Sant Andreu del Coll d’Olot

Sant Andreu del Coll està situat a la falda de la vessant sud de la serra de Sant Miquel del Mont d’Olot.

Us passo la seva historia:

  • L’església actual és una construcció del segle xii, però les primeres notícies de la seva existència daten del 953, quan el comte de Besalú, Wifred, féu donació del monestir de Santa Maria de Ridaura i les seves pertinences al cenobi de Santa Maria la Grassa. El 995 el bisbe de Girona va fer la consagració del temple anterior a l’actual.
  • Fins a l’any 1936 l’església conservà una notable làpida sepulcral gòtica, d’alabastre, en la qual es representava l’enterrament de Berenguer del Coll, senyor del veí castell romànic. Avui n’hi ha una còpia de guix al museu d’Olot.
  • Des de l’any 2006, els Amics de l’Alta Garrotxa, s’han proposat recuperar l’entorn, l’ermita i l’aplec que se celebra el diumenge abans de la festa de sant Andreu apòstol (30 de novembre).

El temple presenta una sola nau amb absis circular que presenta finestra central i un fris sostingut per mènsules senzilles i cornisa.

Per la part nord s’hi ha afegit la sagristia, posterior al romànic.

La porta d’entrada és al sector de migdia. A les façanes nord i sud hi ha una cornisa.

El campanar, que havia estat de cadireta, és de torre amb teulat a quatre vessants i s’assenta sobre l’extrem sud-oest de l’edifici. Cal datar-lo del segle XVIII.

Es va haver de refer a causa de les destrosses ocasionades pel llamp que hi va caure l’estiu de 1876.

Sant Andreu del Coll és un edifici religiós del municipi d’Olot protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Antic Magatzem Ventalló i Tusell de Terrassa

L’Antic Magatzem Ventalló i Tusell, està situat al carrer de Puig Novell, 14-16 de Terrassa.

Us passo dades històriques :

  • El Magatzem Ventalló i Tusell, també va ser conegut com a Magatzem Alfons Sala.
  • És una obra de la primera etapa de Lluís Muncunill, realitzada a l’any 1893.
  • Es va dedicar a magatzem tèxtil.
  • Allotja el Registre de la Propietat de Terrassa i el Diari de Terrassa.

Es tracta d’un edifici de caràcter senyorial, entre mitgeres. Consta de planta baixa, principal i pis superior de poca alçada.  L’obra és de totxo arrebossat imitant carreus

És un exemple d’arquitectura eclèctica historicista on la façana és l’expressió més clara de l’esteticisme de l’època, amb una rica ornamentació de filiació clàssica en una combinació de clarobscurs que li confereixen un caràcter monumetalista.

Aquesta decoració apareix a les portes, les finestres, les cornises, les mènsules, els muntants, els trencaaigües. Hi ha quatre obertures per planta, flanquejades per columnes. El pis superior està format per una sèrie de finestres a manera de galeria, separades entre si per grans mènsules que sostenen la cornisa a tall de fris; les dues obertures centrals donen a una balconada suportada per potents mènsules.

El Magatzem Ventalló i Tusell, està declarat com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : Can Bertran d’Alella

Aquesta setmana l’hem dedicat  a Torres i Cases senyorials !

Can Bertran o Villa Bertran, esta situada en l’Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 15 d’Alella.

En els terrenys d’aquesta finca havia estat  la masia de Mas Sayol, estem parlant del segle XVI.

A la fi del segle XIX es va construir l’actual torre Can Bertran, era un habitatge d’estiueig.

Té planta quadrada i coberta a quatre vessants amb una torratxa central que fa de llanterna. Les façanes s’ornamenten amb mènsules i llindes esculpides dins un estil general de caràcter eclèctic.

Us passo detallada informació de la Web de les casesd’alella.cat :

http://lescasesdalella.cat/casa/4182/can-bertran/historia

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Cal Duc d’Alella

Fotografia de l’arxiu de la Generalitat de Catalunya

Cal Duc, està ubicat en el camí de Martorelles, 1, d’Alella. Situada front a la Torre del Governador, que ja us vaig fer un article. Primer va tindre el nom de Ca la Madame i mes tard, Ca l’Arrau.

El primer propietari que va fer construir la casa,  fou Juana Luring Grand-Gerard, a partir d’aleshores es coneixia amb el nom de Ca la Madame.

Es tracta d’un edifici civil de planta baixa i dos pisos. Cobert amb una teulada de quatre vessants, en el centre de la qual se situa una petita torre llanterna. La construcció és de planta quadrada i es destaquen els dos porxos laterals sostinguts amb columnes de ferro colat que també és utilitzat per a les baranes. Cal també destacar el tractament de la cornisa, sostinguda per mènsules decorades i amb esgrafiats que les separen, així com les antefixes que decoren la part superior de la teulada. A cada porxo s’obren dos quadrifolis.

Cal destacar les baranes de pedra, amb una figura vegetal que es va repetint, i el fris esgrafiat sota la cornisa. En conjunt resulta una casa senyorial envoltada per un jardí i terres pel conreu i algo de vinya.

Cal Duc és un edifici d’Alella protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella i Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia antiga : Procedent de l’Arxiu de la Generalitat de Catalunya

Santuari de Santa Quitèria i l’església de Sant Esteve de Vilanova del Vallès

L’església de Sant Esteve està situada en el  barri de Santa Quitèria, s’arriba per la carretera de la Roca,  km 21,5, on es pren el Passeig de Santa Quitèria, fins el numero 33, on està el conjunt d’edificis.

L’església es sobre d’un petit turó, a les afores de Vilanova del Vallès.

Sant Esteve de Vilanova del Vallès, també, es coneguda per Santuari de Santa Quitèria.

 


Us passo la seva llarga història :

  • La parròquia està documentada per primera vegada en un testament de l’any 1006, per tant es molt mes antiga.
  • A partir d’aquest moment comencem a tenir notícies seguides de la parròquia.
  • El campanar té arcuacions llombardes, probablement del s. XVI o principis de l’altra
  • La capella de la dreta es va construir l’any 1614.
  • A la capella de la dreta hi ha el retaule de la Verge, realitzat el 1628 i daurat el 1648.
  • La portada té gravada la data del 1645.
  • El cor és del 1798.
  • A la banda de fora hi ha restes que podrien correspondre a l’antiga portada.
  • Tot i que l’edifici actual és posterior, queden algunes restes del primitiu edifici romànic.
  • L’any 1914 a l’enrajolar l’església es van trobar els fonaments de l’edifici antic amb capcer semicircular.
  • La imatge central, de la verge del Roser, és moderna.

És un edifici d’una sola nau amb dos trams i coberta amb volta apuntada.

A l’esquerra té dues capelles laterals cobertes amb volta de creueria i sostingudes per mènsules figurades.

A la dreta hi ha la capella de la Mare de Déu i està formada per dos trams tancada per una cúpula amb llanternes.

El cor té balustrada i la volta de sota és de llunetes.

El campanar és romànic llombard a la zona inferior i amb obertures d’arc apuntat a la zona superior, coronat per una balustrada de maó.

La portada té dues pilastres amb capitells esqueixats i en el frontó hi ha una fornícula que aixopluga la imatge de Santa Quitèria

i al seu damunt l’escut amb l’anagrama de Jesucrist i Maria i gravada la data de 1645.  

Cal destacar l’edifici del costat, que es privat.

Sant Esteve de Vilanova del Vallès és una església del municipi de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

  • Aquesta setmana la dedicarem a Esglésies, ermites i santuaris.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Torre de Ca l’Alsina de Montgat

La Torre de Ca l’Alsina està situada al costat del carrer de Mar, 4. Montgat  al Maresme.

Aquesta torre, es va construir per protegir-se dels atacs dels pirates que en aquesta època eren molt freqüents a les costes de Catalunya.

Com diem, és una torre de defensa i de guaita, que formava part de la masia de Ca n’Alzina  del segle XIV.

Aquesta torre va ser afegida a Ca l’Alzina al segle XVI, quan la casa era propietat de la família Matheu. La casa va ser enderrocada l’any 1987.

La Torre té una planta absidal, per un costat és rectangular i per l’altre és semicircular, i està formada per planta baixa i dos pisos. A la façana de ponent hi ha dues finestres, una a cada planta, amb les llindes i brancals de pedra.

L’accés a la Torre es feia per una poterna situada al primer pis a la que s’accedia amb una escala de mà; actualment hi ha una porta a la planta baixa. Queden les mènsules de pedra i uns forats de dos matacans, un a sobre de la porta original i altre al terrat.

També es conserva una senzilla gàrgola pel desguàs del terrat. El parament és de pedra sense treballar excepte les finestres, matacans i les cantonades que són de carreus de pedra.

La Torre de Ca l’Alsina és un monument del municipi de Montgat (Maresme) declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Montgat i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Casa Bonaventura Raspall o Cauhé Raspall de Sant Feliu de Llobregat, una casa singular !

La Casa Cauhé Raspall esta situada en el carrer de Vidal i Ribas, 36-38 amb passeig de Nadal, 22- 24 de Sant Feliu de Llobregat.

Edifici del 1916, de coberta plana amb una destacada barana que evoca l’emmerletat dels castells i que enllaça amb el voladís de ceràmica.

L’element més característic és el conjunt d’esgrafiats circulars tipus escut, que són fidel reproducció de les medalles guanyades al 1907 a París, per la bona presentació i qualitat en els fruits que exportava Bonaventura Raspall.

Aquesta casa era el seu habitatge i el magatzem de la firma que regentava, anomenada “La Pilarica”.

Es conegué pel nom de Casa Cauhé Raspall, ja que el Dr. Antoni Cauhé Huguet,(1898-1975), metge de capçalera i forense de la ciutat, va posar-hi la seva consulta i habitatge en casar-se amb l’hereva de la casa: Joana Raspall Juanola (1913) poetessa i escriptora, medalla d’or de la ciutat i Creu de Sant Jordi.

La Casa Cauhé Raspall , és una casa de dues plantes amb finestres i balcons a la part superior i portes i finestres a la inferior. L’acabament està resolt amb un joc de línies corbes que formen una sanefa que a la vegada està decorada amb fulles en el centre formant grups curvilinis ascendents. Del peu d’aquest acabament surt una petita teulada de protecció que a la vegada fa un dibuix simètric amb rajoles. La casa té elements modernistes, com sanefes de ceràmica o mènsules esglaonades als balcons.

La Casa Cauhé o Casa Bonaventura Raspall, és un habitatge de Sant Feliu de Llobregat protegit com a bé cultural d’interès local.

Per a molt mes amplia informació, podeu consultar a  Casa Raspall a :

http://casaraspall.blogspot.com/

i també, us passo un article sobre aquesta important casa de la Web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat :

https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=9736

Aquesta casa forma part de les mes de 27 cases o edificis d’interès de Sant Feliu de Llobregat.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Casa Raspall

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre d’en Llobet d’Arenys de Mar

La Torre d’en Llobet,  és un edifici situat en el carrer d’Avall, 43, d’Arenys de Mar.

Es tracta d’una torre del segle XVI, concretament construïda durant l’any 1560 segons consta els escrits de l’època.

El seu nom inicial era de Torre de la Boada.

Es de forma cilindrica i consta de tres plantes,  conserva a la part alta les mènsules de la corsera i actualment esta adossada a dos edificis moderns.

S’hi troba una obertura en forma de finestra-balcó i altres finestres molt més petites.

La Torre d’en Llobet , és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé