Rectoria de l’Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

La Rectoria i  l’Església de Sant Martí, estan situats en la Plaça de l’ Abat Oliba, carrer de l’església i carrer de Sant Martí en Cerdanyola del Vallès.

Al costat de l’església de Sant Martí s’aixeca la  seva Rectoria, un edifici d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908.

La Rectoria es tracta d’una obra inacabada pel que fa la seva decoració exterior.

Es de planta rectangular, que presenta una complexa volumetria integrada per diferents cossos juxtaposats combinats amb gran originalitat que recuperen, de manera molt eclèctica, el llenguatge gòtic.

En la façana principal al carrer de Sant Ramon, es diferencien tres cossos:

1) en el cos oest amb la galeria de fusta de la segona planta amb el ràfec recolzat per mènsules i puntals i les finestres decorades amb vidres de colors.

2) el cos central, a la planta baixa, amb tres finestres cobertes amb un arc esglaonat i protegides per un guardapols esglaonat amb la mènsula central que en el projecte original era la base d’una figura de l’arcàngel Sant Gabriel.

i 3) el cos est, una mena de torre acabada amb merlets.

En el projecte, la decoració de la façana contemplava diversos elements, apart de l’escultura de Sant Gabriel, que probablement no es feren per motius econòmics com un rellotge de sol, impostes ceràmiques amb creus i la inscripció Avé Maria Puríssima, esgrafiat amb fals carreuat, vitralls…

Si passeu pel centre de Cerdanyola del Vallès, us cridarà molt  l’atenció l’edifici de la Rectoria.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Església de Sant Martí i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Martí de Teià

L’església de Sant Martí de Teià està situada en el carrer de La Rampa, 1 i amb la plaça de Sant Jaume i Plaça de Sant Martí de Teià.

Us passo la seva historia :

  • La vil•la de “Taliano”, que va donar nom a l’església i al terme, surt esmentada l’any 961,
  • I quatre anys més tard (965) s’esmenta l’església de “Taliano”, que fou donada a la seu de Barcelona.
  • L’antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l’església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu.
  • De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d’agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d’una petita església tot tenint com a model l’església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona, tot i que al final es féu seguint la del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.
  • El contracte es troba guardat a l’Arxiu del Col•legi de Notaris de Barcelona.
  • Durant l’any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s’estucà l’interior de la nau, s’hi construïren les baranes de les tribunes i s’obrí el gran finestral de la façana principal.
  • El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l’edifici.

Edifici d’una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d’arc. Exteriorment, l’església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l’altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d’arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l’edifici.

Destaca, a l’exterior, l’estranya composició de la façana principal, amb una porta d’estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva.

L’interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L’absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l’acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l’alçada de l’arrencament dels arcs.

Precedida per una escalinata que fa d’accés al portal. Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant).

Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d’estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius, que fou afegit en època moderna.

El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.

Sant Martí de Teià està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Barberà de Barberà del Vallès

El castell de Barberà està situat en l’avinguda del Castell de Barberà, 33 del municipi de Barberà del Vallès.

El castell està documentat el 1005, es va començar a construir, com gairebé tots, amb una torre voltada d’una llissa o palissada, tal com ho feien els romans, que ja volien aprofitar els llocs de guaita i vigilància dels pobles indígenes de Catalunya.

Al voltant d’aquesta torre, rodona o quadrada, d’una alçada regular (de 10 a 15 m), hi van construir un perímetre emmurallat amb uns petits merlets i sageteres, i uns valls o trinxeres. Al mur hi ha una poterna i a l’interior, una galeria subterrània per poder escapar.

Des del segle XI, el castell va pertànyer a Borrell II, comte de Barcelona, més tard va passar als Ribes, als Montcada i, per últim, Felip III el va cedir com a favor als Galceran del Pinós

.

El 1702 Felip V va nomenar Josep Galceran de Pinós primer Marquès de Barberà.

No obstant això, durant la Guerra de Successió es va mantenir austríac, però Felip V va guanyar la guerra i va manar abatre el castell de Barberà com a càstig a la família Galceran del Pinós.

Més tard es va reconstruir com a masia, tal com es pot veure avui en dia.

L’edifici actual és producte de la reconstrucció realitzada durant els segles XVI-XVIII, tot i que en el segle XIX va ser molt reformat. Conserva, però, elements d’èpoques anteriors.

L’edifici fou habitat per masovers fins al segle XX. A principis dels anys setanta va ser adquirit per una societat immobiliària amb la intenció de transformar-lo en restaurant o hotel però el projecte no es portà a terme. Finalment l’Ajuntament l’adquirí l’any 1988, el qual hi va promoure la instal·lació d’una escola-taller. Entre els anys 1989-1992 es realitzaren treballs de neteja i consolidació.

L’any 2001 es portà a terme un estudi històric i arqueològic sobre l’edifici com a pas previ a la seva adequació per a equipaments públics, després d’haver estat cedit a la Diputació de Barcelona.

El Castell de Barberà és del municipi de Barberà del Vallès  declarat bé cultural d’interès nacional

.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barberà i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Castell de Samalús a Cànoves I Samalús

El castell de Samalús, també conegut com a Castell d’en Bori o Casa Bòria, és un edifici dins del municipi de Cànoves i Samalús. En un principi era una antiga Masia, es desconeix la història de l’antic mas Bori, propietat de la família Puig de Carcer des del segle XIX.

A principis del segle XX, l’antic mas es va transformar en un castell de gust medieval, fruit dels historicistes de l’època. Del mas només es conserva algun tros de mur i dues finestres del segle XVI.

El castell està situat prop del nucli de Samalús, de planta rectangular, consta de tres pisos, el darrer coronat amb merlets, matacans i gàrgoles.

A la façana de pedra destaca el cos central amb portal d’arc apuntat, al seu damunt tres finestres neogòtiques separades per fines columnes i a la part superior una finestra trilobulada flanquejada per dues torres adossades al mur i cobertes de pissarra. A dreta i esquerra del cos central presenta unes obertures disposades simètricament, les del primer pis d’arc conopial.

A l’esquerra de l’edifici s’alça una gran torre rodona.

El Castell de Samalús, està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Torre de Climent Savall de Castelldefels

La Torre de Climent Savall, està situada en el carrer d’Arcadi Balaguer, 116 de Castelldefels.

Es creu que va ser construïda per Joan Font cap a l’any 1558m com a Torre de defensa i estava adossada a la desapareguda masia de can Tivalla o Tivaller. És una torre situada a 80 metres de la torre de Gabriel Folcher.

És de planta quadrada amb accés pel primer pis. La planta baixa es feia servir com a magatzem o quadra i tenia una entrada independent. S’hi accedia mitjançant un pont llevadís.

Té una alçada de quatre plantes i està coronada per una barbacana que recorre tot el perímetre i uns merlets esglaonats.

A la façana sud-oest hi ha una inscripció on es pot llegir : ” JHS. AY/1558. CLIMENT SAVAL BALLE MA FETA PER MA DE IOHA FOT” es pot transcriure com: “Jesús Home Salvador. Any 1558. Climent Savall Batlle m’ha fet per mans de Joan Font”.

La Torre de Climent Savall està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Castelldefels i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Gabriel Folcher de Castelldefels

La Torre Gabriel Folcher, esta situada en el carrer  Arcadi Balaguer, 106, de  Castelldefels, on hi ha un gran aparcament per tota les seves rodalies.

És de planta quadrada amb accés pel primer pis. La planta baixa es feia servir com a magatzem o quadra i tenia una entrada independent.

En dues façanes es conserva el matacà.

Té un carreu esculpit amb la inscripció :

“IXS-XPS. GABRIEL FOL- CHER PER ELL E PER LOS SEUS. MDLX”.

La Torre es corona amb merlets que van ser afegits en una restauració dels anys 50 del segle XX.

És una torre situada a 80 metres de la Torre de Climent Savall, que us dedicaré un article properament.

Us passo un article que crec prou interessant sobre l’historia de Castelldefels i els Pirates :

http://castelldefelshistoria.blogspot.com/2018/04/piratas-en-castelldefels-historias-del.html

La Torre Gabriel Folcher és un edifici del municipi de Castelldefels que és declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades : Ajuntament de Castelldefels i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’església Santa Maria de Santa Perpètua de Mogoda

L’església de Santa Maria de Santa Perpètua de Mogoda és romànica, està  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, la trobareu en la part antiga de la població, en la Plaça de l’església .

Veiem una mica de la seva historia :

  • Segurament va ser bastida durant el segle XI, adossada a una construcció anterior.
  • L’any 998 apareix documentada en una escriptura de permuta.
  • Al llarg del segle XI, en diverses escriptures de donació.
  • L’any 1178 el temple va ser consagrat pel bisbe Bernat de Barcelona.
  • Sembla que entre els segles XII-XIII va ser bastida la capçalera i es degué reconstruir la volta de la nau central.
  • L’any 1950 es va rebaixar la coberta deixant part de les antigues finestres com a merlets.

Originalment l’edifici era d’una sola nau amb capçalera d’absis semicircular, que va ser substituïda per l’actual trilobulada, actualment consta de tres naus.

Les cobertes són de volta apuntada a la nau central i de volta de canó a la nord mentre que la de migdia, té una volta moderna.

Cal destacar la façana, amb un porxo d’accés producte d’una reforma, té la porta d’accés d’arc de mig punt, un ull de bou centrat i un campanar d’espadanya superior, amb dues obertures d’arc de mig punt.

El campanar vuitavat que s’alça sobre la nau té obertures d’arc ogival i decoració llombarda.

Per a mes informació, podeu accedir a :

http://www.staperpetua.cat/menu-principal/info-municipal/espais-dinteres-1/espais-dinteres-al-nucli-urba/lesglesia

Al seu costat  està situada la rectoria i una arcada, 

que dona accés de la plaça de l’església a un carreró continuo molt estret

on trobarem unes inscripcions sobre la pedra en una segona i mes antiga arcada.

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé