La Masia de Can Colomer de Canovelles

Can Colomer  de Canovelles és una masia situada en un dels extrems de la urbanització de can Duran, situada al pla de Can Duran,

a ponent del torrent de Fangues i al sud del torrent de Can Xirau i a prop de l’antiga església de Sant Felix.

Can Colomer és considerat com un mas molt antic, entre els segles XVII-XVIII; altres diuen que podria ser de l’any 1554, però no hi ha cap document i no es coneix cap data de construcció exacta.

Tampoc hi ha res que ens pugui donar una idea de la seva història.

És de planta, pis i golfes a la part central. La teulada és a dues aigües, de teula àrab, amb el tram central més elevat que els laterals.

A la façana principal, a la planta baixa i al primer pis, hi ha tres obertures per pis disposades en el mateix eix; aquestes obertures són enllandades excepte la porta d’accés que és un arc de mig punt adovellat.

A les golfes hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt, el central més gran que els laterals.

De la teulada sobresurt una gran xemeneia.

El parament és de pedra sense picar amb morter. Als costats hi ha dos petits cossos adossats amb coberta a un vessant.

Front la porta hi ha un magnífic i antic pou.

Actualment està abandonada en estat ruinós

i te una balla per impedir l’accés.

Can Colomer és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Informació Viquiopèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Masia ca l’Espardenyer de Santa Eulalia de Ronçana

L’antiga masia de can Turell , que us vaig presentar la setmana passada i aquesta d’avui, de ca L’Espardanyer, son situades en el barri primigeni del poble de Santa Eulàlia de Ronçana, conegut com La Sagrera, està situada a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia.

Ca l’Espardenyer , és una masia d’origen medieval que va ampliar-se durant el segle XVI. L’estructura primitiva és a la part posterior de l’edifici actual, amb els murs d’encofrat de tàpia amb un sòcol de pedra i el sostre empostissat. Durant el segle XVI es van incorporar dos cossos nous. La reforma del segle XVII va configurar la masia tal com la podem veure actualment.

És un edifici de planta quadrangular estructurat en dues crugies, de planta baixa i pis i coberta a dues vessants, molt senzilla i comuna a moltes masies de l’època de la seva construcció.

A nivell del pis trobem dues finestres d’arc pla arrebossat, entre les quals s’hi intercala un rellotge de sol, on s’hi pot llegir :

               “1839 / ME FECIT ANDREAS MAS”.

El parament dels murs combina l’encofrat de tàpia i la pedra i argamassa, que s’han revestit parcialment amb morter.

Durant el segle XIX la casa havia estat en mans de la família Mas, es coneixia per Can Berga. L’origen del nom de Ca l’Espardenyer es remunta a principi del segle XX, quan la va adquirir Joan Rosàs, espardenyer d’ofici.  Després de l’espardenyeria, la casa va funcionar uns anys, també  com a hostal.

 

Fons de dades : Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé