Monument a Francesc Macià en Cardedeu

Avui us presento dos articles

El monument a Francesc Macià de Cardedeu, esta situat en la Plaça de Francesc Macià.

Va ser inaugurat en l’any1991, esta compost de ferro, pedra, ceràmica.

Monument situat  dins d’una rotonda, esta format per una gran estrella de cinc puntes metàl·lica a la part inferior de la qual hi ha una pedra amb un relleu circular del president Macià i una placa ceràmica amb la inscripció:

 “AL PRESIDENT / MACIÀ”.

I en l’altre costat :

 “ En recordança dels 60 anys de la seva visita a Cardedeu”.

Text recollit del Institut d’Estudis Catalans

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Les victimes per atropellament del tren a Montcada, tenen un monument

Un monument recorda a les víctimes d’atropellaments en Montcada i Reixac, esta situat en un angle del carrer Bogatell amb el carrer Cristóbal Colón , a prop del pas a nivell.

En aquest últims anys, protestes, manifestacions, tallada del pas dels trens, grans pintades, han sigut presents pel soterrament de les vies al pas per aquesta població.

Us passo informació sobre aquest lamentable i trist tema de el Confidencial, en un article del gener de 2017:

https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-02-26/montcada-168-muertos-renfe-cercanias-rodalies_1338457/

I també, en la Veu :

https://www.laveu.cat/noticies.cfm/id/591837/una-ofrena-floral-monument-cruilla-soterrament-recorda-darrera-victima-mortal-vies-tren.htm

Esperem que es porti a terme una solució a aquest problema durant l’any 2019…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente de Teià

El Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, esta situat en l’avinguda José Roca Suarez Llanos amb confluència amb el Passeig de Massarosa de Teià; de fet es la carretera BV-5026 de El Masnou a Teià.

Félix Rodríguez de la Fuente, va ser un gran estudiós de les ciències de la vida i de la natura, antropòleg, viatger i comunicador i que va morir en un accident d’helicòpter.

En la inscripció es llegeix: “En recordatori del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente i als seus dos companys. Teià, 1982”.

Amb  el  pas  dels  anys  es  van  anar malmetent i escapçant tres de les ales de les àligues,  per  bretolades incíviques, també algú va arrencar literalment el bust gravat del personatge  amb  el  llop,  peça  de relleu que es va tenir de fer de nou, un  cop  restaurada,  es va reubica  l’escultura  al  jardinet  dels Eucaliptus, a la zona verda amb l’àlber que  hi  ha  entre  el  començament  del passeig de la Riera i l’inici de l’avinguda Roca Suárez Llanos, a tocar del parc públic de can Llaurador.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i altres.

Adaptació a Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa del Marquès de la Manguera de El Masnou

La casa del Marquès de la Manguera, està situada en el Pg. Prat de la Riba, 16 en El Masnou.

La casa del Marquès de la Manguera, també se l’anomena Casa Sensat-Pagès o Villa Rosa.

Us passo referencies de la seva historia :

  • Els primers propietaris de la casa foren Jaume Sensat i Sanjuan i la seva muller Rosa Pagès i Orta. Jaume Sensat i Sanjuan procedia d’una família marinera i va comandar el seu propi vaixell durant una dècada fins que s’instal•là a Buenos Aires on va fer la seva fortuna com a agent de borsa.
  • A les darreries del segle XIX, un cop casat amb Rosa Pagès i Orta, va tornar al Masnou i van comprar i remodelar la casa com casa d’estiueig. La reforma es van encarregar al mestre d’obres Pere Andreu. Els elements àrabs van ser proposats pel mateix Jaume Sensat i Sanjuan, que havia viscut dos anys a Egipte.
  • A començament del segle XX la casa era coneguda com a Villa Rosa, tant pel nom de la propietària com pel color exterior de la casa.
  • L’edifici també era conegut popularment com la casa del Marquès de la Manguera, pel costum de Jaume Sensat i Sanjuan de regar cada dia davant de casa amb una manguera (manega).

Només vinculat a un altre edifici per la banda dreta, el que permet veure tres dels seus murs. Està formada per una planta baixa, dos pisos, golfes i terrat.

Exteriorment tot l’interès recau en l’ornamentació, que podria ser considerada completament eclèctica, amb detalls àrabs, com els arcs de ferradura de l’entrada o els arcs lobulats del primer pis, i elements gòtics o medievals com és el cas dels arcs del tercer pis o les petites obertures circulars mostrejades de les golfes.

A l’angle esquerre de la façana destaca la tribuna mirador amb cúpula que fa cantonada, amb els arcs lobulats i la coberta d’escames ceràmiques. El seu interior és més modernista que eclèctic.

La casa va ser cedida al municipi l’any 1975 i restaurada el 1988 per convertir-la en la Casa de Cultura, amb sales d’exposició i l’Oficina de Turisme.

La Casa del Marquès de la Manguera és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de El Masnou i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Monument del 11 de Setembre de Montgat

El 11 de setembre de 2002, es va inaugurar el Monument al 11 de setembre de 1714.

Esta al tocar de la platja de les Barques i el túnel de RENFE.  en la boca sud, on fa una rotonda.

En ell, podem llegir en una placa, i que diu així :

“En Commemoració al setge i drets perduts d’un poble”

“ En Homenatge a les dones i homes compromesos amb Catalunya”

“ Montgat , 11 de setembre de 2002”

Com a moltes altres ciutats, poblacions i pobles d’arreu de Catalunya, quan arriba la data d’avui, la gent es reuneix als monuments de la diada, per recordar i rendir homenatge al 11 de setembre de 1714, com el cas de Montgat.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Jardí, amb escultures a Santa Perpetua de la Mogoda

Trobareu en un extrem de Santa Perpetua de la Mogoda, concretament  entre l’avinguda de Santiga , La Rambla i la Riera de Caldes, un petit parc o jardí.

La vegetació és bàsicament de pins,  poques alzines i xiprers.

El que ens crida l’atenció son unes escultures repartides per aquest Jardí i un Monument – Font d’aigua, es bo posar l’art exposat lliurement.

El que fa una verdadera llàstima, que altres “artistes” han pintat les escultures i les fonts d’aigua a la seva manera…

Un creu dues coses, caldria esborrar els grafitis i que no es tornes a produir novament.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé