Les platges, els pescador i les Barques de Montgat – 2ª Part #

Les platges, els pescador i les Barques de Montgat, han sigut durant els segles el tres elements importants de Montgat.

El divendres vàrem conèixer aquesta realitat amb l’article que us vaig presentar i amb les fotografies actuals,

avui veureu amb postals antigues com era,  ara fa 100 anys en rere el poble de Montgat i Les platges, els pescador i les Barques :

 

 

Article dedicat als Pescadors de Montgat i de tota la Costa Mediterrània, especialment de Catalunya.

Aquest Article està dedicat als Pescadors de Montgat i de tota la Costa Mediterrània, especialment de Catalunya.

 

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Postals Antigues

 

Anuncis

Les platges, els pescador i les barques de Montgat – 1ª Part #

Les platges, els pescador i les barques, han sigut durant els segles el tres elements importants de Montgat.

Les Platges de Montgat mes destacades son :

  • Platja de Cala Taps, La platja de cala taps està ubicada just al davant del barri de les Mallorquines.
  • Platja de les Moreres, La Platja de les Moreres és una caleta acollidora i familiar ubicada just abans de trobar-nos amb el monument de l’11 de setembre, que ja us vaig fer el article. Fa casi cents anys en rere havia unes casetes que eren d’uns estiuejants, molts de Barcelona, allí menjaven i dormien eren petites per –ho acollidores a prop de la mar en Montgat, jo havia estat, en una d’elles d’un familiars…
  • Platja de Sant Joan, Just al davant del barri de Sant Joan i Casc Antic trobem la platja de Sant Joan, una platja amplia on hi trobareu la Guingueta Mi Lola, les instal·lacions del Club Marítim Montgat, pistes de vòlei platja, i tots els serveis propis de les platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
  • Platja de Les Roques, La cala de les Roques de Montgat és un petit refugi de sorra i roques que té la seva pròpia dinàmica, molt diferent de la resta de platges. Aquí no hi entra maquinària, la neteja i el manteniment els duen a terme uns pocs operaris de manera manual. Tampoc no s’hi aporta sorra artificialment: segons els corrents i la força dels temporals, hi haurà més o menys sorra.

Els pescadors :

La devoció per la Mare de Déu de l’Alegria és centenària en la vida montgatina, us faig la seva historia que em fascina particularment  :

  • Ja a finals del segle XV, li fou dedicat un altar a l’església parroquial de Sant Cebrià de Tiana, tot i que d’antuvi ja era invocada amb l’advocació de santa Maria de Montalegre, portada per l’orde cartoixà al seu monestir de la Conreria, construït entre els anys 1415 i 1463.
  • L’Església parroquial de Sant Cebrià de Tiana fou consagrada el 23 de novembre del 1100
  • Cap al 1500 s’erigeix un altar a Nostra Senyora de l’Alegria.
  • Entorn del 1700, es constituí la Confraria de Nostra Senyora de l’Alegria pels pescadors de Montgat, amb una nova imatge beneïda el 1701.
  • El 1788, fou reconstruït l’altar, dotant-lo d’un nou retaule.
  • Pels voltants del 1800, aquesta confraria tingué una intensa activitat: erigeixen un nou retaule.
  • El 1808 estrenen una bandera.
  • Durant aquesta primera meitat del segle XIX, els pescadors i mariners celebraven oficis per Sant Joan i per Sant Pere, així com per la festa del titular de la parròquia, sant Cebrià.
  • Amb la construcció de l’església parroquial de Sant Joan de Montgat i la seva constitució com a parròquia independent de Tiana l’any 1868, els pescadors de Montgat deixaren d’utilitzar la de Tiana i, per tant, es va extingir la Confraria i el culte a la Mare de Déu de l’Alegria.
  • L’any 1886, fou consagrat l’actual temple parroquial de Sant Cebrià de Tiana; això portà com a conseqüència que el temple primitiu quedés tancat al culte i l’advocació de la Mare de Déu de l’Alegria s’oblidés, tot i que conservà al seu interior l’altar i la imatge.
  • Cap al 1908, un grup de tianencs va impulsar la restauració de l’antiga església parroquial i el culte a la Mare de Déu de l’Alegria, traslladant la imatge des del seu altar al presbiteri, com a titular del temple, anomenat des d’ara ermita de l’Alegria.
  • També es va instaurar la celebració per la diada de Pasqua de Resurrecció d’un aplec, molt celebrat tant pels tianencs com pels montgatins, així com l’edició d’uns goigs que, en recordança del patronatge de la Confraria de Pescadors.

Con podem veure Tiana mes a la muntanya i Montgat al mar, son com a agermanades entre si, no en els noms per ho si en la seva historia.

Actualment és manté, en menys proporció la pesca al mar, no obstant , Montgat disposa d’una petita llotja per la venda de peix de costa, recollit front la serva costa, la de Montgat…

Les Barques:

Es clar que per ser pescador, es té de tindre barques, per això, aquí a Montgat, tenen les seves, no massa grans… per ho efectives, no massa nombrosa, per ho efectives… Per treure el peix de la seva mar Mediterrània.

Espero i tots esperem, que després del segles aquesta professió sigui en davant i que perdurí per molts segles mes…

Article dedicat als Pescadors de Montgat i de tota la Costa Mediterrània, especialment de Catalunya.

 

Text estreta de Viquipèdia, altres i per mi mateix.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Blanc i Blau de les cases de Montgat

Montgat i la seva gent volen que el barri antic conservi l’essència d’un barri pescador, situat en el nucli històric de la població.

Mes de tres-cents segles en rere, els pescadors tenien com a cases unes cabanyes a peu de sorra, gent humil i que rebien freqüentment els atacs pirates i sequeixos, per això es va construir una Torre de Defensa, coneguda per Can Alzina del Segle XVI que ja us vaig fer un article fa unes setmanes.

Les dècades van anar passant i vora de la platja i del turó es va anar formant uns nombrosos grups de cases humils on tenien el seu habitatge els pescador, lloc on el que seria el poble de Montgat.

En el Barri Antic podem avui en dia veure que una gran part de les cases que les formen, estant pintades de Blanc i Blau, tot recordant al visitant que encara és un poble de mariners Montgat, baix la protecció de l’Església de Sant Joan.

A Montgat, encara disposa d’una  Llotja del Peix,  per la subhasta de peix capturat en el mateix dia.

Us passo un enllaç d’un article que crec que pot ser de interès  sobre Montgat :

http://www.chimisanas.cat/raco0411.htm

Es un plaer que al fer un tom per aquest barri tant antic, contemplar les cases baixes amb detalls que ens recorden en tot moment la vida marinera, cases que ven segur moltes vegades al passar amb el tren us han encantat…de colors Blanc i Blau.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Sant Joan de Montgat

L’Església parroquial de Sant Joan està situada en el carrer de l’Església, 66 a Montgat.

Us passo dades sobre la seva historia que es coneix :

  • L’església parroquial es va començar a construir l’any 1816 en uns terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina de Ca n’Alzina.
  • Les obres van restar parades 40 anys.
  • Es van reiniciar l’any 1855.
  • Dos anys més tard, el rector de Tiana, Mn. Magí Marquet, beneí el temple.
  • La parròquia de Montgat, segregada de la de Tiana, no es va constituir com a tal fins al 1867.
  • L’any 1900 es va substituir l’antic campanar d’espadanya per l’actual torre.
  • Inicialment la parròquia va ser dedicada a Santa Maria però poc després, els veïns i el vicari es van reunir i van decidir que el patró fos Sant Joan.
  • El 1917, se li afegí una vidriera de colors.
  • Tristament, el 19 de juliol de 1936 l’església va ser profanada, els altars i imatges foren destruïts així com l’arxiu parroquial, la rectoria saquejada i les campanes enderrocades.

L’Església parroquial de Sant Joan, és d’una sola nau coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L’edifici salva el fort desnivell existent entre la part frontal i la part posterior d’aquest, per això té una façana molt allargada, efecte que s’accentua pel campanar, molt proper a la façana, i que té una gran alçada. Els murs laterals i el posterior estan realitzats amb maçoneria vista sense cap mena de revestiment.

   

La façana principal, arrebossada i pintada, està dividida en dues parts separades per una senzilla motllura. A la planta baixa s’obre la porta d’arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells classicistes. L’arc té una decoració dentada i a banda i banda s’obre una finestra d’arc de mig punt. A la part superior hi ha una gran rosassa. La façana està rematada per unes arcuacions cegues aguantades per pilastres amb capitells esculpits, similars als de la porta principal.

El campanar és una alta torre quadrangular amb els angles esbiaixats. A la part superior hi ha una obertura d’arc de mig punt a cada cara per les campanes i per sobre, separat per una motllura, té una rellotge a dues de les cares. El terrat està decorat amb uns merlets escalonats i aguanta una estructura de ferro amb dues campanes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://santjoanbaptistademontgat.blogspot.com/2011/11/historia-de-la-parroquia.html

L’església de Sant Joan de Montgat és una església parroquial del municipi de Montgat (Maresme) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els antics Banys o “Xiringuitos” de la Platja de Sant Joan i de les Barques de Montgat

Des de l’Església , on esta el magnífic nucli antic de Montgat , us podeu dirigir a línia de platja tot creuant les vies del tren per algun dels passos subterranis.

La Platja de Sant Joan i La Platja de les Barques de Montgat hi trobareu encara l’antiga costum d’anar a la platja per fer un bon àpat durant el dia o nit, en els banys Emporium i els banys del Carme,

que s’omplen a l’estiu d’estiuejants degustant les amanides, paelles, fideuas, bones carns i sobre tot el protagonista, la diversitat de peix en que contant.

Aquets banys conserven la part exterior que dona a la sorra i a la mar, igual com fa cent anys en rere i totes pintades de blanc.

Son platges que podeu veure sobre la sorra les barques dels pescadors, i també, una petita llotja oberta a tocar de les vies del tren on venen les seves fresques captures de peix.

Us passo el llistat dels “Xiringuitos del Maresme” mes destacats :

http://www.panxing.net/maresme/activitats/xiringuitos-i-terrasses-del-maresme

També, teniu els bars o berenadors a la sorra de la platja, per prendré un refresc, un entrepà, unes tapes o dinar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de Ca l’Alsina de Montgat

La Torre de Ca l’Alsina està situada al costat del carrer de Mar, 4. Montgat  al Maresme.

Aquesta torre, es va construir per protegir-se dels atacs dels pirates que en aquesta època eren molt freqüents a les costes de Catalunya.

Com diem, és una torre de defensa i de guaita, que formava part de la masia de Ca n’Alzina  del segle XIV.

Aquesta torre va ser afegida a Ca l’Alzina al segle XVI, quan la casa era propietat de la família Matheu. La casa va ser enderrocada l’any 1987.

La Torre té una planta absidal, per un costat és rectangular i per l’altre és semicircular, i està formada per planta baixa i dos pisos. A la façana de ponent hi ha dues finestres, una a cada planta, amb les llindes i brancals de pedra.

L’accés a la Torre es feia per una poterna situada al primer pis a la que s’accedia amb una escala de mà; actualment hi ha una porta a la planta baixa. Queden les mènsules de pedra i uns forats de dos matacans, un a sobre de la porta original i altre al terrat.

També es conserva una senzilla gàrgola pel desguàs del terrat. El parament és de pedra sense treballar excepte les finestres, matacans i les cantonades que són de carreus de pedra.

La Torre de Ca l’Alsina és un monument del municipi de Montgat (Maresme) declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Montgat i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Túnel ferroviari de Montgat

Esta situat entre les dues estacions del Tren (RENFE.)  tot travessant el Turó de Montgat. Concretament  es el túnel ferroviari de la línia Barcelona-Mataró  que travessa el turó unint el barri de les Mallorquines i el barri antic de Sant Joan.

Les dues entrades del túnel són realitzades amb pedra i queden flanquejades per dos grans pilars de planta quadrada amb dues petites finestres i coronats per uns capitells llisos que no sustenten res. La boca del túnel és un arc de mig punt adovellat. A banda i banda hi ha uns elements circulars decoratius i per sobre de l’arc, a manera de coronament, uns merlets.

Es va extraure pedra de la part superior del turó per estendre sota el carril del tren.

El Túnel de Montgat destaca perquè és el primer que fou realitzat a Espanya, amb motiu de la inauguració de la línia de ferrocarril Barcelona-Mataró, l’any 1848. En el moment en què fou realitzat costà 62.500 duros, i fou un gran esdeveniment.

Us passo informació sobre el Turó de Montgat :

https://www.descobrir.cat/ca/agenda/el-turo-de-montgat-150973.php

 

Dades : Viquipèdia i RENFE.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Monument del 11 de Setembre de Montgat

El 11 de setembre de 2002, es va inaugurar el Monument al 11 de setembre de 1714.

Esta al tocar de la platja de les Barques i el túnel de RENFE.  en la boca sud, on fa una rotonda.

En ell, podem llegir en una placa, i que diu així :

“En Commemoració al setge i drets perduts d’un poble”

“ En Homenatge a les dones i homes compromesos amb Catalunya”

“ Montgat , 11 de setembre de 2002”

Com a moltes altres ciutats, poblacions i pobles d’arreu de Catalunya, quan arriba la data d’avui, la gent es reuneix als monuments de la diada, per recordar i rendir homenatge al 11 de setembre de 1714, com el cas de Montgat.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé