Sant Joan de Montdarn de Viver i Serrateix

Sant Joan de Montdarn és un poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà). Amb 17 habitants  cesats en 2015, de població típicament disseminada, format per un petit nucli que té com a centre l’església de Sant Joan de Montdarn, la seva rectoria i la masoveria de Cor-de-roure, i un conjunt de masies aïllades que ocupen claps conreats entre considerables superfícies boscades.

Us presento la seva historia:

  • La primera referència escrita que documenta l’existència del lloc data de l’any 922. Es tracta de l’acte de consagració de l’església amb una petita comunitat canonical de sacerdots, feta pel bisbe Radulf d’Urgell, a petició de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses. Ara bé, tenim indicis que el lloc ja devia ésser habitat abans, i el culte a Sant Joan (probablement per la fornícula excavada a la roca) podria ser anterior.
  • Existeix la referència ≪villa que vocant sancti Iohannis Antiquitatis≫, o “Sant Joan de l’antiguitat”.
  • Alguns estudiosos indiquen que podria haver-hi hagut vida eremítica en època visigòtica (segles VI-VII).
  • Sembla que en la petita balma que es troba al peu de la roca que sustenta l’edifici, actualment amagada per gran nombre d’esbarzers, hi havia vida eremítica, de fet s’esmenta com un eremitori dedicat a Sant Joan Baptista.
  • La fundació del monestir s’emmarca dins la política de repoblació d’aquest territori, pròpia de l’època de Guifré el Pilós.
  • El monestir es va suprimir en el segle XI i Sant Joan va quedar com a simple parròquia.
  • Durant molts segles va ser una cruïlla de camins de traginers.

L’església és un edifici dels segles XVII-XVIII, però que conserva l’absis romànic d’una edificació anterior, construïda sobre un aflorament de roca. En aquest bloc rocós es conserven restes tallades a la roca d’unes possibles sitges, una cisterna, una excavació en forma de creu que podria correspondre a una premsa, i diverses tombes antropomorfes de tipus trapezoïdal, que podrien datar-se del segle X.

L’edifici de la Rectoria es troba adossat al mur sud de l’església, un edifici construït a principis del segle XX. Davant de la rectoria hi ha la masia de Cor-de-roure, que havia estat un antic hostal de força anomenada, ja que estava situat en el punt d’enforcament dels camins de Berga, Casserres, Serrateix i Cardona, molt concorreguts en el passat.

Un altre element destacat és l’anomenat Roc de Sant Joan. Situat a 100 mts al sud de l’església, en un aflorament rocós entre els camps i el bosc, es tracta d’una fornícula excavada a la roca, a uns 4 metres de l’actual nivell dels camps, orientada a l’est, i que consisteix en tres arcs de mig punt que van disminuint progressivament de mida, a mesura que es van endinsant a la pedra formant entrants. A l’interior hi ha una petita imatge de fusta del segle xv, bastant malmesa per la intempèrie, que representa Sant Joan. Cada any, per la festivitat de Sant Joan, els veïns fan una processó per venerar el lloc i la imatge.

Entre les masies del poble, a part de la ja mencionada de Cor-de-roure, que fou hostal, cal destacar: Les Cots, casa pairal del metge Cots (1857-1933), doctor, pagès i escriptor; Cal Peirot, Caselles i Cal Gendret, masies on s’hi van trobar restes d’època iberoromana,  com també a Cor-de-roure.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguez

Masia de can Poal de la Costa de Terrassa

Avui us presento dos articles

Can Poal de la Costa esta situat en dels turons de la Costa, sobre la Ctra. C-243c de Terrassa a Martorell, km 13,5, a 1.000 m., al costat del camí vell de Ullastrell, en el municipi de Terrassa.

La masia està formada per diversos cossos que s’han anat afegint al llarg del temps.

Fotografia Generalitat de Catalunya

El cos principal presenta una façana plana, de dues plantes, paral·lela al carener, amb ràfec decorat amb imbricacions de teula àrab.

Al primer pis s’obren grans obertures verticals que donen a una gran balconada de ferro.

Domenec Ferran i A Moro – 1983

A la banda nord i llevant hi ha unes galeries d’arc de mig punt, obertes, a nivell de les dues plantes.

Al seu voltant es desenvolupen les dependències d’allotjaments i masoveria, graners, magatzems, amb un clos al davant de la porta principal.

Prop de la casa van aparèixer restes arqueològiques d’època romana.

Can Poal de la Costa és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Can Tirel de Cornella de Llobregat

L’antiga Masia de Can Tirel està situada al tocar de la via del ferrocarril  de Renfe. i l’ Avinguda de Can Corts, al barri Fatjó de Cornella de Llobregat.

És un mas del segle XVII modificat a la fi del XVIII.

Possiblement era una masoveria que depenia de Can Corbs, avui desapareguda.

Presenta una estructura atípica, amb tres plantes disposades a l’entorn d’un gran espai central. Un cos de planta baixa a llevant permet una gran terrassa al primer pis.

Amb coberta amb teulada a quatre vessants.

En un costat, encara es pot veure el molí de vent adossat a l’edifici.

Va ser restaurat el 2009 i actualment és la seu de la Societat Musical “La Unió”.

Can Tirel esta en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornellà de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Francesc de Pàdua d’Olot, sobre d’un Volcà, al Montsacopa

Sant Francesc d’Olot esta situada a dalt del Volcà de Montsacopa, dins del municipi d’Olot, les cases estan a peu del volcà, on hi ha varis camins que si pot pujar fàcilment.

Us passo una cita del pioner de l’excursionisme Cèsar August Torras i Ferreri, on fa referencia de principis de l’ermita de Sant Francesc :

“ … …En el planell del cràter hi aixecaren els francesos, en 1814, a l’emparar-se d’Olot, el castell de Montsacopa, en el lloc que ocupaven fins aleshores tres capelles dedicades a Sant Francesch, al Sant Crist y a la Verde del Carme. A l’abandonar la població enderrocaren el castell. Aleshores fou quan se construí a l’actual capella del Sant Crist, alçada vora del cràter, en lo costat que mira a Olot… La capella, a la que precedeix un bon pati, és bastant capaç. El Sant Crist que s’hi venera és majestuós. En canvi, uns quadros que hi ha a les parets són molt dolents…”

Cal dir, amb les lleis del Comte-duc d’Olivares, Catalunya entrà al segle XVII en una crisi econòmica profunda. Com a conseqüència d’aquests trasbals no es pot parlar a Olot d’una penetració arquitectònica del Barroc.

Per tant, les construccions són escasses; es limiten pràcticament a la capella de Sant Francesc de Pàdua al Montsacopa, a compte de l’apotecari Gabriel Nadal, guarit de la pesta de 1629-30, i al convent de caputxins fundat el 1627.

Durant la primera meitat del segle XIX, després de la Guerra de la Independència Espanyola, es reedifica la capella (any 1817). És una capella d’una sola nau, amb creuer que es pronuncia a l’exterior, cobert amb cúpula i campanar de torre.

Els murs foren arrebossats. Annexes a la capella hi ha una masoveria.

Sant Francesc d’Olot és una obra del municipi d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador i Postals antigues

Mas Bagà i la seva masoveria a Llinars del Vallès

El Mas Bagà està dins del municipi de Llinars del Vallès, concretament situat a peu de la carretera C-251 o conegut per Avinguda Mas Bagà, amb el carrer Tarragona i el carrer del ravalet.

Edifici construït en una època que la burgesia de Barcelona s’expandia pel Vallès i altres comarques, fent cases per a segones residencies, així va ser el cas de Mas Bagà,

en la que podem destacar, la casa senyorial, l’habitatge dels masovers, una gran explanada entre les dues edificacions, per  ficar els carruatges o cotxes mes tard, un considerable jardí i una capella particular, tot el conjunt  envoltat per un mur.

Mas Bagà, la casa dels amos, és encara avui en dia molt similar a la seva construcció, veiem com la descriu l’Ajuntament de Llinars del Vallès :

“Mas Bagà és de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb un cos transversal més elevat cobert a dues vessants que talla la coberta general, també a doble vessant. Les obertures segueixen un llenguatge neogòtic, d’un gòtic tardà a la planta baixa i el pis, mentre que a les golfes tenen un cos de galeries amb obertures rectangulars.

L’arribada del ferrocarril l’any 1855 va comportar el naixement del primer eixample que unia l’estació de Llinars amb el nucli urbà ja consolidat. La facilitat d’accés del ferrocarril va generar algunes construccions burgeses de segona residència, que seguiran més de prop la introducció de nous llenguatges formals, com succeeix amb aquesta construcció neogòtica.”

La masoveria presenta una arquitectura molt més simple, despullada de tots els refinaments, quedant així la casa dels masovers plenament diferenciada de la dels amos.

Podem veure un Sant Jordi en la part de dalt fet de rajoles, sobre la porta d’entrada.

Completa el conjunt arquitectònic la Capella neoromànica de la Santíssima Trinitat, litúrgicament depenent de Sant Cristòfol.

Podem llegir en la seva descripció :

“Es tracta d’un edifici d’una nau, coberta a doble vessant, amb dues capelles a manera de transsepte i contraforts amb obertura que permeten circumval·lar l’església, capçada per un absis semicircular. Adossat a la façana per la banda dreta trobem un imponent campanar de torre prismàtica de secció quadrada amb coberta a quatre vessants. L’últim pis presenta dues obertures a cadascuna de les quatre cares. La porta del temple està precedida per un petit atri de dues arcades suportades sobre columnes llises amb base i capitells decorats. Per sobre de l’atri i sota el vèrtex de la teulada hi ha un ull de bou i sota el ràfec de la teulada una decoració d’arcuacions cegues.”

Con te una certa altura la Capella en ver el carrer del ravalet , disposa d’una barana metàl·lica de protecció que te una certa comparació a ser forjada.

Per últim el Jardí, cal destacar un Pins notables entre altres especies.

Per últim cal senyalar que Mas Bagà , es actualmente, l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor, la Masoveria l’espai per a Joves de Llinars del Vallès.

Mas Bagà, està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de informació i dades, Text i Fotografies : Ramon Solé