Molí d’en Gomis de Martorell

Avui us presento dos articles

El Molí d’en Gomis esta en el carrer de Gomis de Martorell.

Fotografia : Alfred Mauri i Marti – 1982 – Generalitat de Catalunya

Al principi el seu nom era Molí d’en Carmona.

Us passo la seva historia :

  • Els orígens era un molí fariner ens remunten al segle XVII.
  • En els anys, es va ampliar i reformar, tot aprofitant l’aigua de l’Anoia a través d’un rec que agafava l’aigua d’una resclosa del terme de Gelida.
  • Inicialment era propietat de Francesc de Carmona.
  • L’any 1790 va ser adquirit per Bonaventura Vallocera, va fer construir al costat un molí paperer, una serradora de fusta i una farga d’aram.
  • L’any 1840 va ser el propietari Francesc Gomis.
  • Es va mantenir l’activitat fins a la dècada dels seixanta del segle passat.

Es tracta d’un edifici de tres plantes, amb dues ales d’edificació perpendiculars entre si. Fou construït i ampliat en molts diversos moments, amb maó i reble.

Es conserva, encara que en molt mal estat, una part de la instal·lació per a l’aprofitament de l’aigua del riu Anoia.

Us passo una proposta per l’edifici del Molí d’en Gomis :

https://noticies.martorell.cat/fonollosa-ofereix-el-moli-paperer-per-fer-un-centre-dinterpretacio-de-les-vies-blaves/

El Molí d’en Gomis és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del text i Fotografies : Ramon Solé

Molí de Sant Roc d’Olot

El Molí de Sant Roc està situat en el carrer de Sant Narcís, barri de Sant Roc d’Olot, a tocar al riu Fluvià.

Us passo la seva historia :

  • El Molí de Sant Roc és un dels més antics del municipi d’Olot.
  • Segons els propietaris del Molí de Sant Roc, l’any 1601, el notari d’Olot -el Senyor Bassols-, va donar permís per la construcció del canal que menaria les aigües del molí.
  • Aquest, es va iniciar primer, amb la fabricació de paper i més tard s’especialitzaria en cereals.
  • El Molí va resultar molt malmès durant l’aiguat de l’any 1940 i a partir d’aleshores es va encetar la remodelació de tota la façana.
  • El Molí de Sant Roc va estar en funcionament fins fa uns trenta anys, moment en què va morir l’avi de la casa i cap dels seus fills va seguir amb l’ofici.

Disposa de planta baixa i dos pisos superiors, més els soterranis on hi estan ubicades les moles, el trull i altres eines necessàries per un molí fariner.

Va ser bastit amb pedra volcànica i carreus ben tallats als cantoners.

Té teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals.

El Molí de Sant Roc és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

Fotografia d’Olga Sacrest i Roca – Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador / Fotografies antigues : Arxiu Rasola

Pont de Pedret de Cercs

L’accés al Pont de Pedret, es fa des del Passeig del Vall de Berga, al final del qual en direcció al cementiri, en la carretera de Manresa a Berga en direcció Guardiola de Berguedà, tot passant per la variant de Berga, cal agafar l’entrada “Berga Centre” i seguir el camí que passa per davant l’institut Guillem de Berguedà, que de fet, és una pista senyalitzada i que al cap d’uns 3 quilòmetres, ens porta al Pont Medieval de Pedret.

És l’únic pont per accedir a l’església de Sant Quirze de Pedret.

L’origen del Pont de Pedret, és medieval, formaven part la major part dels fonaments de construccions, avui desaparegudes. Degut al caràcter segurament popular d’aquestes construccions, no tenim massa notícies històriques que ens en parlin.

Us passo la seva historia :

  • L’alou de Pedret és documentat des de l’any 983 com una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
  • L’any 1168 es va identificar amb l’actual església de Sant Quirze de Pedret, a precs de Bertran d’Avià.
  • La família Avià, aleshores residents a Berga devien protegir el lloc l’any 1286
  • Ramon d’Avià deixà en el seu testament sis diners per l’obra del pont de Pedret “et operi pontis de Pedreto. VI. denarios”. Gràcies a aquesta notícia s’ha pogut datar el pont.
  • Es creu que les parts més antigues del pont poden correspondre al segle XIII, coincidint amb el primer esment del monument a les fonts antigues.
  • A més, s’observen reformes importants probablement fetes a la centúria següent, i d’altres en època moderna, potser del segle XVII.
  • La intervenció arqueològica no afecta la caixa del pont sinó que es limita a la neteja de l’entorn immediat i a l’excavació aigües avall dels sediments de terres que podien haver quedat estratificades, com també als dos caps del pont on s’hi han acumulat terres.

És un Pont de pedra format per un gran arc apuntat central i altres tres, dos a la dreta i un a l’esquerra, de petits i de mig punt, un xic irregulars i rebaixats. És un element típic d’exemple de pont en esquena d’ase. S’eleva considerablement per sobre d’un estret obert sobre una plataforma rocosa on s’engorja el riu. Té una barana i un paviment de pedra.

En un paisatge clàssic de vora riu, en despoblat, condicionat per la carretera que hi duu, refeta i asfaltada, i pel traçat de la via del carrilet, avui desaparegut.

Sota el pont gòtic de Pedret hi ha una gran quantitat de forats que corresponen a diferents construccions medievals. Una primera sèrie de trenta forats col·locats paral·lelament i que travessen el riu a banda i banda. Podrien ser els orificis on s’encaixaven les bigues que sostenien un pont de fusta construït en època romànica.

Una mica més apartats d’aquest primer grup clarament diferenciat, trobem una altra sèrie de 12, 51 i 22 forats més que semblen correspondre a una reclosa d’un molí medieval de finals del segle X o començaments del segle XI. Es feien servir per encabir-hi les bigues d’una rústega resclosa de fusta.

Prop d’aquests forats hi ha restes del que deuria haver estat una canalització o  Consta que en aquest lloc hi havia un molí fariner al segle XVII i XVIII del que avui no en queden restes perquè les successives obres del ferrocarril les han destruït.

El pont i els forats que hi ha a sota són dues obres incloses en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera independent.

 

 

Recull de Dades : Ajuntaments de Cercs i Berga i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez