Masia Freixa de Terrassa – 2 ª Part #

La Masia Freixa està en la Plaça de Josep Freixa i Argemí, 11, Ca n’Aurell de Terrassa.

És un edifici modernista de la ciutat de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n’Aurell.

Construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats

i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l’industrial tèxtil Josep Freixa.

L’arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d’on sobresurt una alta torre.

La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials;

el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l’aparença d’un gris brillant.

Els arcs parabòlics inspirats en l’obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d’entrada i del costat sud i oest.

L’arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.

La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l’antiga fàbrica;

els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d’obertures de la façana.

La torre de l’angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l’últim dels quals voltat d’una balconada mirador.

L’interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.

Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell.

A hores d’ara acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament,

i també és la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – L’exterior modernista ( 5ª i última Part # )

Durant varis articles, em pogut conèixer diferents aspectes de la Casa Alegre de Sagrera de Terrassa, com vitralls, mobiliari, figures, el jardí…

Avui tornarem a l’exterior, el Parc – jardí i altres imatges d’interès :

Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – La decoració del interior modernista ( 4ª Part # )

De la casa Alegre de Sagrera de Terrassa, podem destacar la decoració modernista del seu interior, dels que us passo una mostra en imatges:

Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – Les Figures modernista ( 3ª Part # )

De la casa Alegre de Sagrera de Terrassa, podem destacar Les Figures modernista, dels que us passo una mostra en imatges:

Text: Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – Els Vitralls modernista ( 2ª Part # )

De la casa Alegre de Sagrera de Terrassa, podem destacar Els Vitralls modernista, dels que us passo una mostra en imatges:

Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Casa Antoni Barraquer de La Garriga

Avui us presento dos articles

Casa Antoni Barraquer esta en el Passeig 7, amb carrer Caselles de La Garriga.

Us passo la seva història :

• Casa Antoni Barraquer és una casa construïda el 1912 per encàrrec de Josep Antoni Barraquer a l’arquitecte modernista Joaquim Raspall.
• Barraquer va ser membre destacat de la burgesia barcelonina, que la va fer construir com a segona residència.
• L’any 1999 es va fer una restauració de revestiments, fusteria i ferro.

Casa unifamiliar aïllada de planta concentrada, de dues crugies, que consta de semisoterrani, baixos, pis i golfes, i una torrassa mirador, de més alçada, que conté l’escala.

De la façana de migdia sobresurt una galeria -afegida posteriorment- de planta poligonal, prolongació de la sala d’estar oberta a una terrassa aixecada respecte del jardí.

La coberta de la casa és a dues vessants, amb ràfecs en voladís, i la de la torrassa, amb coberta a quatre vessants. La part baixa dels murs és de pedra irregular formant un sòcol. La resta és estucada amb esgrafiats i ceràmica blava.

De les quatre cases Raspall és la menys modernista de totes i la més propera al llenguatge de la Sezession Vienesa.

Conserva  els vitralls, arrambadors i altres elements que formen part de la decoració modernista de la casa de primers del segle XX. Està coronada per una reixa a coup de fouet.

Casa Antoni Barraquer van ser declarada be cultural d’interès nacional el 1997.

Foto : Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : Can Barbey de La Garriga

Can Barbey  esta en el Passeig, 5 de La Garriga, al costat de la Casa Reig “La Bombonera” que esta en el Passeig, 3, i que ja us vaig fer un article.

L’any 1910, l’empresari Juli Barbey Poinsard va encarregar al prestigiós arquitecte modernista Joaquim Raspall la construcció de la Casa Barbey. L’edifici és un impressionant conjunt que evidencia la riquesa del primer propietari, l’empresari Juli Barvey i Poinsard, i agrupa diverses dependències cobertes amb teules ceràmiques de dibuixos geomètrics i amb una torre al costat nord.

Podem remarcar la presencia de notables elements ornamentals, com un rellotge de sol fet amb trencadís i un plafó ceràmic que representa a Sant Jordi ambdós dibuixats per Joan Triadó i construïts per el ceramista Lluís Brú.

L’interior presenta un magnífic vestíbul, varies llars de foc i plafons ceràmics.

Els exteriors estan construïts sobre un sòcol de pedra limitat per una sanefa ceràmica que també envolta les finestres. El jardí es molt interessant amb diferents elements decoratius com un brollador, plafons ceràmics, i jardineres artístiques que fan un conjunt harmònic amb les columnes de la façana.

Es tracta probablement de la més important casa Modernista construïda a La Garriga.

Per a mes dades sobre la Can Barbey, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Barbey_(la_Garriga)

La Can Barbey va ser considerada Bé Cultural d’Interès Nacional en l’any 1997.

Fotografia de Viquipèdia

 

Recull de dades : Ajuntament de La Garriga – Illa Raspall i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull de Fotografies d’època

Visitar : Els carrers antics d’Horta de Barcelona

Avui per ser el primer dia de l’Any, us presento dos articles

El nucli antic del barri d’Horta, és on s’hi troben alguns carrers coneguts que conserven el seu estil de poble amb casetes baixes i jardí.

Aquest és el cas dels carrers de la Galla, Rajoler, Sanpere i Miquel, entre d’altres.

L’epicentre que uneix tots aquests carrerons és la plaça d’Eivissa,

que darrerament ha estat ampliada per al gaudi veïnal i on es desenvolupa gran part de la vida del barri,

un racó amb bars, terrasses i zones d’estada i de joc per als més petits.

Molt prop d’aquesta zona es troba Can Mariner, una masia imponent del segle XVII, ara és una biblioteca especialitzada en teatre, que reforça l’aire rural d’aquesta zona.

can Mariner

Carrers i carrerons, portant a la plaça Santes Creus, que antigament va ser la plaça major d’Horta

i que encara conserva l’edifici que havia estat la seu del Districte, avui en dia ofereix diferents serveis municipals.

Antiga Seu del Districte

Horta, a més a més, té un altre tresor amagat: el seu eixample, crescut entre la darreria del segle XIX i el començament del XX, en què es poden trobar diversos exemples d’arquitectura modernista.

Un comentari a part mereixen les vies que componen el nucli comercial de la zona: els carrers Lisboa, Tajo, Baixada de la Plana i Dante formen un conjunt de comerços.

I  passar percarrers estrets.

Un carrer realment preciós, es el d’Aiguafreda , on estaven les bugaderes, i que us vaig fer un article, us passo l’enllaç :

https://fontsaigua.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=4974&action=edit

  

Per saber mes sobre el Barri d’Horta podeu seguir aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri_d%27Horta

Moltes són les masies repartides pels carrers del Barri, com Ca n’Andalet, seu del centre territorial de Barcelona Activa a Horta-Guinardó, a la Clota; Can Carabassa, edifici neoclàssic seu del col·legi SAFA;

Can Masdeu, Can Notari, Ca la Sínia, Can Papanaps, Can Travi Vell, Can Travi Nou, Can Santgenís…

que ja us he fet articles de cada una de les antigues masies.

I carrers que podem veure algun hort…

Un passeig per els carrers antics, us semblarà que esteu mes de cents anys enrere…

 

Que passeu el primer d’any amb alegria i felicitat !

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Gaietà Vila d’Olot

La Casa Gaietà Vila està situada en la Plaça del Rector Ferrer, 8 amb cantonada amb  pg. d’en Blay, 60 i Font l’església de Sant Esteve d’Olot.

Església de Sant Esteve

Edifici modernista construït l’any 1905 , és obra de l’arquitecte olotí Alfred Paluzie.

Edifici de tres façanes, cada una de les quals té composició pròpia, destacant, a totes elles, l’exuberància decorativa i cromàtica. La del nord té una tribuna i és la més pobra en decoració. La de l’est té balcons amb arcs conopials. La del sud té una tribuna amb balcons a sobre.

Els acabats de la casa imiten els castells medievals amb diferents elements. Tota ella està molt decorada, tant amb motius vegetals com amb ceràmica vidriada.

Edifici d’habitatges i baixos comercials recentment restaurats, a la planta baixa trobem la coneguda llibreria “El Drac”.

Casa Gaietà Vila és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Casa Comas d’Argemir de Barcelona

La casa Comas d’Argemir està situada en l’Avinguda  República Argentina, 92 de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona en una Web, descriu així aquesta notable casa :

Obra de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, la Casa Comas d’Argemir és una residència modernista que data de l’any 1904.

El seu aspecte medieval respon al corrent historicista que tan de moda estava en aquell moment, i que consistia a interpretar i recrear, de manera més o menys lliure, estils anteriors com ara el mudèjar o, en aquest cas, un d’època medieval.

La torre circular a la cantonada i l’aspecte fortificat de la casa no admet dubte respecte de la seva font d’inspiració: es tracta de la recreació lliure dels châteaux francesos de l’edat mitjana, edificis que coneixia molt bé l’arquitecte. Mitjançant aquest disseny singular, els propietaris mostraven també la riquesa i el rang social que posseïen.

L’arquitecte, conegut per ser l’autor de l’Arc de Triomf, va projectar en aquest encàrrec tot el bagatge artístic que havia adquirit al llarg dels anys. És per això que aquesta obra, absolutament eclèctica, fusiona amb llibertat les formes bàsiques d’un castell medieval amb elements purament modernistes, com ara l’ús de l’arc parabòlic a l’entrada o la ceràmica vidriada a la coberta de la torre.

L’ornamentació és generosa i barreja elements mudèjars i gòtics amb d’altres presos de l’Art Nouveau francès.

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Comas_d%27Argemir

La casa Comas d’Argemir està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé