La Casa de l’Ardiaca de Barcelona

La Casa de l’Ardiaca esta situada en el carrer de Santa Llúcia, 1, a Barcelona.

La Casa de l’Ardiaca es troba al mig del barri Gòtic de Barcelona, a tocar de la catedral de Santa Eulàlia.

L’estructura, globalment, és de caràcter gòtic flamíger, encara que els detalls esculturals continguin motius del Renaixement italià.

Us passo breument detalls de la seva historia :

La Casa de l’Ardiaca, es va edificar al voltant del segle XII,  aprofitant una part de l’antiga muralla romana de Barcelona.

A finals del segle XV el va reconstruir l’ardiaca Lluís Desplà en estil gòtic amb elements renaixentistes.

Desamortitzada en el segle XIX, va passar a mans de propietaris burgesos, que en van completar el pati en forma de claustre, segons el projecte de l’arquitecte Josep Garriga, i també van fer diverses modificacions als interiors d’acord amb els gustos de l’època.

El 1895 es va convertir en la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i d’aquesta època és la famosa bústia (*) modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner.

L’any 1919, la va adquirir l’Ajuntament de Barcelona.

Es va instal·lar l’any 1921, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, amb reformes dirigides per l’arquitecte Josep Goday.

Després dels bombardejos de la Guerra Civil (1936-1939) es van enderrocar les cases adossades a la part exterior de la muralla i es va obrir l’avinguda de la Catedral.

Entre el 1955 i el 1962 se’n van remodelar les façanes, sota la direcció de l’arquitecte Adolf Florensa

.

La reforma integral de la Casa de l’Ardiaca es va fer entre els anys 1991 i 1998, per consolidar l’edifici i millorar les condicions de treball, de consulta i de conservació de la documentació, segons el projecte dels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech.

En l’any 1895, el Col·legi d’Advocats va encarregar  a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner el disseny d’una bústia (*) per posar-la en la façana principal.

Els elements modernistes que la composen són d’un intens de simbolisme :

“Les tres orenetes asseguren la llibertat de la justícia, mentre que els procediments burocràtics, simbolitzats per la tortuga, representen els entrebancs que tot ho retarden.”

També, cal destacar la Palmera datilera de uns 25 metres d’alçada i la Font, situades en el patí de la Casa Ardiaca.

La Casa de l’Ardiaca és un edifici històric que figura com a bé cultural d’interès nacional.

 

 

Dades i historia : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

La Muralla de Caldes de Montbui – 1ª part

A Caldes de Montbui, podem contemplar  una part de La Muralla que és d’origen medieval.

En 1102, es documenta l’existència d’una muralla que protegia la vila, encara que ha sofert al llarg de la història moltes destruccions i posteriorment reconstruccions i restauracions.

Els portals primitius eren els quatre que marcaven els quatre punts cardinals, però al segle XVIII eren cinc;

tots els portals tenien una capella on es deia missa.

Es conserva un document gràfic que mostra el traçat de les muralles poc abans que fossin enderrocades; és el “Plan Geométrico de la Villa de Caldes de Montbuy”, del 1840.

Sabem que a mitjans del segle XIX s’emprengué la remodelació i l’engrandiment del recinte urbà perquè havia crescut molt el nombre d’habitants i part tant, d’un nombre d’edificacions.

Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1875), es va elaborar un pla de fortificació de diferents viles entre les quals es troba Caldes de Montbui; per fer això es va encarregar un informe al cos d’enginyers, concretament a Buenaventura Muñoz. Possiblement alguns panys de muralla que es conserven correspon a aquesta fortificació, construïda després de l’any 1874.

En el projecte de millora urbana de la zona del Molí de l’Esclop de fa pocs anys en rere, va comportar l’execució d’un seguiment arqueològic dels moviments de terres que s’anaven efectuant.

L’extracció dels nivells d’enderrocs i runa va permetre recuperar totalment la planta del molí de l’Esclop i un nou tram de 27,40 metres de Muralla, incloent una bestorre i les restes del portal de Santa Susanna, que ja vàrem dedicar un article a aquesta capella.

Nota : Totes les Fotografies corresponen a la part de la Muralla entre la Capella de Santa Susanna i el Molí de l’Esclop.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Quiosc de la plaça de l’Àngel de Caldes de Montbui

El Quiosc fou construït a principis del segle passat, per l’arquitecte modernista M. Raspall, no hi ha dades concretes que així fora o   per algun alumne seu.

En els anys 60 del segle passat,  el quiosc es va enderrocar quasi totalment quedant sols el nucli central d’aquest i la coberta. Malauradament, tant el taulell com el tancament metàl·lic varen desaparèixer.

Es situa a la Plaça de l’Àngel, nom popular que pren de l’Antic Portal de l’Àngel, una de les antigues portes de ciutat, quan encara estava envoltada per la muralla. Damunt de la porta hi havia un Àngel custodi que presidia l’entrada, i d’aquí li ve el nom de la plaça. Aquesta quedaria al costat de l’antiga muralla però a la part de fora de la ciutat.

Actualment també és coneguda com la Plaça del Quiosc degut a l’existència d’aquest dins del recinte.

Us passo informació sobre el Modernisme a Caldes de Montbui i el Quiosc :

http://relatsencatala.cat/relat/el-quiosc-modernista-de-caldes-de-montbui/1043460

El Quiosc de la plaça de l’Àngel és una obra de Caldes de Montbui  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Portal del Pont de Caldes de Montbui

L’origen de la muralla en Caldes de Montbui és medieval. Ja al 1102 es documenta l’existència d’una muralla que protegia la vila, encara que ha sofert al llarg de la història moltes destruccions i posteriorment reconstruccions i restauracions.

Els portals primitius eren els quatre que marcaven els quatre punts cardinals, però al segle XVIII eren cinc; tots els portals tenien una capella on es deia missa.

Es conserva un document gràfic que mostra el traçat de les muralles poc abans que fossin enderrocades; és el “Plan Geométrico de la Villa de Caldes de Montbuy”, del 1840.

Una entrada a la Població de Caldes medieval es pel Portal del Pont, en queda poc, on hi ha col·locada una pedra amb l’Olla , que actualment és el símbol de Caldes de Montbui.

On podem veure el que resta de l’antiga muralla i arcada d’accés.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Restes arqueològiques i Muralla de can Xammar de Mataró

Son moltes les restes arqueològiques que es troben arreu de la ciutat  de Mataró i sobre tot en la part vella. He escollit tres mostres que estan en la mateixa zona, coneguda per can Xammar.

Les Termes romanes :

Situades a la Plaça de Can Xammar es creu que es van construir durant el segle I aC en època de l’Emperador August, també coneguts com a banys públics de Iluro.

Era una zona d’oci i lúdica on els ilurencs parlaven de política, de la seva vida quotidiana i tancaven negocis.

El Conducte d’aigua romà :

El podem veure  a dins de l’edifici del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers d’edificació de Barcelona situat a la plaça o carrer de Can Xammar,

Aquí trobem les restes d’un conducte que devia distribuir aigua pels banys públics.

La Torre  i la muralla :

Al número 8 de la Baixada de l’Espenyes podem veure una de les torres circulars de la muralla de 1602.

La Muralla de Can Xammar és una de les poques restes que disposem de la muralla de Mataró.

L’antiga muralla disposava de set portals i accessos i va ser construïda entre el 1569 i el 1600 per l’enginyer reial Jorge de Setara.

Us recomano la seva visita i d’altres restes que hi han en el Municipi de Mataró.

 

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

La reproducció de l’Aqüeducte Roma de Barcelona….va portar polèmica en el seu moment !

Avui en dia, molta gent que son de Barcelona passa molt sovint per les rodalies de la Catedral, i sobre tot els turistes, és un dels llocs d’aquesta ciutat Catalana molt visitada, que tenen com a punt obligat el Barri Gòtic i s’adonen de l’existència de dues arcades d’un Aqüeducte que diuen “Romà” en la paret de la Casa de l’Ardiaca.

Dani Cortijo, Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, ens obre els ulls d’una forma clara,  aquest Aqüeducte que es diu “Romà” de la Plaça nova, es tan sols una reproducció feta després de la guerra civil.

Us passo l’enllaç del seu article i una fotografia que ell il·lustre el seu escrit , que queda clar que a principis del segle passat, NO hi havia l’Aqüeducte Roma en la plaça Nova :

Podeu consultar-ho a :

http://www.altresbarcelones.com/2009/07/el-fals-aqueducte-de-la-placa-nova.html

Fa unes setmanes vaig anar a fotografiar l’Aqüeducte Roma, i al llegir el cartell proper de l’Ajuntament que breument detalla la porta de l’antiga Muralla d’accés a la ciutat, em vaig adonar-me del detall que NO era l’original l’Aqüeducte.

Això, em va fer canviar la idea i la forma de tractar-ho en un article, per tant, sols pretenc que sapigueu tal com us he dit, que és una reproducció.

Mes tard, em vaig encaminar a veure i conèixer l’Aqüeducte situat  en el carrer Duran i Bas, en aquest cas i com diu el cartell,

està format per quatre arcades i és part d’un dels Aqüeductes que portaven aigua a l’antiga Barcelona romana.

Com podem veure les arcades estan integrats en una de les parets mestres d’un edifici.

No fa masses anys van enderrocar  l’edifici del costat, on ara hi ha una placeta, gràcies axó, va sortir a la llum aquestes quatre arcades de l’Aqüeducte Romà i datades la seva construcció a finals segle I a C.

Em va servir donar una volta per fotografiar varis temes per la ciutat de Barcelona, per tindre mes clar sobre els seus  Aqüeductes … i la Barcelona Antiga !

 

Text, Recull d’informació i Fotografies : Ramon Solé