Mercat municipal Galvany de Barcelona

El Mercat Municipal Galvany  està situat al carrer de Santaló, 55, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, ocupant la totalitat de l’illa, és de planta rectangular delimitada pels carrers Madrazo, Santaló, Calaf i Amigó.

Us passo la seva historia :

  • Dues plaques que hi ha al portal d’accés enfrontat al carrer Santaló, la seva construcció es va iniciar l’any 1868 en uns terrenys cedits per Josep Castelló i Galvany,
  • Es va inaugurar oficialment, el 26 de febrer de l’any 1927.
  • L’obra va ser iniciada per Pere Falqués i finalitzada per Antoni de Falguera.

Es tracta d’un edifici aïllat, situat al centre del solar, que disposa de quatre façanes afrontades a les quatre vies, on es troben disposats els accessos.

L’edifici s’organitza en quatre cossos longitudinals de secció basilical articulats al voltant d’un gran espai octogonal sustentat per quatre grans arcs i coronat per un cimbori, tot formant una planta de creu grega, on els braços que afronten als carrers Madrazo i Calaf arriben fins al carrer, mentre que els afrontats als carrers Amigó i Santaló tenen un espai obert al seu davant.

La disposició dels braços permet alliberar a l’exterior les quatre cantonades, utilitzades com a zona de càrrega i descàrrega de mercaderies.

Tanca el recinte un potent mur de pedra irregular amb pilars de maó.

Les façanes s’articulen mitjançant un sòcol de pedra on reposen les parets de maó vist que a la part superior tenen grups de finestrals triforats rematats per arcs peraltats.

A la part superior dels arcs hi ha un vitrall de colors.

Els portals d’entrada estan emmarcats per columnes de pedra que s’aixequen des del sòcol, amb capitells ornats amb motius florals i coronades per un arc de mig punt motllurat que a la clau contempla l’escut de Barcelona.

A sobre hi ha un mosaic policrom amb motius vegetals, mentre que al timpà que remata la part central de la façana hi ha un altre mosaic, en aquest cas amb l’antic escut de la ciutat.

L’interior presenta grans espais lliures, sense compartimentacions, gràcies a la utilització de 28 pilars de ferro. Aquest material és també utilitzat en les encavallades, que permeten sostenir la coberta a dues vessants.

Al centre del mercat, com a element singular, trobem un fanal modernista amb un rellotge d’època a la part superior.

Bastit en obra vista segueix un llenguatge molt proper al noucentisme, encara que també presenta elements decoratius modernistes.

Mes informació a :

https://www.barcelona.cat/ca/coneixbcn/pics/atractius/el-mercat-de-galvany_92086009458.html

Us passo la relació de parades per tipus de mercaderia :

http://www.mercatgalvany.es/shops/categories

El Mercat Galvany és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Rovellat o casa Golferichs de Cardedeu

Casa Rovellat o casa Golferichs  està situada al carrer de l’Hospital, 26 amb el carrer Pere Mercader de  Cardedeu.

Us passo la seva història :

  • Va ser encarregada per Carme Golferichs Losada, vídua de Masó i germana de Macari Golferichs i Losada, enginyer, dibuixant i col·leccionista, promotor de la casa Golferichs de Barcelona.
  • Raspall ja havia fet unes reformes a l’habitatge habitual de Carme Golferichs a Barcelona, el 1904.
  • A la mort de Carme Golferichs, la casa va passar a la seva filla Rita Masó Golferichs, vídua de Rovellat, d’on pren el nom pel qual és coneguda actualment.
  • La casa Rovellat, també coneguda com a «casa Golferichs» o «casa Masó» va ser construïda cap al 1908 per encàrrec de Carme Golferichs Losada vídua de Masó com a casa d’estiueig.
  • Va ser un dels primers encàrrecs de Joaquim Raspall a Cardedeu i pertany al període modernista de la seva obra.
  • Va ser reformada el 1917, també per Raspall.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dues crugies perpendiculars a la façana. Consta de planta, dos pisos i golfes, a la part central, sota una coberta a dues vessants fet de teula aràbiga sobre llates de fusta i solera de rajola. L’estructura és de murs de paredat comú i totxo, amb forjats de bigues de fusta i revoltons de rajola. Les bigues de la segona planta tenen reforços metàl·lics. L’escala interior està feta amb volta de maó de pla.

La façana principal està arrebossada i composta segons quatre eixos a la planta baixa, que es redueixen a dos al primer pis, amb l’entrada desplaçada. Està coronada per una barana que enllaça amb els ornaments de les finestres de la segona planta. Destaca el treball de ferro forjat a coup de fouet, tant a les reixes de les finestres com a la barana de la balconada.

La planta baixa està distribuïda en vestíbul, biblioteca, menjador-sala i cuina. A les plantes superiors hi ha dormitoris. Es conserven els banys de l’època. De l’interior cal destacar el conjunt de vidrieres amb vitralls emplomats de finestres i portes, amb dibuixos de motius geomètrics i florals, compostos simètricament, així com la varietat dels paviments de mosaic hidràulic.

També es conserven mobles, llums i elements decoratius modernistes, alguns d’ells dissenyats per Joaquim Raspall.

Casa Rovellat o casa Golferichs, és una obra del municipi de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Bar del Pi de Barcelona

El Bar del Pi esta ubicat en la Plaça de Sant Josep Oriol, 1, de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Anteriorment havia estat una Casa de Postes.
  • El bar es va fundar el 1927 per la família Martí Pujol.
  • El 23 de juliol del 1936 s’hi va fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Establiment situat a un dels locals centrals de planta baixa que afronta a la plaça Sant Josep Oriol en un edifici de finals del segle XVIII i amb façana també a la plaça del Pi. Té una sola obertura i entrada situada a l’eix vertical dels balcons en una façana aixamfranada.

L’entrada al local, d’estil modernista, presenta una estructura de fusta aplacada a la façana i que se situa, al nivell de la llinda en forma de calaix, un calaix que conté el cartell de l’establiment amb un vidre esgrafiat. Emmarcant l’obertura, els plafons de fusta tallada, a banda i banda, contenen una pintura que representa un pi.

Pel que fa a l’interior, es conserva un ampoller d’estil modernista de fusta fosca decorada amb miralls situat darrere la barra. Aquesta és de marbre i fusta amb el reposa peus de tub de metall. El bar, de petites dimensions, també té un altell amb estructura de fusta al qual s’hi accedeix per una escala amb barana de barrots tornejats. El paviment està format per mosaic bicolor escacat.

El Bar del Pi és un edifici de Barcelona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades  : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé

Torre de la Viuda de can Sala de Malgrat de Mar

La Torre de la Viuda de can Sala, està situada en el carrer de Mar, 61, de Malgrat de Mar.

Aquesta casa senyorial, també va ser coneguda com La Torre d’en Riera o Torre Bombai.

Us passo la seva historia :

  • Fou construïda per encàrrec de Josefa Garriga Anglada l’any 1909.
  • L’arquitecte de la torre va ser el blanenc Esteve Rocafort i Carreras.
  • Durant la Guerra Civil la casa va ser requisada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes i es va assignar com a dispensari i domicili del metge Dr. Brull.
  • En acabar la guerra la torre va ser utilitzada per la Falange.
  • L’any 1942 la família Riera Oliveras va adquirir les dues finques.
  • Es va convertir en una fàbrica de gènere de punt.
  • A principis dels anys 60, la família va fer reformes a la finca del costat de la torre, per a construir l’Hotel Bombai.
  • Però l’any 1966, després de diverses anotacions d’embargaments, els dos edificis es van adjudicar en subhasta a Josep Fradera Butsems.
  • L’Hotel Bombai va continuar en funcionament fins a l’any 1973.
  • L’estat de les dues finques es va anar degradant molt, fins que l’any 2007 l’Ajuntament de Malgrat de Mar les va adquirir i es van iniciar les reformes de la torre i la nova construcció de l’Arxiu Municipal.
  • Es va inaugurar l’Arxiu Municipal, el 28 de febrer de l’any 2011.

Aquesta casa, que fou construïda en un solar de 15 m de façana per 52 m de fondària, és de planta rectangular de 8 per 17 m. Cal destacar-ne els relleus de pedra amb motius florals de gran riquesa, i revestiment de façana te motllures d’estuc, bandes de relleu horitzontals i esgrafiats.

També, destaquen el magnífic treball de forja de les baranes ondulades i el coronament de la torre vuitavada, amb una coberta circular acabada en punxa i revestida per mosaic de colors.

Formes ondulades als balcons i treball de ferro. Els balcons utilitzen l’arc carpanell. Torreta a l’angle de la façana coronada per teulada de mosaic.

La Casa és voltada d’un bell jardí.

La Torre de la Viuda de can Sala, és un edifici modernista del municipi de Malgrat de Mar, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

Ajuntament del districte de Sants i Seu del Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona

L’Ajuntament del districte de Sants està situat al carrer de la Creu Coberta de Barcelona.

L’edifici de la seu actual del Districte de Sants-Montjuïc és una joia arquitectònica, amb una façana exterior de grans dimensions.

Les obres de la seva construcció van començar el 1885 i va tindre varies ampliacions i remodelacions fins 1915.

A l’interior, amaga el seu tresor molt gran:

La Sala de Plens, decorada profusament amb elements modernistes i amb uns vitralls noucentistes considerats els més importants de Catalunya en un edifici de caràcter civil; cal destacar al terra de mosaic, capitells escultòrics amb figures femenines, bigues de ferro i el sostre decorat amb esgrafiats florals.

Aquest conjunt va ser elaborats en l’última remodelació en l’any 1914, portada a terme per Francesc Labarta i Plana.

Per a mes informació d’aquest edifici, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Sants

En la part de darrera de l’edifici, hi ha l’escola Miquel Bleach.

L’Ajuntament del districte de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Enrajolada, Casa Museu Santacana de Martorell

  • Avui us presento dos articles !

L’Enrajolada, és una Casa Museu, sent un dels museus més antics del país, situat en el carrer Francesc Santacana, 15 amb carrer de  l’Aigua, 1de Martorell.

Us passo detall de la seva historia :

  • Aquest Museu va ser fundat l’any 1876, en un edifici anterior, per Francesc Santacana i Company .
  • Ampliat el 1916 pel seu nét.
  • L’edifici és bastit amb elements arquitectònics procedents de diversos edificis barcelonins enderrocat en les reformes urbanes del s. XIX, o provinents d’edificis antics martorellencs.
  • En el seu fons hi ha una valuosa col•lecció de rajoles catalanes, valencianes i hispano-àrab.
  • El 1967 la Diputació incorporà el fons museístic la col•lecció Faraudo.

Està ubicat en una antiga casa particular de quatre plantes i jardí que va pertànyer a la família Santacana fins als anys seixanta, quan va ser adquirida per la Diputació de Barcelona. L’edifici va ser reformat entre 1965 i 1969 per adaptar-lo al nou projecte museogràfic i instal·lar-hi part de la col·lecció de rajoles i altres ceràmiques del militar i erudit Lluís Faraudo i de Saint-Germain.

Edifici de planta rectangular, planta baixa, dos pisos i coberta de teula àrab. Façana a oest. D’obra vista, finestres geminades en grups de tres: dos cossos, capitells ornats (tota de diferent temàtica), porta de quarterons ferrada i merlets coronant l’edifici.

La façana a Sud presenta una composició ornamental molt acurada: llinda i muntans de portes i finestres, amb aplacat de pedra artificial i relleus; escuts, filigrana; galeria coberta amb gran quantitat de peces de mosaic a les parets.

Els fons són molt variats i de procedència ben diversa:

  • Consta de rajoles dels segles XIV a XX, peces de ceràmica, elements arquitectònics i escultòrics d’antigues edificacions, pintura del segle XIX, mobiliari i elements decoratius.
  • A més, conté materials arqueològics que provenen de les excavacions realitzades pel mateix Francesc Santacana a Martorell i la seva rodalia.
  • Els 120 elements arquitectònics procedeixen d’una vintena d’edificis, molts de Barcelona.

La ceràmica, i en especial les rajoles, constitueixen el gruix de l’exposició permanent. Hi ha rajoles de diferents èpoques, procedències i tipus, des de les rajoles gòtiques de paviment catalanes i valencianes fins a composicions modernes de Josep Guardiola o Josep Aragay.

A més de les rajoles, hi ha un conjunt important d’atuells ceràmics d’època medieval i moderna.

Per mes informació i imatges podeu consultar a :

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2813-cat-casa_museu_santacana_lenrajolada_a_martorell.htm

L’Enrajolada forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

L’Enrajolada, Casa Museu Santacana  està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia, Ajuntament de Martorell i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé