Pont de Sant Pere de Terrassa

El Pont de Sant Pere, es la prolongació del carrer de la Creu Gran  fins a la Plaça de  Mossèn Hom i que dóna accés al conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • El projecte de construcció del pont data de l’any 1579, en què els consellers de l’antic poble de Sant Pere van decidir bastir un pont sobre el torrent de Vallparadís i el van encarregar al mestre d’obres Pere Pomers, que fou substituït el 1609 per Ramon Suris.
  • Les obres van durar molts anys a causa de problemes diversos, sobretot de finançament, i no es van acabar fins al 1626.
  • El 12 de juny del 1918 es va presentar una moció a l’Ajuntament per transformar el pont en un terraplè, tot i que es va rebutjar la proposta per 10 vots contra 8.
  • El 1999 va ser objecte d’una reforma polèmica a causa de la barana que s’hi va instal•lar, que no s’adeia amb el caràcter històric del pont.
  • El 2006 es va tancar definitivament a la circulació de vehicles i només hi poden passar els vianants.

Es tracta d’un pont monumental construït sobre el torrent de Vallparadís com a nexe d’unió entre la vila de Terrassa i el poble de Sant Pere.

Consta de tres arcs de diferent amplada, el central de mig punt, més ample, i els laterals amb arc apuntat.

És construït en paredat comú, excepte en zones angulars que són carreus.

El pilar de ponent té un arc de descàrrega amb fabrica de totxo, producte, segurament, de l’arranjament que es va fer al segle XVIII quan es va esfondrar l’esmentat arc.

L’alçada màxima és de 19,30 metres i la llargada de 57 metres; d’amplada fa 3,50 metres.

Al seu redós s’hi havien conreat tradicionalment petits horts,

fins que el torrent fou urbanitzat per donar lloc al parc de Vallparadís.

El Pont de Sant Pere és una construcció del municipi de Terrassa que uneix el barri del Centre i l’Antic Poble de Sant Pere, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa del Mig (L’antiga Espanya Industrial) de Barcelona

La Casa del Mig esta en el carrer de Muntadas, 1-5 amb el carrer Rector Triadó, 75-79, en el barri de sants de Barcelona.

Us passo la seva historia:

  • L’Espanya Industrial fou fundada l’any 1849 per la nissaga de teixidors, els Muntadas, que, procedents d’Igualada s’establiren a Barcelona, primer al carrer de la Riereta i més tard inauguraren la gran fàbrica de Sants, amb molta intensa activitat de la qual es beneficià la classe treballadora de la barriada.

E

En l’actualitat, la Casa del mig és un edifici ubicat al centre del Parc de l’Espanya Industrial de Barcelona al barri de Sants, actualment totes les funcions que s’hi fan són d’ús municipal equipament municipal del Districte de Sants-Montjuïc,

concretament hi trobem els següents serveis:

  1. Punt Multimèdia: Equipament municipal on promou les noves tecnologies i s’imparteixen cursos d’informàtica bàsica així com tallers avançats de Multimèdia.
  2. Punt d’informació juvenil : Un centre d’informació acadèmic i generalista on tothom pot venir a informar-se.
  3. Serveis tècnics del Districte de Sants-Montjuïc: El servei responsable de donar i gestionar les llicències d’urbanisme del Districte de Sants-Montjuïc.

Aquest edifici és, junt amb l’arc monumental d’accés, l’únic que resta de la important fàbrica tèxtil que es deia “L’Espanya Industrial”.

Aquesta construcció que s’ha conservat, fou una part de les oficines d’aquell complex fabril que al passar a propietat municipal l’han adaptat com a centre de cultura i avui es troba dins una zona enjardinada i aquàtica d’ús públic, anomenat “Parc de l’Espanya Industrial”.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet de Llobregat

L’Església de Santa Eulàlia de Mèrida, està situada en la Plaça de l’Ajuntament, 28 de l’Hospitalet de Llobregat.

Antiga esglésiade de Santa Eulàlia de Mèrida

Us passo la seva historia :

  • L’antiga Església de Santa Eulàlia de Mèrida, va ser construïda durant el 1579.
  • Durant la guerra civil, en l’any 1937 es va enderrocar el temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, i les “deu cases iguals”, en el lloc que actualment ocupa la plaça de l’Ajuntament.
  • El 1939 es va encarregar a l’arquitecte municipal Manuel Puig Janer la construcció d’un nou temple que estaria sota la mateixa advocació.
  • La primera pedra es va col•locar el 16 de juliol de 1939.
  • El 19 de març de 1942 s’inaugurà la primera meitat.
  • El 20 de juny de 1943 es beneí el campanar .
  • L’obra s’acabà el 26 d’octubre de 1947.

Santa Eulàlia de Mèrida, és una església de tres naus de tipus basilical, amb absis central semicircular i un de lateral poligonal al costat esquerre.

L’estil és monumental, amb estructures i formes neoromàniques i classicitzants, fora d’època.

Té un porxo de tres arcs de mig punt davant la façana; a l’interior hi ha tres mosaics al sostre: el “Jhesus”, l’escut de l’Hospitalet i una al·lusió al pelegrinatge al sepulcre de Santa Eulàlia. A l’interior hi ha vitralls, pintures i escultures.

A l’esquerra s’aixeca el campanar, de planta quadrada i format per tres cossos en degradació de dimensions.

El primer cos està recorregut per unes bandes, a continuació hi ha un rellotge i, a la part superior, hi ha tres finestres d’arc de mig punt separades per columnes; en el segon cos hi ha altres tres finestres i l’últim cos, de forma vuitavada, té una finestra rectangular a cada cara. El campanar està coronat per un penell de ferro en forma d’àngel. El parament és de maó vist

.

No hi ha que confondre amb la Basílica martirial de Santa Eulalia de Mèrida és un edifici religiós a la ciutat de Mèrida, i que us passo l’enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Santa_Eul%C3%A0lia

Santa Eulàlia de Mèrida és una església parroquial a l’Hospitalet de Llobregat  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme de Sant Esteve de Palautordera

La Creu de Terme és una obra historicista de Sant Esteve de Palautordera.

Aquesta Creu de Terme, és situada a l’entrada del poble, just amb Santa Maria de Palautordera.  Fou refeta després de la guerra civil espanyola. Ara es troba en bones condicions.

Element aïllat. Monumental creu de terme formada per dos cossos, una columna que li fa de fust i la creu de ferro. La part inferior de la creu, en forma de capitell, està decorat amb motius vegetals. La creu té representada la crucifixió de Crist.

La Creu de Terme de Sant Esteve de Palautordera, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé