Masia les Esmandies de Mataró

La masia les Esmandies està situada en el carrer Pintor Marià Andreu, 12 de Mataró.

Us passo la seva historia :

  • La masia les Esmandies, inicialment estava fora del nucli urbà de Mataró, ara està envoltada de moderns blocs de pisos.
  • Fou construïda pel llinatge del mateix nom, un dels més arrelats a la història de Mataró del segle XVIII, documentat des del 1702.
  • El 1720, Eulàlia Esmandia es va casar amb el pintor Antoni Viladomat. La base econòmica de la família era l’explotació hortícola i el comerç del sucre d’Amèrica. Una branca es va traslladar a Barcelona, on va ocupar càrrecs a la reial Junta de Comerç, l’altra branca va restar a Mataró i amb el temps es va decantar cap a l’estament militar.
  • La primera meitat del segle XIX, la casa va ser venuda a la família Vedruna, dins del mateix segle va passar als Andreu, que la van conservar fins al 1980 en què va ser comprada per l’Ajuntament de la ciutat.
  • Actualment s’utilitza com a local d’associació de veïns, i també s’hi ha projectat instal•lar-hi una biblioteca.

La masia les Esmandies és una casa de planta rectangular envoltada de jardí, clos per una tanca que a la part superior té una doble filera de peces ceràmiques en forma de meandre, que corresponen ja als primers anys del segle XX.

L’edifici bastit segurament, o reformat, el segle XIX amb un llenguatge de caràcter neoclàssic, és de planta rectangular ,amb cinc crugies a la planta baixa i tres als dos pisos, cobert amb teulada a quatre vessants, estructura per la qual pot classificar-se dins el grup VI de Danés. per sota la teulada corre un cornisa clàssica.

La façana dóna a un pati ampli, on hi ha una Font – estany presidit per un escultura de Sant Felip Neri, amb uns grans Pins pinyers, que ja us ho vaig presentar  en el Blog de Fonts Naturals, aigua Muntanya i mes…

A la part posterior hi ha un jardí, on es pot passejar lliurement.

Les crugies de la dreta i de l’esquerra de la planta baixa són cobertes per una terrassa que es prolonga a la part posterior de l’edifici.

La crugia central servia de cotxeres, la de l’esquerra i sota la terrassa, de capella, el sector dret de la planta baixa era l’habitatge dels masovers.

A la part posterior de l’edifici hi ha la caixa de l’escala que accedeix als pisos: fins al primer, els graons són de pedra, després de rajola, la barana és de ferro.

Els dos pisos superiors són estructurats segons la manera tradicional de les masies. una gran sala, que correspon a la crugia central, i cambres a les crugies laterals.

L’aparell constructiu és la pedra, ben escairada als carreus angulars i als que emmarquen les obertures-rectangulars en llur majoria-de la masia.

La masia les Esmandies, és una obra de Mataró protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Masia – can Palauet i Torre de Mataró

Aquesta antiga masia de can Palauet i Torre, esta situada la seva entrada per un camí de terra des de la Ronda President Tarradellas de Mataró i sobre la vora de la riera d’Argentona, prop del límit amb aquest terme municipal.

La masia consta de dues parts diferenciades:

De la casa, amb el celler, els estables,  els corrals, i la magnífica torre.

La masia està formada per una planta baixa i un pis. Està coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, en la qual destaca el portal rodó adovella i el finestral principal del segle XVI amb un guardapols rematat lateralment per dos petits caps esculpits i una espitllera sota el llindar.

A la façana posterior, on hi ha el celler, destaca la llinda granítica amb la data de construcció gravada: “A 6 DE MARS 1568”. A l’interior sobresurt un pilar de pedra tallada que suporta la jàssera de fusta o biga mestra de l’entrada. Un accés directe des del primer pis condueix a la torre de defensa.

La torre, de planta circular, consta de planta baixa, dos pisos i terrat emmerletat, amb matacans a tot el volt. A la planta baixa, coberta amb volta esfèrica de cassetons, s’hi instal·là posteriorment una capella. L’accés a la torre, exempta, es feia originàriament per una de les finestres del pis, i després s’hi féu un pas cobert que relligà la torre a la casa. Les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, presentant les llindes de les finestres guardapols a dalt i als llindars hi tenen una espitllera.

Can Palauet  amb la torre de defensa, estan  protegides com a bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mataró

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Grans pintades en edificis i murs – 1ª Part

Us presento imatges de grans pintades en edificis i murs. Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada que a la vista no seria de bon veure.

Sols us indicaré el nom del municipi on corresponent, donat que son en edifici i murs en general privats :

Badalona

Barberà del Vallès

Barcelona

Barcelona – La Guineueta

Cardedeu

Granollers

Mataró

Sols cal dir que estan molt dissenyats i pintats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Creu de terme de Mataró

   

La Creu de terme està situada en el Camí Ral – la Rambla de Mataró i davant el carrer de Sant Agustí.

La Creu de terme, se la coneix com La Creu d’en Ramis.

Veiem la seva historia :

  • La Creu de terme, pel seu estil es pot datar al segle XVI.
  • Probablement la seva construcció es refereix a un acord del Consell de la Vila de l’any 1562 pel qual hom resol de fer “la creu enderrocada que està a prop de la casa d’en Ramis, la qual s’hagué de fer del modo que esta la creu de Badalona”.
  • L’any 1803 fou enretirada del seu lloc primitiu i més tard hi fou adossada una font que només deixava sobresortir la part superior de la creu.
  • Ha estat objecte de múltiples intervencions, entre les quals destaca la restauració feta per Josep Puig i Cadafalch l’any 1892.
  • La creu va ser destruïda l’any 1936 i es pot veure parcialment reconstruïda al Museu de Mataró.
  • Al seu emplaçament original, a la plaça de Santa Anna, podem veure una reproducció que se’n va fer l’any 1942.

La creu porta la imatge del Sant Crist a l’anvers i de la Mare de déu al revers. Rodegen la base els apòstols al nus.

A la base de la creu hi ha una inscripció que resa :

“Construida en el siglo XVI. Destruida en 1936. Reconstruida en Santa Misión en 1941”.

La Creu de terme d’en Ramis està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró i Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Tramvia de Mataró, tot un record

El Tramvia està com a monument i record, situat en la rotonda de Granollers a Mataró. El vehicle número 3, va ser el més conegut per la gent de Mataró, li deien “ La Treseta”.

El Tramvia va estrenar-se el mes de maig de 1928. El seu recorregut  era de Mataró a Argentona i viceversa. Us pot  semblar poc tros de línia, avui amb Bus, ho fem ràpidament, segons la circulació que hi hagi.

El creixement de Mataró no va ser fins els anys 60 i 80, per tant, el tramvia passava per vora de camps i travessava la riera per un pont fins a Argentona.

Informació des de l’Ajuntament de Mataró sobre l’arranjament del tramvia numero 3 :

http://www.mataro.cat/portal/contingut/noticia/2010/05/9251_visita_tramvia.html

I us passo la cançó del Tramvia de Mataró de la Trinca :

https://www.kumbaworld.com/kw_canco.php?idcanco=765

Així mateix, hi ha un altra tramvia en la Plaça Nova de Argentona. I un tercer, en el Museo del Ferrocarril de Catalunya.

Us passo l’Historia del tramvia a reu d’Espanya i principalment a Catalunya :

http://enciclopedia.cat/EC-GEC-0147337.xml

El Tramvia de Mataró, tot un record !

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Església dels Josepets de Gràcia a Barcelona, amb molta historia…!

L’església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia,

és l’església de l’antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia, situada a la part alta de la plaça de Lesseps del districte de Gràcia, on és l’edifici més antic.

L’església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, va ser construïda entre el 1658 i el 1687 i projectada per fra Josep de la Concepció, anomenat  popularment com el Tracista.

L’església es configura com un temple de nau única, amb volta de canó amb llunetes, nàrtex sota el cor i cúpula al transsepte. Entre els contraforts hi ha situades les capelles laterals, intercomunicades entre elles i cobertes amb cúpules dotades de lluerna.

Sobre de la portalada central es disposen dos escuts que flanquegen la fornícula central on es disposa una escultura feta en pedra.

A la clau de l’arc de la portalada d’entrada al temple se situa un rellotge solar.

A sobre de la dita fornícula i delimitada per una cornisa de pedra, s’obre una finestra que com les rosasses medievals, dóna il·luminació a la nau del temple.

Us passo un resum de la seva llarga historia :

  • Els frares carmelites descalços, coneguts com “els Josepets”, es van establir el 17 de gener del 1626 prop del camí que anava de Barcelona a Sant Cugat del Vallès i hi van fundar el convent de Santa Maria de Gràcia, construït gràcies al generós donatiu de Josep Dalmau, conseller de la ciutat de Barcelona i benefactor l’any 1586 del primer monestir de l’Ordre dels Carmelites Descalços a Barcelona, i de la seva esposa, Lucrècia Balcells, que van passar pel dolor de perdre els seus set fills: foren sebollits en l’església de la fundació. El convent acabaria donant nom a la vila que hi va néixer al voltant; entorn del convent, de fet, inicialment van anar sorgint-hi una sèrie de masies, la més important de les quals era Ca n’Alegre de 1688.
  • La construcció d’aquest nou convent fou confiada a fra Josep de la Concepció, conegut per ésser un excel·lent “tracista” i arquitecte de l’orde que havia construït també els temples de Mataró, Vilanova i la Selva del Camp.
  • Les obres començaren el 1628 i el 1630, el convent -que acollia frares novicis- ja estava prou avançat.
  • Des dels seus inicis s’habilità una petita capella per a ús de la comunitat i el 1658 col·locaren la primera pedra del nou temple.
  • Va quedar enllestit l’any 1687.
  • El 1705 hi seria enterrat el príncep Jordi de Darmstadt, virrei de Catalunya des del 1698 al 1701 i mort en combat durant la batalla de Montjuïc, no en queda res, ni de la tomba ni del cos, si bé a l’església hi ha una placa que ho commemora.
  • El segle XIX va ser un període molt convuls pel monestir, tot patint els estralls de la Guerra del Francès al 1808, moment en què els carmelitans es veieren obligats a abandonar el convent fins al 1814.
  • En 1819, també hi fou sebollit, a la cripta, Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, conegut aristòcrata i escriptor.
  • Com a conseqüència dels intents de supressió durant el trienni lliberal entre 1820 i 1823, els frares es traslladaren a Barcelona.
  • Finalment durant el procés de desamortització de Mendizábal, el monestir fou subhastat el 3 de gener de 1837 i adjudicat a Llorenç Amigó. El convent va ser enderrocat conservant-se únicament l’església.
  • L’església va restar mig abandonada durant molts anys. En el temple només hi celebraven culte esporàdicament alguns vicaris de la parròquia de Santa Maria de Jesús de Gràcia i un grup d’ex-carmelites.
  • Davant l’abandó en què es trobava el temple, el 5 de maig de 1848, la Junta parroquial de Nostra Senyora de Gràcia, i el rector de la mateixa, recolzaren i adreçaren el 18 de novembre una petició al Ministre de Gràcia i Justícia, sol·licitant la titularitat de parròquia per la vella església dels Josepets.
  • Finalment, a partir del 1868 l’església va passar a tenir funcions parroquials i va prendre l’advocació de Sant Josep.
  • El 20 de juliol d’aquest any la reina Isabel II nomenà a Pere Jaume Carreny, com a rector de la nova parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep.
  • Els primers passos del nou rector s’encaminaren a arranjar l’edifici monumental, netejant-lo, restaurant-lo i envoltant-se d’un grup de prohoms que l’ajudaren a reconstruir-lo. Pel que fa al culte ben aviat es constituïren diferents confraries a associacions com: la confraria de Sant Isidre o les Filles de Maria Immaculada i de Santa Teresa, entre altres que dinamitzaren la nova parròquia, que a finals del segle XIX estava totalment consolidada.
  • El 1899, any en què la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps, hi arribà el tramvia elèctric.
  • El 1906, els rectors de Sant Josep de Gràcia i de Sants Gervasi i Pròtasi, i Nostra Senyora de la Bonanova van haver de recórrer al bisbat per marcar els límits d’ambdues parròquies.
  • El 1909, durant la Setmana Tràgica, l’església de Josepets es va salvar de ser incendiada, en suposar els avalotats que aquesta estava defensada.
  • En canvi el juliol del 1936, durant la Guerra Civil, si que fou incendiat, ensorrant-se la cúpula i la nau central.
  • Restablert el culte en un magatzem del carrer Homer el 1939, les obres de recuperació de l’església acabaren el 1961.
  • L’any 1998 es va restaurar l’exterior del temple, amb la seva fesomia actual.

L’església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc Central de Mataró, 2ª part #

Avui veureu la part nova d’aquest important parc de Mataró i del Maresme.

Si sortiu de la part vella del Parc Central, per on hi ha el Casal de la Gent Gran del Parc, trobareu d’immediat una gran avinguda, coneguda com Corregiment de Mataró, que separa els dos espais.

Esta situat en un desnivell del terreny com si fora un turonet.

Trobareu amplis camins i altres mes estrets, amb placetes on en algun cas hi ha jocs infantils.

Un lloc emblemàtic, com el Racó de la Pau, hi ha una olivera com a símbol de pau, cedida per una entitat Cristiana i una altra Musulmana.

També, trobareu un mirador que visualitza la part antiga de Mataró.

Arbres i plantes de tots tipus ven distribuïts a la llarg del Parc en aquesta part nova.

On podeu veure gent passejant, corrents, prenen el sol en els nombrosos seients.

Va ser un gran encert fer aquest nou Parc com a ampliació del Parc Central.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu : capelletes i imatges, finestres, façanes a Mataró

Amb la vida que tenim, acostumem anar de pressa d’un costat al altra de la ciutat o poble, mirar a la dreta o l’esquerra, vigilar els semàfors per mirar de passar o passar igualment que tinguem vermell o verd, el important es corra i arribar el mes aviat possible al nostra objectiu o destí.

Per ho !, es que… ja no és mira per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida…

Avui contemplem la ciutat de Mataró, per la part antiga d’aquesta població, on encara podem veure :

Antigues imatges en les façanes i a una certa altura de l’edifici, algunes, en un costat o d’amunt de la porta d’entrada.

En altres petits escuts, molt antics i en algun cas, donant la data de la construcció de la casa.

Alguna xemeneia d’estructura molt curiosa.

Finestres la “Xafardera”, per mirar i no ser vist des de fora, son fetes de fusta o son metàl·liques.

La xafardera, és original del segle XVIII

Façanes amb finestres amb detalls gòtics o altres elements destacables, com per exemple :

can Parere

can Sisternes

can Llorer

can Milan

I aneu amb cura, amb un pont que hi ha al mig del carrer,

no us distragueu que podeu donar-vos de cap…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra, un dels Museus de Mataró

Can Serra és una casa pairal situada en carreró, 17 del municipi de Mataró.

Veiem pas a pas la seva historia :

  • Can Serra fou construïda per Jeroni Serra Arnau, primer síndic de la vila a Corts, fou bastida el 1565.
  • El Museu fou creat el 1894, després dels precedents del 1888 instats per l’Associació Artístic Arqueológica Mataronesa.
  • L’any 1915 l’Ajuntament comprà Can Serra per Museu, que s’inaugurà el 1942. De llavors daten les principals reformes de l’edifici: rajoles, escuts i finestrals encastats i el sostre pintat per Marià Ribas.
  • L’espai museístic s’amplià l’any 1975 incorporant-hi un edifici veí.
  • L’any 1982, per un conveni signat amb entre l’Ajuntament i la Generalitat, el Museu quedà constituït com a Comarcal del Maresme.
  • I es reobrí l’abril de 1983 després de ser remodelat.
  • Des del 1997 el Museu adoptà definitivament el nom de Museu de Mataró.
  • La museografia de les sales d’exposició permanent fou renovada l’any 2011.

L’edifici de Can Serra, és d’estil renaixentista, conserva l’estructura originària amb una àmplia entrada d’on arrenca l’escala de pedra i la gran sala central al primer pis que manté el teginat de fusta originari.

La façana és de composició simètrica i hi destaquen el portal dovellat, l’escut i les finestres.

Les dues finestres son diferents.

És una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Ajuntament de Mataró

Text i Fotografies : Ramon Solé

La casa natal de Josep Puig i Cadafalch, la polémica està servida !

La casa natal de Josep Puig i Cadafalch, està situada en la part antiga de Mataró, concretament en el carrer El Carreró, 39 .

Cartell a peu de la casa natal

Casa antiga del segle XVIII, la fatxada  presenta un acabat amb estuc i  dibuixos geomètrics. L’edifici no és massa gran, amb  planta baixa, i dos pisos amb finestra i balcó. El balcó del primers pis és de forja i amb rajoles.

En la fatxada hi ha un escrit recordant Josep Puig i Cadafalch , instal·lada en 1966, que diu :

“En aquesta casa hi va néixer el 17 d’Octubre de 1867, l’Arquitecte, Historiador  i Arqueòleg en Josep Puig i Cadafalch , President de la Mancomunitat de Catalunya, 1917 – 1923, les Entitats de Mataró en el Centenari.”

Si voleu conèixer àmpliament qui va ser Josep Puig i Cadafalch, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch

On esta la polèmica ?, senzillament que des de fa mes d’un any es vol intentar vendre l’edifici.

La Vanguardia feia un article  el 23/10/2016, donant a conèixer mesures des de l’Ajuntament de Mataró per protegir l’edifici, us passo l’enllaç :

http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20161023/411242687246/maresme-casa-natal-puig-i-cadafalch.html

I per últim, un article explicatiu de l’historia de com s’ha arribat en aquest punt , article de El diari digital de Mataró i el Maresme ,de 24/10/16, escrit per Manuel Cusachs :

http://www.capgros.com/opinio/que-fer-amb-la-casa-natal-de-puig-i-cadafalch_706220_102.html

Com veiem, la propietat segueix mantenint el cartell …en Venda.

 

Text, Recull de informacions i Fotografies : Ramon Solé