Antiga Masia de Mas Ombert, “La Marineta”, de Mollet del Vallès

La Masia de  Mas Ombert “La Marineta” està situada en la Plaça de l’Església, 7, de Mollet del Vallés.

Us detallo l’historia d’aquesta antiga Masia de Mas Ombert :

  • L’origen històric de l’edifici es remunta al Mas Ombert de Mollet del segle xvi, d’estil gòtic-renaixentista i ubicada a l’actual plaça de l’Església.
  • La primera menció de les terres data de l’any 1429, quan les terres de la sagrera de l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Mollet foren cedides a Jaume Ombert.
  • L’any 1520 les terres eren propietat de Bernat Mascaró, com a usufructuari, i de Clara Ombert, la seva muller, propietària hereva de Jaume Ombert
  • Qui feu construir l’actual casa l’any 1567.Bescanviat el nom més tard pel de Mas Umbert, fou venut, conjuntament amb el Mas Masó de Parets de Vallés, a favor de Pau Bosch, corredor del noble Francesc de Calderó i Resplans, pel preu de 4.800 lliures. La venda fou signada per Francesc Vidal, pagès usufructuari, i Caterina Masó, propietària del mas, i fou autoritzada per «lo discret Francesc Maurici» el 4 de juliol de 1687
  • La casa, propietat de la família Calderó, fou reformada a finals del segle XVII, però durant la Guerra del Francès fou cremada.
  • Rehabilitada per Jeroni de Calderó i Conesa l’any 1828.
  • La masia fou arrendada a un hostaler i comença a ser considerada com hostal a partir de l’any 1863, ja que servia de parada i fonda de viatgers i diligències del camí ral de Barcelona a Vic.
  • Durant el segle XVIII, l’edifici, conegut amb el nom d’Hostal d’en Calderó, tenia una planta baixa i un pis de tres cossos, la cotxera al costat dret i un pati a l’esquerra.
  • En el decurs dels anys es desmillorà l’hostal, per aquest motiu, l’any 1920 el seu propietari, Miquel Bosch de Calderó, va encarregar les obres de restauració a l’arquitecte Josep Goday i Casals, parent seu. I portaren a terme l’adaptació del passatge de la Marineta i de l’estable com a cotxeres de carros, cavalleries i primers automòbils, per altra banda, va remodelar-se l’escala de fusta amb balustrada i galeria al pis, així com van redistribuir-se les habitacions.
  • L’hostal fou arrendat a Salvador Canals entre 1921 i 1929, i posteriorment, per Salvador Llavina.
  • Durant la meitat del segle XX, l’Hostal La Marinette fou un centre de vida social i cultural de Mollet del Vallès, també acollí la seu de diverses entitats culturals i esportives locals, com per exemple la Societat Coral El Clavell o el Club de Futbol Mollet, entre d’altres.
  • 1952, Llavina traspassà el negoci al seu nebot Josep, i, anys més tard, fou traspassat a Jaume Marc i Regina Agudo, darrers hostalers de l’edifici.
  • L’any 1968 Margarida Rabasa i Negre, conjuntament amb Jaume Masferrer i Pujal, va comprar l’hostal i, posteriorment, el ven a l’Ajuntament l’any 1984 per un preu de 5.5 milions de pessetes.

El Centre Cultural La Marineta és un equipament cultural municipal de Mollet del Vallès inaugurat l’any 1987. Deu el seu nom a l’antic Hostal La Marinette.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mollet del Vallés

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Can Mulà de Mollet del Vallès

Can Mulà també és coneguda com can Mular o can Mola, està situada en el parc de Can Mulà, entre l’Avinguda de Burgos, l’Avinguda de Rafael Casanova i el carrer d’Alzina de Mollet del Vallès.

Es un edifici, de fondària considerable, format per tres cossos. El cos principal és de planta rectangular i dues plantes d’alçada, té coberta a dues vessants.

El portal de la façana principal no està centrat respecte al carener.

Els dos cossos annexes tenen una planta i coberta a una vessant. Els murs de càrrega són de paredat comú.

Els sostres i cobertes estan construïts amb bigues i cabirons de fusta i teula àrab. Conserva a les cantonades carreus de pedra ben tallats.

La transformació més important va ser en afegir un cos lateral al primitiu amb el que va desaparèixer una finestra gòtica original.

Una vegada restaurada la masia, la Diputació de Barcelona conjuntament amb l’Ajuntament de Mollet van destinar a aquest edifici com a Biblioteca.

Dins del seu jardí, hi ha el Menhir de Mollet dins d’una urna de protecció.

Can Mulà és una masia que està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament de Mollet i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Farinera Moretó de Mollet del Vallès

La Farinera Moretó, és una de les indústries mes importants de Mollet del Vallès, situada en Rafael Casanova, 77 – 79 amb Roda de la Farinera d’aquesta ciutat.

L’empresa fou fundada el 1883 per Josep Moretó i Prat, a Sant Martí de Provençals, i l’any 1890 s’instal·là a Mollet, on avui, encara en mans de la mateixa família, continua funcionant.

Fou inicialment una serradora, però per aprofitar l’excés de força de la màquina de vapor, el 1895 s’hi va instal·lar un molí i es va començar a moldre gra dels pagesos de Mollet i de les rodalies.

A la llarga el molí es va convertir en el principal negoci de la família, de manera que l’any 1918, quan es va construir la farinera a l’emplaçament actual, ja s’abandonaren totalment les activitats de la serradora.

Aleshores l’empresa ja era gestionada pels fills del fundador: Martí, Joan i Miquel.

Joan Moretó fou alcalde de Mollet de gener a maig de 1918 i de març de 1919 fins a l’abril de 1920, ja que el 26 de maig de 1918 el consistori que presidia fou destituït per ordre del governador civil, a causa de la impugnació de les eleccions per coacció al vot; va ser substituït en el càrrec per Josep Ribas.

Actualment està dirigida per un membre de la quarta generació i ha esdevingut una de les primeres empreses espanyoles del sector.

Cal destacar  la casa Moretó, situada en un costat de la Fabrica i que va ser la residencia familiar, obra del arquitecte Domènec Sugrañes.

A l’edifici de la residència, de trets noucentistes, s’hi poden admirar flors decoratives esgrafiades a sota la cornisa, engaltats ceràmics a les cantonades i gàrgoles de ceràmica en verd, en un edifici emblanquinat amb coberta de teula àrab, ràfecs eixamplats i talaies.

Us passo la Web de la Farinera Moretó de Mollet del Vallès :

https://www.moreto.cat/

La casa Moretó, és un immoble inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya.

 

 

Dades extretes de : Diccionari Bibliogràfic d’Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Oriental, de l’Ajuntament de Mollet del Vallès i La Xarxa.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Pacià de Mollet del Vallès

La masia de can Pacià, és una casa pairal situada a la cantonada dels carrers de Can Pacià 7 i 11 i de Gaietà Ventalló, en el nucli antic de Mollet del Vallès.

El seu origen es remunta a la segona meitat del segle XV, quan arran de la sentència arbitral de Guadalupe, els pagesos van passar a ser propietaris de les terres que treballaven.

Originalment es coneixia com a can Plansó fins que l’any 1906 hi va anar a viure Pacià Ros Duñó, que venia de can Falguera. A partir de llavors, la casa va passar a anomenar-se can Pacià.

Cal destacar en la façana lateral un finestral esculpit gotitzant.

L’any 2013, els descendents de can Pacià van tancar la masia i actualment l’edifici acull una escola bressol, que agafa el nom de l’antiga masia de can Paciá.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Antic Mercat Municipal de Mollet del Vallès

L’Antic Mercat Municipal, també se’l coneix com el Mercat Vell de Mollet del Vallès.

Està situat en la Plaça Prat de la Riba 6, Mollet del Vallès.

L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Manuel Cases, té decoracions de maçoneria i esgrafiats al·legòrics.

Va ser construït entre els anys 1948/49 i fou inaugurat el 19 d’agost del 1949 i el 27 de gener del 1996 va tancar com a mercat.

Posteriorment es va restaurar en un espai cívic i cultural i el 5 de febrer del 2005 va tornar a obrir les portes.

L’actual Mercat esta situat en l’avinguda Llibertat, 14 i també disposa d’entrades pel c/ Mercat, pl. Major i av. Burgos.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet de Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Farmàcia Amadó de Mollet del Vallès

La Farmàcia Amadó , està en la Plaça de Prat de la Riba, 17, de Mollet del Vallès.

És una de les farmàcies més antigues de la ciutat, situada en un edifici singular pel seu portal neogòtic.

La Farmàcia Amadó és un element històric de la ciutat de Mollet del Vallès,  que per la seva llarga trajectòria s’ha convertit en quelcom més que un establiment.  La farmàcia data del 1890 i des dels seus inicis ha tingut diversos propietaris. L’any 1943 en Joan Amadó i Gual va comprar la farmàcia a Ricardo Canals. El 1975 la seva filla, Margarita Amadó, es va llicenciar, especialitzant-se en anàlisis clíniques, i més tard va completar la seva formació amb un doctorat.

La Farmàcia Amadó destaca per ser pionera i haver-se dedicat durant molts anys a les anàlisis clíniques, així com a l’elaboració de fórmules magistrals per crear productes únics. També, la farmàcia disposa de l’última tecnologia per atendre als seus clients amb la màxima eficiència i eficàcia. Gràcies al robot de farmàcia, que porta al mostrador el producte del magatzem, el client s’estalvia temps i guanya contacte directe amb el farmacèutic.

No en va,… se sentia dir que “si no ho trobes on l’Amadó, no ho trobaràs enlloc”.

 

 

Recull de dades : Clicama i Ajuntament de Mollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Antiga masia de can Lledó de Mollet del Vallès

La masia de can Lledó està situada en el carrer de Comte d’Urgell, 26, de Mollet del Vallès.

Es una masia molt antiga de Mollet, era de gran extensió les terres de la seva propietat, eren pràcticament conreades en la major part.

Els primers propietaris varen ser la família Lledó, d’aquí ve el nombre de la masia. Anys mes tard, va ser la família Monger que la restaura i va portar a terme la divisió en habitacions i altres dependencies.

A partir del any 1920 la masia passa a dir-se popularment “ El Quartelillo” perquè fou La Caserna dels Mossos d’Esquadra.

Es una casa de planta quadrada, de dos pisos, destaca la fatxada amb arc de mitja punta. Te la característica particular que es la única masia de Mollet que disposa d’un pati central amb un pou.

Hi ha constància que es van realitzar canvis estructurals en la masia en els anys: 1920, 1930,1992 y 2007.

Llegim en una pagina Web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès :

“El safareig de Can Lledó, en que al principi fora privat, va passar a ser un  safareig públic en la zona de camps de Mollet a principis del segle XX. Fou reformat als primers mesos de l’any 1910 per en Miquel Rosés i els seus paletes, i d’immediat assolí gran acceptació entre les dones del poble, que entre cops de picador i ensabonada a la roba s’explicaven tot el que havia passat, el que passava i l’esdevenir en veu prou alta per tal de que tothom en quedés assabentat. Va ser enderrocat a la dècada de 1960. 

SOLÉ TURA, J. (1981) Mollet, la història que segueix. Gràfiques Aster. 219 p. Mollet del Vallès.”

Una vegada rehabilitada la masia de Can Lledó, va obrir el gener del 2007 com a centre de serveis per a la ciutadania de Mollet i del Baix Vallès. Acull serveis d’àmbit comarcal de sectors ben diversos, i dels quals us passo informació :

https://www.molletvalles.cat/index.php/continguts/la-ciutat/equipaments/cvics-culturals-i-de-serveis/show/1276

Va donar a mitjans del segle passat el nom a un nou Barri, que és diria “de la Plana Lledó”, situat on havans foren els camps, horts i granges que antigament gestionava la masia de Can Lledó.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

L’antiga “Teneria Moderna Franco-Española” de Mollet del Vallès

L’antiga “Teneria Moderna Franco-Española” de Mollet del Vallès, estava i està,  situada en el carrer de la Indústria nº 2 , d’aquesta ciutat.

Ara de fet,  poc queda d’aquesta important empresa.

Els orígens de la Teneria,  es troben en una petita pelleria fundada l’any 1887 pel francès Octave Lecante, però no va ser fins a l’any 1911 quan es va constituir davant notari “ la Teneria Moderna Franco-Espanyola”, situada front  de l’estació de tren de les linees de Girona  i Port-Bou.

Destacant els mosaics de Bru, amb l’al·legoria del “comerç”i la “indústria”. 

Es creu que ha de ser posterior a la seva construcció inicial,  doncs ja recullen aquesta denominació mes actual.

L’any 2007 l’empresa va tancar portes definitivament entrant en general de l’edifici en un ràpid procés de degradació.

Us passo l’Historia d’aquesta empresa (està en pdf) , podeu veure aquí :

https://www.ccoo.cat/revistes/arxiu_historic/teneria_moderna.pdf

Altres dades en :

http://mnactec.cat/blog/patrimoni-industrial/trist-final-per-a-la-pelleria-de-mollet-del-valles/

Tot i així, l’any 2009, l’important conjunt del seu fons documental, format per documentació, imatges, pòsters, cartells publicitaris, dissenys, correspondència, llibres d’actes i comptabilitat, etc., va poder ser dipositat a l’arxiu municipal de Mollet.

Comença l’enderroc de la Teneria de Mollet a l’any 2010, amb polèmica i judici :

http://www.contrapunt.cat/noticia/14304/comenca-lenderroc-de-la-teneria-que-inclou-la-historica-nau-de-davant-de-lestacio-de-franc

Us dono un comentari de Ara Valles.Cat, de l’any 2010, que de fet no ha servit per massa, tot continua igual o ven pitjor :

“Esquerra ha anunciat que, de cara al proper Ple de l’Ajuntament de Mollet que es celebrarà el proper dilluns 29 de novembre, presentaran la moció per la preservació de l’edifici de la Teneria, antiga fàbrica de Mollet del Vallès. Afegeixen al comunicat que creiem amb fermesa que cal fer tot allò possible per preservar la Teneria, ja que massa vegades el patrimoni arquitectònic de Mollet ja ha desaparegut per sempre.

La Teneria Moderna Franco-Española es va instal·lar a Mollet del Vallès fa més de 100 anys i juntament amb Can Mulà i Can Fàbregas va ser una de les fàbriques tèxtils més importants de Mollet. És un edifici singular, un dels darrers vestigis del patrimoni industrial de la ciutat.

Segons Esquerra de Mollet, a la majoria de ciutats vallesanes el patrimoni industrial és conservat des de les institucions locals, però no a Mollet del Vallès, on gairebé res ens queda de Can Mulà i Can Fàbregas. És per aquesta raó que consideren de vital importància el manteniment de la Teneria. Afegeixen que no es pot deixar perdre un patrimoni industrial d’aquest tipus per manca de seguretat. Des del grup municipal creuen que es poden fer esforços per salvar-ne l’estructura si hi ha voluntat.”

Us he pogut presentar en imatges el poc que queda d’un industria que va ser molt important per la població de Mollet del Vallès…

Quin serà el seu futur del poc que queda ara…?

A vegades cal fer un gir a l’historia i aconseguir que perduri en la memòria de la gent present i al nostres fills o nets, una empresa que va donar treballs a molta gent en moltes dècades, no tindria d’acabar així…

 

Recull d’informació, Text i Fotografies : Ramon Solé