran de Requesens i de Queralt el 1430. El llinatge dels Requesens, com a senyors de Molins de Rei, es va extingir amb Mencia de Requesens el 1618. Els drets senyorials que posseïen van continuar en altres nissagues que els van succeir,  fins a l’extinció d’aquests drets en el segle XIX.

Alçat al costat de la vila medieval, però en la seva part exterior, el perímetre de la propietat incloïa el palau, l’hort i el jardí, els quals, protegits per murs, s’estenien a tocar del Camí Ral, fins a l’actual plaça de la Creu.

Constava d’un edifici principal de forma rectangular amb una torre en un dels laterals i una gran cisterna d’aigua. Disposava de construccions annexes, que acollien cavalleries, magatzems i altres espais necessaris per a les tasques agrícoles, i d’una font a la qual podien accedir els veïns de la vila.

Era una edificació senyorial, amb trets  gòtics i renaixentistes, de gran presència, en la qual s’hi hostatjaren reis, com Carles V, i grans personatges de l’època. Les façanes incorporaven grans finestrals i portals d’accés amb arcs adovellats. Tant en l’ornamentació de les estructures com en els motius escultòrics s’hi exhibien elaborats treballs de pedra.

Amb el pas dels anys, deixà de ser lloc de residència de la noblesa. Les guerres napoleòniques i carlines i els incendis posteriors afectaren el seu estat de conservació.  Per aquest motiu se li practicaren diferents reformes per redistribuir-lo i dedicar-lo a altres usos. Es parcel·là l’hort i el jardí, una actuació que possibilità la construcció, durant el segle xix, del carrer Major de la vila. La urbanització de l’actual plaça davant del Palau es va renovar i enjardinar el 2014.

El Palau és el resultat de les múltiples intervencions fetes en el decurs dels segles. “

Està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional .

 

Dades integres al Text : Ajuntament de Molins de Rei

Fotografies : Ramon Solé