Oratori de la Mare de Déu de Núria de Molló

Avui us presento dos articles

En el terme municipal de Molló podem fer un recorregut visitant els oratoris de :

Sant Joan d’Espinavell, Sant Benet dels Grells, Sant Isidre de Fabert, Sant Pere de Ginestosa, Mare de Déu de Núria del Riberal, Santa Magdalena de Favars o Sant Bernabé de Moixons.

Un d’ells, l’oratori de la Mare de Déu de Núria, esta situat  al costat del camí que porta des del nucli de Molló, i poc abans del pont i el molí de can fumat, al petit veïnat del Riberal.

Són molts els Oratoris que podem trobar en els municipis de la comarca del Ripollès.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Pont i Molí de can Fumat de Molló

Avui us presento tres articles

El Pont i el Molí de can Fumat estan situats al veïnat del Riberal a les fondalades del municipi de Molló a la ribera del riu Ritort (afluent esquerra del Ter).

Vista del pont i el molí de can Fumat de Molló- Fotografia de INSPAI

Fotografia : Joan Tous i Casals – 1980 – Generalitat de Catalunya

Aquest veïnat havia concentrat el major nombre de molins del municipi les turbines dels quals van donar llum al poble de Molló l’any 1900.

El pont del Molí Fumat és una obra inventariada, és un pont fet tot de pedra, amb una sola obertura d’arc de catenària i té baranes, també de pedra.

Es troba a l’antic camí que portava al molí, sobre el Ritort, afluent esquerre del Ter.

camí procedent de Molló i que va al riu i al pont.

El Molí de Can Fumat n’és un dels més representatius juntament amb els de Can Coronel, Can Vidaló, Can Biel o La Costa.

Passera camí de França –  Camí de la Retirada

Dels ponts del municipi de Molló, almenys tres d’aquests ponts formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Molló

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església de Santa Cecília de Molló

Avui us presento dos articles

L’església de Santa Cecília és una església parroquial que se situa al carrer de l’Església, 9 de Molló (Ripollès).

Us passo dades històriques :

  • Va ser construïda durant els segles XI i XII.
  • La parròquia de Molló o “Mollione” surt documentada l’any 936.
  • Pertanyia inicialment a la diòcesi de Girona i era de domini comtal. Ja entrat el segle XI es va començar a aixecar un nou campanar, la base del qual fou aprofitada en construir l’església actual, avançat el segle XII.
  • L’any 1141, el monestir de Ripoll que ja tenia dominis en el lloc, va obtenir la possessió total del terme.
  • I a partir del 1144 la possessió de la parròquia i dels seus drets per cessió del bisbe de Girona.
  • Aquesta possessió fou confirmada al monestir de Santa maria de Ripoll per una butlla del papa Alexandre III, del 1167.
  • Pocs anys després es devia començar la construcció de l’església actual.
  • Des del 1952, ha estat objecte d’obres de neteja exterior, i se li han construït uns murs de contenció als sectors meridional i de llevant.[

L’església de Santa Cecília, situada al sector NE de la població, és una notable mostra del romànic pirinenc.

És una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, molt desenvolupat, més estret que l’amplada de la nau. Aquesta és coberta amb volta apuntada, amb tres arcs torals reforçats per contraforts visibles a l’exterior.

A la capçalera té dues capelles rectangulars poc profundes, com un incipient creuer, que es manifesten a l’exterior amb un mur més sortint que la nau. Aquestes capelles tenen unes finestres de doble esqueixada i l’absis en té una d’allargada, ornada per dues arquivoltes sostingudes per dues columnetes amb capitells decorats amb motius vegetals i figures antropomorfes.

A l’interior, el presbiteri és reforçat amb un fris ornamental de mènsules i dents de serra, i l’absis acaba a l’exterior amb un fris sostingut per mènsules.

A l’extrem ponentí del mur de la part meridional, s’obre la portada, severa i elegant, que fou dissenyada formant un conjunt un xic sobresortint del mur i que s’acaba en un fris esculpit i petites mènsules –que representen els set pecats capitals– sobre dents de serra, tot sota un petit ràfec en terrat o guardapols.

Olga Bas Lay – 2008 – Generalitat de Catalunya

La porta és accessible per sis graons, i és formada per arquivoltes llises en degradació.

El timpà també és llis. La porta té unes ferramentes de tipus romànic, còpia de les primitives que es van perdre, però conserva l’antic forrellat que figura una serp.

Destaca l’esvelta torre campanar, adossada al mur N, que té la base del segle XI fins a l’altura de la teulada de l’església actual, i quatre pisos superiors del segle XII, que resulten una mica petits de mides en comparació amb el volum considerable de l’església, cosa que n’accentua l’esveltesa.

Fou restaurat el 1952 i se li llevà l’acabament emmerletat que li era impropi.

Fotografia : Robert Masters – Generalitat de Catalunya

Té un joc de lesenes i arcuacions llombardes i un fris dentat que marquen els diferents pisos, i dues finestres rodones bessones o ulls de bou sota la teulada.

Teresa Tosas Jordà – 1988 – Generalitat de Catalunya

Per més informació i fotografies podeu accedir aquest enllaç :

http://www.artmedieval.net/santa%20cecilia%20mollo.htm

Si aneu a Molló, no deixeu de visitar l’Església de Santa Cecília.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Google

Església – Capella de Sant Sebastià de Molló

Avui us presento dos articles

Sant Sebastià  es una església d’estil Medieval, que està situada al carrer de Sant Sebastià, 31 de Molló.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta església va ser erigida a Sant Sebastià per haver salvat Molló de la pesta que va assolar Europa a l’Edat Mitjana.
  • En algun lloc s’esmenta l’any 1708 com a data de la seva construcció.
  • L’any 2014, sobre una pedra ja existint al davant de l’església, va afegir-se una estela a la memòria del mossèn Josep Riera i Justó, mort el mateix any a l’edat de 82 anys (1932-2014), que va ésser rector de Molló durant més de 40 anys.

INSPAI – IF-647296-Molló – Església de Sant Sebastià de Molló

A l’entrada del poble es troba Sant Sebastià, una petita capella amb coberta a dues aigües i un petit campanar de torre.

La porta d’entrada és d’arc de mig punt adovellada, a un costat es veu una finestra rectangular amb reixa i a la part superior un ull de bou. L’absis està cobert amb volta d’aresta.

Es conserven els Goigs de Sant Sebastià de Molló. Avui dia, encara se celebra una missa-novena durant 9 dies abans de la festivitat del Sant (20 de gener) on la gent del poble els canta.

Us passo informació d’aquests Goigs :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/03/goigs-sant-sebastia-mollo-ripolles.html

Fotografia : Jordi Contijoch Boada – Generalitat de Catalunya – Retaule d’estil Barroc

Sant Sebastià  és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Ajuntament i municipi de Molló

Avui us presento dos articles

L’Ajuntament de Molló, està ubicat al cor del poble, es tracta d’un edifici de tres plantes,

coronat per un rellotge esfèric,

i que combina les parets de pedra antigues amb una intervenció moderna que ha permès obrir-hi finestres.

Us passo dades  de l’historia de Molló :

  • El primer document escrit on apareix el nom de Molló (Mollione) data del 936, any de la consagració de l’església de Santa Cecília, però es té coneixement de l’existència d’un poblament anterior, segurament d’origen celta.
  • A finals dels segles IX i X es va realitzar la repoblació de les valls del Ter sota el domini dels comtes de Besalú, i finalment el 1141 passà sota la protecció del monestir de Ripoll.
  • L’any 1428, el municipi va ser sacsejat per un fort terratrèmol, que va destruir moltes cases i part de l’església de Santa Cecília, que posteriorment es va reconstruir.
  • Al 1659, en virtut del Tractat dels Pirineus, Molló passa a ser un municipi fronterer.
  • Durant la Guerra Civil, el gener i febrer de 1939, Molló va ser testimoni dels més de 100.000 exiliats que es calcula que van creuar el Coll d’Ares per refugiar-se cap a França.
  • L’entrada a la UE (1986) i la desaparició de la duana a Coll d’Ares (1992) van permetre recuperar la relació de veïnatge amb el Vallespir i la Catalunya Nord.

Molló (a 1.182 metres d’altitud) i Espinavell (1.250 m) són els dos nuclis de població que conformen el municipi.

La resta de la població del municipi es troba disseminada en forma de masos pels set veïnats: Can Solà, Fabert, Favars, Ginestosa, Els Grells, Moixons i El Riberal.

El terme municipal, de 43 km², comprèn tota la capçalera del riu Ritort, afluent del Ter.

Molló és la millor balconada per veure com conflueixen a la vall de Camprodon els paisatges catalans a banda i banda de la frontera franco-espanyola.

Ja en època de celtes i romans, Molló era terra de pas i això la convertí en escenari de guerres.

Llocs a visitar a Molló :

Església de Santa Cecília de Molló, la capella de Sant Sebastià, l’Ajuntament, la Font Vella i safareig, Pont del Molí de Can Fumat, Pont de Can Plaga, Camí de la Retirada, Molló Parc Aventura, el Parc d’animals de Molló…i molt més…!

Si voleu conèixer més de Molló, us passo l’enllaç de la Enciclopèdia Catalana :

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0043271.xml

Us recomano la seva visita a qualsevol època de l’any.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

La Ferreria de Molló

Avui us presento dos articles

La Ferreria de Molló, era un establiment imprescindible en qualsevol vila des d’àpoca medieval, especialment aquelles vinculades a camins, zones de pas important o dedicades al conreu amb animals.

Els ferrers proporcionaven i arreglaven les eines dels pagesos, així com ferraven cavalls, mules, matxos, bous i vaques.

Joan Guillemet . procedent de Rocabruna, fundà l’actual ferreria de Molló a principis del segle XX.

En els moments d’apogeu de la ramaderia de muntanya, els bous i vaques eren animals de tracció cabdals, sobretot, per a llaurar els camps.

La gàbia, permetia immobilitzar i elevar l’animal per ferrar-li les peülles exteriors, que eren les que més patien el desgast de la tracció.

Estigué en funcionament fins al 1963.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molló

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Capella del Roure de Camprodon

La Capella del Roure esta en un turó al costat de la Font Llandrius de Camprodon.

Us passo dades històriques :

  • Alderico de Campa la feu edificar l’any 1477, possiblement va restaurar una capella romànica del s. XII.
  • A la llinda de la porta principal hi ha cisellat l’any 1851.
  • L’any 1851, Francesc Xavier de Campa la va modificar molt, deixant-la tal com es troba actualment.
  • A fi de poder ampliar el carrer Freixanet, amb el permís del Bisbat de Vic va ser desmuntada i posteriorment tornada a construir en un turó al costat de la font Llandrius (però orientada aproximadament est-oest).
  • Localització abans del trasllat, era en el carrer Freixenet, 46.

Petita capella de planta rectangular, originàriament un petit oratori de camí situat a la sortida de la Vila en direcció a Molló.

Estructurada en una sola nau i absis semicircular orientat al sud.

Les parets portants són de pedra morterada vista amb carreus a les cantonades i emmarcant les obertures.

La coberta és de teula àrab a dues vessants i acabada amb un ràfec format per una doble filera de teules.

Us passo informació del trasllat de elpuntavui de la capella i la seva llegenda :

http://www.elpuntavui.cat/article/59834-traslladen-a-peces-la-capella-del-roure-de-camprodon.html

Us passo imatges de la capella quan es va fer el trasllat, extretes de Viquipèdia :

Capella del Roure en el carrer Freixenet, 46 – Viquipèdia

Capella del Roure en el carrer Freixenet, 46 – Viquipèdia

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Can Roig de Camprodon

Can Roig esta situada en el carrer Freixenet, 21de Camprodon, a la sortida del poble en direcció Molló, just abans de travessar el riu Ritort.

Us passo la seva història :

  • Va ser construït com a segona residència del Dr. Roig, cunyat del Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal durant els anys 1900-1901.
  • L’autoria de l’arquitecte és discutida, ja que es creu que hi va intervenir Puig i Cadafalch.
  • L’arquitecte va ser Simó Cordomí i Carrera, dissenyant un edifici amb elements neogòtics i amb façanes arrebossades amb elements de pedra natural i artificial.
  • L’edifici es va fer servir com hospital de campanya al final de la guerra del 1936-39,
  • Va ser abandonat en acabar el conflicte.
  • Als anys 70 va canviar de propietari però tampoc no es va fer res per aturar la degradació de l’edifici.

L’edifici està situat en una finca de 1.550 m2 i té una superfície construïda total de 780,52 m2 distribuïda en quatre plantes.

La porta principal de l’edifici avui desapareguda, era d’un gòtic molt ornamentat, estava coberta per una mena de lògia d’arcades romàniques coronades per merlets.

Encara es pot veure algun element de la rica decoració exterior amb escultures de pedra.

A l’interior, en estat ruïnós, destaquen el vestíbul, l’escala amb barana de fusta calada, i un gran saló amb decoració escultòrica gòtica mutilada i una gran llar de foc.

Edifici de gran qualitat, per no dir el que més, de l’època. Obra molt interessant del modernisme, llàstima pel seu estat actual.

Us passo un article del 25 de febrer de 2014, on ja fa menció d’una situació de degradació molt marcada d’aquest edifici :

https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/23198/camprodon/encara/restauracio/can/roig/75/anys/despres/abando

Can Roig és un edifici modernista inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació  al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador