Església dels Josepets de Gràcia a Barcelona, amb molta historia…!

L’església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia,

és l’església de l’antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia, situada a la part alta de la plaça de Lesseps del districte de Gràcia, on és l’edifici més antic.

L’església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, va ser construïda entre el 1658 i el 1687 i projectada per fra Josep de la Concepció, anomenat  popularment com el Tracista.

L’església es configura com un temple de nau única, amb volta de canó amb llunetes, nàrtex sota el cor i cúpula al transsepte. Entre els contraforts hi ha situades les capelles laterals, intercomunicades entre elles i cobertes amb cúpules dotades de lluerna.

Sobre de la portalada central es disposen dos escuts que flanquegen la fornícula central on es disposa una escultura feta en pedra.

A la clau de l’arc de la portalada d’entrada al temple se situa un rellotge solar.

A sobre de la dita fornícula i delimitada per una cornisa de pedra, s’obre una finestra que com les rosasses medievals, dóna il·luminació a la nau del temple.

Us passo un resum de la seva llarga historia :

  • Els frares carmelites descalços, coneguts com “els Josepets”, es van establir el 17 de gener del 1626 prop del camí que anava de Barcelona a Sant Cugat del Vallès i hi van fundar el convent de Santa Maria de Gràcia, construït gràcies al generós donatiu de Josep Dalmau, conseller de la ciutat de Barcelona i benefactor l’any 1586 del primer monestir de l’Ordre dels Carmelites Descalços a Barcelona, i de la seva esposa, Lucrècia Balcells, que van passar pel dolor de perdre els seus set fills: foren sebollits en l’església de la fundació. El convent acabaria donant nom a la vila que hi va néixer al voltant; entorn del convent, de fet, inicialment van anar sorgint-hi una sèrie de masies, la més important de les quals era Ca n’Alegre de 1688.
  • La construcció d’aquest nou convent fou confiada a fra Josep de la Concepció, conegut per ésser un excel·lent “tracista” i arquitecte de l’orde que havia construït també els temples de Mataró, Vilanova i la Selva del Camp.
  • Les obres començaren el 1628 i el 1630, el convent -que acollia frares novicis- ja estava prou avançat.
  • Des dels seus inicis s’habilità una petita capella per a ús de la comunitat i el 1658 col·locaren la primera pedra del nou temple.
  • Va quedar enllestit l’any 1687.
  • El 1705 hi seria enterrat el príncep Jordi de Darmstadt, virrei de Catalunya des del 1698 al 1701 i mort en combat durant la batalla de Montjuïc, no en queda res, ni de la tomba ni del cos, si bé a l’església hi ha una placa que ho commemora.
  • El segle XIX va ser un període molt convuls pel monestir, tot patint els estralls de la Guerra del Francès al 1808, moment en què els carmelitans es veieren obligats a abandonar el convent fins al 1814.
  • En 1819, també hi fou sebollit, a la cripta, Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, conegut aristòcrata i escriptor.
  • Com a conseqüència dels intents de supressió durant el trienni lliberal entre 1820 i 1823, els frares es traslladaren a Barcelona.
  • Finalment durant el procés de desamortització de Mendizábal, el monestir fou subhastat el 3 de gener de 1837 i adjudicat a Llorenç Amigó. El convent va ser enderrocat conservant-se únicament l’església.
  • L’església va restar mig abandonada durant molts anys. En el temple només hi celebraven culte esporàdicament alguns vicaris de la parròquia de Santa Maria de Jesús de Gràcia i un grup d’ex-carmelites.
  • Davant l’abandó en què es trobava el temple, el 5 de maig de 1848, la Junta parroquial de Nostra Senyora de Gràcia, i el rector de la mateixa, recolzaren i adreçaren el 18 de novembre una petició al Ministre de Gràcia i Justícia, sol·licitant la titularitat de parròquia per la vella església dels Josepets.
  • Finalment, a partir del 1868 l’església va passar a tenir funcions parroquials i va prendre l’advocació de Sant Josep.
  • El 20 de juliol d’aquest any la reina Isabel II nomenà a Pere Jaume Carreny, com a rector de la nova parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep.
  • Els primers passos del nou rector s’encaminaren a arranjar l’edifici monumental, netejant-lo, restaurant-lo i envoltant-se d’un grup de prohoms que l’ajudaren a reconstruir-lo. Pel que fa al culte ben aviat es constituïren diferents confraries a associacions com: la confraria de Sant Isidre o les Filles de Maria Immaculada i de Santa Teresa, entre altres que dinamitzaren la nova parròquia, que a finals del segle XIX estava totalment consolidada.
  • El 1899, any en què la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps, hi arribà el tramvia elèctric.
  • El 1906, els rectors de Sant Josep de Gràcia i de Sants Gervasi i Pròtasi, i Nostra Senyora de la Bonanova van haver de recórrer al bisbat per marcar els límits d’ambdues parròquies.
  • El 1909, durant la Setmana Tràgica, l’església de Josepets es va salvar de ser incendiada, en suposar els avalotats que aquesta estava defensada.
  • En canvi el juliol del 1936, durant la Guerra Civil, si que fou incendiat, ensorrant-se la cúpula i la nau central.
  • Restablert el culte en un magatzem del carrer Homer el 1939, les obres de recuperació de l’església acabaren el 1961.
  • L’any 1998 es va restaurar l’exterior del temple, amb la seva fesomia actual.

L’església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

El Parc Central de Mataró, 2ª part #

Avui veureu la part nova d’aquest important parc de Mataró i del Maresme.

Si sortiu de la part vella del Parc Central, per on hi ha el Casal de la Gent Gran del Parc, trobareu d’immediat una gran avinguda, coneguda com Corregiment de Mataró, que separa els dos espais.

Esta situat en un desnivell del terreny com si fora un turonet.

Trobareu amplis camins i altres mes estrets, amb placetes on en algun cas hi ha jocs infantils.

Un lloc emblemàtic, com el Racó de la Pau, hi ha una olivera com a símbol de pau, cedida per una entitat Cristiana i una altra Musulmana.

També, trobareu un mirador que visualitza la part antiga de Mataró.

Arbres i plantes de tots tipus ven distribuïts a la llarg del Parc en aquesta part nova.

On podeu veure gent passejant, corrents, prenen el sol en els nombrosos seients.

Va ser un gran encert fer aquest nou Parc com a ampliació del Parc Central.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu : capelletes i imatges, finestres, façanes a Mataró

Amb la vida que tenim, acostumem anar de pressa d’un costat al altra de la ciutat o poble, mirar a la dreta o l’esquerra, vigilar els semàfors per mirar de passar o passar igualment que tinguem vermell o verd, el important es corra i arribar el mes aviat possible al nostra objectiu o destí.

Per ho !, es que… ja no és mira per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida…

Avui contemplem la ciutat de Mataró, per la part antiga d’aquesta població, on encara podem veure :

Antigues imatges en les façanes i a una certa altura de l’edifici, algunes, en un costat o d’amunt de la porta d’entrada.

En altres petits escuts, molt antics i en algun cas, donant la data de la construcció de la casa.

Alguna xemeneia d’estructura molt curiosa.

Finestres la “Xafardera”, per mirar i no ser vist des de fora, son fetes de fusta o son metàl·liques.

La xafardera, és original del segle XVIII

Façanes amb finestres amb detalls gòtics o altres elements destacables, com per exemple :

can Parere

can Sisternes

can Llorer

can Milan

I aneu amb cura, amb un pont que hi ha al mig del carrer,

no us distragueu que podeu donar-vos de cap…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra, un dels Museus de Mataró

Can Serra és una casa pairal situada en carreró, 17 del municipi de Mataró.

Veiem pas a pas la seva historia :

  • Can Serra fou construïda per Jeroni Serra Arnau, primer síndic de la vila a Corts, fou bastida el 1565.
  • El Museu fou creat el 1894, després dels precedents del 1888 instats per l’Associació Artístic Arqueológica Mataronesa.
  • L’any 1915 l’Ajuntament comprà Can Serra per Museu, que s’inaugurà el 1942. De llavors daten les principals reformes de l’edifici: rajoles, escuts i finestrals encastats i el sostre pintat per Marià Ribas.
  • L’espai museístic s’amplià l’any 1975 incorporant-hi un edifici veí.
  • L’any 1982, per un conveni signat amb entre l’Ajuntament i la Generalitat, el Museu quedà constituït com a Comarcal del Maresme.
  • I es reobrí l’abril de 1983 després de ser remodelat.
  • Des del 1997 el Museu adoptà definitivament el nom de Museu de Mataró.
  • La museografia de les sales d’exposició permanent fou renovada l’any 2011.

L’edifici de Can Serra, és d’estil renaixentista, conserva l’estructura originària amb una àmplia entrada d’on arrenca l’escala de pedra i la gran sala central al primer pis que manté el teginat de fusta originari.

La façana és de composició simètrica i hi destaquen el portal dovellat, l’escut i les finestres.

Les dues finestres son diferents.

És una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Ajuntament de Mataró

Text i Fotografies : Ramon Solé

La casa natal de Josep Puig i Cadafalch, la polémica està servida !

La casa natal de Josep Puig i Cadafalch, està situada en la part antiga de Mataró, concretament en el carrer El Carreró, 39 .

Cartell a peu de la casa natal

Casa antiga del segle XVIII, la fatxada  presenta un acabat amb estuc i  dibuixos geomètrics. L’edifici no és massa gran, amb  planta baixa, i dos pisos amb finestra i balcó. El balcó del primers pis és de forja i amb rajoles.

En la fatxada hi ha un escrit recordant Josep Puig i Cadafalch , instal·lada en 1966, que diu :

“En aquesta casa hi va néixer el 17 d’Octubre de 1867, l’Arquitecte, Historiador  i Arqueòleg en Josep Puig i Cadafalch , President de la Mancomunitat de Catalunya, 1917 – 1923, les Entitats de Mataró en el Centenari.”

Si voleu conèixer àmpliament qui va ser Josep Puig i Cadafalch, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch

On esta la polèmica ?, senzillament que des de fa mes d’un any es vol intentar vendre l’edifici.

La Vanguardia feia un article  el 23/10/2016, donant a conèixer mesures des de l’Ajuntament de Mataró per protegir l’edifici, us passo l’enllaç :

http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20161023/411242687246/maresme-casa-natal-puig-i-cadafalch.html

I per últim, un article explicatiu de l’historia de com s’ha arribat en aquest punt , article de El diari digital de Mataró i el Maresme ,de 24/10/16, escrit per Manuel Cusachs :

http://www.capgros.com/opinio/que-fer-amb-la-casa-natal-de-puig-i-cadafalch_706220_102.html

Com veiem, la propietat segueix mantenint el cartell …en Venda.

 

Text, Recull de informacions i Fotografies : Ramon Solé

La Basílica de Santa Maria de Mataró

La Basílica de Santa Maria és una església situada a la part antiga de Mataró.

Segons estudis fets, molt abans de la Basílica, es creu que deuria haver en el mateix lloc un temple d’origen romà i posteriorment, una església romànica.

Veiem la seva Historia a la llarg del temps :

  • Documentada des de l’any 1054, era possiblement una petita església romànica que perdurà fins a finals del segle XIV, quan hom construí el temple gòtic, substituït posteriorment per l’edifici que ha arribat als nostres dies.
  • Durant el primer quart del segle XVI fou aixecat, al mateix indret, un temple gòtic de tres naus; les obres de dita construcció ja estaven iniciades l’any 1508.
  • L’any 1533, el Consell de la Universitat resolgué fer pintar el retaule major a càrrec del portuguès Pere Nunes.
  • El 1675 s’iniciaren les obres segons projecte del Pare Josep de la Concepció, el “tracista”, substituït el 1675 pel d’Ercole Turelli, arquitecte milanès establert a Barcelona.
  • L’any 1690 s’inicià la construcció del retaule barroc del Roser, obra de l’escultor mataroní Antoni Riera, ajudat en una primera fase per Lluís Bonifaç i després pel seu propi fill, Marià Riera
  • Es va construir allargant per la part de llevant l’espai de l’antiga església del segle XV. adossada a santa Maria, hi ha el conjunt dels Dolors, construït entre el 1698 i el 1708, que inicialment era separat de la parròquia.
  • A partir del 1722 fou decorat pel pintor Antoni Viladomat.
  • Les obres s’interromperen diverses vegades fins que el 1754 s’acabaria d’enllestir tot, amb la construcció del Portal Xic.
  • La façana fou construïda en ple segle XIX (1861-1864) per l’arquitecte Gaietà Simó.
  • El 1864 s’hi afegí la capella del Sagrament, que seria construïda sobre l’antic fossar, projectada per l’arquitecte mataroní Emili Cabanyes i decorada pel pintor Enric Monserdà.
  • Actualment, adossada a santa Maria, hi ha el conjunt dels Dolors, construït entre el 1698 i el 1708, que inicialment era separat de la parròquia. A partir del 1722 fou decorat pel pintor Antoni Viladomat.
  • Durant la Guerra Civil de 1936-1939, El retaule del Roser, junt amb el de sant Nicolau i amb alguns fragments del de Sant Desideri és pràcticament l’única obra que es va salvar de la destrucció.
  • Sobre el principal portal hi ha un monumental orgue construït per Gaietà Estadella el 1927, i restaurat l’any 1974 per Gabriel Blancafort i París i Georges Lhote. ).
  • El 1928 fou elevada a la categoria de basílica menor

Com es veu, l’església de Santa Maria va ser restaurada a finals del segle XIX i novament després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). 

Junt amb l’església s’ha protegit tot un sector del voltant com a entorn.  

A finals del segle XX s’ha restaurat la façana i s’ha rehabilitat l’entorn.

El 23 de gener de 2010 va acollir la beatificació de Josep Samsó i Elias, en la primera beatificació celebrada a Catalunya des del segle XII. El beat està enterrat a la basílica de Santa Maria de Mataró, que també acull les relíquies de les santes Juliana i Semproniana.

La Basílica de Santa Maria està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Dades documentals : Ajuntament de Mataró

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Muralla dels Genovesos de Mataró

De fet és un fragment de la muralla de Mataró, dita en el punt on es troba: Muralla dels Genovesos.

Aquest fragment de muralla es manté dignament, dins un entorn acurat, és de lliura accés i pot ser visitat en qualsevol moment, donat que una banda dona al carrer de la Muralla dels Genovesos i l’altre costat amb la placeta Pere Màrtir Viada.

És de l’època del Segle XVI, concretament el conjunt de les Muralles mataronines van ser construïdes entre 1569 i 1600, projectades per l’enginyer reial Jorge de Setara.

Si voleu conèixer mes extensament i nformació sobre les Muralles de Mataró, podeu consultar a :

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/91708/2006-2007_16.pdf

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Boet de Mataró, mes que una Masia…

La Masia de can Boet esta situada en el Pla de Can Boet, en un turonet front la rotonda de la Plaça Laietana i el carrer de Pablo Iglesies, 80 de Mataró.

Can Boet és una masia neoclàssica de Mataró.

Masia situada a l’extrem sud del barri que duu el mateix nom, molt a prop de l’autopista del Maresme i del clos arqueològic on fins no fa gaire temps hi havia la torre i la masia de Can Llauder.

Can Boet pertany al primer grup de masies, segons la classificació de Bonet i Garí, amb teulada a dues aigües perpendiculars a la façana.

La masia és del segle XVIII, amb elements neoclàssics afegits a la façana, i  és de les poques masies que resten en la fèrtil plana baixa de la riera d’Argentona, actualment en fase d’expansió industrial.

Llegim en un blog de la Diputació de Barcelona :

“Des del mes de novembre de 2013, Can Boet esdevé un equipament municipal per a la gestió del patrimoni cultural de la ciutat de Mataró, en els àmbits de l’arqueologia de les ciències naturals. Incorpora el centre d’interpretació del jaciment arqueològic de la vil·la romana de Torre Llauder i el Centre de Documentació (CD) del Parc del Montnegre i el Corredor.

Bassa

Es tracta d’un centre de documentació i de recerca, que té com a objectiu primordial la difusió, el foment i la promoció del patrimoni arqueològic i natural.

El centre integra els col·lectius d’investigadors voluntaris que col·laboren en aquests àmbits: el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró i la Delegació de la Serralada Litoral Central.

Activitats familiars cada quart diumenge de mes a les 12 h”

Can Boet havia sigut una casa de camp de les afores de Mataró, fins que fa uns anys es va anar edificant i industrialitzant la zona, podeu veure com s’ha mantingut, ara com ara,

en la part de sota de la masia hi ha una extensió de terreny que està molt ben conreada amb diversitat de verdures tot l’any.

Es curiós, donat que en tota aquesta zona sols imperen, edificis, industries i vehicles circulant… !

Us passo un interessant article sobre can Boet :

http://sostenible.cat/article/can-boet-patrimoni-natural-i-arqueologic-de-mataro

Can Boet es una edificació protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Text, recull de informació i Fotografies : Ramon Solé

Convent de les Caputxines de Mataró

Seguim per la ciutat de Mataró i arribem  al Convent de les Caputxines,

esta situat al carrer de l’Esplanada de les Caputxines, 59.

Cal destacar la portalada de l’entrada, entre paret d’obra i elements de fusta, es realment sorprenent aquest conjunt.

Té aspecte de fortalesa i està concebut dins un estil inspirat en les idees de la contrareforma.

S’hi accedeix a través d’un pati tancat on hi ha també l’accés a l’església dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció.

A ponent de l’església, hi ha el claustre, format per quatre galeries d’arcs de mig punt sobre pilars quadrangulars,

i la resta de dependències monàstiques forma l’ala N del conjunt Ambdues ales (E i N) encerclen l’hort de les monges.

Us explico la seva Historia pas a pas :

  • El rei Felip V concedí llicència a la vila de Mataró per a la construcció del convent de les caputxines
  • Entre els anys 1729 i 1741 es va portar a terme la construcció del Convent de les Caputxines i que pràcticament es conserva bona part intacte.
  • Quan fou edificat el convent de les monges caputxines el lloc que ocupà es trobava als afores de la Vila de Mataró
  • Va ser ocupat per monges procedents del convent de Santa Margarida la Reial de Barcelona al 23 d’abril del 1741.
  • Durant la guerra del Francès 1808-1814 el convent fou ocupat per aquest i convertit en caserna.
  • Novament fou ocupat quan en el 1823 tornaren els Cent Mil Fills de sant Lluís per tal de restablir l’absolutisme.
  • Als anys 1855-1856, el convent fou convertit en una escola per a noies, per disposició oficial.
  • Arran dels avalots de juliol del 1936 a Mataró, les monges foren exclaustrades.
  • Durant un breu període de temps, el convent serví de presó.
  • Posteriorment, tornà a ser ocupat per les monges.

L’Edifici es bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Una antiga Presó, la de Mataró

Aquesta  Presó de Mataró, està situada en el carrer de la Muralla de la Presó, tocant la Riera, fou construïda per l’arquitecte de Collbató Elies Rogent durant l’any 1851.

No era un edifici per tenir a reclusos durant llargues estades sinó que era per retenir-los en vistes a judici o per ser traslladats en un període curt de temps a d’ altres presons on complirien condemna.

Obres importants d’aquest arquitecte de l’època foren l’edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona  entre 1863-70 i va portar a terme, la restauració del Monestir de Ripoll durant els anys1886-93.

En el cas de la Presó de Mataró, l’arquitecte Elies Rogent, segueix els canons de les construccions medievals de caràcter civil, pròpies de la Mediterrània occidental, a la Baixa Edat Mitjana.

De fet, l’aspecte de la Presó és d’un casal fortificat, a mig camí entre un palau i un Castell.

L’estructura semicircular de la part posterior de la Presó es reflecteix al pati, i no disposa de finestres, totes estant en la part de davant i vent enreixades i es feta de maó vist.

L’edifici va deixar de funcionar com a presó l’any 1967.

L’antiga Presó de Mataró és un edifici protegit com a bé cultural d’interès nacional del municipi de Mataró.

Podeu veure mes fotografies a :

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2722

I un reportatge del seu possible futur :

http://www.mataro.cat/portal/contingut/noticia/2017/03/13306_nota_usos_preso.html

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

                                    US DESITJO BONES FESTES,  A TOTS i TOTES !!!