Llibre recomanat : El carril de Mataró

Avui us presento dos articles

Fitxa tècnica

Autor: Gerard Roger

Editorial: OSEDI

Matèria: Història de Catalunya moderna i contemporània

Col·lecció: Ferrocarrils de Catalunya

Núm. de pàgines: 82

Idioma: Català

Enquadernació: Tapa dura.

EAN: 9788461411344

Any d’edició : 2010

Observacions:

P.V.P.:  12 € (aprox.)

 

Dades Generals :

Llibre històric amb gran documentació i meravelloses fotografies del primer ferrocarril de la península, el carril de Mataró.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Església de Santa Anna de Mataró

L’Església de Santa Anna esta en la Plaça de Santa Anna, 1 de Mataró.

Aquesta església formava part d’un antic col·legi enderrocat en època recent, pertanyent a la congregació de les Escoles Pies.

És un edifici religiós on destaca la portada d’estil barroc, de tipus façana-retaule de perfil molt mogut.

La porta està flanquejada per dues columnes situades sobre un pedestal i coronades per un capitell corinti i un entaulament que semblen repetir-se en forma de baix relleu a la part del darrere per tal de donar mobilitat al conjunt.

Sobre aquest entaulament hi ha un frontó que combina les línies còncavo-convexes pròpies del període barroc, al centre del qual s’obre una fornícula que conté la imatge de la Verge. En conjunt hi ha una gran profusió d’elements decoratius.

La portada va ser realitzada el 1789 pel germà escolapi Josep Guàrdia segons traça atribuïda a Carles Moretó.

A l’interior destaca la Capella del sagrament amb pintures de Jordi Arenas i escultura de Jordi Puiggalí de1960.

L’Església de Santa Anna és una església del municipi de Mataró inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases Barates de Mataró

En moltes ciutats podem trobar carrers que es destacant pels seus edificis, com en el cas de la ciutat de Mataró. Us presento dos carrers paral·lels i no massa llargs, però que es destacant per les seves cases i jardins de cada una d’elles.

Les Cases Barates  estan situades  principalment en el carrer Francesc Moragas, no obstant,  en el carrer Maluquer i Viladot  son similars, estan entre el carrer de Goya i carrer de Benet i Serra de Mataró.

Us passo la seva historia :

  • El conjunt anomenat Grup Goya de 33 habitatges unifamiliars aparellats i en filera que es van acollir a la tercera “Ley de casas baratas” de l’any 1923.
  • Inaugurat l’any 1926 i finançat per la caixa d’estalvis de Mataró

Edificacions de planta baixa i pis amb pati frontal i posterior; es tracta d’un conjunt amb tipologia de ciutat jardí.

Destaca la verticalitat acusada de les obertures de la planta baixa que es compon de porta d’accés i tribuna pentagonal damunt la qual se situa la balustrada del balcó.

Un frontó triangular corona els edificis. La tanca dels jardins combina el sòcol de pedra amb els pilars de totxo i la reixa metàl-lica.

Les Cases Barates del carrer Moragas és una obra de Mataró protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mataró

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa de Mataró

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa, està en el carrer Cooperativa, 25 de Mataró.

Us passo detall de la seva historia :

  • La societat cooperativa “La Obrera Matarense” fou fundada l’any 1864.
  • S’instal•là el 1869 en una antiga fàbrica de Gràcia.
  • El 1875 es traslladà al seu terreny propi de Mataró, on el 1874 ja s’havia iniciat la construcció.
  • Gaudí, començà a treballar en aquest projecte després d’aconseguir el títol d’arquitecte el 15 de març de 1878 i continuà fins a 1885, però segons consta als plànols de Gaudí la seva activitat es divideix en dues etapes: la primera el 1878 i la segona el 1883.
  • El projecte, a més de dissenyar les naus incloïa tota una sèrie d’equipaments per al lleure dels obres i de les seves famílies; així doncs una escola, un gimnàs, habitatges, biblioteca, etc.
  • Abandonada i adquirida pel municipi a finals del segle XX, es va iniciar la seva restauració per tornar-li l’aspecte original.
  • La restauració, amb el nom de Nau Gaudí fou inaugurada el 26 de setembre de 2008.
  • Acull un centre d’informació i orientació professional per a joves menors de 25 anys.
  • Des de novembre de 2010 és la seu provisional del Museu d’Art Contemporani de Catalunya amb el fons de la col-lecció de Lluís Bassat.
  • El dia 23 de novembre de 2013 s’hi signà la “Declaració de Mataró”, un manifest per a la protecció del llegat de l’arquitecte Antoni Gaudí que van signar els propietaris de gran part de la seva obra arquitectònica. La voluntat d’aquest manifest és la protecció, preservació, estudi i divulgació de manera conjunta i coordinada de tot el legat de l’arquitecte.

És una nau de fabricació i uns lavabos que es troben a l’antiga “Obrera Mataronense”, avui anomenada Ca l’Asensio.

Aquests dos recintes són considerats monument nacional i el seu valor radica a la utilització per primer cop dels arcs parabòlics muntats amb perns, dissenyats per Philibert de l’Orme.

Aquesta serà una de les tècniques que dóna més caràcter a tota l’obra arquitectònica de Gaudí de finals del segle XIX i principis del XX.

Les voltes parabòliques de la nau de blanqueig de la Cooperativa Mataronense, són de les primeres utilitzades en molts anys, i molts estudiosos de l’art li atribueixen uns orígens més remots que els arcs i voltes gòtiques. La volta parabòlica permeté a Gaudí deformar i canviar era marcadament innovador i amb moltes més possibilitats creatives.

Del projecte inicial només en resten una nau industrial, amb unes encavallades de fusta que formen arcs parabòlics,  la xemeneia i uns sanitaris.

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa es va construir per servir com a nau de blanqueig de la fàbrica de filatura.

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa és una obra del municipi de Mataró declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró, Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Grans pintades en edificis i murs – 2ª Part #

Us presento mes imatges de grans pintades en edificis i murs.

En preparació

Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada que a la vista no seria de bon veure.

Pintura realitzada

Sols us indicaré el nom del municipi on corresponent, donat que en general son en edifici i murs privats :

  • Granollers
  • Mataró
  • Ripollet
  • Sant Eulalia de Ronçana
  • Terrassa – 1
  • Terrassa – 2
  • Terrassa – 3

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia les Esmandies de Mataró

La masia les Esmandies està situada en el carrer Pintor Marià Andreu, 12 de Mataró.

Us passo la seva historia :

  • La masia les Esmandies, inicialment estava fora del nucli urbà de Mataró, ara està envoltada de moderns blocs de pisos.
  • Fou construïda pel llinatge del mateix nom, un dels més arrelats a la història de Mataró del segle XVIII, documentat des del 1702.
  • El 1720, Eulàlia Esmandia es va casar amb el pintor Antoni Viladomat. La base econòmica de la família era l’explotació hortícola i el comerç del sucre d’Amèrica. Una branca es va traslladar a Barcelona, on va ocupar càrrecs a la reial Junta de Comerç, l’altra branca va restar a Mataró i amb el temps es va decantar cap a l’estament militar.
  • La primera meitat del segle XIX, la casa va ser venuda a la família Vedruna, dins del mateix segle va passar als Andreu, que la van conservar fins al 1980 en què va ser comprada per l’Ajuntament de la ciutat.
  • Actualment s’utilitza com a local d’associació de veïns, i també s’hi ha projectat instal•lar-hi una biblioteca.

La masia les Esmandies és una casa de planta rectangular envoltada de jardí, clos per una tanca que a la part superior té una doble filera de peces ceràmiques en forma de meandre, que corresponen ja als primers anys del segle XX.

L’edifici bastit segurament, o reformat, el segle XIX amb un llenguatge de caràcter neoclàssic, és de planta rectangular ,amb cinc crugies a la planta baixa i tres als dos pisos, cobert amb teulada a quatre vessants, estructura per la qual pot classificar-se dins el grup VI de Danés. per sota la teulada corre un cornisa clàssica.

La façana dóna a un pati ampli, on hi ha una Font – estany presidit per un escultura de Sant Felip Neri, amb uns grans Pins pinyers, que ja us ho vaig presentar  en el Blog de Fonts Naturals, aigua Muntanya i mes…

A la part posterior hi ha un jardí, on es pot passejar lliurement.

Les crugies de la dreta i de l’esquerra de la planta baixa són cobertes per una terrassa que es prolonga a la part posterior de l’edifici.

La crugia central servia de cotxeres, la de l’esquerra i sota la terrassa, de capella, el sector dret de la planta baixa era l’habitatge dels masovers.

A la part posterior de l’edifici hi ha la caixa de l’escala que accedeix als pisos: fins al primer, els graons són de pedra, després de rajola, la barana és de ferro.

Els dos pisos superiors són estructurats segons la manera tradicional de les masies. una gran sala, que correspon a la crugia central, i cambres a les crugies laterals.

L’aparell constructiu és la pedra, ben escairada als carreus angulars i als que emmarquen les obertures-rectangulars en llur majoria-de la masia.

La masia les Esmandies, és una obra de Mataró protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia – can Palauet i Torre de Mataró

Aquesta antiga masia de can Palauet i Torre, esta situada la seva entrada per un camí de terra des de la Ronda President Tarradellas de Mataró i sobre la vora de la riera d’Argentona, prop del límit amb aquest terme municipal.

La masia consta de dues parts diferenciades:

De la casa, amb el celler, els estables,  els corrals, i la magnífica torre.

La masia està formada per una planta baixa i un pis. Està coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, en la qual destaca el portal rodó adovella i el finestral principal del segle XVI amb un guardapols rematat lateralment per dos petits caps esculpits i una espitllera sota el llindar.

A la façana posterior, on hi ha el celler, destaca la llinda granítica amb la data de construcció gravada: “A 6 DE MARS 1568”. A l’interior sobresurt un pilar de pedra tallada que suporta la jàssera de fusta o biga mestra de l’entrada. Un accés directe des del primer pis condueix a la torre de defensa.

La torre, de planta circular, consta de planta baixa, dos pisos i terrat emmerletat, amb matacans a tot el volt. A la planta baixa, coberta amb volta esfèrica de cassetons, s’hi instal·là posteriorment una capella. L’accés a la torre, exempta, es feia originàriament per una de les finestres del pis, i després s’hi féu un pas cobert que relligà la torre a la casa. Les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, presentant les llindes de les finestres guardapols a dalt i als llindars hi tenen una espitllera.

Can Palauet  amb la torre de defensa, estan  protegides com a bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mataró

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Grans pintades en edificis i murs – 1ª Part

Us presento imatges de grans pintades en edificis i murs. Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada que a la vista no seria de bon veure.

Sols us indicaré el nom del municipi on corresponent, donat que son en edifici i murs en general privats :

Badalona

Barberà del Vallès

Barcelona

Barcelona – La Guineueta

Cardedeu

Granollers

Mataró

Sols cal dir que estan molt dissenyats i pintats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Creu de terme de Mataró

   

La Creu de terme està situada en el Camí Ral – la Rambla de Mataró i davant el carrer de Sant Agustí.

La Creu de terme, se la coneix com La Creu d’en Ramis.

Veiem la seva historia :

  • La Creu de terme, pel seu estil es pot datar al segle XVI.
  • Probablement la seva construcció es refereix a un acord del Consell de la Vila de l’any 1562 pel qual hom resol de fer “la creu enderrocada que està a prop de la casa d’en Ramis, la qual s’hagué de fer del modo que esta la creu de Badalona”.
  • L’any 1803 fou enretirada del seu lloc primitiu i més tard hi fou adossada una font que només deixava sobresortir la part superior de la creu.
  • Ha estat objecte de múltiples intervencions, entre les quals destaca la restauració feta per Josep Puig i Cadafalch l’any 1892.
  • La creu va ser destruïda l’any 1936 i es pot veure parcialment reconstruïda al Museu de Mataró.
  • Al seu emplaçament original, a la plaça de Santa Anna, podem veure una reproducció que se’n va fer l’any 1942.

La creu porta la imatge del Sant Crist a l’anvers i de la Mare de déu al revers. Rodegen la base els apòstols al nus.

A la base de la creu hi ha una inscripció que resa :

“Construida en el siglo XVI. Destruida en 1936. Reconstruida en Santa Misión en 1941”.

La Creu de terme d’en Ramis està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró i Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Tramvia de Mataró, tot un record

El Tramvia està com a monument i record, situat en la rotonda de Granollers a Mataró. El vehicle número 3, va ser el més conegut per la gent de Mataró, li deien “ La Treseta”.

El Tramvia va estrenar-se el mes de maig de 1928. El seu recorregut  era de Mataró a Argentona i viceversa. Us pot  semblar poc tros de línia, avui amb Bus, ho fem ràpidament, segons la circulació que hi hagi.

El creixement de Mataró no va ser fins els anys 60 i 80, per tant, el tramvia passava per vora de camps i travessava la riera per un pont fins a Argentona.

Informació des de l’Ajuntament de Mataró sobre l’arranjament del tramvia numero 3 :

http://www.mataro.cat/portal/contingut/noticia/2010/05/9251_visita_tramvia.html

I us passo la cançó del Tramvia de Mataró de la Trinca :

https://www.kumbaworld.com/kw_canco.php?idcanco=765

Així mateix, hi ha un altra tramvia en la Plaça Nova de Argentona. I un tercer, en el Museo del Ferrocarril de Catalunya.

Us passo l’Historia del tramvia a reu d’Espanya i principalment a Catalunya :

http://enciclopedia.cat/EC-GEC-0147337.xml

El Tramvia de Mataró, tot un record !

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé