Capella de Sant Narcís de Viver i Serrateix (Berguedà)

La Capella de Sant Narcís esta situada en la carretera de Navàs  a Viver i  Serrateix, poc després de Can Coromines en Viver i Serrateix .

Us passo la seva historia :

  • La capella de Sant Narcís fou construïda l’any 1711 pel rector Puig en una època de gran proliferació de petites capelles de masia en tot el municipi de Viver i Serrateix.

És una capella rural de petites dimensions, d’una sola nau i coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.

La porta és estructurada per una llinda monolítica i brancals de grans carreus, amb les cantonades motllurades.

La llinda mostra gravats sobre la pedra un crismó i la data 1711. Al damunt mateix i sota el ràfec de la teulada s’obre una finestra de mig punt.

Davant la porta s’estén una mena de lliça, delimitada per un banc de pedra de poca alçada, amb lloses de pedra.

Sant Narcís de Viver és una església del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Antolí de Monistrol de Montserrat (Bages)

Setmana dedicada a les Ermites, Esglésies rurals i Capelles

Sant Antolí esta a prop de la Urbanització Monistrol de Montserrat i damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat en una zona boscosa de Monistrol de Montserrat.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Antolí, situada dins l’antic terme de Monistrol de Montserrat, era una de les moltes ermites que sorgiren prop del Monestir de Montserrat i en els camins d’accés.
  • És esmentada el 1282, però sembla que s’hauria modificat posteriorment, possiblement en època del prior Vilaregut (el seu escut corona la porta), que va tenir aquest títol entre 1334 i 1350, conservant el primitiu esquema.
  • Sembla que l’edifici fou modificat de nou al segle XV conservant l’esquema romànic primitiu.

Construcció religiosa formada per una capella d’una sola nau coberta originalment amb volta de canó apuntada (avui està totalment ensorrada, i rematada per un presbiteri rectangular a llevant.

Rosa Serra – 1985 /Generalitat de Catalunya

La façana s’obre a ponent i presenta una porta amb arc de mig punt adovellat rematat per una cornisa i amb una finestra d’arc de mig punt monolítica.

Rosa Serra – 1985 /Generalitat de Catalunya

La façana està coronada per un campanar d’espadanya.

Sant Antolí de Monistrol de Montserrat és una església gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Ganga de Tossa de Mar

La Masia de can Ganga, està situada en el carrer de Codolar, 4, està ubicat a llevant del barri de la Roqueta de Tossa de Mar

Carrer del poble antic de Tossa de Mar

Can Ganga , també va ser conegut per Can Leandro; es tracta d’un típic exemple de Masia fortificada del segle XVI construïda fora muralles, la qual consta de tres plantes i coberta d’una sola aigua de vessant a façana amb un ràfec de tres fileres: la primera de rajola plana, la segona i la tercera de teula.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa rep el nom de dos dels seus llogaters: Leandro Macaya Xiberta i una família el motiu de la qual era “Ganga”.
  • Es de les primeres cases construïdes fora del clos murallat. I
  • A la segona meitat del segle XVIII era propietat del patrici Tomàs Vidal i Rei, un dels primers “indianos” a enriquir-se mar enllà i en qui s’ha volgut trobar una descendència directa de Vitalis, el patrici romà de la vila dels Ametllers. Aquest fill de Tossa, que era tractat de “don” pels seus veïns, anà a Amèrica dues vegades i es convertí en el tossenc més ric. Tant, que la seva autoritat era superior a la del mateix batlle. Portava botons d’or als punys de les camises i a l’armilla, sivelles d’or a les sabates, lluïa xarrateres al vestit de cerimònia, corbatí i espasí amb guarniment i funda, tot d’or. Guardava rapè en capses d’or o d’argent, i eren de metall preciós també els guarniments dels seus cavalls.
  • És d’ell el llegat més gran que cap tossenc mai no hagi fet al seu poble: fundà l’Hospital dels pobres, que li va costar més de 17250 lliures.

La façana principal de Can Ganga, és la que dóna al carrer de la Roqueta i està estructurada internament basant-se en tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures, a destacar especialment el gran portal adovellat d’arc de mig punt amb unes dovelles de grans dimensions molt ben escairades.

En el primer pis o planta noble trobem tres obertures. La central, ubicada simètricament al portal d’entrada, és rectangular i està equipada amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Les dues impostes, estan ornades amb dos querubins respectivament.

Simultàniament aquesta finestra central es troba flanquejada per dues obertures – una per banda- les quals es troben en un estat avançat de deteriorament. La de la dreta és la que surt pitjor parada, com així ho evidencien tant els petits arcs lobulats com, sobretot, l’ampit.

El segon pis executaria les tasques d’altell. Simètricament al portal i a la finestra central, aflora de la façana una petita protuberància flanquejada per dues obertures -una per banda- les quals també es troben immerses en un estat avançat de corrupció i deteriorament. La de la dreta és una petita finestra amb dos arquets lobulats i un petit ocul en la llinda.

Actualment es seu del Museu etnogràfic de Tossa de Mar.

Can Ganga és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé