Pintades en el mur de can Marcet de can Boada del Pi de Terrassa

Avui ens fitxarem amb una allargada pintada del Mur de can Marcet del barri de can Boada del Pi de Terrassa, feta per nois i noies conjuntament amb els Pares i Mares, us passo les imatges :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Rial de sa Clavella, un carrer singular d’Arenys de Mar

Aquest llarg carrer de Rial de sa Clavella, està format per un conjunt de cases entre mitgeres de dos a tres plantes cadascuna.

En general, tenen portal i finestra a la planta baixa, balcó corregut amb dues obertures al primer pis i dos balcons al segon.

Algunes de les cases tenen esgrafiats o motllures a les façanes. Les reixes i les baranes són de ferro, el coronament és d’obra i fa un element amb punt rodó al bell mig d’aquest.

Hi ha un tros que, trobem una part del carrer mes elevada que l’altre, van paral·lels, es la mes antiga i es conserva intacta des de el segle XX.

En la seva part superior hi ha llambordí  – “adoquins”,

i en el mur que fa de mitjanera al carrer, es pot sentar-se a l’ombra dels arbre.

Personalment, jo quan deuria tindre uns 8 anys, vàrem agafar en aquest lloc del carrer un taxi, molt antic, érem 5 nens i tres mares per dirigir-nos a l’ermita-berenador de la Verge de Lourdes d’Arenys de Munt, ahhh, va ser molt divertit…

Rial de sa Clavella esta format amb diversos edificis que formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Text : recull de Viquipèdia i propi

Fotografies : Ramon Solé

Torre de Ca n’Altimira de Barberà del Vallès

La Torre de Ca n’Altimira és situada al quadrant nord-oriental del terme de Barberà del Vallès, al costat del cementiri, en un marge elevat de la muntanya, en un lloc estratègic des del qual es veu bona part del curs del riu Ripoll.

No es coneix cap referència documental d’aquesta antiga torre de defensa, aprofitada durant segles com a dependència agrícola.

Suposadament, seria un enclavament auxiliar en la defensa pel  Castell de Barberà.

La torre va quedar al descobert en enderrocar la masia de Ca n’Altimira, també dita La Palomera, a principis dels anys setanta.

És una antiga torre de defensa, bastida amb uns murs molt diferents dels de la resta de l’edifici, sobretot pels materials que els constituïen.

La torre és una construcció prismàtica de planta quadrada de 5,30 m de costat i uns 7 m d’alçada encara que probablement seria més alta abans de construir el mas. Els quatre murs són lleugerament atalussats, des de la meitat de la torre fins a la base. Dividida en dues plantes amb una cambra a cadascuna d’elles. Ambdós nivells es comunicaven mitjançant una trapa. L’interior de la planta inferior es troba cobert amb volta de canó engendrada per un arc apuntat i construïda sobre una cintra revestida de canyís amb pedres planes, posades de cantell, formant plec de llibre i rejuntades amb morter de calç bullent i sorra.

A la planta superior hi ha dues obertures. L’una amb arc de mig punt és situada a migdia i podria ser l’accés original de la torre.

Té dos arcs de mig punt que formen un cap-i-alt, és a dir, l’intradós, és més alt a l’interior que a l’exterior. La segona, amb arc escarser, s’obre al mur de ponent. A l’interior de la cambra superior s’hi observa una fornícula amb arc de mig punt, amb dovelles de pedra tosca ben tallades, que desguassa a l’exterior per una petita obertura emmarcada amb carreus. Més amunt, hi ha una espitllera tapiada.

A la planta inferior trobem una porta d’ingrés amb forma d’arc de mig punt practicada modernament al mur de migdia.

La datació seria de final del segle XI o a començament del segle XII.

No és accessible lliurament, està totalment vallada per protegir-la.

Vista des de La Torre de la plana on hi ha els hort Municipals de Barbera del Vallès,  al costat del  curs del riu Ripoll

 

Recull de dades  : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa – Castell de Rosanes de La Garriga

La Casa – Castell de Rosanes és un casal fortificat de l’extrem de migjorn dins del municipi de la Garriga, situat a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga, a prop d’un antic camp d’aviació, utilitzat durant la Guerra Civil.

Fou considerada la domus més important de la Garriga a l’edat mitjana, tant pel nivell social dels seus propietaris com per la seva construcció.

La Casa – Castell de Rosanes és una antiga domus o quadra medieval que estava formada per un conjunt d’edificis fortificats, amb mur perimetral i tancats per una porta.

Conserva una torre quadrada, murs i part d’una torre rodona.

Són entitats agràries formades per un conjunt de dependències per tal de mantenir autosuficiència, com habitacles, graners, corrals, molins, ferreries, entre altres, tot tancat per un mur formant un barri, per impedir l’accés.

Us passo un recull de dades sobre la seva historia :

  • La família Rosanes apareix documentada ja la segle X entre els conqueridors de la regió montserratina.
  • El 1123 surt anomenat el castell a l’acta de consagració de la parròquia de l’Ametlla.
  • El 1189, Ramon de Rosanes i Sança, la seva esposa, fan oblació del seu fill a la catedral de Barcelona per tal que fos clergue o canonge.
  • És un casal fortificat documentat el 1217.
  • El 1256, Bernat de Rosanes i la seva muller Elisenda apareixen en un document relatiu a uns béns que posseïen a València.
  • A partir del segle XIV, les notícies estan referides a la família Torruella («Turricella»), entroncada amb el llinatge dels Rosanes.
  • El 1357 el castell de Rosanes va ser declarat Carrer de Barcelona. Els germans Pericó i Sibil·la Marc i de Llacera van ser propietaris del castell de Rosanes,
  • El 1394 trobem Sibil·la, ja vídua, compartint la senyoria de Rosanes amb el seu nebot Galceran, fill de Pericó.
  • El 1404, un Duc de Rosanes va ser governador de Sardenya.
  • El 1463, Roger de Rosanes, amb Pere de Bell-lloc i Pere de Torrelles van dirigir l’exèrcit de La Generalitat assetjant el castell de La Roca, pres per les forces reialistes durant la segona guerra remença.
  • El 1594 amb Elisabet de Rosanes s’extingí el llinatge dels Rosanes i el castell de Rosanes passà als Masdovelles, antecessors del marquesos d’Alfarràs.
  • Els fogatges dels segles XIV, XV i XVI no acostumen a esmentar la casa de Rosanes. Això fa pensar que aquest casal era considerat com una entitat lliure de qualsevol gravamen fiscal.
  • A partir de principis del segle XX els masovers són la família Girbau.
  • L’actual propietari és Josep Girbau Marquès.

La Casa – Castell de Rosanes, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Susanna de Caldes de Montbui

La Capella de Santa Susanna està situada en el carrer de Santa Susanna, 8 de Caldes de Montbui.

Aquesta Capella molt senzilla, d’una sola nau o de planta única.

En els seus inicis tenia un creuer a l’entrada i no pas a l’extrem com és habitual.

Està adossada al mur de Can Rius i al Museu d’Història o antic hospital. Antigament a un dels costats del creuer hi havia una petita galeria enlairada a la qual s’entrava pel balneari. L’absis ha desaparegut totalment.

La composició de la façana principal o de ponent és molt simple, amb un eix central de simetria. Malgrat les nombroses modificacions al llarg de la història, encara és possible identificar l’estructura del mur i l’aparell. L’aparell és de petites dimensions i fàbrica senzilla.

És característic dels edificis del romànic meridional i és datat al segle XI. Cal destacar el portal i l’ull de bou realitzat amb maó.

Us passo la seva llarga historia :

  • La zona de l’església pertanyia al gran conjunt termal, del segle I aC – I dC.
  • En el segle IV es redueix l’espai destinat a banys de les termes i la part que actualment correspon a la capella es converteix en zona de necròpolis.
  • L’església es situà a l’antic nucli urbà de Caldes, en el cor de la població, just tocant la muralla, i presidia l’antic portal de Santa Susanna, que assenyalava la direcció de ponent.
  • Probablement fou consagrada l’any 1043, encara que el primer document conegut data del 1141.
  • Posteriorment es té constància que l’any 1156 Ramon de Caldes féu donació de l’església a la canongia de la catedral de Barcelona, juntament amb el solar on estava edificada.
  • Durant els segles XII i XIII va pertànyer a la canongia.
  • Més endavant en aquesta possessió es construí l’Hospital de Caldes, al qual quedà incorporada l’església de Santa Susanna.
  • Al segle XIX estava unida a la casa de banys coneguda per Can Rius.
  • Consta que el 1867 hi havia una tribuna al balneari que comunicava amb la capella en la qual se celebrava diàriament missa. Aquesta servitud que tenia Narcís de Sans i Rius, propietari del balneari, i que permetia als banyistes veure i oir la santa missa.
  • Cessà el 1906 perquè la capella també era utilitzada com a dipòsit de cadàvers.
  • La capella es va tancar al culte a principis del segle XX, convertint-se en un magatzem d’escombraries.
  • L’any 1987 es va netejar per dur-hi a terme excavacions arqueològiques.
  • Actualment està integrada al nou museu.

La Capella de Santa Susanna, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé