Santa Margarida del Cairat d’Esparraguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada al municipi d’Esparraguera

Santa Margarida esta damunt del congost del Cairat.

Ubicada a la carretera B-113 a 500 metres de Can Paloma i al peu de l’antic camí de Monistrol en Esparraguera.

Us passo la seva historia :

  • Per la seva arquitectura i tipologia es dedueix que és un edifici construït durant la segona meitat del segle IX, quan el Comte Guifré el Pilós va repoblar la zona dels voltants de Montserrat i del Bages.
  • El 985 Guillem d’Esparreguera donà a la seu de Vic els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves parròquies.
  • El 993, quan el bisbe Arnulf commutà aquest alou amb Sendred de Gurb pel de Sant Boi de Lluçanès, esmenta que dona els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves esglésies.
  • És possible que entre aquestes hi hagués la de Santa Margarida, encara que la capella no és esmentada explícitament fins al 1205, quan Ramon de Guàrdia, feudatari dels Cardona i senyor d’Esparreguera, feu un llegat de deu sous a l’església de Santa Margarida del terme del castell d’Esparreguera.
  • El 1367 Ramon Rovirola i la seva muller s’oferiren com a deodats a “la capella de Santa Margarida de Çaplancha”.
  • El 1391 el deodat era Albert Roca.
  • El 1965 fou restaurada pels seus propietaris del mas veí de Can Paloma.

La capella amb un absis rectangular, té l’eix de la nau desviat vers migdia, mentre que el de l’absis ho és al nord, segurament a causa de l’aprofitament del penyal a l’extrem del qual es dreça.

Dues finestres d’esqueixada senzilla i forma de pany de clau al sud i a l’est la il·luminen.

S’hi destrien dues fases, en la primera de les quals la capella tenia només l’absis cobert amb volta i la nau, coberta amb embigats, tenia la porta a migdia.

En la segona meitat del segle X hom construí uns pilars adossats als murs de la nau i hom bastí unes arcades al damunt,

així es reforçaven els murs perquè poguessin suportar les forces d’una volta.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

L’aparell de totes dues etapes és similar,

de lloses de licorella sense tallar disposades planes enmig d’un morter abundant amb fragments d’opus spicatum.

També és similar la irregularitat del traçat d’arcs i voltes, entre la falsa ferradura i el mig punt,

per la qual cosa hom sospitaria que és una obra homogènia si no fos que el pilar central del migdia

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

i l’arcada sud-occidental recauen just al lloc on hi havia l’antiga porta, que hagué d’ésser tapiada, això prova que la volta de la nau és una reforma posterior.

Des de l’ermita, podem veure belles imatges del Cairat, el riu Llobregat i rodalies…

Santa Margarida del Cairat és una església d’Esparreguera del segle IX-X i d’estil medieval pre-romànic, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Antolí de Monistrol de Montserrat (Bages)

Setmana dedicada a les Ermites, Esglésies rurals i Capelles

Sant Antolí esta a prop de la Urbanització Monistrol de Montserrat i damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat en una zona boscosa de Monistrol de Montserrat.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Antolí, situada dins l’antic terme de Monistrol de Montserrat, era una de les moltes ermites que sorgiren prop del Monestir de Montserrat i en els camins d’accés.
  • És esmentada el 1282, però sembla que s’hauria modificat posteriorment, possiblement en època del prior Vilaregut (el seu escut corona la porta), que va tenir aquest títol entre 1334 i 1350, conservant el primitiu esquema.
  • Sembla que l’edifici fou modificat de nou al segle XV conservant l’esquema romànic primitiu.

Construcció religiosa formada per una capella d’una sola nau coberta originalment amb volta de canó apuntada (avui està totalment ensorrada, i rematada per un presbiteri rectangular a llevant.

Rosa Serra – 1985 /Generalitat de Catalunya

La façana s’obre a ponent i presenta una porta amb arc de mig punt adovellat rematat per una cornisa i amb una finestra d’arc de mig punt monolítica.

Rosa Serra – 1985 /Generalitat de Catalunya

La façana està coronada per un campanar d’espadanya.

Sant Antolí de Monistrol de Montserrat és una església gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont sobre el Llobregat de Monistrol de Montserrat (Bages)

El Pont sobre el Llobregat passa la carretera BP-1121 en Monistrol de Montserrat.

Us passo la seva història:

  • El pont fou bastit el 1317 per disposició de Bernat Esquerrer, prior del monestir de Montserrat, a fi de facilitar els pelegrinatges al santuari.
  • Zamora al segle XVIII diu que fou transformat per no aguantar el tràfec de carruatges.
  • El pont va ser restaurat després dels desperfectes soferts durant la guerra civil.

El pont de Monistrol fou bastit sobre el riu Llobregat per unir les dues bandes del poble.

El pont, aplanat i format per quatre arcs de mig punt (un d’ells tapiat) que descansen sobre pilars amb tallamars, ha estat eixamplat en superfície per permetre el tràfic rodat.

Els arcs centrals foren reedificats després de la Guerra Civil amb arcs de mig punt amb la rosca formada amb pedres ben escairades.

El Pont sobre el Llobregat és una obra gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Palau Prioral de Monistrol de Monistrol de Montserrat (Bages)

El Palau Prioral de Monistrol està en la Plaça de Carles Amat, 1 de Monistrol de Montserrat.

Rosa Serra – 1985 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • L’edifici va ser aixecat al segle xiv, sota el mandat dels priors de Montserrat Ramon Vilaregut i Jaume de Vivers.
  • La casa era coneguda com “la Sala” i en ella s’administrava justícia i es rebia l’homenatge que la gent de Monistrol havia de prestar al seu senyor feudal: el prior de Montserrat i després l’abat.
  • A la Sala hi havia també presó, ja que la comunitat de Montserrat era senyora de Monistrol tant en els aspectes civils com criminals.

Antiga residencia prioral que ha perdut bona part de la seva fisonomia original per adaptar l’edifici a hostal i a seu d’una entitat bancària.

De l’edifici gòtic es conserva part del mur de tramuntana amb el portal d’arc de mig punt de grans dovelles i una petita part del mur de llevant on es conserven unes finestres gòtiques restaurades.

Rosa Serra – 1985 / Generalitat de Catalunya

Al centre es troba el pati amb una galeria d’arcs apuntats i l’escala d’accés al habitatge. En diferents parts de l’edifici es pot veure els escuts dels dos priors montserratins que van manar construir l’edifici; un té tres franges horitzontals i l’antre un peix.

Rosa Serra – 1985 / Generalitat de Catalunya

El Palau Prioral de Monistrol és una obra gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Forn de la Calsina de Marganell

A la confluència del camí de la Calsina amb la carretera de Monistrol al monestir de Montserrat.

Forn tradicional de calç, que es troba a l’inici del camí que porta a la masia de la Calsina. La part davantera té la fogaina vista, coberta amb un arc apuntat fet de maó pla.

Es troba construït amb pedra irregular. A la part posterior s’hi troba la part de dipòsit, de forma quadrangular, excavat a la pedra i arrebossat amb fang cuit. Per terra es veuen marques de murs fets de totxo, tovot o tàpia.

Recull de dades : Mapes Patrimoni Cultural , DIBA.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Cristòfol de Castellbell i el Vilar

L’edifici de Sant Cristòfol està situat a la part occidental del terme en una petita serra, al peu del vessant nord de Montserrat, al marge dret del torrent de Cal Cileta, tributari de la riera de Marganell.

La carretera local BV-1122 comunica Sant Cristòfol amb la carretera BV-1123, entre Marganell i el Burés. A través de pistes comunica amb les carreteres comarcals BP-1121 i BP-1103 entre Montserrat i Monistrol. Hi passa el sender de gran recorregut GR-4.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellbell (Castelobello) esmentat l’any 924.
  • L’església no surt citada fins a l’any 1294, amb el nom de Sant Cristòfol de Castellbell.
  • És una obra de finals del segle XI o de principis del segle XII, però durant el segle XVII s’hi feren força modificacions; s’allargà la nau, s’obrí una portalada al mur de ponent i es coronà amb un campanar d’espadanya.
  • Posteriorment s’hi adossà una rectoria que amagava gran part de l’absis i l’interior fou enguixat i cobert amb una falsa volta de canó.

Es tracta d’una construcció típicament romànica, malgrat les modificacions que sofrí al llarg del temps i que amagaren la genuïnitat de l’antiga església.

És un edifici d’una sola nau amb absis semicircular situat al nord i no a sol naixent com és costum en aquestes construccions.

Exteriorment l’absis és decorat amb arcuacions llombardes escarceres i lesenes.

Al centre d’aquest s’obre una finestra de doble esqueixada, de mig punt i adovellada.

La nau és coberta amb un embigat de fusta, que es recolza sobre tres arcs diafragmes, de mig punt.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Aquesta coberta es posà al descobert al repicar el sostre i esfondrar-se la fals volta. L’aparell és força regular i els carreus estan disposats en filades.

Aquesta església ha estat restaurada en dues etapes, una primera s’inicià l’any 1979 i la segona el 1981, l’estat de conservació després d’aquestes restauracions és molt bo

Avui, gràcies a les restauracions, ha recuperat la seva fesomia.

Petit Cementeri

Al seu Costat hi ha una font d’aigua de xarxa.

Sant Cristòfol és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Feliu de Monistrol de Calders

Sant Feliu de Monistrol de Calders, o Sant Feliu de Monistrol, esta en La Sagrera.

Us passo dades de la seva historia:

  • Església documentada des del 1105, tot i que sembla més antiga.
  • Aquesta església va ser molt reformada a mitjans del segle XVIII, en afegir-hi capelles laterals, modificant-se totalment l’estructura original de l’edifici.
  • Als voltants del 1780, segons una dovella d’una obertura, s’hi afegeix un esvelt campanar.
  • A la façana de migdia hi ha un rellotge de sol, amb la data de 1640.
  • L’església actual conserva la part exterior de l’absis romànic, però la planta actual és del segle VXIII, construïda en una arquitectura d’influència barroca, sobretot la façana i el campanar.
  • L’absis, però, podria procedir d’una torre medieval.

Està situada a l’esquerra de la riera de Sant Joan, en el petit barri de la Sagrera, a migdia del sector principal del poble.

És molt a prop i a llevant de l’antiga església de Sant Joan Baptista de Monistrol de Calders.

Església parroquial de Monistrol, situada dins el nucli de Monistrol. Portal d’entrada a la façana de ponent, de forma rectangular i adovellat, amb elements decoratius barrocs.

Roser Serra i Coma 1982 / Generalitat de Catalunya

A la mateixa façana de ponent, petita capelleta amb la imatge del sant, i rosassa circular.

Interior de tres naus, dividides mitjançant pilars de pedra i arcs de mig punt. Coberta de volta de mig punt, amb pedra tosca, arrebossada posteriorment.

Campanar adossat sobre la nau dreta, amb influències barroques.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Adossat al Sud-Est de l’església hi ha la rectoria.

Rectoria

Sant Feliu de Monistrol de Calders, o Sant Feliu de Monistrol, és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Centre Parroquial de Monistrol de Calders

El Centre Parroquial està en el carrer de l’Església, 3 de Monistrol de Calders.

R. Serra i Jordi Sarri – 1993 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • La façana fou construïda el 1934 per Josep Pla, anomenat «el Farràs», un mestre d’obres admirador de les construccions àrabs, que també va treballar al mas de la Païssa, també de Monistrol.
  • L’edifici acull avui la sala de teatre.
  • Originàriament havia estat l’escola parroquial.
  • Més tard havia acollit el cinema
  • I en l’actualitat serveix de teatre.

El Centre Parroquial és un edifici singular en el context del poble de Monistrol de Calders .

És una construcció entre mitgera que té interès per la façana d’inspiració moresca.

R. Serra i Jordi Sarri – 1993 / Generalitat de Catalunya

És un edifici de dues plantes, amb una façana amb composició simètrica: tres portals als baixos -el del mig una mica més gran-, amb arcs de ferradura i, al pis superior, tres obertures amb arcs escarsers. Totes les obertures estan emmarcades amb maó. La finestra del mig té una petita balustrada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Els 125 anys del tren cremallera de Montserrat

Us faig arribar els actes per commemorar els 125 anys del tren cremallera de Montserrat, principalment dins d’aquest cap de setmana i el proper,

que consistiran en :

  • Una exposició fotogràfica i audiovisual que es podrà visitar el dissabte dia 30 de setembre, coincidint amb la festa dels resistents, i els dies 6, 7, 13 i 14 d’octubre, al local de la Capella de Música Burés (Antiga rectoria). Horaris: Divendres de 17 a 21H, i dissabtes de 10 a 14 i de 17 a 21H .
  • El dia 6, es farà la presentació de la revista “La Foradada” que estarà dedicat a aquesta efemèride, al local de La Capella, a les 19 hores.
  • El dia 8 hi haurà una caminada “A peu per la via del Cremallera” un trajecte a peu que resseguirà en la mesura que sigui possible, des de Castellbell i el Vilar, passant fins i tot, a Monistrol de Montserrat.

La sortida serà des de l’estació del nord a les 7:45 del matí (hi haurà aparcament) i les inscripcions es podran fer fins al 5 d’octubre, a l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar (Tlf: 93 834 03 50).

Hi haurà dues caminades: una curta fins a Monistrol, que costarà 1€, i la llarga fins a Montserrat, 2€. (Es donarà bitllet pel Cremallera i FGC a tots els caminaires que puguin retornar fins al Burés)

L’acte estarà organitzat per el Centre d’estudis del col·lectiu El Brogit, i comptarà amb la col·laboració de:

  • Centre Excursionista Els Corriols, Ass. les Guineus, Ferrocarrils de la Generalitat, Ajuntament de Castellbell i el Vilar i Diputació de Barcelona.

 

 

Recull de dades, cartell i fotografies : Carles Cornado i Ramon Solé