L’antiga Masia de Can Puigoriol de Teià

Avui us presento dos articles

L’Antiga masia de Can Puigoriol esta situada en el carrer de Josep Puigoriol, 5-7 de Teià.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

La reforma de l’antiga masia fou duta a terme el 1899, data que apareix inscrita a la façana principal, sota el frontó que la corona, formada per un cos central elevat, cobert per una teulada a dues vessants, i dos cossos laterals més baixos, coberts amb una sola vessant. La façana, en canvi, es troba totalment reformada amb un estil neoclàssic. El cos central és coronat per un frontó triangular, que inscriu uns motius vegetals simples i sota del qual hi ha la inscripció “ANY 1899”, i separat dels cossos laterals per dues bandes estriades.

Consta de planta baixa i dos pisos, separats entre ells per una línia de cornises. La planta baixa presenta la porta d’accés i dos finestrals amb els elements estructurals destacats. El primer pis té tres balcons, amb llindes motllurades i resseguides per bordons plans tot al seu voltant. Aquesta estructura es repeteix al segon pis, on s’obren dues finestres laterals de mida mitjana i una finestra central de doble cos, amb un parell de mainells de cantons aixamfranats.

A la banda esquerra de la casa hi ha un cos de dues plantes i teulada plana que condueix a la capella per l’interior d’aquesta. Els angles de la casa estan reforçats per carreus de pedra.

Fotografia : Rosa M. Andres 1984 – Generalitat de Catalunya

Can Puigoriol és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneia del Vapor Busquets de Terrassa

La Xemeneia del Vapor Busquets, esta situada en un costat de la plaça de Salvador Espriu de Terrassa.

Us passo la historia de Vapor Busquets :

  • El Vapor Busquets es va construir el 1841 als jardins de la casa pairal de la família Busquets, concretament entre el carrer de la Vila Nova i el carreró de la Unió.
  • L’Arquitecte va ser Antoni Pascual Carretero.
  • El negoci va estar operatiu fins que a principis del segle XX, el vapor va quedar obsolet.
  • Al 1907 la fàbrica va ser enrunada per construir-hi un projecte de l’arquitecte Lluís Muncunill, la nova seu de la Societat General d’Electricitat.

La Xemeneia del Vapor Busquets, te una alçària total, de 8 metres i de diàmetre a la base de 2,8 metres.

Té una base quadrada, amb cantonades motllurades i rematada per una motllura a la part superior. És l’únic testimoni de l’antiga Quadra Busquets, un dels primers vapors construïts a la ciutat.

De la demolició del vapor es va salvar la xemeneia que restà com a element singular en un costat de la plaça, això sí, escapçada l’any 1984 en no poder-la conservar sencera pel seu estat ruïnós.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Turull de Castellar del Vallès

La Torre Turull esta situada en la banda est de la Carretera B-124 de Sabadell a Castellar, km 4,2 en el municipi de Castellar del Vallès.

La Torre Turull, va ser construïda durant el segle XIX, i es feren reformes a començaments del segle XX, actualment també s’està fent alguna reforma.

Es una casa senyorial, de fet d’estiueig, construïda per la família Turull, amb una diversitat d’elements de diferents estils, com : arcs de mig punt gòtics, finestres adintellades, amb dues torres.

Ës de forma rectangular, de planta baixa i dues plantes, i coberta a quatre vents amb barbacanes prominents i ornamentades.

Façanes de composició clàssica amb basaments amb grans carreus de pedra, finestres d’estil neogòtic de triple arcada a la planta principal i sèrie de finestres motllurades de remat a la planta superior sota la barbacana.

Dues torratxes no iguales en dimensions, la més gran a la façana nord d’accés  i la de menor dimensió a la cantonada a sud est s’adossen elevant-se una planta més amb remat fortificat de merlets.

Per a mes informació sobre aquesta finca podeu consultar a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/04/la-torre-turull-castellar-del-valles.html

Esta envoltada pels jardins, en la part de darrera hi ha un antic Molí de vent en desús.

En les terres properes al Mas, s’han plantat mils de joves oliveres, us passo un article al respecte :

https://www.lactual.cat/actualitat/castellar-tindra-un-mar-d-oliveres_42351_102.html

 

Recull de dades : Conèixer Catalunya i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col·laboració : Josep Llinares

Masia Can Buxó de Ripollet

Can Buxó, està en el carrer  Padró, 1 de Ripollet . Es la mansió mes gran de Ripollet.

Us passo la seva historia :

  • No se sap si la persona responsable de la construcció de la casa pertanyia a la família Llobateres, però el fet és que aquesta família és la primera de la qual es té notícia com a propietaris de d’immoble, justament en
  • Mes tard, un document que els reconeix com a venedors d’aquesta propietat a un tal Miquel Puig.
  • Després de restar durant tres generacions a mans dels Puig
  • Va ser adquirit el 1712 per un prohom de Barcelona anomenat Joan Buxó, qui lluitaria com a capità a la guerra de Flandes.
  • Durant molts anys, l’immoble va estar cuidat per masovers, mentre la família propietària residia prop de la Plaça Reial barcelonina.
  • Els descendents d’en Joan Buxó, que més tard ja residirien a la casa, van conformar un llinatge amb un paper destacat en la història local.
  • Ripollet va tenir durant el segle XIX diversos batlles de la família Buxó.
  • Al seu darrera hi va haver el molí homònim o molí hidràulic, del qual se n’ha conservat nomé la xemeneia.

Construcció constituïda per tres cossos ben diferenciats. A mà dreta hi ha una torre de planta quadrada que surt de la línia de la façana i confereix un aspecte fortificat a l’edifici; consta de planta baixa, primer pis i golfes. L’obertura del pis és un balcó de finestra rectangular amb pedres d’emmarcament i motllurades a d’intradós.

Al registre de les golfes hi ha una galeria oberta de tres arcs de mig punt sobre pilastres amb motllures a la línia d’imposta. La coberta és de teula àrab a quatre vessants i voladís amb decoració de teules i cairons.

El cos central i principal manté la mateixa compartimentació. La planta baixa té dos portals d’arc de mig punt, el de la dreta, amb reixa de ferro i dovelles, és l’actual oratori. Aquest oratori està datat del 1946 i la reixa de ferro forjat i molt ornamentat es pot deduir que sigui de la mateixa època. El cos de la reixa és rectangular i està format per dues fulles. Cada una consta de quatre barres verticals en tirabuixó que acaben a l’extrem superior cargolats en espiral. Horitzontalment té un registre inferior i un altre que divideix la porta en dues meitats iguals.

A l’interior presenta una decoració d’elements ovalats. La part superior de la reixa té un acabament amb combinació de línies rectes per acabar en un element semicircular central. Tot el conjunt es troba ressaltat per l’emmarcament d’una gran porta d’arc rodó de mig punt dovellat.

Al primer pis hi ha dos balcons rectangulars amb pedres als marcs i motllures a d’intradós. Els dos presenten baranes de ferro, però el de la dreta està més decorat amb formes en tirabuixó i boles. Al nivell de les golfes, finestres hi ha demés petites.

Situat a l’esquerra es troba un cos més baix de tres balcons al nivell del primer pis i portals d’arc escarser. Les cobertes són de teula àrabs amb ràfec en voladís i decoració de teules i cairons. Parament arrebossat amb dibuix de carreus, dessota còdols. Existeixen les restes d’un rellotge de sol.

Can Buxó és un edifici catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé