Església Sant Josep de la Colònia Pons de Puig – reig (Berguedà)

L’església de Sant Josep és l’església de la Colònia Pons, al municipi de Puig-reig (Berguedà), d’estil neogòtic.

Viquipedia

Us passo la seva història :

  • L’església de Sant Josep de la Colònia Pons, advocada a la Mare de Déu de Montserrat, fou començada el 25 de març de 1886
  • Consagrada el 10 d’agost de 1887.
  • Fou construïda durant la primera i gran etapa constructiva de la Colònia, alhora que s’aixecaven també les dues torres, la fàbrica i els habitatges dels obrers.
  • La construcció fou impulsada i finançada, com la resta de la colònia, per l’empresari Josep Pons i Enrich, i l’arquitecte fou Josep Torres i Argullol.
  • Es decorà interiorment amb un seguit de pintures de Francesc Morell, germà del director de la fàbrica per aquests anys.
  • Aquest església fou coneguda, segons la premsa de l’època, com “La catedral de l’Alt Llobregat”.
  • La seva importància augmentà quan va rebre les relíquies de Santa Aurèlia de Niça.
  • L’església era un edifici simbòlic més dins l’espai de domini de la colònia, juntament amb les dues torres, el xalet del director i l’imponent jardí.
  • Des del 2009 l’església acull el Centre d’Interpretació de l’Església de la Colònia Pons, el qual dona a conèixer el paper que va jugar l’Església en la consolidació del sistema de colònia industrial a Catalunya, tant des del punt de vista dels treballadors i treballadores com dels amos de les colònies.
  • Aquesta museïtzació de l’església, formada per diferents espais d’exposició i mitjans audiovisuals moderns, ha ajudat a sufragar les despeses de manteniment de l’edifici, actualment de propietat municipal, i ha permès aturar-ne la incipient degradació.
  • El projecte de museïtzació se centra en tres espais de l’edifici religiós (la capella de Santa Llúcia, el cor i la cripta) i s’integra i conviu respectuosament amb aquest, compatible amb la principal funció que encara té l’edifici: la religiosa, amb un horari de misses i d’actes litúrgics que el centre d’interpretació respecta en tot moment

És un edifici d’estructures clarament goticitzants. L’eclecticisme és total, sobretot en la decoració de pinacles, pinetons, finestres ogivals, etc. Coberta amb creueria i amb un cimbori sobre el transsepte. Aquesta església de nau única té la façana a migdia i un esvelt campanar neogoticitzant aïllat i darrere l’absis.

Viquipèdia

La decoració de capitells i d’elements vegetals també respon a formes gòtiques. Les capelles laterals responen al mateix eclecticisme (Capella de Sant Ramon, la de la Sagrada Família, el Sagrat Cor, etc.). Els materials utilitzats en la construcció són la pedra devastada i el totxo de terra cuita, a excepció de les façanes que són fetes amb carreus ben tallats.

Església té una planta de creu llatina amb unes mides de 32 x 16 m al seus braços. La nau principal és ogival: els arcs s’entrecreuen en diagonal i la volta és de creueria. Hi ha sis capelles als murs laterals, que funcionen com a contraforts de la nau central. A l’entrada, després de la porta principal hi ha el baptisteri a una banda i l’escala que puja al cor a l’altra banda. En el transsepte s’alça un cimbori de forma octogonal sostingut per quatre voltes volades. Darrere el presbiteri trobem un absis poligonal amb una girola que envolta l’altar major. La sagristia es troba darrere de l’absis, d’on parteix l’escala que dona accés al campanar i al mateix temps al panteó-cripta.

Tot l’edifici té un aire de catedral gòtica, remarcat per l’alçada i la projecció vertical. A la façana principal trobem un pòrtic d’entrada que consta de dues columnes cilíndriques amb capitells de motius vegetals que sostenen un arc apuntat de petites dovelles. Al costat hi ha dues columnes quadrades acabades amb pinacle. La teulada del pòrtic es remata amb una cornisa de pedra amb tres flors de lis per cada banda i una creu al mig. A la part superior de la façana principal hi ha una espadanya de dos pisos. També és remarcable la façana posterior, on trobem una gran portalada amb arquivoltes que dona accés al panteó-cripta, a mitjana alçada cinc finestres donen llum a la sagristia i un rosetó de proporcions mitjanes.

Són remarcables els finestrals, tant de la nau com del cimbori i el transsepte, decorats amb vitralls emplomats i policromats que reprodueixen temes religiosos i s’inspiren clarament en els corrents historicistes de finals del s. XIX a Catalunya. Hi trobem els temes de la Santa Fe, l’Eucaristia i el Baptisme, i figures geomètriques.

L’església de Sant Josep està protegida com a part del bé cultural d’interès nacional de la Colònia Pons.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Can Ros o de Terme de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)

La Creu de Can Ros està en el carrer de Girona s/n de Sant Vicenç dels Horts.

Us passo la seva historia:

  • L’any 1910, Luis Sagnier i Nadal, propietari barceloní de terrenys al poble, demana permís per substituir la creu de terme de ferro per una de pedra.
  • Aquesta creu, que emergia paral•lela a un xiprer, era popularment coneguda com la de Can Ros.
  • Tenia dues funcions: assenyalava el punt de sortida o d’entrada del poble, i en segon lloc, constituïa un punt de referència per a les processons.
  • Fou malmesa durant la Guerra Civil, però fou restaurada a iniciativa del mateix Ajuntament el 2 de maig de 1948.
  • Dins dels actes d’inauguració de la nova creu, un nou xiprer fou plantat aquella mateix dia, s’organitzà una processó amb la participació del Cos de Portants, que s’oferí a col•laborar econòmicament en les despeses de la construcció de la Creu, i, un cop acabada, en Narcís Lunes compongué un poema que va llegir ell mateix.
  • Tanmateix l’autorització de la Diputació provincial no s’obté fins a l’any 1949.

La Creu de Can Ros, també anomenada Creu de Terme, d’estil neogòtic, ubicada al barri de Can Ros (Sant Vicenç dels Horts). Està muntada sobre una base de dos graons de pedra, disposats en forma de planta circular.

El fust té secció octogonal i reposa damunt una motllura prismàtica que fa d’enllaç amb la base. Suporta un capitell, de volum més ample que alt, profusament treballat amb elements esculpits que simulen elements propis de l’arquitectura gòtica amb arcs apuntats, que cobricel·len creus i altres ornamentacions, envoltats de frondes vegetals. La creu, de perfil trilobat amb els blans decorats amb baixos relleus, és floronada per formes vegetals similars a la flor de lis. Presideix la creu una imatge del crucificat, també de pedra.

La creu és la reproducció de l’antiga creu de terme de Can Ros, construïda l’any 1910. Els trossos de l’antiga creu, trobats al safareig de cal Cripí, foren aprofitats per construir la base de la nova creu restaurada.

La Creu de Terme de Can Ros està protegida com a bé cultural d’interès local del municipi.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mare de Déu de la Divina Gràcia del Pont de Vilomara i Rocafort

Setmana dedicada a les Esglésies

L’església  de la Mare de Déu de la Divina Gràcia és una església situada dins el nucli de la vila,

front la plaça Major amb cantonada carrer de Santa Magdalena del Pont de Vilomara.

Es un edifici neogòtic del 1868 inacabada.

El sostre de l’interior de la nau, és cobert amb volta de creueria, i les arcades de les capelles laterals amb arcs apuntats.

La façana restà inacabada, només construint-se el basament

i el portal d’accés és dovellat en arc de mig punt.

Una torreta sobre la teulada de l’església amb unes campanes i una creu a sobre;

no és per tant una torre – campanar.

Disposa d’un rellotge d’esfera que es situa al seu mur frontal.

Mare de Déu de la Divina Gràcia és una església del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es r_01.jpg

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Vicens de Castellet

Setmana dedicada a les Esglésies

L’Església de Sant Vicenç de Castellet està en el carrer del Montseny amb cantonada amb carrer de Pedraforca de Sant Vicenç de Castellet.

Es tracta d’una església de caràcter neogòtic d’una sola nau situada dins el nucli de la vila.

Presenta un campanar torre adossat a la mateixa església i a l’altre costat té un cos annex.

La façana principal és molt senzilla, destaquen tres finestres apuntades a cada banda, i una portalada amb un timpà que acaba en un arc conopial imitant l’art gòtic.

La resta de finestres del temple cultual també presenten el mateix arc.

Als murs laterals hi ha un seguit d’ òculs sense decoració.

L’interior de l’església presenta arcades laterals que s’obren a les capelles.

Per a més dades podeu consultar:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/02/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de.html

Església de Sant Vicenç de Castellet és una obra del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Miquel de Castellgalí

L’Església de Sant Miquel de Castellgalí esta situada al carrer de Sant Antoni, 1 de Castellgalí.

Us passo la seva historia:

  • Està situada dins l’antic terme del castell de Castellgalí.
  • Es creu que sempre ha estat l’església parroquial del terme, el qual és documentat des del 924.
  • Fins al 1154 que no apareix esmentada com a parròquia de Castellgalí i hi torna el 1232.
  • Els orígens d’aquesta església són medievals, però ha sofert diferents remodelacions i transformacions.
  • La reforma més profunda data del S.XVII, com s’indica en una llinda de la porta situada a la capçalera (1632).
  • El campanar, de forma quadrangular és força freqüent en les esglésies del segle XVII d’aquesta comarca.
  • Posteriorment, en el segle XIX (1897), fou engrandida i decorada amb estil neogòtic; n’és una bona mostra el portal principal.
  • L’obra fou patrocinada per la família de Magí Pladellorenç.
  • A l’interior s’hi col•locà un altar de marbre, amb escultures de Crist, Sant Miquel i Sant Magí, realitzades per Josep Llimona, però que foren destruïdes el 1936.

Es tracta d’una església de dues naus, una central molt més ampla i gran que la lateral situada al costat dret. Estan cobertes amb una volta d’imitació ogival feta de maó.

En el punt de creuament dels nervis de les voltes hi ha sis claus de volta amb funció ornamental. Quatre pilars, sobre els quals es recolzen uns arcs escarsers, separen la nau central de la lateral.

Maria Alba Oliberes -1989 / Generalitat de Catalunya

Sota mateix de la coberta s’obren una sèrie de finestres arrodonides que juntament amb l’ull de bou de la façana, contribueixen a la il·luminació del recinte.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Una motllura situada sota les finestres recorre totes les parets de la nau. En el lateral esquerre hi ha quatre capelles, definides per unes pilastres que sobresurten lleugerament del mur. La capçalera és poligonal i a l’entrada hi ha un cor. El portal és d’estil neogòtic amb arquivoltes apuntades.

La façana està arrebossada, però té un sòcol de pedra ben tallada; la resta de l’aparell és obrat amb carreus força irregulars.

A la capçalera de la nau lateral es troba la talla barroca del Sant Crist, realitzada al segle XVII.

De planta quadrada i coronament de mirador. Representa una torre de defensa o de refugi, ja que al segle XV el veí castell de Galí restà “molt destrossat”.

Sant Miquel de Castellgalí és una obra del municipi de Castellgalí (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Església del Sant Àngel Custodi de Barcelona

Avui com cada diumenge us presento dos articles

L’església del Sant Àngel Custodi, esta situada en el carrer Vilardell, 52-54 amb el carrer de Sant Roc 29, en el barri d’Hostafrancs de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • En aquest mateix lloc es va construir una primera església, quan van iniciar-se els treballs en l’any 1855.
  • En l’any 1857 va quedar enllestida
  • Va ser un projecte segons de Narcís Josep M. Bladó.
  • Anys mes tard es va veure que les reduïdes dimensions del temple no podien acollir a la gent que inava, van provocar el seu enderrocament i la construcció d’un nou edifici, encarregat a l’arquitecte Adrià Casademunt, l’any 1884.
  • Les obres no es van dur a terme fins als anys 1891 a 1896.
  • Un incendi en l’any 1936 va destruir una destacada talla gòtica de l’Àngel Custodi, del segle XIV, que presidia l’altar major.
  • Acabada la Guerra va ser substituïda per una reproducció moderna.

L’església és d’un estil neogòtic, en primer lloc es va construir la capella del Santíssim, un cos aïllat, amb cúpula, amb entrada pel carrer Vilardell i connectada a l’absis de l’església. L’absis és semicircular amb girola.

Consta de tres naus, separades per arcs ogivals sobre columnes cilíndriques amb grans capitells que recorden l’estil jònic.

El frontis és fet amb carreus de pedra, formant com una  torre flanquejada per dues torretes octogonals i coronada amb el campanar, on hi ha el rellotge i les campanes. Cal dir, que el campanar no s’acabà de construir fins l’any 1921.

Les dues portes, la del frontis i la lateral són d’arc ogival.

L’església del Sant Àngel Custodi, actualment acull activitats litúrgiques i culturals.

 

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari de Font Vella de Sant Hilari Sacalm

Com cada Diumenge us presento dos articles

El Balneari de la Font Vella esta situat en el Passeig de la Font Vella, 57 de Sant Hilari Sacalm.

Us passo la seva historia :

  • Edifici senyorial construït període 1888-1910, batejat com a Villa Josefina.
  • Era conegut popularment com la Torre dels Bojos. (*)
  • Durant una època va ser residència de monges.
  • Actualment forma part del modern hotel-balneari de la Font Vella.

Un porxo amb columnes jòniques presideix l’entrada principal.

Les finestres estan decorades amb guardapols motllurats de tipus neogòtic.

Tot el conjunt ha estat acuradament restaurat en transformar-se en centre termal.

Us passo l’enllaç del diari de Girona, que va publicar el 22 de juliol de 2008 quan van obrir el nou Balneari- Hotel de Font Vella :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2008/07/22/balneari-font-vella-obre-portes-fita-darribar-al-50-docupacio-any/277919.html

(*) Perquè la gent del poble a la Villa Josefina la denominava com la Torre dels Bojos ?

era per la gent que allà hi vivia, eren vistos com persones estranyes…

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Torres i Cases senyorials : Casa Vayreda d’Olot

La Casa Vayreda esta situada en el carrer Joaquim Vayreda, 4 d’Olot.

Reixach i Casals, Joan – 1984 – Generalitat de Catalunya

És destacable la reforma i ampliació de la casa pairal dels Vayreda, Mas situat en aquell moment als afores de la vila, prop de la carretera de Santa Pau. L’ampliació afecta l’ala nord-est de la casa, actual accés principal. És molt probable que el dibuix de la reforma fos obra d’un dels artistes de la família, probablement, Marian. Està realitzada utilitzant estilemes neogòtics.

És un edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos. La façana principal, totalment simètrica, té tres cossos: un central i dues torres que donen lloc a les altres façanes. Les torres acaben amb piràmide.

A la part inferior del cos central es pot veure la porta d’entrada amb un arc de mig punt dovellat. Sobre aquesta hi ha una tribuna amb cinc arcs de mig punt coberts de vidres i amb decoracions als voltants d’estil neogòtic, a la part superior hi ha quatre finestres dobles.

La Casa Vayreda és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Església i l’antic convent de les Saleses de Barcelona

Avui finalitzem els articles dedicats a les Esglésies de la província de Barcelona que us he ofert durant els últims 6 dies.

L’Església i l’antic convent de les Saleses, esta situat al  Pg. Sant Joan, 88-92 , carrer de Roger de Flor, 171 i carrer de València, 370 de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • La primera pedra d’aquest conjunt conventual dissenyat per l’arquitecte Joan Martorell i Montells es col•locà el 28 de Març de 1877.
  • El 6 de setembre de 1878 la comunitat ja s’havia instal•lat en aquestes noves dependències.
  • Tanmateix, la construcció de l’església fou més tardana i no s’inicià fins al 18 de Maig de 1882,
  • El temple va ser consagrat sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús el 26 d’Abril de 1885, amb la presència del bisbe Jaume Català i Albosa, bisbe de Barcelona, Tomàs Costa, bisbe de Lleida, i Salvador Casañas i Pagès, bisbe d’Urgell.
  • Durant els fets de la Setmana Tràgica el convent i l’església foren malmesos.
  • El Juliol de 1936 l’església fou novament assaltada, donant lloc a la famosa exposició de mòmies de monges al Passeig de Sant Joan, recollida pel cèlebre fotògraf Josep Brangulí.
  • Després de la Guerra Civil, l’any 1942, els germans Maristes adquiriren l’antic conjunt conventual per tal de convertir-lo en escola, donant lloc a nombroses reformes a partir de1943 .
  • El 9 d’Octubre de 1945 el bisbe Modrego convertí l’antiga església conventual en una nova parròquia sota l’advocació de Sant Francesc de Sales que començà a funcionar el 16 de Gener de 1949.
  • L’any 1960 l’arquitecte Miquel Brullet i Monmany construí una piscina i un gimnàs. A partir de 1967 l’arquitecte Miquel Ponsetí Vives va realitzar els locals administratius, la biblioteca, el laboratori i l’aula de música.
  • L’any 2010, es van celebrar els 125 anys de la consagració del temple, fet que es va fer constar amb una inscripció sobre la porta.

El conjunt presenta façanes orientades als tres primers carrers i l’accés principal a l’antic convent , avui escola, es localitza al xamfrà on conflueixen els carrers de València i de Roger de Flor.

L’antic convent, de pedra i maó vist, mostra un estil d’influència mudèjar, mentre que l’església és un exemplar neogòtic de Barcelona influenciat per Viollet-le-Duc, amb paviments ceràmics.

L’església, va ser projectada com a temple d’una sola nau amb capelles laterals, però aquestes es van suprimir posteriorment. Disposa de creuer amb cimbori i absis poligonal amb deambulatori.

A l’exterior hi ha maó vist combinat amb ceràmica i pedra. El conjunt està remarcat per la llarga i esvelta agulla del campanar poligonal.

L’edifici del convent és format per tres cossos disposats en forma d’ “U” amb els angles aixamfranats.

El fals paredat comú de llurs façanes queda contrarestat per la presència de pilastres i motllures horitzontals sobre la línia de forjats, fetes de maó disposat de manera decorativa.

Per la seva banda, les obertures de l’edifici també es presenten acabades amb maó decoratiu i amb detalls de pedra tallada de Montjuïc.

La planta baixa s’obre al carrer per mitjà de grups de tres arcs apuntats, mentre que la primera planta presenta finestres coronelles amb timpà ornat a base de gelosies de maó.

El darrer pis només mostra òculs circulars, encara que el principal interès d’aquest nivell rau en el cornisament de l’edifici, a base d’entrants i sortints de maó.

És una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona  i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Verge del Portal d’Olot

La capella de la Verge del Portal està en el carrer de la Verge del Portal 27 amb cantonada amb carrer  Esgleiers d’Olot. És un edifici religiós dins del casc històric de la ciutat.

Us passo la seva historia :

  • Data del segle XVII, tot i que el primer document que es conserva és del 1703.
  • L’any 1872 es va enderrocar, estava situada més cap a on actualment hi ha la cruïlla.
  • El seu propietari per herència familiar, Ramon Pujol, la va reconstruir sota de l’era de casa seva l’any 1882.
  • Sis anys més tard, es va construir l’altar actual, d’estil gòtic, en uns treballs que van anar a càrrec de Baltasar Tenas.

Una gran porta de fusta, amb dos batents, guarda la capella, que es pot veure des del carrer a través de dues finestretes amb reixa. A dins, una gran reixa impedeix el pas vers la nau, coberta amb volta de canó.

Un senzill altar neogòtic, amb la figura de la Verge en una fornícula central, és gairebé tot el que en resta. Una petita porta al costat dret, mena a casa de la senyora que en té cura.

La Mare de Déu del Portal és una església a la ciutat d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador