Ganiveteria Rius de Terrassa

La Ganiveteria Rius esta situada en el carrer Goleta, 11, al centre comercial i front del mercat municipal de la independència de Terrassa.

La Ganiveteria Rius va ser fundada l’any 1933 per Ramón Rius.

Des de sempre ha sigut un negoci familiar que ofereix una gran varietat i una bona qualitat de productes.

 

Recull de dades : Museu al Carrer – Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Mercat municipal de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista o Mercat del Centre,  esta situat en la Plaça de la Constitució de Sant Joan Despí.

És una obra d’estil arquitectònic noucentista, va ser construït entre els anys 1930 al 1932. Edifici de planta rectangular, compost per tres cossos, el central d’ells, més elevat, dóna l’accés principal. Aquest és de coberta a dues vessants, mentre que els laterals, tenen la coberta planta.

Façana completament plana i suportada, en el seu cos central, per columnes totalment exemptes, de secció circulars amb fust estrangulat. La façana posterior també és plana. La llum entra pels laterals a través de vidrieres rectangulars. És un tipus d’obra que essent noucentista és ja totalment funcional.

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí i Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Mercat municipal Galvany de Barcelona

El Mercat Municipal Galvany  està situat al carrer de Santaló, 55, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, ocupant la totalitat de l’illa, és de planta rectangular delimitada pels carrers Madrazo, Santaló, Calaf i Amigó.

Us passo la seva historia :

  • Dues plaques que hi ha al portal d’accés enfrontat al carrer Santaló, la seva construcció es va iniciar l’any 1868 en uns terrenys cedits per Josep Castelló i Galvany,
  • Es va inaugurar oficialment, el 26 de febrer de l’any 1927.
  • L’obra va ser iniciada per Pere Falqués i finalitzada per Antoni de Falguera.

Es tracta d’un edifici aïllat, situat al centre del solar, que disposa de quatre façanes afrontades a les quatre vies, on es troben disposats els accessos.

L’edifici s’organitza en quatre cossos longitudinals de secció basilical articulats al voltant d’un gran espai octogonal sustentat per quatre grans arcs i coronat per un cimbori, tot formant una planta de creu grega, on els braços que afronten als carrers Madrazo i Calaf arriben fins al carrer, mentre que els afrontats als carrers Amigó i Santaló tenen un espai obert al seu davant.

La disposició dels braços permet alliberar a l’exterior les quatre cantonades, utilitzades com a zona de càrrega i descàrrega de mercaderies.

Tanca el recinte un potent mur de pedra irregular amb pilars de maó.

Les façanes s’articulen mitjançant un sòcol de pedra on reposen les parets de maó vist que a la part superior tenen grups de finestrals triforats rematats per arcs peraltats.

A la part superior dels arcs hi ha un vitrall de colors.

Els portals d’entrada estan emmarcats per columnes de pedra que s’aixequen des del sòcol, amb capitells ornats amb motius florals i coronades per un arc de mig punt motllurat que a la clau contempla l’escut de Barcelona.

A sobre hi ha un mosaic policrom amb motius vegetals, mentre que al timpà que remata la part central de la façana hi ha un altre mosaic, en aquest cas amb l’antic escut de la ciutat.

L’interior presenta grans espais lliures, sense compartimentacions, gràcies a la utilització de 28 pilars de ferro. Aquest material és també utilitzat en les encavallades, que permeten sostenir la coberta a dues vessants.

Al centre del mercat, com a element singular, trobem un fanal modernista amb un rellotge d’època a la part superior.

Bastit en obra vista segueix un llenguatge molt proper al noucentisme, encara que també presenta elements decoratius modernistes.

Mes informació a :

https://www.barcelona.cat/ca/coneixbcn/pics/atractius/el-mercat-de-galvany_92086009458.html

Us passo la relació de parades per tipus de mercaderia :

http://www.mercatgalvany.es/shops/categories

El Mercat Galvany és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Perdràs pels carrers antics de Teià

Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme. El nom té el seu origen en la veu romana Taliano.

Està situat als vessants de la Serralada de Marina que limita amb Alella, El Masnou i Premià de Dalt.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tei%C3%A0

Us recomano la visita a peu, pels carrers mes cèntrics, començant  per les rodalies de l’Ajuntament i Església, com el carrer Caterina Albert i Paradís .

Trobareu cases que sembla que estigueu transportats a mes de cent anys en rere,

com en el carrer de l’Ebre, es un carrer estret amb moltes plantes i cases de planta baixa i d’un sol pis.

El carrer J. Torrents, el carrer Guilleries, carrer Flors,  que son carrers curs i estrets amb cases baixes i antigues.

El torrent Casa Bru, on podeu contemplar diverses cases o finques senyorials.

Son nombrós arreu de la part cèntrica de Teià, on trobareu moltes cases senyorials i antigues masies.

També, si aneu entre setmana passeu per l’antic mercat municipal, ja us el vaig descriure en el seu dia.

Mes a les afores del centre, en poques dècades a crescut molt i edificat molts xalets i cases noves.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de l’Albaceria de Gràcia de Barcelona

 

L’antic Mercat de l’Albaceria de Gràcia, esta situat en la Travessera de Gracia 186 de Barcelona.

És un dels mercats centenaris de la ciutat, va néixer com a mercat a l’aire lliure a la plaça de la Revolució de l’antiga Vila de Gràcia.

Durant  l’any 1892 es va construir  el Mercat, gràcies a la decisió d’un industrial anomenat Puig Martí, encara que posteriorment va passar a mans municipals.

Inaugurat amb el nom de Mercat de Santa Isabel, durant un temps va coexistir amb el mercat a l’aire lliure.

Com els altres mercats centenaris de la ciutat, té una estructura arquitectònica metàl·lica amb tancament d’obra vista i està format per tres cossos, una nau de grans proporcions amb un cos central i dos laterals, que destaca també per les seves teulades ovalades.

Reconstruït el 1965, va recuperar durant un temps el nom de Mercat de la Revolució fins que es va anomenar Abaceria Central, que manté actualment. Te una superfície total: 4.043 m2  i una superfície comercial: 1.572 m2.

Us passo aquest enllaç de Totgracia, on podreu saber mes d’aquest mercat :

http://totgracia.com/una-mercat-amb-historia-labaceria-central/

Actualment i de forma provisional, esta ubicat en Passeig de Sant Joan, 168 de Barcelona, mentrestant durin les obres de remodelació.

Naciodigital, ens mostra el trasllat del mercat, amb aquesta informació de l’any 2018 :

https://www.naciodigital.cat/noticia/159129/mercat/abaceria/barcelona/es/traslladara/19/juliol/carpa/provisional

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de Sarrià de Barcelona

El Mercat de Sarrià, està situat en el Passeig de la Reina Elisenda Montcada, 8 de Barcelona.

Es va aixecar sobre el que havia estat l’hort de la rectoria de Sant Vicenç de Sarrià, un projecte dels arquitectes M. Coquillat i A. Calvet.

En l’any 1900 va sortir el primer projecte de construcció d’un mercat cobert a Sarrià que no va reeixir. Es va haver d’esperar fins al 1909, amb l’obertura del passeig de la Reina Elisenda fins a Pedralbes perquè se n’iniciés la construcció.

L’obertura d’aquesta via va separar la parròquia Sant Vicenç de Sarrià del hort de la rectoria, lloc on es va construir l’actual mercat després que el 1910 els arquitectes M. Coquillat i A. Calvet presentessin el projecte definitiu de mercat. Es va inaugurar el 23 de desembre 1911.

El 2007 s’hi va finalitzar un important pla de reformes.

Les quatre façanes estan decorades amb vitralls que permeten l’entrada de llum natural a l’interior, a més de les sanefes de maons. De l’exterior destaca la façana principal, encarada a l’oest al carrer de Pere Tarrés, alta i amb acabat triangular.

També hi destaquen els pilars que sobresurten pel damunt de les façanes, i el seu rellotge interior.

.

És un mercat relativament petit, actualment disposa d’unes 20 parades, a banda de botigues no alimentàries, bars i un supermercat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i el propi mercat.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat d’Hostafrancs de Barcelona

El Mercat d’Hostafrancs, està situat entre l’illa del carrer Creu Coberta  93, carrer d’Àliga , carrer d’Hostafrancs  i carrer de  Vilardell en el Districte de Sants de Barcelona.

El Mercat d’Hostafrancs és un mercat municipal de Barcelona ubicat al barri d’Hostafrancs.

Us passo la seva historia :

  • La construcció d’aquest mercat respon a la necessitat d’abastir un barri que va tenir un gran boom demogràfic gràcies a les fàbriques que hi havia.
  • L’ajuntament encarregà a Antoni Rovira i Trías la seva construcció en uns terrenys on hi havia hagut una bòbila.
  • Es va inaugurar l’any 1888. Cal dir que aquest arquitecte va fer per les mateixes dates el mercat de la Concepció i els dos edificis són pràcticament idèntics.
  • Ha estat objecte de reformes als anys 80 i 90 del segle XX .

El Mercat d’Hostafrancs  consta de tres naus, la central més ample i alta, amb coberta a doble vessant cadascuna d’elles.

L’edifici té una base de pedra on es recolzen les columnes de ferro que aguanten una biga. Entre les columnes hi ha una barana de ferro i el tancament es fa mitjançant unes planxes metàl·liques. La biga està aguantada per unes peces de ferro forjat que fan de mènsules i, sobre les columnes, amb mènsules de ferro fos amb decoració vegetal.

Mentre que en les naus laterals aquesta biga fa de suport de la teulada, a la nau central té a sobre una estructura de ferro de columnes amb arcs de mig punt tancat amb vidre. Sobre aquesta estructura hi ha una biga que aguanta la teulada.

Seguint les vessants de les teulades hi ha una sèrie d’obertures que permeten el pas de l’aire. Als extrems de les teulades hi ha uns escuts decoratius de ferro.

L’interior està actualment dividit en dos pisos, la qual cosa no deixa entrar la llum natural a les parades i distorsiona la visió de l’espai original. A la planta baixa, en un espai ample i sense separacions, les parades es disposen en carrers i una sèrie de columnes de ferro fos aguanten unes bigues que suporten el pes del terra del pis superior.

A la primera planta s’ha ubicat una botiga. El mercat té una superfície total de 3.495 m2 i una superfície comercial de 976 m2. Actualment, disposa de més de 90 establiments amb una variada oferta comercial :

  • 60 establiments d’alimentació
  • 34 establiments de roba i parament
  • 2 pagesos
  • Una botiga d’Abacus
  • Un supermercat Supercor- expres

El Mercat d’Hostafrancs , és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat del Clot de Barcelona

El Mercat del Clot, està situat a la plaça Mercat número 26, en la barriada del Clot del districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona.

El Mercat del Clot data des de 1889, es  un edifici  que va ser projectat per l’arquitecte modernista Pere Falqués i Urpí.

Els orígens del mercat es remunten al segle XIX, quan s’inicià un mercat a l’aire lliure quan encara El Clot formava part de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.

Tanmateix, a causa del creixement de l’activitat del mercat i de la demografia del barri es decidí construir un mercat cobert en un dels terrenys de la família Buxó per resguardar la gent de les inclemències meteorològiques.

Aquest edifici és d’estil pre-modernista  i de planta rectangular  amb  coberta a dues vessants, i interiorment està dividida en tres naus.

L’estructura és metàl·lica, la part interior està formada per tres naus a base d’encavallades i tancament d’obra vista amb elements decoratius de pedra. A les dues façanes principals hi trobem també elements decoratius de ceràmica.

A la darrera reforma que es va fer a l’any 1995,  els paraments de lamel·les de fusta que permetien la ventilació van estar substituïts per panys vidriats.

El seus horaris  son :

Dilluns de 07: 00h a 14: 30h

Dimarts, dimecres i Dijous de 07: 00h a 14: 30h y de 17: 30h a 20: 30h

Divendres de 07: 00h a 20: 30h

Dissabtes de 07: 00h a 15: 00h

Us passo mes dades del  Mercat del Clot en aquest enllaç :

http://www.mercatdelclot.net/mercat.html

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de la Independència de Terrassa

El Mercat de la Independència és el mercat central de Terrassa, tradicionalment el més important.

Ocupa tota una illa de cases triangular que dóna al Raval de Montserrat, la Rambla d’Ègara i el carrer de la Goleta.

Us passo la seva historia :

  • A Terrassa ja hi ha documentada l’existència d’un mercat l’any 1207, que tenia lloc a la plaça Major, avui anomenada plaça Vella.
  • Com que amb el pas dels anys les parades ja no cabien a la plaça, es va decidir construir un edifici permanent on posar el mercat.
  • L’acord fou pres pel consistori l’11 de novembre de 1896 i es va decidir situar-lo a l’emplaçament de l’antic Hospital de Sant Llàtzer, que es va començar a enderrocar el 30 d’octubre de 1898.
  • La primera pedra del nou mercat es va col•locar el 4 de juliol de 1904 amb motiu de la Festa Major
  • Es va inaugurar el 14 de novembre de 1908.
  • Des de la seva inauguració, l’edifici ha sofert algunes reformes i obres de restauració, especialment el 1985 i 1998, any aquest darrer en què es va construir també un pàrquing adjacent per facilitar-hi l’accés.
  • El seu nom commemora el centenari de l’inici de la Guerra del Francès, coneguda també com la Guerra de la Independència espanyola, el 1808, si bé s’havia proposat dir-ne també «Mercat de la Llibertat». Una placa vora l’entrada principal ho evoca: «1808 homenatge a Sagrera Vinyals Viver i altres ciutadans que se sacrificaren per la independència de la pàtria. Terrassa, en el primer centenari, 1908.»

Es tracta d’un edifici modernista, obra dels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero (entre 1904 i 1906) i Melcior Vinyals i Muñoz, a partir d’aquell any i fins al 1908, en què es va inaugurar.

Té planta de tres naus en forma de ventall i de mida desigual (de 70, 65 i 28 m de llarg respectivament), que s’uneixen sota una gran lluerna.

Una superfície d’uns 3.400 m² a la planta principal i uns 1.500 m² a la planta subterrània, originàriament destinada a les cavalleries i actualment zona de serveis; la disposició en dues plantes s’explica pel desnivell existent entre el Raval i la Rambla.

La seva estructura està formada per 50 columnes de ferro colat que aguanten una coberta que afavoreix l’entrada de la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre. Es tracta de l’estructura de ferro més gran de la ciutat, un concepte molt innovador a l’època de la construcció de l’edifici, ja que aleshores el ferro tan sols s’utilitzava com a element decoratiu.

Actualment, de les tres naus, l’ala petita es destina bàsicament a la venda de peix i pesca salada, mentre que a les altres dues hi ha parades de carn, fruita, verdura, espècies, llegums, queviures, autoservei i restauració.

Us passo la Web del Mercat de la independència :

http://www.mercatdelaindependencia.cat/

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Recull de Postals Antigues

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat municipal Sagarra de Santa Coloma de Gramenet

El Mercat municipal Sagarra està situat al centre de la Plaça de Ferran de Sagarra, s/n. de Coloma de Gramenet, va ser inaugurat el 27 de juliol de 1934; és una obra noucentista amb decoració art déco , hi ha rètols de ceràmica.

Té una ordenació axial, amb quatre portes que corresponen als carrers que hi porten.  Aprofita el desnivell del carrer per a doblar la superfície amb una planta semi subterrània.

Les façanes del mercat són d’estil noucentista amb un acabat que alterna el totxo vist amb l’estuc. L’edifici gaudeix d’elements ornamentals d’aquest estil arquitectònic com ara motllures rectes, cornises, ceràmica vidrada i basament de pedra.

A més disposa d’una gran coberta inclinada a dues aigües, que no obstant no és continua, sinó que queda interrompuda simètricament en 2 punts per deixar lloc a dues grans entrades de llum longitudinals.

A

l’interior de l’edifici s’accedeix mitjançant quatre portes ubicades als eixos centrals de totes quatre façanes.

En definitiva, es tracta d’un edifici protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Vigent.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé