El Racó de la Rajola de Tiana

Avui us presento tres articles

El Racó de la Rajola esta  en el carrer Lola Anglada  amb el passatge de Sant Domènec de Tiana.

Porta amb arc de mig punt realitzada amb maons. La diferència amb les dovelles de pedra picada, amb els maons, els caps són de la mateixa amplada a tots.

La inclinació de les peces que permet formar l’arc de mig punt, depèn de la quantitat de morter que es col·loca entre ells.

L’edifici al qual es troba aquest element arquitectònic no té cap mena d’interès, però s’ha de dir que el nom de l’endret ve donat per la profusió d’elements decoratius realitzats a base de rajola o fragments d’aquests.

El Racó de les Pedres i Rajoles va ser obre d’en Pere Salarich, conegut com l’avi Salarich,

també va decorar  la paret de la Font d’en Comes i la font de la Plaça dels Peixos, amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de colors.

Actualment tot el conjunt esta molt deteriorat pel pas dels anys…

El Racó de la Rajola és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Pont Vell de Castellbell i el Vilar

Avui us presento dos articles

El Pont Vell esta situat sobre el riu Llobregat, en el sector septentrional del poble de Castellbell i el Vilar.

Us passo la seva història :

  • Com consta a la documentació, aquest pot fou construït per Bernat de Sa Rocha, senyor de Castellbell, l’any 1452.
  • Se sap que al segle XVI el pont era molt transitat i que es cobrava peatge per travessar-lo. Els que eren sorpresos sense pagar se’ls sancionava.
  • El pont no ha sofert transformacions profundes al llarg del temps i manté les característiques originàries de l’època medieval en què fou erigit.
  • Amb tot, al segle XVII, es construí un paviment nou a la Caixa.
  • Al segle XVIII es reféu el primer arc, es reparà el pilar on descansava aquest arc i es construí un nou paviment.
  • És possible que aquesta reconstrucció coincidís amb l’incendi intencionat del Castell de Castellbell, que el 1719 va provocar el seu propietari, J. Amat i Planella, per impedir que els “Miquelets” francesos se n’apoderessin.
  • Al segle XIX s’hi feren noves obres que coincidiren amb la fundació de la fàbrica Burés (1874).
  • Entre els anys 1984-87 el pont ha estat restaurat novament.

Té la forma dels tradicionalment anomenats “d’esquena d’ase”. El parament exterior és molt homogeni i ben treballat, fet amb carreus de gres. Algunes parts, però, han estat refetes amb còdols i morter de calç.

Està estructurat en quatre arcades d’obertura desigual, l’amplada de les quals tendeix a créixer a mesura que s’acosten al centre. La més ampla té 30m i és la que sosté la clau del pont. Les arcades descansen sobre tres pilars de secció quadrangular i presenten els carcanyols cecs.

Cada pilar té adossat, aigües amunt, un tallamar rectangular i, aigües avall, un esperó també rectangular.

La caixa del pont té una amplada de 3,55m, amb dos ampits d’uns 40 cm de gruix.

Us passo el fulletó Celebració de l’acabament de les obres de restauració del pont vell de Castellbell i el Vilar que es va portar a terme el 8 de febrer de 1987, per la Diputació de Barcelona :

https://www.diba.cat/documents/429042/bd87307d-66e2-4347-b5b2-145a15181e2e

I la informació de la riada del Llobregat de 1971, on el pont va aguantar  :

http://aca-web.gencat.cat/sig/fitxes/espais_fluvials/mat/aca_mat_00538_1971d_v1.pdf

El Pont Vell de Castellbell i el Vilar és un pont protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de Can Colomer de Canovelles

Can Colomer  de Canovelles és una masia situada en un dels extrems de la urbanització de can Duran, situada al pla de Can Duran,

a ponent del torrent de Fangues i al sud del torrent de Can Xirau i a prop de l’antiga església de Sant Felix.

Can Colomer és considerat com un mas molt antic, entre els segles XVII-XVIII; altres diuen que podria ser de l’any 1554, però no hi ha cap document i no es coneix cap data de construcció exacta.

Tampoc hi ha res que ens pugui donar una idea de la seva història.

És de planta, pis i golfes a la part central. La teulada és a dues aigües, de teula àrab, amb el tram central més elevat que els laterals.

A la façana principal, a la planta baixa i al primer pis, hi ha tres obertures per pis disposades en el mateix eix; aquestes obertures són enllandades excepte la porta d’accés que és un arc de mig punt adovellat.

A les golfes hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt, el central més gran que els laterals.

De la teulada sobresurt una gran xemeneia.

El parament és de pedra sense picar amb morter. Als costats hi ha dos petits cossos adossats amb coberta a un vessant.

Front la porta hi ha un magnífic i antic pou.

Actualment està abandonada en estat ruinós

i te una balla per impedir l’accés.

Can Colomer és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Informació Viquiopèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Masia ca l’Espardenyer de Santa Eulalia de Ronçana

L’antiga masia de can Turell , que us vaig presentar la setmana passada i aquesta d’avui, de ca L’Espardanyer, son situades en el barri primigeni del poble de Santa Eulàlia de Ronçana, conegut com La Sagrera, està situada a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia.

Ca l’Espardenyer , és una masia d’origen medieval que va ampliar-se durant el segle XVI. L’estructura primitiva és a la part posterior de l’edifici actual, amb els murs d’encofrat de tàpia amb un sòcol de pedra i el sostre empostissat. Durant el segle XVI es van incorporar dos cossos nous. La reforma del segle XVII va configurar la masia tal com la podem veure actualment.

És un edifici de planta quadrangular estructurat en dues crugies, de planta baixa i pis i coberta a dues vessants, molt senzilla i comuna a moltes masies de l’època de la seva construcció.

A nivell del pis trobem dues finestres d’arc pla arrebossat, entre les quals s’hi intercala un rellotge de sol, on s’hi pot llegir :

               “1839 / ME FECIT ANDREAS MAS”.

El parament dels murs combina l’encofrat de tàpia i la pedra i argamassa, que s’han revestit parcialment amb morter.

Durant el segle XIX la casa havia estat en mans de la família Mas, es coneixia per Can Berga. L’origen del nom de Ca l’Espardenyer es remunta a principi del segle XX, quan la va adquirir Joan Rosàs, espardenyer d’ofici.  Després de l’espardenyeria, la casa va funcionar uns anys, també  com a hostal.

 

Fons de dades : Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé