Creu d’en Llevallol de Sant Just Desvern

La Creu d’en Llevallol  esta ubicada a tocar de la carretera BV-1468 ( Per vallvidrera superior), entre Torre Bonaire i Torrent d’en Llevallol municipi de Sant Just Desvern.

És una creu de pedra que conserva del conjunt original només una part: el sòcol esglaonat, la resta es deu a una reconstrucció posterior a la guerra civil, moment en què fou enderrocada. El sòcol està realitzat per dos graons de blocs de pedra que configuren una planta octogonal. El tercer graó, sensiblement de diàmetre més reduït que la resta, presenta la planta circular i una secció motllurada que podria recordar elements del segle XVII o XVIII.

La columna és vuitavada, de superfície llisa, coronada per una motllura a manera de magolla. Aquesta motllura presenta una forma que recorda a la d’una campana estilitzada i mostra la superfície decorada amb relleus configurats per motllures gallonades. La creu recorda antics models romànics en constar d’un volum romboïdal, inscrit en un quadrat imaginari, de perfil retallat configurant ones convexes.

Els extrems en creu queden ressaltats per boles de pedra. El pla de la creu mostra, en relleu, una creu patent de braços equidistants.

La Creu d’en Llevallol és una obra del municipi de Sant Just Desvern que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia de Viquipèdia

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text, recull de fotografies antigues i Fotografies : Ramon Solé

Mas Antic d’Alella

El Mas Antic està situada en el Passeig d’Antoni Borrell, 25 d’Alella.  Aquest Mas, fou construït a la meitat del segle XX amb la intenció de copiar el model de les masies típiques de la zona, i concretament del Mas Antic del Masnou, tot i ser més gran, presenta una estructura molt similar i una torre qui escollí el model a seguir.

Us passo un enllaç on podeu conèixer el Mas Antic del Masnou:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_Antic_(el_Masnou)

És una masia de planta rectangular, coberta amb una teulada de dos vessants i el carener perpendicular a la façana. Destaca especialment per la seva porta adovellada en forma d’arc de mig punt, per les seves obertures realitzades en pedra, llindes, llindars i brancals,  i sobretot per la torreta circular de defensa situada a l’angle superior dret de la façana.

Aquesta petita torre és de forma cilíndrica, coberta amb una volta de mitja taronja, i descansa a la seva part inferior sobre tres motllures circulars concèntriques. Al centre superior de la façana hi ha un rellotge de sol.

El Mas Antic és una masia d’Alella inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Martorell

La Creu de Terme, està situada en la Plaça de la Creu de Martorell, per aquest motiu és coneguda com La Creu de la plaça de la Creu.

Us passo informació de la seva historia :

  • La primitiva creu va ser erigida l’any 1576 pel comú de Martorell, i era situada a l’entrada de la vila, al peu de la cruïlla de camins entre el Congost i el Pont del Diable, davant el portal d’en Subirats, que, a partir d’aquell moment va ser conegut com a portal de la Creu.
  • L’antiga Creu de Terme va ser destruïda el 1869.
  • El dia de sant Joan del 2000 es va fer la inauguració de les obres d’urbanització de la plaça de la Creu, hi allí es va instar-lar la reproducció actual de La Creu de Terme.

Es tracta d’una creu de pedra erigida damunt una base de dos graons, de planta circular. Al centre es disposa la columna de planta hexagonal amb un volum a la part inferior més ample.

A la part superior, s’hi encasta la magolla o capitell, també sisavat rematat per dues motllures planes i amb les cares decorades per figures de sants i/o evangelistes, entre les que s’identifica sant Isidre, canonitzat el 1622. La creu pròpiament dita és de tipologia llatina amb el braços acabats amb formes vegetals que recorden la flor de lis.

Cal dir, que la magolla o capitell és una peça recuperada que temps enrere havia format part d’altres dues creus de Martorell: la creu de l’illa Santacana, construïda l’any 1922 per Francesc Santacana i Romeu i enderrocada l’any 1936 durant la Guerra Civil, i la creu del jardí del Museu de l’Enrajolada, erigida el 1968 i enderrocada per la caiguda d’un arbre el 1988.

Els plans mostren, a l’anvers, la imatge del crucificat i, al revers, motllures nerviades.

La Creu de la plaça de la Creu és una obra del municipi de Martorell i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga fabriga “Vapor Sampere” de Sabadell

L’antiga fabriga “Vapor Sampere” esta situada entre el carrer de Sallarès i Pla, 9 i el carrer de Turull del municipi de Sabadell.

El Vapor Sampere, és un vapor de Sabadell obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas construït l’any 1912.

Us passo la seva historia :

  • El vapor Sampere va ser un dels darrers vapors construïts a la ciutat, situat en un dels eixos industrials de Sabadell.
  • L’edifici no és estrictament un vapor, ja que des del començament va funcionar amb energia elèctrica.
  • Va ser projectat a finals del segle XIX principis del XX.
  • És l’eix marcat pel carrer Tres Creus i que comunicava el centre de la ciutat amb l’estació de ferrocarrils, a la vegada que conduïa cap al riu Ripoll, zona dels primitius molins i que continuava activa.
  • La proximitat del transport afavorí la creació d’aquest eix industrial que formava part dels eixamples projectats per l’urbanista Daniel Molina i Pascual.

Vapor amb elements modernistes. Tipològicament presenta les característiques típiques d’aquestes construccions. Està format per una nau d’uns 12 m d’ample per 98 m de llarg.

La coberta és a dues vessants. La façana és una repetició uniforme del mòdul que compren la finestra, però no és plana sinó que està ornamentada amb cornises, motllures i reixes de ferro forjat.

Cal destacar la torre amb rellotge que hi ha al pati interior. El rellotge de corda es trobava dalt de la torre i el va instal•lar el rellotger sabadellenc Salvi Uyà Armengol l’any 1913.

La torre del rellotge i el transformador elèctric s’ubicà on tradicionalment s’emplaçava la xemeneia.

La façana del vapor s’ha vist modificada per la instal•lació d’un bar, modificant-se la primitiva estructura que formava un conjunt de tres finestres convertint la central en la porta d’entrada del bar.

A mitjans de la dècada del 2000 es va restaurar l’antic edifici, conservant-se l’estructura general de la nau i la torre del rellotge.

A la nau principal hi ha una botiga de la Cooperativa Abacus.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa, està situat en el Raval de Montserrat, núm. 14-20 de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa és un edifici neogòtic , va ser una obra de Lluís Muncunill dels anys 1900-1902, construïda al solar de Can Galí en substitució de l’antiga casa de la vila, on va tenir posteriorment la seu el Centre Excursionista de Terrassa, al mateix Raval, al número 13, davant per davant de l’actual Ajuntament. Constitueix una de les primeres obres terrassenques de l’aleshores arquitecte municipal, que seguia les tendències historicistes medievals que més tard el van conduir cap al modernisme.

Us passo dades històriques de l’Ajuntament :

  • L’encàrrec data de 1900, any en què es va enderrocar l’edifici existent al solar.
  • Muncunill va presentar el projecte en tres fases: el projecte d’estructures, el 1900; la façana, la galeria i la decoració interior el 1902, i el plec de condicions i el pressupost per als acabaments interiors el 1903.
  • Quan, el 16 de juliol de 1903, Muncunill va ser destituït com a arquitecte municipal, ja estava construït fins al primer pis; el saló de sessions s’havia inaugurat oficialment el 6 de juliol d’aquell any.
  • L’obra la va continuar el nou arquitecte municipal, Antoni Pascual i Carretero. El projecte va ser respectat, en línies generals, si bé la galeria amb deu buits d’aire neogòtic que Muncunill havia dissenyat per al segon pis i el gablet central que havia de contenir un rellotge varen ser eliminats.
  • En una restauració de 1986 es va poder recuperar el pinacle central i els que coronen la façana.

El material principal és pedra sorrenca de la muntanya de Montjuïc, un material que es troba a tota la façana i a bona part de l’interior, especialment el vestíbul, l’escala i la sala de sessions. L’ornamentació, esculpida també en pedra, s’inspira en el moviment organicista que obté les seves referències a la natura i que va ser impulsada pels teòrics Viollet-le-Duc, clarament medievalista, i Ruskin, impulsor del simbolisme anglès.

L’edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana profusament decorada on es combinen diversos elements arquitectònics i ornamentals propis de l’estil gòtic com els tres arcs apuntats de la portalada que configura un atri, les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de temàtica vegetal.

El primer pis compta amb una gran balconada a la qual s’obren cinc portes d’arc apuntat molt decorades. Al segon pis hi ha només quatre finestres amb una decoració menys profusa i el gablet projectat originalment i construït el 1986, que al centre allotja l’escut de la ciutat i un rellotge.

A l’interior hi destaca la gran escalinata de pedra coronada amb una claraboia amb vitralls, així com els enteixinats de guix de Jeroni Ablabó que guarneixen els sostres del saló de sessions i la sala de l’alcaldia. Del saló de sessions cal esmentar-ne també la triple portalada gòtica d’ingrés, els treballs de fusteria de l’arrambador i les motllures apuntades de les portes d’accés, obra de Pau Güell i la Galeria de Terrassencs Il·lustres, amb els retrats dels personatges destacats de la ciutat, segons una iniciativa sorgida el 1914 amb motiu de l’homenatge a Joaquim de Sagrera. En aquesta zona noble del primer pis s’ubiquen, als dos costats del saló, l’alcaldia, la secretaria, el despatx de l’arquitecte municipal i la comptadoria.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat municipal Sagarra de Santa Coloma de Gramenet

El Mercat municipal Sagarra està situat al centre de la Plaça de Ferran de Sagarra, s/n. de Coloma de Gramenet, va ser inaugurat el 27 de juliol de 1934; és una obra noucentista amb decoració art déco , hi ha rètols de ceràmica.

Té una ordenació axial, amb quatre portes que corresponen als carrers que hi porten.  Aprofita el desnivell del carrer per a doblar la superfície amb una planta semi subterrània.

Les façanes del mercat són d’estil noucentista amb un acabat que alterna el totxo vist amb l’estuc. L’edifici gaudeix d’elements ornamentals d’aquest estil arquitectònic com ara motllures rectes, cornises, ceràmica vidrada i basament de pedra.

A més disposa d’una gran coberta inclinada a dues aigües, que no obstant no és continua, sinó que queda interrompuda simètricament en 2 punts per deixar lloc a dues grans entrades de llum longitudinals.

A

l’interior de l’edifici s’accedeix mitjançant quatre portes ubicades als eixos centrals de totes quatre façanes.

En definitiva, es tracta d’un edifici protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Vigent.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé