Balneari Prats de Caldes de Malavella

Com cada Diumenge us presento dos articles

Balneari Prats esta situat en la Plaça de  Sant Esteve, 6-7  amb el carrer de  Pla i Deniel, 2 de  Caldes de Malavella.

Us passo la seva historia :

  • El Balneari neix de l’adquisició de Prats dels drets del brollador “La Mina”.
  • El primer edifici va ser construït entre 1890- 1900 i és un amesurat casal neoclàssic, amb arcades de la PB i frontó.
  • Una reforma i ampliació configura el 1912 tal com el coneixem avui.
  • A continuació del cos principal hi ha un grup de xalets en filera que es llogaven als clients del balneari que es van substituir a començaments dels anys 60 per una nova construcció segons projecte de Duixans i Masramón, inspirat en un de previ de Iñiguez y Subías, en el que s’acollien en PB les noves instal•lacions hidroteràpiques.

La Plaça de Caldes de Malavella

L’edifici d’estil neoclàssic i modernista és un edifici aïllat, de planta baixa i pis, en forma de “L”. L’edifici projectat pels arquitectes Duixans i Masramon, consta de quatre plantes i es troba annex a l’edifici original. Per accedir a l’interior, cal travessar una porta gran d’estil modernista, decorada amb garlandes on hi ha pintat “Balneario Prats”.

Al costat esquerre hi ha una porta petita que segueix el mateix estil. Tot seguit ens trobem amb un passeig que condueix a l’entrada principal on hi ha la recepció de l’hotel-balneari.

La coberta de l’edifici principal és a quatre aigües amb teules, interrompuda en el cos que dóna al carrer Pla i Deniel per una torre de planta quadrada i balustrada.

Fotografia : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel,

L’edifici modern està coronat per un terrat.

L’edifici històric, en el costat que dóna al carrer Pla i Deniel, té tres cossos verticals. El cos central, té tres obertures a cada nivell. Les de la planta baixa tenen arc pla i estan flanquejades per pilastres.

De l’interior, cal destacar dos salons, d’estil modernista, amb unes peculiars columnes de ferro amb uns anells de diferents diàmetres. I destaquen també les motllures amb motius florals al sostre.

Balneari

El Balneari Prats és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text ,Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Casa Celedonio Badia Tort de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Casa Celedonio Badia Tort, esta situada a la Ctra. de Martorell, 54, amb cantonada el carrer Galileu, 2 de Terrassa.

Us passo dades Històriques :

  • La Casa Badia va ser construïda l’any 192.
  • L’arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Es tracta d’un habitatge plurifamiliar, entre mitgeres, que ocupa una parcel·la triangular situada a la cantonada entre el carrer de Galileu i la carretera de Martorell.

Consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat.

Les façanes, unides per un parament arrodonit, mostren una composició simètrica, amb obertures allindanades que formen balconades cantoneres al primer i al segon pis, i profusió d’elements ornamentals com motllures, cornises, balustrades, pilastres adossades.

La part posterior de l’edifici és molt estreta i presenta terrasses amb barana de balustres al primer i al segon pis.

Fotografia – Josep J. Sanchez Clavero – 1993
Generalitat de Catalunya

La Casa Celedonio Badia Tort és un edifici inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades :Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Durall de La Garriga

Avui us presento dos articles

Can Durall esta en el Passeig, 38 de La Garriga.

L’edifici es una casa unifamiliar aïllada de planta rectangular que consta de soterrani, planta baixa i golfes.

El portal d’entrada condueix mitjançant cinc graons a un cancell amb arrambadors ceràmics de perfil sinuós recobert sinuós recobert de trencadís i incorpora una vidriera amb vitralls emplomats.

Les golfes tenen una finestra tripartida emmarcada per una motllura sinuosa amb motius vegetals en relleu, la del mig més alta, tancada amb baranes de ferro forjat a cop de fuet, els ampits són inclinats i tenen una sanefa esgrafiada amb dues flors en els extrems unides per una motllura coronada per relleus de motius vegetals.

La casa descansa sobre un sòcol que imita pedra i emmarca les obertures del soterrani. Al damunt l’estucat és a base de franges horitzontals fins a la meitat de la part superior de les finestres de la planta baixa. A partir d’aquí l’estucat és llis fins a la meitat de la part inferior de les finestres de les golfes on una sanefa de rajoles amb motius florals emmarcada per motllures de secció rectangular, separa l’estucat llis dels esgrafiats del capcer de la façana principal.

La sanefa és igual a la que es troba a la part superior el capcer. A les cantonades de les façanes hi ha estucats grans carreus de pedra sense polir.

La coberta és a dues aigües amb teules àrabs i a les vessants hi ha teules vidrades verdes que dibuixen formes geomètriques. El carener és perpendicular a la façana principal i està coronat per una cresteria de ceràmica de color verd. El capcer de la façana principal -flanquejat per medallons dels quals parteixen tres cintes estucades i que incorpora esgrafiats amb motius geomètrics i florals de gran qualitat-, és motllurat i té una part superior central i dues més baixes que segueixen les pendents de la teulada. A la part superior es dibuixa una sanefa de rajoles decorades amb flors de color rosa, blau cel i groc sobre fons blanc.

Can Durall és una obra modernista de la Garriga (Vallès Oriental) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Santuari de la Nostra Senyora de la Cisa de Premia de Dalt

Avui us presento dos articles

El Santuari de la Nostra Senyora de la Cisa esta situat al costat del camí que va de Premià de Dalt a Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia :

  • La seva història és mil·lenària, doncs el terme ja es troba citat en un document de l’any 995.
  • Del mas se’n tenen referències al 1190 i es situa cap al segle XIV la construcció de l’ermita i la casa dels ermitans.
  • El 1543 es construí un temple nou que fou incendiat per les tropes de Felip V l’any 1713.
  • L’actual temple data del segle XVIII.
  • La imatge de la Verge Bruna s’atribueix als segles XIII-XIV.
  • És la patrona de l’Arxiprestat de la Cisa, format per 12 de les parròquies properes al Santuari.
  • La petita imatge de la Mare de Déu de la Cisa, del segle XIV, va ser restaurada després de 1936.

Església d’una sola nau coberta amb una teulada de dues vessants. Ha estat reformada en diverses ocasions.

L’obra major és de maçoneria, i totes les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, de la mateixa manera que els angles de l’edifici.

Fotografia : J.Contijoch Generalitat de Catalunya

En el conjunt destaca fonamentalment la façana de tipus barroc, encara que de gran simplicitat: una gran portada allindada amb motllures;

petita fornícula a la part superior amb una imatge de la Mare de Déu; i tres finestres, dues laterals i una rodona al centre.

El tester és típicament barroc.

Els esgrafiats de la façana són de l’any 1925 i dibuixen orles i garlandes.

Us explico la seva Llegenda :

“La llegenda explica que la imatge de la verge fou trobada per una pastora del Mas Cisa quan el bou que pasturava va enfonsar els peus a l’interior d’una petita cova de la que sortia aigua que desprès va ser la font. La imatge va tornar al lloc de la troballa, fet que es va repetir tres vegades, la gent va entendre que es tenia de fer un ermitatge en aquell lloc a prop de la font…”

Com a fruit de la devoció popular que al Maresme suscita aquesta Mare de Déu, se li demana la protecció dels navegants i pescadors del maresme i disposa de nombrosos goigs i pregàries populars.

Us passo l’enllaç del Blog de mn. Josep Maria, on podreu gaudir de diversos “Goigs” que fan referencia al Santuari de la Cisa :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/06/goigs-i-pregaries-la-mare-de-deu-de-la.html

Nostra Senyora de la Cisa és una església protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text , Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Casa Josep Arias de Terrassa

La Casa Josep Arias està situada en el carrer Creu Gran, 26 de Terrassa.

Us passo unes dades històriques :

  • L’edifici va ser bastit en l’any 1835.
  • Aquesta Casa anteriorment es coneixia com a Casa Corbera.
  • També, com a Casa Josep Salas pel nom dels seus propietaris precedents.
  • L’any 1903 s’hi va realitzar una obra de reforma, l’autor de la qual és l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

És un habitatge unifamiliar entre mitgeres, adaptat a la morfologia del carrer de la Creu Gran, que en aquest punt s’eixampla, i que fa cantonada amb la placeta homònima.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular, format per planta baixa i dos pisos.

La planta baixa i el primer pis es troben separats per una línia d’imposta, que segueix el perfil dels balcons.

Cal remarcar la decoració de les obertures, amb motllures d’inspiració gòtica. El coronament de l’edifici és una barana de terrat.

La Casa Josep Arias és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici El Círcol de Martorell

L’Edifici El Círcol,  esta en la plaça  de la Vila, 19 de Martorell.

L’antiga seu del Círcol Democràtic Recreatiu va ser construïda l’any 1917.

Es tracta d’un edifici entre mitjaneres de planta baixa, pis i terrat a la catalana.  La composició de l’habitatge ve donat per la voluminositat de la tribuna.

Accés central per pòrtic de 8 columnes geminades amb capitell ornat i gran escut en relleu damunt la part baixa del fust.

Tribuna correguda de peanya arrodonida, muntans de fusta, coberta de teula àrab i vidres glaçats de colors. Coronament de barana massissa, cos central a manera de frontó doble, motllures i relleus centrals.

Actualment és la seu de la Regidoria de Comunicació, Participació i Cooperació de Martorell.

L’Edifici El Círcol,  és una obra del municipi de Martorell inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Mare de Déu del Roser i de Sant Domènec de Ripollet

La capella de la Mare de Déu del Roser i de Sant Domènec està ubicada en el carrer de Isabel la Catòlica, 20 de Ripollet.

Us passo la seva història :

  • El conjunt de convent fou bastit a les darreries del segle XIX.
  • Les religioses, que havien arribat al municipi l’any 1893, s’establiren de manera provisional al carrer del Sol.
  • Gràcies a la donació feta per la Sra. Maria Torras, vídua de Joan Almirall, i l’ajut del seu nebot, Joan Buxó, es van realitzar les obres de la nova casa – convent.
  • Posteriorment, el 1899, la Sra. Torras féu construir la capella adossada al convent, en uns terrenys adquirits als Srs. Albinyana.
  • La capella fou declarada d’ús semipúblic, sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser i sant Domènec.
  • Les monges van haver d’abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil, i el convent va ser la seu del Comitè Local de la FAI.
  • A l’estiu de 2008, les Germanes que residien a la casa- escola marxen per reforçar altres comunitats.
  • El 19 d’octubre de 2009, l’escola passa a formar part de la FEDAC (Fundació Educativa Privada Dominiques Anunciata Pare Coll).

Des de molt lluny se’ns fa visible el campanar que corona aquesta  Capella annexa,  adossada al nord de l’edifici del col·legi de les Dominiques de Ripollet ,ara FEDAC, dedicada a la Mare de Déu del Roser.

Aixecada en mur de maó arrebossat i coberta de dues aigües. La capella té una façana simètrica, on destacada la presència d’una porta rectangular sota un timpà decoratiu d’arc apuntat emmarcat per motllures que formen un arc conopial amb ganxets d’ornamentació floral i vegetal, inscrit en un rectangle amb pinacles.

A banda i banda de la porta s’obren finestrals ogivals amb vitralls de colors i una rosassa central que dóna pas al coronament a dos vessants, amb fris decoratiu amb relleus i espadat amb arc atribolat al carener. El frontó es troba coronat per un campanar d’espadanya, sobre una finestra ovalada. La façana nord té dues finestres ogivals amb vitralls de colors. L’interior de la capella és de nau única amb l’espai marcat per quatre arcs de diafragma amb petits capitells, que finalitzen amb culs de llàntia esculpits amb decoració vegetal.

El sostre interior permet la visió de l’embigat de fusta que conforme les dues vessants. Als peus de la capella es situa un cor de fusta. La capçalera de la capella és quadrangular, i interiorment s’ornamenta amb un seguit d’arcades apuntades coronades per un floró central que donen pas a finestrals, una a cada mur lateral i una gran finestral triple al mur central de la capçalera. En tots els casos es troben protegits amb vitralls de colors que representen escenes de la vida de la Mare de Déu: L’ascensió, L’anunciació, La Mare de Déu amb els seus pares, i La Coronació de la Mare de Déu.

El cos central del finestral de l’absis dóna lloc a un cambril que acull un conjunt escultòric format per les figures de la Mare de Déu seient al tro amb la figura de Sant Domènec de genolls que li fa entrega del rosari. Es tracta d’un conjunt escultòric de guix amb policromia.

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet, Viquipèdia , FEDAC. i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu d’en Llevallol de Sant Just Desvern

La Creu d’en Llevallol  esta ubicada a tocar de la carretera BV-1468 ( Per vallvidrera superior), entre Torre Bonaire i Torrent d’en Llevallol municipi de Sant Just Desvern.

És una creu de pedra que conserva del conjunt original només una part: el sòcol esglaonat, la resta es deu a una reconstrucció posterior a la guerra civil, moment en què fou enderrocada. El sòcol està realitzat per dos graons de blocs de pedra que configuren una planta octogonal. El tercer graó, sensiblement de diàmetre més reduït que la resta, presenta la planta circular i una secció motllurada que podria recordar elements del segle XVII o XVIII.

La columna és vuitavada, de superfície llisa, coronada per una motllura a manera de magolla. Aquesta motllura presenta una forma que recorda a la d’una campana estilitzada i mostra la superfície decorada amb relleus configurats per motllures gallonades. La creu recorda antics models romànics en constar d’un volum romboïdal, inscrit en un quadrat imaginari, de perfil retallat configurant ones convexes.

Els extrems en creu queden ressaltats per boles de pedra. El pla de la creu mostra, en relleu, una creu patent de braços equidistants.

La Creu d’en Llevallol és una obra del municipi de Sant Just Desvern que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia de Viquipèdia

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text, recull de fotografies antigues i Fotografies : Ramon Solé

Mas Antic d’Alella

El Mas Antic està situada en el Passeig d’Antoni Borrell, 25 d’Alella.  Aquest Mas, fou construït a la meitat del segle XX amb la intenció de copiar el model de les masies típiques de la zona, i concretament del Mas Antic del Masnou, tot i ser més gran, presenta una estructura molt similar i una torre qui escollí el model a seguir.

Us passo un enllaç on podeu conèixer el Mas Antic del Masnou:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_Antic_(el_Masnou)

És una masia de planta rectangular, coberta amb una teulada de dos vessants i el carener perpendicular a la façana. Destaca especialment per la seva porta adovellada en forma d’arc de mig punt, per les seves obertures realitzades en pedra, llindes, llindars i brancals,  i sobretot per la torreta circular de defensa situada a l’angle superior dret de la façana.

Aquesta petita torre és de forma cilíndrica, coberta amb una volta de mitja taronja, i descansa a la seva part inferior sobre tres motllures circulars concèntriques. Al centre superior de la façana hi ha un rellotge de sol.

El Mas Antic és una masia d’Alella inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Martorell

La Creu de Terme, està situada en la Plaça de la Creu de Martorell, per aquest motiu és coneguda com La Creu de la plaça de la Creu.

Us passo informació de la seva historia :

  • La primitiva creu va ser erigida l’any 1576 pel comú de Martorell, i era situada a l’entrada de la vila, al peu de la cruïlla de camins entre el Congost i el Pont del Diable, davant el portal d’en Subirats, que, a partir d’aquell moment va ser conegut com a portal de la Creu.
  • L’antiga Creu de Terme va ser destruïda el 1869.
  • El dia de sant Joan del 2000 es va fer la inauguració de les obres d’urbanització de la plaça de la Creu, hi allí es va instar-lar la reproducció actual de La Creu de Terme.

Es tracta d’una creu de pedra erigida damunt una base de dos graons, de planta circular. Al centre es disposa la columna de planta hexagonal amb un volum a la part inferior més ample.

A la part superior, s’hi encasta la magolla o capitell, també sisavat rematat per dues motllures planes i amb les cares decorades per figures de sants i/o evangelistes, entre les que s’identifica sant Isidre, canonitzat el 1622. La creu pròpiament dita és de tipologia llatina amb el braços acabats amb formes vegetals que recorden la flor de lis.

Cal dir, que la magolla o capitell és una peça recuperada que temps enrere havia format part d’altres dues creus de Martorell: la creu de l’illa Santacana, construïda l’any 1922 per Francesc Santacana i Romeu i enderrocada l’any 1936 durant la Guerra Civil, i la creu del jardí del Museu de l’Enrajolada, erigida el 1968 i enderrocada per la caiguda d’un arbre el 1988.

Els plans mostren, a l’anvers, la imatge del crucificat i, al revers, motllures nerviades.

La Creu de la plaça de la Creu és una obra del municipi de Martorell i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé