Balneari de Font Vella de Sant Hilari Sacalm

Com cada Diumenge us presento dos articles

El Balneari de la Font Vella esta situat en el Passeig de la Font Vella, 57 de Sant Hilari Sacalm.

Us passo la seva historia :

  • Edifici senyorial construït període 1888-1910, batejat com a Villa Josefina.
  • Era conegut popularment com la Torre dels Bojos. (*)
  • Durant una època va ser residència de monges.
  • Actualment forma part del modern hotel-balneari de la Font Vella.

Un porxo amb columnes jòniques presideix l’entrada principal.

Les finestres estan decorades amb guardapols motllurats de tipus neogòtic.

Tot el conjunt ha estat acuradament restaurat en transformar-se en centre termal.

Us passo l’enllaç del diari de Girona, que va publicar el 22 de juliol de 2008 quan van obrir el nou Balneari- Hotel de Font Vella :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2008/07/22/balneari-font-vella-obre-portes-fita-darribar-al-50-docupacio-any/277919.html

(*) Perquè la gent del poble a la Villa Josefina la denominava com la Torre dels Bojos ?

era per la gent que allà hi vivia, eren vistos com persones estranyes…

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Torres i Cases senyorials : Casa Vayreda d’Olot

La Casa Vayreda esta situada en el carrer Joaquim Vayreda, 4 d’Olot.

Reixach i Casals, Joan – 1984 – Generalitat de Catalunya

És destacable la reforma i ampliació de la casa pairal dels Vayreda, Mas situat en aquell moment als afores de la vila, prop de la carretera de Santa Pau. L’ampliació afecta l’ala nord-est de la casa, actual accés principal. És molt probable que el dibuix de la reforma fos obra d’un dels artistes de la família, probablement, Marian. Està realitzada utilitzant estilemes neogòtics.

És un edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos. La façana principal, totalment simètrica, té tres cossos: un central i dues torres que donen lloc a les altres façanes. Les torres acaben amb piràmide.

A la part inferior del cos central es pot veure la porta d’entrada amb un arc de mig punt dovellat. Sobre aquesta hi ha una tribuna amb cinc arcs de mig punt coberts de vidres i amb decoracions als voltants d’estil neogòtic, a la part superior hi ha quatre finestres dobles.

La Casa Vayreda és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Església i l’antic convent de les Saleses de Barcelona

Avui finalitzem els articles dedicats a les Esglésies de la província de Barcelona que us he ofert durant els últims 6 dies.

L’Església i l’antic convent de les Saleses, esta situat al  Pg. Sant Joan, 88-92 , carrer de Roger de Flor, 171 i carrer de València, 370 de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • La primera pedra d’aquest conjunt conventual dissenyat per l’arquitecte Joan Martorell i Montells es col•locà el 28 de Març de 1877.
  • El 6 de setembre de 1878 la comunitat ja s’havia instal•lat en aquestes noves dependències.
  • Tanmateix, la construcció de l’església fou més tardana i no s’inicià fins al 18 de Maig de 1882,
  • El temple va ser consagrat sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús el 26 d’Abril de 1885, amb la presència del bisbe Jaume Català i Albosa, bisbe de Barcelona, Tomàs Costa, bisbe de Lleida, i Salvador Casañas i Pagès, bisbe d’Urgell.
  • Durant els fets de la Setmana Tràgica el convent i l’església foren malmesos.
  • El Juliol de 1936 l’església fou novament assaltada, donant lloc a la famosa exposició de mòmies de monges al Passeig de Sant Joan, recollida pel cèlebre fotògraf Josep Brangulí.
  • Després de la Guerra Civil, l’any 1942, els germans Maristes adquiriren l’antic conjunt conventual per tal de convertir-lo en escola, donant lloc a nombroses reformes a partir de1943 .
  • El 9 d’Octubre de 1945 el bisbe Modrego convertí l’antiga església conventual en una nova parròquia sota l’advocació de Sant Francesc de Sales que començà a funcionar el 16 de Gener de 1949.
  • L’any 1960 l’arquitecte Miquel Brullet i Monmany construí una piscina i un gimnàs. A partir de 1967 l’arquitecte Miquel Ponsetí Vives va realitzar els locals administratius, la biblioteca, el laboratori i l’aula de música.
  • L’any 2010, es van celebrar els 125 anys de la consagració del temple, fet que es va fer constar amb una inscripció sobre la porta.

El conjunt presenta façanes orientades als tres primers carrers i l’accés principal a l’antic convent , avui escola, es localitza al xamfrà on conflueixen els carrers de València i de Roger de Flor.

L’antic convent, de pedra i maó vist, mostra un estil d’influència mudèjar, mentre que l’església és un exemplar neogòtic de Barcelona influenciat per Viollet-le-Duc, amb paviments ceràmics.

L’església, va ser projectada com a temple d’una sola nau amb capelles laterals, però aquestes es van suprimir posteriorment. Disposa de creuer amb cimbori i absis poligonal amb deambulatori.

A l’exterior hi ha maó vist combinat amb ceràmica i pedra. El conjunt està remarcat per la llarga i esvelta agulla del campanar poligonal.

L’edifici del convent és format per tres cossos disposats en forma d’ “U” amb els angles aixamfranats.

El fals paredat comú de llurs façanes queda contrarestat per la presència de pilastres i motllures horitzontals sobre la línia de forjats, fetes de maó disposat de manera decorativa.

Per la seva banda, les obertures de l’edifici també es presenten acabades amb maó decoratiu i amb detalls de pedra tallada de Montjuïc.

La planta baixa s’obre al carrer per mitjà de grups de tres arcs apuntats, mentre que la primera planta presenta finestres coronelles amb timpà ornat a base de gelosies de maó.

El darrer pis només mostra òculs circulars, encara que el principal interès d’aquest nivell rau en el cornisament de l’edifici, a base d’entrants i sortints de maó.

És una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona  i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Verge del Portal d’Olot

La capella de la Verge del Portal està en el carrer de la Verge del Portal 27 amb cantonada amb carrer  Esgleiers d’Olot. És un edifici religiós dins del casc històric de la ciutat.

Us passo la seva historia :

  • Data del segle XVII, tot i que el primer document que es conserva és del 1703.
  • L’any 1872 es va enderrocar, estava situada més cap a on actualment hi ha la cruïlla.
  • El seu propietari per herència familiar, Ramon Pujol, la va reconstruir sota de l’era de casa seva l’any 1882.
  • Sis anys més tard, es va construir l’altar actual, d’estil gòtic, en uns treballs que van anar a càrrec de Baltasar Tenas.

Una gran porta de fusta, amb dos batents, guarda la capella, que es pot veure des del carrer a través de dues finestretes amb reixa. A dins, una gran reixa impedeix el pas vers la nau, coberta amb volta de canó.

Un senzill altar neogòtic, amb la figura de la Verge en una fornícula central, és gairebé tot el que en resta. Una petita porta al costat dret, mena a casa de la senyora que en té cura.

La Mare de Déu del Portal és una església a la ciutat d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Església Major de Santa Coloma de Gramenet

Església Major està situada en la plaça de l’església de Santa Coloma de Gramenet.

Us passo la seva història :

  • Es va erigir gràcies a la donació de la família Gordi, que va posar el terreny i els diners necessaris per a la seva construcció.
  • El temple es va construir entre 1912 i 1915, obra de l’arquitecte Francesc d’Assís Berenguer i Mestres, col•laborador d’Antoni Gaudí, amb qui va treballar durant 27 anys.
  • El 26 de maig de 1912 es va col•locar la primera pedra, i va oficiar l’acte Mn. Marcel•lí Gordi, oncle del que seria primer rector, Mn. Jaume Gordi i Vallès,colomenc i prior de la casa de convalescència de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau,
  • Inaugurada el setembre de 1915 amb motiu de la Festa Major de la vila, quan es va acabar de construir, l’església va ser anomenada «la catedral» per les seves enormes dimensions en comparació a la mida que tenia la vila i el minso nombre de fidels.
  • La seva ubicació tampoc va convèncer els habitants de la localitat, però, tanmateix, el creixement exponencial que va tenir Santa Coloma al segle XX va fer que ben aviat l’església quedés integrada en el seu teixit urbà.
  • Iniciada la guerra civil, el juliol de 1936 el temple va ser saquejat i incendiat, però va restar dempeus i va ser utilitzat com a dipòsit de material de guerra.
  • La casa rectoral va ser destruïda en el seu interior i l’arxiu parroquial va ser destruït en la seva totalitat.
  • Després de la contesa, el 1939, Mn. Josep Rovira, que ja era rector el 1936, i els successius rectors, van iniciar les obres de reconstrucció i restauració del temple i de la casa rectoral, a càrrec de l’arquitecte Josep Alemany.

És una església que es basa en els elements formals del gòtic de manera no literal.

És, de fet, un dels darrers edificis d’estil neogòtic construïts a Catalunya.

Aquesta tipologia constructiva és visible a la porta, el gran finestral i la torre del campanar.

Arquitectònicament, consta d’una sola nau amb planta de creu llatina, flanquejada de capelles als laterals i un absis heptagonal.

La façana principal expressa amb gran potència la verticalitat que domina el conjunt de la construcció, reforçada amb el portal amb arquivoltes; sobre l’ogiva de la portalada hi ha un gran finestral vidriat.

i a sobre seu l’element més característic del temple: la torre del campanar octogonal, amb pilars i gablets, coronat amb una agulla cònica i amb merlets en punta

i a dalt de tot una creu.

La torre destaca per les seves qualitats plàstiques i per la seva imatge a nivell urbà.

Els elements decoratius són clarament historicistes, que havia estat en voga les dècades anteriors.

L’Església de Santa Coloma, més coneguda com a Església Major, és  bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Viquipèdia i Arquebisbat de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Bellesguard de Barcelona

La Torre Bellesguard  està situada en el carrer de Bellesguard, 16-20 de Barcelona.

Aquesta Torre també és coneguda pel nom de Casa Figueres.

La casa ha sigut i és de propietat privada i ha estat oberta a visites guiades des del setembre del 2013, després d’anys d’haver estat tancada al públic.

Us passo l’enllaç de la Web oficial de la Torre Bellesguard :

https://bellesguardgaudi.com/ca/

Us passo la seva historia :

  • En aquest lloc hi havia les restes de l’antiga residència reial d’estiu que l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà, feu aixecar el 1408, i on es casà amb Margarida de Prades el 1409, l’anomenada Torre de Vallblanc.
  • Martí l’Humà la comprà el 1408 i l’havia adoptat com a cort entre els anys 1408 i 1410 amb el nom de Bellesguard.
  • L’any 1900, Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras, va comprar la finca als hereus del bisbe Grau d’Astorga, d’aquell antic palau pràcticament no en quedava res. Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec i començà el projecte el mateix any.
  • Durant la Guerra Civil espanyola va servir d’orfenat i el seu mobiliari fou destruït.
  • A partir de 1945, s’hi instal•là una clínica de ginecologia i obstetrícia.
  • El mes de maig del 2008 es van observar fissures a la creu que es va comprovar que estaven per tot l’edifici, requerint una intervenció que va corregir el desplaçament del pinacle i en reforçà l’estructura.
  • El 2018 la família propietària de l’edifici ho va vendre al grup Catalana Occident.

El nom bell-esguard provindria de la bella vista que el rei tenia des d’aquest indret.

Aquest origen medieval va ser usat per Gaudí com a element d’inspiració, escollint l’estil neogòtic català com a forma d’homenatge. L’arquitecte va aprofitar-ne algunes de les poques restes com parets, pati… per a construir el nou Bellesguard.

Per això, la casa té l’aparença externa d’un castell, incloent-hi els seus merlets i la torre que remata la façana.

El gran nombre de finestres demostra l’interès de Gaudí per la il•luminació natural.

Bellesguard té planta aproximadament quadrada, amb planta baixa, tres pisos i golfes. A l’angle esquerre de la façana principal i en tota l’alçada de l’edifici, sobresurt un cos també quadrangular acabat amb un gran pinacle coronat per una creu de quatre braços, element que Gaudí usà repetidament, i ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge a Martí l’Humà.

En aquest cos és on es troba la porta principal, amb arcada pe pedra i reixa de ferro. El parament exterior és fet de pedra picada.

Els mosaics dibuixats per Domènec Sugrañes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l’edifici.

Gaudí va ser assistit per Joan Rubió i Bellver en aquest i altres edificis. El 1909 Gaudí va deixar l’obra, que va ser completada el 1917 per Domènec Sugrañes, el qual ja havia dissenyat la porta, bancs de ceràmica i mosaics de pedra natural.

Les finestres, de reminiscències gòtiques amb arcs lobulats; els merlets que envolten l’edifici damunt el nivell de la tercera planta i que formen un pas de ronda i la gran agulla que corona el cos avançat o torre.

Hi destaquen el pati de l’escala d’accés i les golfes, de maó vist.

També, cal destacar el jardí de la finca.

És una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, des del 24 de juliol de 1969.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Bellesguard i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodriguez

Ajuntament de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa, està situat en el Raval de Montserrat, núm. 14-20 de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa és un edifici neogòtic , va ser una obra de Lluís Muncunill dels anys 1900-1902, construïda al solar de Can Galí en substitució de l’antiga casa de la vila, on va tenir posteriorment la seu el Centre Excursionista de Terrassa, al mateix Raval, al número 13, davant per davant de l’actual Ajuntament. Constitueix una de les primeres obres terrassenques de l’aleshores arquitecte municipal, que seguia les tendències historicistes medievals que més tard el van conduir cap al modernisme.

Us passo dades històriques de l’Ajuntament :

  • L’encàrrec data de 1900, any en què es va enderrocar l’edifici existent al solar.
  • Muncunill va presentar el projecte en tres fases: el projecte d’estructures, el 1900; la façana, la galeria i la decoració interior el 1902, i el plec de condicions i el pressupost per als acabaments interiors el 1903.
  • Quan, el 16 de juliol de 1903, Muncunill va ser destituït com a arquitecte municipal, ja estava construït fins al primer pis; el saló de sessions s’havia inaugurat oficialment el 6 de juliol d’aquell any.
  • L’obra la va continuar el nou arquitecte municipal, Antoni Pascual i Carretero. El projecte va ser respectat, en línies generals, si bé la galeria amb deu buits d’aire neogòtic que Muncunill havia dissenyat per al segon pis i el gablet central que havia de contenir un rellotge varen ser eliminats.
  • En una restauració de 1986 es va poder recuperar el pinacle central i els que coronen la façana.

El material principal és pedra sorrenca de la muntanya de Montjuïc, un material que es troba a tota la façana i a bona part de l’interior, especialment el vestíbul, l’escala i la sala de sessions. L’ornamentació, esculpida també en pedra, s’inspira en el moviment organicista que obté les seves referències a la natura i que va ser impulsada pels teòrics Viollet-le-Duc, clarament medievalista, i Ruskin, impulsor del simbolisme anglès.

L’edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana profusament decorada on es combinen diversos elements arquitectònics i ornamentals propis de l’estil gòtic com els tres arcs apuntats de la portalada que configura un atri, les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de temàtica vegetal.

El primer pis compta amb una gran balconada a la qual s’obren cinc portes d’arc apuntat molt decorades. Al segon pis hi ha només quatre finestres amb una decoració menys profusa i el gablet projectat originalment i construït el 1986, que al centre allotja l’escut de la ciutat i un rellotge.

A l’interior hi destaca la gran escalinata de pedra coronada amb una claraboia amb vitralls, així com els enteixinats de guix de Jeroni Ablabó que guarneixen els sostres del saló de sessions i la sala de l’alcaldia. Del saló de sessions cal esmentar-ne també la triple portalada gòtica d’ingrés, els treballs de fusteria de l’arrambador i les motllures apuntades de les portes d’accés, obra de Pau Güell i la Galeria de Terrassencs Il·lustres, amb els retrats dels personatges destacats de la ciutat, segons una iniciativa sorgida el 1914 amb motiu de l’homenatge a Joaquim de Sagrera. En aquesta zona noble del primer pis s’ubiquen, als dos costats del saló, l’alcaldia, la secretaria, el despatx de l’arquitecte municipal i la comptadoria.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Celler Cooperatiu Alella Vinícola

El Celler Cooperatiu Vinícola està en el carrer d’Àngel Guimerà, 7 d’Alella.

Us passo la seva història :

  • El 15 de juliol de 1906 es va fundar el sindicat Alella Vinícola, arran del desprestigi assolit pel vi d’Alella el segle XIX. El president honorari fou Ferran Fabra i Puig, segon marquès d’Alella i el primer secretari, l’escultor Josep Maria Barnadas i Mestres.
  • Pel setembre del mateix any, l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats va rebre l’encàrrec de fer el projecte del celler i de la seu del Sindicat.
  • Pel novembre de 1907, però, de tot el conjunt que s’havia de construir només s’havien fet tres naus. Barnadas va tallar algun element del conjunt, com ara la insígnia del pilar d’entrada al pati de premses.
  • Durant els anys trenta, es van plantejar l’ampliació del celler, cosa que no es dugué a terme.
  • En 1946, es va tornar a contractar Jeroni Martorell (1947-1953) i el celler va adoptar la fesomia actual, amb vuit naus paral•leles, d’aspecte més auster que les antigues; és en aquest moment quan es construeix el cos de façana amb una torre angular.
  • A partir del 1970, la producció va minvar.
  • El 1998 va comprar el celler l’empresa Alella Can Jonc. Els arquitectes Francesc Baleñà Comas I Joaquim Font Ribas va dur a terme una remodelació dels espais, 0.d’Alella.

El projecte original preveia un seguit de cinc grans naus paral·leles, per a l’elaboració del vi, amb un pati i un altre cos destinat a dependències del sindicat. A la part de dalt del terreny es construí el moll de descàrrega, a continuació la zona de fermentació i, més avall, les tres naus de criança, que a través del pati connectaven amb les oficines.

Les dues altres naus previstes no es van construir. Les naus construïdes, a l’exterior, es van fer amb tramades horitzontals i verticals de maó i llenços de pedra; a l’interior, les naus es van comunicar per set arcs equilibrats o parabòlics de maó, que ressalten de les parets emblanquinades. A les cobertes, que eren suportades per encavallades de fusta, s’hi van obrir lluernes.

L’edifici de les oficines era de marcat caràcter historicista neogòtic.

Com ja em dit, en el 1946, el mateix Jeroni Martorell va reprendre les obres, que van concloure amb l’edifici que ha arribat als nostres dies, amb vuit naus paral·leles d’aspecte més auster que les antigues, de les quals, la que té façana a la carretera és flanquejada per una torre; aquest últim cos és arrebossat i emblanquinat; la porta d’accés, a la torre, té a la llinda l’escut del sindicat.

Fa pocs anys, s’hi va fer una remodelació dels espais.

Adjunto informació sobre la Denominació d’Origen Alella :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Alella

El Celler Cooperatiu Alella Vinícola és un celler cooperatiu del municipi d’Alella, que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella i Viquipèdia

Adaptació Al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Farmàcia Amadó de Mollet del Vallès

La Farmàcia Amadó , està en la Plaça de Prat de la Riba, 17, de Mollet del Vallès.

És una de les farmàcies més antigues de la ciutat, situada en un edifici singular pel seu portal neogòtic.

La Farmàcia Amadó és un element històric de la ciutat de Mollet del Vallès,  que per la seva llarga trajectòria s’ha convertit en quelcom més que un establiment.  La farmàcia data del 1890 i des dels seus inicis ha tingut diversos propietaris. L’any 1943 en Joan Amadó i Gual va comprar la farmàcia a Ricardo Canals. El 1975 la seva filla, Margarita Amadó, es va llicenciar, especialitzant-se en anàlisis clíniques, i més tard va completar la seva formació amb un doctorat.

La Farmàcia Amadó destaca per ser pionera i haver-se dedicat durant molts anys a les anàlisis clíniques, així com a l’elaboració de fórmules magistrals per crear productes únics. També, la farmàcia disposa de l’última tecnologia per atendre als seus clients amb la màxima eficiència i eficàcia. Gràcies al robot de farmàcia, que porta al mostrador el producte del magatzem, el client s’estalvia temps i guanya contacte directe amb el farmacèutic.

No en va,… se sentia dir que “si no ho trobes on l’Amadó, no ho trobaràs enlloc”.

 

 

Recull de dades : Clicama i Ajuntament de Mollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé