Can Roig de Camprodon

Can Roig esta situada en el carrer Freixenet, 21de Camprodon, a la sortida del poble en direcció Molló, just abans de travessar el riu Ritort.

Us passo la seva història :

  • Va ser construït com a segona residència del Dr. Roig, cunyat del Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal durant els anys 1900-1901.
  • L’autoria de l’arquitecte és discutida, ja que es creu que hi va intervenir Puig i Cadafalch.
  • L’arquitecte va ser Simó Cordomí i Carrera, dissenyant un edifici amb elements neogòtics i amb façanes arrebossades amb elements de pedra natural i artificial.
  • L’edifici es va fer servir com hospital de campanya al final de la guerra del 1936-39,
  • Va ser abandonat en acabar el conflicte.
  • Als anys 70 va canviar de propietari però tampoc no es va fer res per aturar la degradació de l’edifici.

L’edifici està situat en una finca de 1.550 m2 i té una superfície construïda total de 780,52 m2 distribuïda en quatre plantes.

La porta principal de l’edifici avui desapareguda, era d’un gòtic molt ornamentat, estava coberta per una mena de lògia d’arcades romàniques coronades per merlets.

Encara es pot veure algun element de la rica decoració exterior amb escultures de pedra.

A l’interior, en estat ruïnós, destaquen el vestíbul, l’escala amb barana de fusta calada, i un gran saló amb decoració escultòrica gòtica mutilada i una gran llar de foc.

Edifici de gran qualitat, per no dir el que més, de l’època. Obra molt interessant del modernisme, llàstima pel seu estat actual.

Us passo un article del 25 de febrer de 2014, on ja fa menció d’una situació de degradació molt marcada d’aquest edifici :

https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/23198/camprodon/encara/restauracio/can/roig/75/anys/despres/abando

Can Roig és un edifici modernista inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació  al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Mas de can Calderó d’Alella

El Mas de can Calderó esta situat en l’Av. Sant Josep de Calassanç, 2 d’Alella.

Fotografia Rosa Maria Andrés Blanch – Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • L’edifici és del segle XVII, encara que segurament construït al lloc d’una antiga construcció, possiblement de l’època de la torre de defensa.
  • És probable que la coronació amb merlets sigui posterior.
  • Can Calderó fou anomenat Mas Dauder fins a l’any 1559, en què Joan Dauder el vengué a Mossèn Oller, passant a mans de Magdalena Resplans, que vers la meitat del segle XVII es casà amb Miquel Calderó, regent de la Cancelleria Reial, i als descendents del qual, encara pertany avui dia.

És un edifici civil format per dos cossos diferenciats: una torre de defensa a l’angle esquerre, de planta quadrada i coronada per merlets escalonats,

i l’edifici pròpiament dit, cobert per una teulada de quatre vessants i format per una planta baixa amb una portalada de mig punt adovellada, un primer pis amb balcó i dues finestres amb els bancals i les llindes de pedra,

i unes golfes porxades amb un seguit de dotze arcs.

Per mes completa informació podeu consultar a :

http://lescasesdalella.cat/casa/4178/can-caldero/historia

Can Calderó és un mas fortificat al terme d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Alella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia sense color de Rosa Maria Andrés Blanch – Generalitat de Catalunya

Casa Baltasar Gorina de Terrassa

La Casa Baltasar Gorina esta situada en el carrer de la Font Vella, 93 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • L’edifici és una obra de 1902 de l’arquitecte modernista Lluís Muncunill, bastit com a residència familiar del constructor d’obres Baltasar Gorina.
  • Recull una influència de l’estil de Domènech i Montaner, amb una excel·lent combinació del maó dominant la major part de la façana amb la pedra a la planta baixa, les biguetes de ferro vist i la ceràmica de colors vius i dibuixos florals.
  • Actualment és la seu de l’empresa privada de prevenció.
  • És veïna de la Casa Concepció Monset, també del mateix arquitecte Lluís Muncunill i construïda uns anys després.

És un habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La construcció és feta amb maó vist. Detall del pis superior, amb el seguit de finestres amb falsos arcs i la cornisa emmerletada.

A la planta baixa hi ha la porta d’accés, amb una petita finestra al damunt, i al costat esquerre hi ha una altra finestra vertical molt elevada que enllaça amb el pis següent mitjançant la imposta que marca el forjat del primer pis. En aquest s’obren dues eixides unides per una balconada de ferro i, al pis superior, una successió de quatre finestres més petites que formen falsos arcs. Especialment destacats són els treballs de forja de les baranes i el sota balcó del pis principal.

L’acabament de l’edifici es caracteritza pel fet de presentar una cornisa sostinguda per mènsules de maó escalonat i merlets dentats.

Per a mes informació podeu accedir a :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/10/casa-baltasar-gorina.html

La Casa Baltasar Gorina,  és un edifici del centre de Terrassa  protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipédia, Ajuntament de Terrassa i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Turull de Castellar del Vallès

La Torre Turull esta situada en la banda est de la Carretera B-124 de Sabadell a Castellar, km 4,2 en el municipi de Castellar del Vallès.

La Torre Turull, va ser construïda durant el segle XIX, i es feren reformes a començaments del segle XX, actualment també s’està fent alguna reforma.

Es una casa senyorial, de fet d’estiueig, construïda per la família Turull, amb una diversitat d’elements de diferents estils, com : arcs de mig punt gòtics, finestres adintellades, amb dues torres.

Ës de forma rectangular, de planta baixa i dues plantes, i coberta a quatre vents amb barbacanes prominents i ornamentades.

Façanes de composició clàssica amb basaments amb grans carreus de pedra, finestres d’estil neogòtic de triple arcada a la planta principal i sèrie de finestres motllurades de remat a la planta superior sota la barbacana.

Dues torratxes no iguales en dimensions, la més gran a la façana nord d’accés  i la de menor dimensió a la cantonada a sud est s’adossen elevant-se una planta més amb remat fortificat de merlets.

Per a mes informació sobre aquesta finca podeu consultar a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/04/la-torre-turull-castellar-del-valles.html

Esta envoltada pels jardins, en la part de darrera hi ha un antic Molí de vent en desús.

En les terres properes al Mas, s’han plantat mils de joves oliveres, us passo un article al respecte :

https://www.lactual.cat/actualitat/castellar-tindra-un-mar-d-oliveres_42351_102.html

 

Recull de dades : Conèixer Catalunya i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col·laboració : Josep Llinares

Torres i Cases senyorials : Ca L’Eufil de Sant Antoni de Vilamajor

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

Ca l’Eufil o Auferil esta situada en el carrer Anselm Clavé, 1 de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva història :

  • Va ser feta durant el bienni 1911-1912 per a la família Auferil de Mataró. Va ser habitada fins a la postguerra.
  • Llavors fou comprada per una altra família de Mataró.
  • Posteriorment fou propietat de Ramon Bertran, que viu al mateix Sant Antoni de Vilamajor.

El cos central té la façana adavançada, als laterals, els murs, doncs, guanyen profunditat. A un d’ells s’aixeca una torre que sobresurt de la resta de l’edifici, està coronada amb merlets. Al pis superior del cos principal hi ha una galeria. Les finestres són ogivals i parabòliques.

Ca l’Eufil és una obra modernista de Sant Antoni de Vilamajor inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Portal de Centelles

El Portal de Centelles esta ubicat al carrer nou a Centelles.

Us passo la seva historia :

  • La creació de les muralles de Centelles s’esdevé durant la gran empenta demogràfica i urbanística que es dóna al nucli de la vila al segle XVI.
  • L’antiga sagrera de Santa Coloma, antic nom del municipi, ja tenia murs que la tancaven des del 1329.
  • Guillem Ramon II, baró de Centelles i comte de Quirra, es va fer càrrec de l’herència de Centelles vers l’any 1537
  • I, entre aquest any i el de la seva mort, ocorreguda el 1565, tingué lloc una transformació total de la vila; va ser llavors quan es van construir les muralles noves.
  • L’any 1919 el Portal fou reformat i restaurat per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats.

La part de davant està formada per un arc semicircular amb dovelles; damunt hi ha l’escut d’armes dels Centelles.

També se’n conserven quatre merlets i dues espitlleres trabucaires.

A l’altre costat no hi ha elements defensius però sí ornamentals, com una finestra motllurada, un petit escut i una gran arcada de volta rebaixada.

Us adjunto La Web de l’Ajuntament de Centelles, on es pot veure diferents postals i fotografies del Portal, la llarg del mes de 120 anys últims i mes informació de la seva historia :

https://www.centelles.cat/coneixer/turisme/el-portal

El Portal de Centelles és l’antiga entrada monumental a la vila de Centelles. Està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de l’Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

La Rectoria i  l’Església de Sant Martí, estan situats en la Plaça de l’ Abat Oliba, carrer de l’església i carrer de Sant Martí en Cerdanyola del Vallès.

Al costat de l’església de Sant Martí s’aixeca la  seva Rectoria, un edifici d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908.

La Rectoria es tracta d’una obra inacabada pel que fa la seva decoració exterior.

Es de planta rectangular, que presenta una complexa volumetria integrada per diferents cossos juxtaposats combinats amb gran originalitat que recuperen, de manera molt eclèctica, el llenguatge gòtic.

En la façana principal al carrer de Sant Ramon, es diferencien tres cossos:

1) en el cos oest amb la galeria de fusta de la segona planta amb el ràfec recolzat per mènsules i puntals i les finestres decorades amb vidres de colors.

2) el cos central, a la planta baixa, amb tres finestres cobertes amb un arc esglaonat i protegides per un guardapols esglaonat amb la mènsula central que en el projecte original era la base d’una figura de l’arcàngel Sant Gabriel.

i 3) el cos est, una mena de torre acabada amb merlets.

En el projecte, la decoració de la façana contemplava diversos elements, apart de l’escultura de Sant Gabriel, que probablement no es feren per motius econòmics com un rellotge de sol, impostes ceràmiques amb creus i la inscripció Avé Maria Puríssima, esgrafiat amb fals carreuat, vitralls…

Si passeu pel centre de Cerdanyola del Vallès, us cridarà molt  l’atenció l’edifici de la Rectoria.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Església de Sant Martí i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Martí de Teià

L’església de Sant Martí de Teià està situada en el carrer de La Rampa, 1 i amb la plaça de Sant Jaume i Plaça de Sant Martí de Teià.

Us passo la seva historia :

  • La vil•la de “Taliano”, que va donar nom a l’església i al terme, surt esmentada l’any 961,
  • I quatre anys més tard (965) s’esmenta l’església de “Taliano”, que fou donada a la seu de Barcelona.
  • L’antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l’església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu.
  • De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d’agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d’una petita església tot tenint com a model l’església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona, tot i que al final es féu seguint la del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.
  • El contracte es troba guardat a l’Arxiu del Col•legi de Notaris de Barcelona.
  • Durant l’any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s’estucà l’interior de la nau, s’hi construïren les baranes de les tribunes i s’obrí el gran finestral de la façana principal.
  • El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l’edifici.

Edifici d’una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d’arc. Exteriorment, l’església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l’altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d’arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l’edifici.

Destaca, a l’exterior, l’estranya composició de la façana principal, amb una porta d’estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva.

L’interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L’absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l’acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l’alçada de l’arrencament dels arcs.

Precedida per una escalinata que fa d’accés al portal. Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant).

Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d’estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius, que fou afegit en època moderna.

El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.

Sant Martí de Teià està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Barberà de Barberà del Vallès

El castell de Barberà està situat en l’avinguda del Castell de Barberà, 33 del municipi de Barberà del Vallès.

El castell està documentat el 1005, es va començar a construir, com gairebé tots, amb una torre voltada d’una llissa o palissada, tal com ho feien els romans, que ja volien aprofitar els llocs de guaita i vigilància dels pobles indígenes de Catalunya.

Al voltant d’aquesta torre, rodona o quadrada, d’una alçada regular (de 10 a 15 m), hi van construir un perímetre emmurallat amb uns petits merlets i sageteres, i uns valls o trinxeres. Al mur hi ha una poterna i a l’interior, una galeria subterrània per poder escapar.

Des del segle XI, el castell va pertànyer a Borrell II, comte de Barcelona, més tard va passar als Ribes, als Montcada i, per últim, Felip III el va cedir com a favor als Galceran del Pinós

.

El 1702 Felip V va nomenar Josep Galceran de Pinós primer Marquès de Barberà.

No obstant això, durant la Guerra de Successió es va mantenir austríac, però Felip V va guanyar la guerra i va manar abatre el castell de Barberà com a càstig a la família Galceran del Pinós.

Més tard es va reconstruir com a masia, tal com es pot veure avui en dia.

L’edifici actual és producte de la reconstrucció realitzada durant els segles XVI-XVIII, tot i que en el segle XIX va ser molt reformat. Conserva, però, elements d’èpoques anteriors.

L’edifici fou habitat per masovers fins al segle XX. A principis dels anys setanta va ser adquirit per una societat immobiliària amb la intenció de transformar-lo en restaurant o hotel però el projecte no es portà a terme. Finalment l’Ajuntament l’adquirí l’any 1988, el qual hi va promoure la instal·lació d’una escola-taller. Entre els anys 1989-1992 es realitzaren treballs de neteja i consolidació.

L’any 2001 es portà a terme un estudi històric i arqueològic sobre l’edifici com a pas previ a la seva adequació per a equipaments públics, després d’haver estat cedit a la Diputació de Barcelona.

El Castell de Barberà és del municipi de Barberà del Vallès  declarat bé cultural d’interès nacional

.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barberà i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Castell de Samalús a Cànoves I Samalús

El castell de Samalús, també conegut com a Castell d’en Bori o Casa Bòria, és un edifici dins del municipi de Cànoves i Samalús. En un principi era una antiga Masia, es desconeix la història de l’antic mas Bori, propietat de la família Puig de Carcer des del segle XIX.

A principis del segle XX, l’antic mas es va transformar en un castell de gust medieval, fruit dels historicistes de l’època. Del mas només es conserva algun tros de mur i dues finestres del segle XVI.

El castell està situat prop del nucli de Samalús, de planta rectangular, consta de tres pisos, el darrer coronat amb merlets, matacans i gàrgoles.

A la façana de pedra destaca el cos central amb portal d’arc apuntat, al seu damunt tres finestres neogòtiques separades per fines columnes i a la part superior una finestra trilobulada flanquejada per dues torres adossades al mur i cobertes de pissarra. A dreta i esquerra del cos central presenta unes obertures disposades simètricament, les del primer pis d’arc conopial.

A l’esquerra de l’edifici s’alça una gran torre rodona.

El Castell de Samalús, està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé