Sant Joan de Benviure de Castellbisbal

Sant Joan de Benviure està en el carrer del Retorn s/n. en el Polígon industrial de Ca n’Estaper de Castellbisbal, a prop de la masia de Ca n’Estaper.

Jordi Contijoch – 2006 / Generalitat de Catalunya

Es tracta de les escasses restes de l’ermita del segle XI, es va construir l’any 1040 i va ser reconstruïda al segle XVII.

Es un edifici de planta rectangular dels qual, avui en dia, només en queden els murs: tres parets laterals i una frontal, amb teulada a dues aigües i una motllura.

A l’interior de l’ermita, s’hi van localitzar tombes romanes i en un radi de 40 metres quadrats, es van trobar 50 sepultures i dos ossaris dels segles VI i VII.

Podeu consultar mes dades a :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-joan-de-benviure

Sant Joan de Benviure és una obra del municipi de Castellbisbal protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Castellbisbal

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antiga Fabrica de can Guarro de Santa Maria de Palautordera

L’Antiga Fabrica de can Guarro està a les afores de Santa Maria de Palautordera, a tocar de la depuradora.

La Fabrica de can Guarro era coneguda popularment per “Can Guarro del paper”.

Us passo dades de la seva historia :

  • Un dels Molins de Santa Maria de Palautordera era l’anomenat en l’any 1322, com al molí de Ferrer-Ribalta.
  • El senyor de Can Pagà el va comprar en el seu moment, des de les hores, se´l va conèixer per aquest nom, molí de Can Pagà, va fer portar fins al Molí, les aigües des de la resclosa de Can Vernedes, per poder tenir mes cabal i fer treballar amb mes rendiment les moles del seu molí. Generosament, l’aigua després de passar pel seu molí, les cedia als altres Molins de mes avall del riu.
  • En aquest lloc es va construir la Fàbrica de paper i cartolines d’en Lluís Guarro Casas, desprès de comprar aquesta fàbrica a la família Roca al 1779.
  • L’any 1965, s’amplia encara més amb una fàbrica de làmpades que finalment tancarà als anys setanta.
  • Quan corria l’any 1992, Josep Guarro decideix tancar definitivament tota la producció.

L’edifici principal està format per tres cossos.

El més gran té la coberta a dues vessants de teula àrab i consta de quatre pisos d’alçada, separats per una motllura simple.

L’altre edifici és més petit i està adossat transversalment a l’anterior, té dos pisos rematats amb frontó triangular amb un òcul al mig.

Les obertures són d’arc rebaixat emmarcades amb un marc simple en relleu.

Les naus més industrials estan a tocar del riu.

“Can Guarro del paper”, en algun moment, va arribar a tenir per sobre dels cent treballadors que per la seva ubicació varen ser homes i dones residents a Santa Maria de Palautordera i Sant Celoni.

Volem compartir la Noticia actual sobre una Campanya de recerca de material històric de Can Guarro :

http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/868745-srobre-una-campanya-de-recerca-de-material-historic-de-lrantiga-fabrica-josep-guarro.html?cca=1

Es troba dins del recorregut de les Tres Fabriques, la de Can Balada, la de can Guinau i la de can Guarro, que es pot realitzar des de Santa Maria de Palautordera en poc temps.

Recull  de dades : Ajuntament de Santa Maria de Palautordera i Fundació Guarro

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Casas de l’Hospitalet de Llobregat

L’edifici de can Casas està situat en el carrer Major, 54 a prop del carrer de Sant Roc de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Us passo la seva historia:

  • L’edifici és de l’any 1904 promogut per Macari Golferichs.
  • En origen era de planta baixa i un pis però en una remodelació posterior es va afegir la segona planta.

És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant que té el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa s’obren dues grans portes d’arc de mig punt fetes en maó; el parament d’aquest pis està arrebossat i imita carreus de pedra.

Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una franja de ceràmica amb diferents motius i que fa servir els colors blau, groc, verd i blanc; aquesta mateixa franja es repeteix en la separació entre el primer i el segon pis.

Al primer pis es troben dues finestres dobles fetes amb arcs escalonats i en l’espai que queda enmig dels dos arcs de cada finestra hi ha una placa de ceràmica, a més a més, una motllura llisa emmarca cada finestra. En aquest pis el parament és de maó vist. El segon pis és igual al primer.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Entre les finestres del primer pis hi ha una imatge en ceràmica de la Verge de Montserrat.

Can Casas, antiga casa Macari Golferichs està protegida com a bé cultural d’interès local.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies :  Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Fleca Vella de Cardedeu

Edifici de La Fleca Vella esta ubicada en la Plaça Anselm Clavé, 11amb cantonada amb el carrer de Teresa Oller de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • Edifici de l’any 1550 amb modificacions.
  • Amb unes magnífiques finestres conopials historiades del segle XVII i escut.
  • El promotor de la reforma de la façana de la Fleca Vella, redactat per Narcís Mundet Farreras, mestre d’obres, el 1885:
  • Pere Sabatés, flequer de Cardedeu, va ser el primer elaborador dels típics borregos cardedeuencs
  • L’any 1878 va ser nomenat proveïdor de la casa reial; segurament per aquest motiu va fer instal·lar l’escut reial a la finestra el qual va ser destrossat el 1939.
  • El 1898 la Fleca Vella es va traspassar a J. Juvany continuant com a forn de pa com llavors.
  • També és coneguda com a Can Puig i Can Nissos

Es un dels edificis més antics de la vila que conserva l’estructura de casa torre, és de planta rectangular, amb dues crugies paral·leles a la façana del carrer de Teresa Oller, compost de planta baixa, planta primera i golfa a la part davantera, i de planta baixa i una planta pis a la part posterior.

A la façana de la plaça, conjunt format per una finestra cega d’arc conopial trevolat i un balcó d’arc carpanell, els dos ornamentats. A la primera planta de la façana del carrer de Teresa Oller hi podem veure una finestra allindanada amb ampit de pedra ornamentat amb tres caps d’àngel i dues flors i una sanefa ondulada.

Hi ha unes petites finestres de proporció vertical i d’arc escarser a la planta golfes. La façana posterior està sense compondre, amb finestrals de vidre i porta a la planta baixa i amb finestres petites a la planta primera.

La planta baixa està destinada a dependències industrials i comerç, la planta primera està destinada a habitatge i la planta golfa està en desús. Finestra d’arc conopial trevolat format per una motllura sense ornamentar, una motllura ornamentada amb flors i un fistó de quatre lòbuls que sostenen el cap de quatre infants.

La Fleca Vella està l’edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Montcada i Reixac

L’edifici de l’Ajuntament de Montcada i Reixac està situat en el carrer Major, 32 de Montcada i Reixac.

Us passo la seva historia :

  • En el 1788 era una casa de postes.
  • Els orígens d’aquest ajuntament podrien trobar-se a partir d’una visita d’un delegat especial del governador civil de Barcelona, quan aquest va connotar la manca d’un edifici per a la Casa Consistorial amb habitatge per al secretari i d’una escola amb habitatge per al mestre.
  • D’aquesta vivència es va produir l’intent de pressupost de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano (16 de maig del 1856) per a bastir la nova Casa de la Vila.
  • L’autor de les baranes de finestres i balcons fou el forjador local Miquel Arenes (as) i Comadrany.
  • La seva esposa sembla que l’ajudava quant als dibuixos, perquè era molt bona dibuixant.

És un edifici recuperat d’una antiga casa de postes, segons fons documentals properes. Presenta una façana remodelada on es mostren una sèrie d’elements recuperats d’èpoques anteriors dins d’un aplec de variats historicismes. La façana és de distribució totalment harmònica dels seus elements d’obertura i decoració, tant a la planta baixa com al pis.

A la planta baixa la porta d’entrada és d’arc rodó de mig punt, que a la vegada es troba ressaltat per una motllura a l’estil de la fàbrica de maó amb una de les arquivoltes dentades. A l’espai del timpà de la porta hi ha una reixa de forja artística, on al bell mig es troba l’escut de Montcada. A cada costat de la porta hi ha dues finestres rectangulars amb barana de ferro forjat i motllura onejant a la part superior emmarcant l’espai en forma de cortina.

Al pis, i seguint l’eix de la porta d’entrada, hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus de barana que a la planta baixa i decoració a la part superior però de mides més petites.

A sobre hi ha la representació de l’escut de Montcada emprat com a segell entre els anys 1837 a 1940.

A cada costat hi ha una balconada de dues obertures de forma rectangular, barana del tipus ja explicat i emmarcament superior dins la incidència de l’arc conopial. La façana corona en una fina motllura de cornisa ornamentada en dents de serra i de forma ondulada en sobresortit al centre.

L’ajuntament de Montcada i Reixac és un edifici de Montcada i Reixac inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Milans d’Arenys de Mar

Can Milans esta situada en la Riera del Bisbe Pol, 5 amb cantonada el carrer d’Avall. Arenys de Mar.

Can Milans també és coneguda com a Can Ramis.

És un edifici gran de tres plantes, del segle XVIII, amb elements aprofitats del segle XVII.

Les seves dimensions són considerables, la seva forma és rectangular, les obertures estan emmarcades amb pedra, simètricament col·locades, la teulada és a tres vessants.

Balcó amb la cadena reial

Té tres façanes, una de les quals dóna a un jardí interior que també té accés pel carrer lateral. Les cantonades de l’edifici també són de pedra. Està situat en la confluència del carrer d’Avall amb la Riera, i amb la façana principal a aquesta via, forma un bell conjunt i és representatiu dels edificis de tipus noble que va tenir la vila durant aquest segle.

A la planta baixa hi ha obertures que són finestres i altres portes, aquestes tenen una motllura cilíndrica que discorre per brancals i llinda.

Al segon pis les obertures són totes balcons, aquest també tenen aquesta decoració, al tercer i darrer pis les obertures són més petites i són finestres. Hi ha una cornisa que tanca la façana.

Can Ramis-Milans és una casa d’Arenys de Mar protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé