URIAN Guías de montaña

Avui us presento dos articles

Lloguer  de material de muntanya en Terrassa.

Hem obert aquest dilluns !!!

A partir d’aquest dilluns ens podeu trobar a c/ Bartomeu Amat 131 de Terrassa per conèixer el nostre nou local d’@urianguies i @lloga.m .

També, et pots informar de totes les activitats que oferim o simplement xerrar de muntanya!!!

Per celebrar-ho, aquestes pròximes setmanes de Desembre tenim preparades moltes sorpreses amb els nostres col•laboradors de confiança @avencdelgarraf @playdsurvival @canbatlle_experience

Molta atenció els pròxims dies !

Pots seguir-nos per Instagram :

#inauguracion #llogam #urianguies

#local #terrassa #vallesoccidental #alquilerdematerial #montaña #mountain #adventure #aventura #news

Text : Oriol – Ramon Solé – URIAN Guies de Muntanya

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Rivert, municipi de Conca de Dalt

Avui us presento tres articles

Rivert és un poble actualment del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Formava el municipi de Toralla i Serradell, juntament amb els pobles d’Erinyà, Serradell, Toralla i Torallola, fins a la creació de Pallars Jussà, el 1969, municipi que el 1994 hagué de canviar el seu nom pel de Conca de Dalt.

El poble de Rivert és a prop de l’extrem sud-oest de l’antic terme de Toralla i Serradell. De fet, l’accés a Rivert es fa des de Sensui i Salàs de Pallars, per una carretera local que uneix aquestes tres poblacions i la de Santa Engràcia, que pertany a Tremp (antic municipi de Gurp de la Conca). Rivert queda a uns 8 quilòmetres de Salàs de Pallars. Tanmateix, es comunica a través de pistes rurals sense asfaltar amb la resta de pobles del seu municipi.

El poble està dividit en dos barris; el principal és a ponent, i conté la major part de les cases, l’antiga església parroquial, el cementiri i, damunt seu, l’ermita de la Mare de Déu, que fou capella del desaparegut castell de Rivert. A llevant, a l’altra banda del torrent de Vall, hi ha lo Barri, més petit que el nucli principal.

L’església parroquial del poble, actualment sense culte regular, està dedicada a sant Martí.

La part principal de Rivert, sota l’espadat on hi hagué el castell, està arrecerat per un dosser de roca rogenca amb nombroses obertures (balmes, balços…) provocades per l’erosió i aprofitades per l’ésser humà des de temps molt antics.

Hi ha restes de parets, com també es dóna a Gurp, tancant algunes d’aquestes obertures, formant corrals i, més antigament, habitacles que palesen l’existència d’un antic poblament d’origen troglodític.

Foto Ajuntament Rivert

El poble, que devia ser clos, de marcat caràcter medieval, davalla de la roca que li fa de dosser; això fa que, malgrat la modernització de les cases i els carrers, no hagi perdut del tot l’aire d’antigor que acompanya el visitant quan camina pels seus carrers.

Val molt la pena de deixar-vos encisar per aquest petit poble de muntanya…

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Ara fa 100 en rere …. com era La Font del Boix de Camprodon ?

Imatge febrer de 2020

El passat dia 28 de juny , en el Blog de Fonts Naturals, Aigua , Muntanya i Mes… , us vaig  presentar com està actualment La Font del Boix, però…, com era fa 100 en rere ?, aquí teniu imatges :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llibre recomanat : A tocar del cel – 50 Ermites i Santuaris de Muntanya de Catalunya

Fitxa técnica :

Autor : BASTART I CASSÉ, JORDI

Editorial: COSSETANIA

Any d’edició: 2018

Material : Senderisme Catalunya general

ISBN: 978-84-9034-740-9

Pàgines: 144

Enquadernació: Rústica

Idioma: Catalán

Preu ; 15,50 € . IVA inclòs

Sinopsi :

Enlairades, a tocar del cel, moltes ermites del nostre país busquen apropar-se a Déu.

En aquest llibre trobareu una vintena d’itineraris per fer a peu i en cotxe que us permetran visitar diferents ermites i santuaris repartits per tot el territori català, com són l’ermita de Sant Quirce de Durro a l’Alta Ribagorça, l’ermita de Puigcerver al Baix Camp, el santuari del Far a la Selva o el santuari de Bellmunt a Osona.

A més, s’hi inclou un capítol final amb una trentena més d’ermites, classificades per comarques, que també convida a la descoberta.

Es tracta d’un llibre imbuït d’una certa espiritualitat que, de ben segur, us permetrà escoltar les històries sorprenents dels ermitans de cada santuari sobre les llegendes, la fundació i altres anècdotes al voltant del lloc.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Curs d’orientació a la Muntanya – Nivell bàsic / Urian Guies

Proper Curs : 13 d’Octubre de 2019 (Diumenge)

Descripció del curs :

L’orientació és fonamental per a la pràctica de qualsevol esport a la muntanya i per a tot excursionista.

En necessari saber interpretar un mapa, utilitzar correctament la brúixola, saber la nostra situació actual i trobar el rumb que cal seguir.

Tot això i molt més, és el que aprendreu en aquest curs d’orientació.

Objectius :

  • Conèixer que és l’orientació i per a què ens serveix.
  • Saber interpretar un mapa i utilitzar correctament la brúixola.
  • Identificar la nostra posició i punts de referència.
  • Realitzar un itinerari de forma autònoma.
  • Planificar una ruta.

Continguts :

  • Interpretació i parts d’un mapa.
  • Escala d’un mapa.
  • Corbes de nivell.
  • Funcionament de la brúixola.
  • Planificació d’una ruta.
  • Realització d’una excursió.

Què inclou el preu?

  • 3h de teòrica i 1 dia pràctic.
  • Formador i guia titulat en nivell 2 de Mitja Muntanya.
  • Assegurança de Responsabilitat Civil i d’accidents.
  • Reportatge fotogràfic (no professional).

Què no inclou el preu?

  • Transport i àpats.
  • Mapa de la zona de treball i material individual.

Fica’t en contacte amb nosaltres i informat més sobre les nostres activitats i serveis a :

oriol.urian@gmail.com

690 81 86 87- Horari d’atenció telefònica:  9h a 20h

Important :

Si no contestem, és que estem en activitat . Pots escriure’ns, també, un What’sApp.

Que el Bosc no et faci de barrera…

 

Text i Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Adaptació al Text : Blogs Rasola

Ajuntament o Casa de la Vila de Martorell

L’Ajuntament esta situat en la Plaça de la Vila, 46 de Martorell.

La Casa de la Vila, és un edifici del segle XVI, de planta baixa i dos pisos, conegut antigament com la Casa del Marquès, també va rebre el nom de Cal Notari.

De l’edifici del segle XVI solament es conserva el portal d’accés, els dos arcs escarsers del vestíbul de la segona planta, el d’entrada a la sala de sessions, el d’accés a l’àrea de despatxos i dependències de l’Alcaldia, a part d’altres elements estructurals.

Aquest immoble ha patit diferents modificacions al llarg del temps. Concretament l’any 1916 el portal fou desplaçat cap a la dreta i es va suprimir una finestra. L’any 1937, quan l’Ajuntament va adquirir la casa, els dos balcons de la primera planta es van canviar per un sol balcó corregut. També es van incorporar alguns elements escultòrics -un escut, quatre gàrgoles, que posteriorment es van retirar,  procedents de l’església parroquial que havia estat destruïda.

Ferran Serra fou l’autor dels esgrafiats de la façana. Els quals representen els rius Anoia, com una nimfa, i Llobregat, com un faune, la fertilitat de la terra simbolitzada per la deessa Pomona, etc; així com l’escut de Martorell que conté una mà i un martell.

També fa al·lusió a la muntanya de Montserrat i al pont del Diable.

La Casa de la Vila és l’edifici de l’ajuntament del municipi de Martorell, una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa, està situat en el Raval de Montserrat, núm. 14-20 de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa és un edifici neogòtic , va ser una obra de Lluís Muncunill dels anys 1900-1902, construïda al solar de Can Galí en substitució de l’antiga casa de la vila, on va tenir posteriorment la seu el Centre Excursionista de Terrassa, al mateix Raval, al número 13, davant per davant de l’actual Ajuntament. Constitueix una de les primeres obres terrassenques de l’aleshores arquitecte municipal, que seguia les tendències historicistes medievals que més tard el van conduir cap al modernisme.

Us passo dades històriques de l’Ajuntament :

  • L’encàrrec data de 1900, any en què es va enderrocar l’edifici existent al solar.
  • Muncunill va presentar el projecte en tres fases: el projecte d’estructures, el 1900; la façana, la galeria i la decoració interior el 1902, i el plec de condicions i el pressupost per als acabaments interiors el 1903.
  • Quan, el 16 de juliol de 1903, Muncunill va ser destituït com a arquitecte municipal, ja estava construït fins al primer pis; el saló de sessions s’havia inaugurat oficialment el 6 de juliol d’aquell any.
  • L’obra la va continuar el nou arquitecte municipal, Antoni Pascual i Carretero. El projecte va ser respectat, en línies generals, si bé la galeria amb deu buits d’aire neogòtic que Muncunill havia dissenyat per al segon pis i el gablet central que havia de contenir un rellotge varen ser eliminats.
  • En una restauració de 1986 es va poder recuperar el pinacle central i els que coronen la façana.

El material principal és pedra sorrenca de la muntanya de Montjuïc, un material que es troba a tota la façana i a bona part de l’interior, especialment el vestíbul, l’escala i la sala de sessions. L’ornamentació, esculpida també en pedra, s’inspira en el moviment organicista que obté les seves referències a la natura i que va ser impulsada pels teòrics Viollet-le-Duc, clarament medievalista, i Ruskin, impulsor del simbolisme anglès.

L’edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana profusament decorada on es combinen diversos elements arquitectònics i ornamentals propis de l’estil gòtic com els tres arcs apuntats de la portalada que configura un atri, les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de temàtica vegetal.

El primer pis compta amb una gran balconada a la qual s’obren cinc portes d’arc apuntat molt decorades. Al segon pis hi ha només quatre finestres amb una decoració menys profusa i el gablet projectat originalment i construït el 1986, que al centre allotja l’escut de la ciutat i un rellotge.

A l’interior hi destaca la gran escalinata de pedra coronada amb una claraboia amb vitralls, així com els enteixinats de guix de Jeroni Ablabó que guarneixen els sostres del saló de sessions i la sala de l’alcaldia. Del saló de sessions cal esmentar-ne també la triple portalada gòtica d’ingrés, els treballs de fusteria de l’arrambador i les motllures apuntades de les portes d’accés, obra de Pau Güell i la Galeria de Terrassencs Il·lustres, amb els retrats dels personatges destacats de la ciutat, segons una iniciativa sorgida el 1914 amb motiu de l’homenatge a Joaquim de Sagrera. En aquesta zona noble del primer pis s’ubiquen, als dos costats del saló, l’alcaldia, la secretaria, el despatx de l’arquitecte municipal i la comptadoria.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els carrers antics del Masnou

En el cas antic del Masnou podeu trobar l’essència d’aquesta antiga vila marinera.

Son els diferents carrers del Masnou que es caracteritzant en ser estrets, d’allargada mes aviat curta, ven rectes,

i axó si, totes les façanes de les cases van ser construïdes  mirant cap a la mar Mediterrània.

Algunes d’aquestes cases,  es caracteritzen per tenir entrada per dos carrers, una porta principal a la banda que dona al mar i una altra al carrer del darrere, que pot donar al safareig de la casa.

Aquestes cases, per norma general, estan formades per dos pisos i un terrat, que s’hi accedeix a través d’unes escales, el terrat pot ser descobert, era per estendre la roba.

En alguns casos, com passa en diferents poble del Maresme, aquestes cases i front de la part davantera

i a l’altra banda del carrer, disposa d’un espai delimitat,

on es pot veure que es va fer un jardí mes

o menys dens de vegetació,

un hort,

un lloc per prendre el sol,

o l’ombra, segons va voler el propietari.

També, com que esta situat El Masnou en una muntanya o turó, hi ha un desnivell, en un carrer i l’altra paral·lel,

s’han construït en algun cas,  alguna glorieta per observar millor la mar.

La casa típica del Masnou data de la meitat del segle XVIII-XIX fins al primer quart del segle XX, especialment construïdes durant i després de la gran expansió marinera, per ho que s’han conservat fins els nostres dies.

El prototipus de casa del Masnou està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de El Masnou i Ramon Solé

Adaptació Al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ara fa mes de cent anys…: Imatges vinculades a Montserrat

Mil vegades miréssim des de qualsevol lloc a la Muntanya de Montserrat i /o per les rodalies del Monestir…

…veuríem molts aspectes que ens cridarien l’atenció i que molts d’elles fa mes de cent anys que hi son allí …!

Crec que val la pena retrocedir per un instant cent anys en rere

i veure 30 imatges de Montserrat, agrupades per temes :

Aeri de Montserrat

Aeri de Sant Jeroni

 


 Capella de Sant Miquel

 La Cova de la Verge de Montserrat

 

 La Font Monumental del Portal

(Dedicarem un article sobre aquesta desapareguda Font)

 Ermita de Sant Jeroni i Restaurant

 Ermita de Sant Joan i Restaurant

 Ermita de Santa Cecilia

 Tren Cremallera de Montserrat

Espero que us hagi agradat aquest petit viatge en el temps… !

 

Text i recopilació d’Imatges : Ramon Solé