Antic Hotel Suís de Sabadell

L’Antic Hotel Suís està situat al carrer Indústria, 57 de Sabadell.

Us passo uns detalls de la seva historia :

  • L’Hotel Suís va ser dissenyat i construït per l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell entre 1902 i 1903.
  • Es troba situat davant l’antiga estació de trens i és un dels edificis modernistes més significatius de Sabadell.

És un edifici cantoner que presenta planta baixa i dos pisos.

La façana és de llenguatge modernista i combina el maó vist, els esgrafiats amb motius florals, la pedra treballada i les ceràmiques i ferro forjat.

Al xamfrà hi ha una gran balconada que es recolza sobre una pilastra. Cal destacar també el ferro forjat dels balcons i de l’entrada.

L’entrada és precedida per un pòrtic que suporta la balconada principal, amb força voladís,  i amb un cancell separat del carrer per una reixa.

L’edifici no s’utilitza com a hotel des de fa temps, és d’una empresa privada que te la seva seu i gestió.

L’Hotel Suís és una obra modernista de Sabadell  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Ajuntament de La Roca del Vallès

L’Ajuntament de La Roca del Vallès està situat en el carrer de Catalunya, 24.

És un edifici modernista construït al voltant del 1920 per l’arquitecte L. Planas i Calvet. L’any 1979 l’Ajuntament el va adquirir i el convertí en la seu de la Casa de la Vila, en ell hi trobem l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, els despatxos de gestió i la sala de plens.

Abans era can Sol, havia tingut diferents usos: casa particular, lloc d’estiueig de famílies benestants de Barcelona, habitatge dels mestres, entre altres.

L’edifici consta de 3 plantes i anteriorment també tenia dues edificacions més annexes, que originàriament eren els habitatges del porter i del xofer i les seves respectives famílies, i ara son la seu de la Policia Municipal i el Jutjat de Pau.

Té coberta composta de la que sobresurt una torreta de planta poligonal. La façana principal té un porxo suportat per columnes rodones, damunt d’un podi i coronat per balustrada. Les obertures estan disposades simètricament.

La banda de darrere té un cos poligonal de planta baixa. Els diferents cossos estan separats visualment per una cornisa seguida.

Per a mes informació podeu veure :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/01/can-sol-la-roca-del-valles.html

L’Ajuntament de la Roca del Vallès, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Roca del Vallès i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Casa Amatller de Barcelona

La Casa Amatller, està situada en el Passeig de Gràcia, 41de Barcelona.

La Casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.  Actualment, acull les oficines de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.

Us passo un recull de la seva historia :

  • L’any 1898, l’industrial xocolater Antoni Amatller i Costa va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s’hi.
  • L’industrial va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l’aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dona accés a l’habitatge principal, tot i que l’immoble havia de ser habitat per diverses famílies.
  • El conjunt escultòric va ser realitzat principalment per Eusebi Arnau, tot i que també hi col•laborà Alfons Juyol, els treballs de serralleria van ser obra d’Esteve Andorrà i Farràs.
  • L’any 1941, al pis principal que havia ocupat la família Amatller, l’arquitecte i historiador de l’art Josep Gudiol i Ricart fundà l’Institut Amatller d’Art Hispànic, que encara perdura.

Mirem detalladament com es aquest edifici tant peculiar :

La Casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada a dos vessants que queda darrera el tester esglaonat, recobert de ceràmica policroma.

El nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana (de la primera a la quarta planta) és recoberta d’esgrafiats característics de l’arquitectura catalana.

La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l’esquerra (una de les quals servia d’accés als carruatges), i una a la dreta, d’entrada a la joiera Bagués, oberta a l’indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoïdal amb capitells florals.

El primer pis és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamentat. A l’esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta una tribuna, que hom pot relacionar amb la de la casa Martí, de caràcter flamíger.

L’interior d’aquest pis, únic al replà, és també remarcable, ple de detalls i ornaments escultòrics propis de l’estil de Puig i Cadafalch, el qual va dissenyar-ne, a més, part del mobiliari. Cal destacar també el mosaic de terra, de tipus romà, d’elements aïllats que combinen el blanc i el negre, els diversos tipus de ceràmica que recobreixen les parets, i les vidrieres.

S’accedeix en aquest pis per una escala independent, que arrenca d’un pati -a l’estil dels patis gòtics catalans- situat a la dreta del vestíbul d’entrada. Al fons d’aquest pati hi ha l’escala d’accés als altres pisos i l’ascensor.

La segona planta té un balcó d’arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades al centre. La tercera planta està resolta amb una galeria d’arcs rebaixats similar a la de la planta baixa. Les obertures de les dues plantes més altes són d’arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill al quart pis, i en forma de galeria a les golfes.

La decoració escultòrica és obra d’Eusebi Arnau, que realitzà els elements que envolten la porta i els balcons i la tribuna del principal, així com també els interiors de la planta noble, amb una notable llar de foc. A la façana destaca Sant Jordi i el drac.

En destaca també el saló de les golfes, amb decoració de fusta feta per Gaspar Homar.

La Casa Amatller és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’Article de demà, estarà dedicat a la Casa Batlló de Barcelona.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Barberia de l’Ametlla del Vallès

Aquesta setmana la dedicaré a l’Ametlla del Vallès, avui parlarem de  La Barberia,  està situada en el carrer de Sebastià Torres, 1 de L’Ametlla del Vallès.

No hi ha que confondrà en l’edifici Modernista cal Barber,  que es troba a prop, realitzat per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, i que demà dedicarem l’article.

La Barberia, es una casa mes aviat petita, i em va sorprendre la seva construcció, tota la fatxada està arrebossada amb pedres de tres colors, unes columnes com si aguantessin amb força la casa i dos aparells que donant el símbol d’una antiga barberia.

Per últim, en el triangle de dalt de la façana, es pot llegir ” Caixa de Pandora”.

Per saber que és la caixa de pandora, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_de_Pandora

L’interior es troba decorat amb un disseny entre antic i molt modern. Una casa curiosa,  per una Barbería de la línea Encanto.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : El Blog no forma part de la Marca, Barberías Encanto

 

Casa Modernista : Alqueria Cloelia de Cardedeu

La casa Alqueria Cloelia, està situada en la Gran Via de Tomàs Balbey 40, de Cardedeu.

L’Alqueria Cloelia, va ser una petició de Mercè Espinachs de Graner al jove arquitecta Joaquim Raspall, va demanar que fora com a casa d’estiueig; va començar a construir-se el 1904, de fet , era el primer encàrrec per  construir una casa de Joaquim Raspall.

El projecte presentat a l’Ajuntament per la propietària Mercè Espinachs, està datat l’1 de novembre de 1904 i es tractava d’un conjunt format per una casa-torre, un cobert, un colomar, tres fonts i una torre d’aigües.

El 30 de setembre de 1908, Mercè Espinachs va incorporar un terreny de 50 x 30 metres comprat a Manuela Sormaní, vídua d’Amat, de la Torre Amat, promotor de la urbanització de la zona, que va rodejar amb una extensió de la tanca de l’edifici original.

Aquest conjunt constituïa l’única mançana Raspall, de Cardedeu, però a finals del segle XX el terreny afegit, dedicat a hort, es va segregar i urbanitzar amb un conjunt de cases unifamiliars i un aparcament subterrani que conserven com a tanca de jardí l’original de Raspall.

Com a curiositat, el nom de Cloelia, es d’una mítica heroïna romana,  és adoptat per la propietària al produir-se el descobriment de l’asteroide 661 Cloelia en 1908, és a dir, posterior a la seva construcció.

Us passo una detallada descripció de com es la casa :

  • Edifici de tipologia ciutat jardí, volumètric, en planta baixa, pis i torreta.
  • Decorativament és pobre: planta baixa amb encoixinats estucats i pis amb estuc llis.
  • La torreta hi ha esgrafiats amb tema floral i geomètric de relleu blanc sobre fons de color ocre.
  • També disposa de rajoles amb dibuix mecànic que s’utilitza en successió uniforme en flancs horitzontals.
  • Sobre la llinda de la porta hi ha un bonic ròtol d’una cal·ligrafia modernista.
  • Al jardí hi ha una font decorada amb trencadís de rajola, alterant els colors blau, blanc i verd.
  • Els dos cossos de l’edifici tenen planta baixa i un pis i teulada a una sol vessant; al vèrtex de la “L” s’ubica una torre d’aigües que té un segon pis i teulada piramidal, a quatre aigües.
  • Com diem, dins el jardí i separada de la casa hi ha una torre d’aigües que explota el pou d’aigua que es feia servir per a les terres de regadiu de l’hort, ara urbanitzades, que explica el nom d’alqueria.
  • Disposa de varis magatzems
  • Totes les teulades són de teula aràbiga i rajola ceràmica.

L’arquitecta Raspall, va utilitzar en La casa Alqueria Cloelia els elements que seran el seu segell d’estil durant el període modernista : medallons amb cintes verticals, esgrafiats geomètrics, forja i trencadís.

La casa Alqueria Cloelia, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Dues cases emblemàtiques : Cal Guinard i Casa Joan Anglada de Viladecans

Cal Guinard  està situat en l’Avinguda de la Generalitat, 29 de Viladecans.

Es un edifici residencial d’estil Modernista construït per Agustí Planella Poletti, durant el període de1911-1929. També aquesta casa es coneix  com Cal Magret.

Casa de planta rectangular construïda amb pedra i maó i amb les façanes arrebossades. Consta de planta baixa, pis i terrat amb torre emmerletada. Destaca la simetria i l’alineació de les obertures. A la planta baixa, a la façana principal, hi ha dues portes que centren una finestra i al primer pis un balcó corregut amb barana de ferro forjat i tres sortides.

A la façana lateral hi ha quatre finestres distribuïdes simètricament, dues al primer pis i dues a la planta baixa; les de baix tenen fals guardapols (pintat), mentre que les del primer pis tenen l’arc en relleu. La barana del terrat es troba dividida en set trams tot formant una ondulació. Tots els arcs guardapols, tant de finestres com de portes, són esglaonats.

Fa anys que es una casa okupa, fet que es posa de manifest en les pintades que embruten les façanes i l’estat deplorable en general, tota una verdadera pena.

En el cas de La Casa Joan Anglada, està situat en l’Avinguda de la Generalitat, 51 de Viladecans.

Es un edifici residencial d’estil Modernista construït per Ezequiel Porcel Alabau, durant el període de1911-1929.

Es tracta d’una casa de planta baixa, pis i terrat interessant per la decoració de la façana. A la planta baixa hi ha la porta emmarcada per dues finestres, mentre que al primer pis hi ha una finestra emmarcada per dues portes de balcó. Totes les obertures són emmarcades per arcs guardapols: els de la planta baixa apuntats i els del pis mixtilini. La façana és coronada per un seguit d’arcs cecs d’intradós força ample sostingut per mènsules. El terrat és tancat per una barana de trams esglaonats.

Tant els arcs guardapols com els arcs cecs i el passamans esglaonat de la barana del terrat són fets amb maó vist pintat de color vermell. Al damunt mateix de la porta hi ha una estrella, dibuixada amb llistons de maó, que sembla contenir unes inicials inscrites.

La Casa Joan Anglada esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Viladecans, Relats en Català i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fàbrica Casaramona de Barcelona

La fàbrica Casaramona està situada en el carrer de Mèxic, 36-44 amb Avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 de Barcelona.

La fàbrica Casaramona és un edifici d’estil modernista construït entre 1909 i 1912, situat a les faldes de Montjuïc.

La construcció de la fàbrica va ser un encàrrec de Casimir Casaramona i Puigcercós, un industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, que necessitava un nou emplaçament fabril, ja que la seva antiga fàbrica s’havia cremat.

Casaramona encarregà el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que projectà una fàbrica modèlica.

Es tracta d’una construcció horitzontal, constituïda per un conjunt de naus d’una sola planta, que facilita el trasllat de mercaderies per mitjà d’un sistema de carrers interns que, a la vegada, també servien de tallafocs.

Dues torres sobresortien del conjunt.

Servien com a dipòsits d’aigua, essent un dels sistemes contra incendis més moderns de l’època.

Can Casaramona no tenia xemeneia perquè funcionava amb energia elèctrica, cosa que contribuïa a la sensació general de netedat.

Està considerada un dels conjunts més importants del modernisme industrial a Catalunya.

Des de l’any 2002 i després d’un seguit d’obres, és l’actual seu del CaixaForum, de la  Fundació “la Caixa”.

La fàbrica Casaramona  és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A0brica_Casaramona

 

Dades recollides : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. i la Caixa.

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

L’Hotel Llar de Capitans de El Masnou

L’Hotel Llar de Capitans  està situat en el Passeig Prat de la Riba, 48 de El Masnou.

En aquesta finca van viure Pere Pagès i Colomer i Jaume Estapé i Pagés, que durant el segle XIX van formar part de la florent Marina Mercant de El Masnou.

L’Hotel Llar de Capitans és una casa d’estil modernista construïda el 1865, totalment restaurada, manté el seu encant original combinat amb modernes instal·lacions.

En un lateral de l’Hotel, hi ha una imatge amb rajoles a color, on es pot llegir la seva historia.

 

 

Text adaptat i Fotografies : Ramon Solé