Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2019… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, uns bons i altres no tant…avui fem un recull de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2018,

i on ha sortit un article cada dia de l’any, amb :

Esglésies

 Convents

 Castells

Cases destacades i modernistes

 Ponts

Creus de Terme

Ajuntaments

Masies

 Ermites i Capelles

 Recopilació de Postals antigues diversos temes

 Mercats

 Establiments de mes de 100 anys

 Antigues industries

 I molt mes …

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors del Blog, un Bon Any 2020.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ara fa Cent anys en rere : La Font de la Puda d’Olot

Vista de La Font de la Puda d’Olot, actualment

Sempre m’agrada poder observar en ermites, masies, cases senyorials, castells…, si ha canviat al aspecte de com esta actualment.  Avui us faig una recopilació de fotografies antigues, de principis del segle XX de la coneguda i antiga : Font de la Puda d’Olot.

 La Font de la Puda d’Olot, tal com està actualment la podeu visitat al Blog : Font Natural, aigua, Muntanya i Mes…, aquest any vaig fer-vos un article sobre la font.

 

 

Recull de Fotografies antigues : Arxiu Rasola

Fotografies : Ramon Solé

 

Masies de Can Pantiquet i Can Flequer de Mollet del Vallès

Les dues masies, Can Pantiquet i Can Flequer, estant situades  en l’avinguda  Antoni Gaudí, 31- 39 de Mollet del Vallès.

Can Flequer i Can Pantiquet és un antic conjunt residencial rural del segle XVI, amb porta adovellada i finestrals bellament esculpits,

avui integrat en el nucli urbà de Mollet del Vallès.

Can Flequer és de planta quadrangular, de dues plantes d’alçada i coberta a dues vessants de teula àrab. Destaquen el portal i finestral central.

Can Pantiquet té tres plantes d’alçada, forma quadrangular i coberta a dues vessants.

Ambdós tenen murs de càrrega de paredat comú, sostres i cobertes amb bigues i cabirons de fusta.

L’ús original del conjunt és residencial amb dependències annexes per l’activitat agrícola i producció artesanal.

Aquestes edificacions rurals estan avui en un espai plenament urbà habilitat per a equipaments col•lectius.

En un angle entre els dos edificis i adossat a ell, hi ha l’antic Pou.

Les masies de Can Flequer i de Can Pantiquet  estan protegides com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Mollet del Vallès i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona

L’antic Institut Mental de la Santa Creu, està situat en la Plaça Major de Nou Barris de Barcelona.

Us passo la seva  història mes destacada :

  • S’inaugurava L’Institut Mental de la Santa Creu a l’any 1889 per ordre de l’Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts i va ser dirigit pel Dr. Emili Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya.
  • L’antic Institut Mental de la Santa Creu va ser construït entre 1885 i 1915 en una finca de 50 hectàrees. L’edifici es construí en terrenys cedits per un benefactor anònim a prop de la masia de Ca n’Ensenya.
  • Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet a partir del projecte del Dr. Pi i Molist, qui entenia l’hospital com una institució d’avantguarda, un espai en el qual els malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l’ambient que els afavoriria la seva recuperació. Per això calia situar l’hospital en un lloc ben ventilat, proveït d’aigua i ben lluny dels nuclis urbans però alhora ben comunicat. En aquell moment es va optar per l’actual Nou Barris, una zona agrícola entre el barri d’Horta i Sant Andreu de Palomar dins la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina.
  • .A començament dels anys 70, l’Hospital de la Santa Creu es va vendre el patrimoni rústic i una ala sencera de la institució. Aleshores, la previsió d’enderrocar aquesta part va coincidir amb la crisi i el conflicte de l’Hospital Psiquiàtric d’Oviedo i amb el de les clíniques psiquiàtriques de l’Hospital Provincial de Madrid. Els metges i alguns ATS del Mental es van tancar en solidaritat amb els seus col•legues de Madrid i Oviedo. Durant el tancament, van prendre consciència del procés de destrucció a què es veia abocada la institució i van preparar una alternativa a l’enderrocament. Després de diverses negociacions, van aconseguir ser escoltats per l’Administració, que va donar allargs a l’enderrocament definitiu i va acceptar la contractació de més personal.
  • El 30 de setembre de 1987, després d’un segle d’existència, el Mental va tancar les seves portes.

Dins la propietat hi havia masies, terrenys agrícoles, pastures, …

Al voltant d’un mòdul central s’articulaven les dues ales, que albergaven un departament general per a cada sexe.

En aquest immens edifici, residien persones que hi havien viscut gran part de tota la seva vida, persones amb problemes greus de personalitat, persones la malaltia de les quals feia difícil la seva convivència amb la família, persones aleshores mal diagnosticades perquè no es disposaven dels mitjans adequats per facilitar-ne la seva rehabilitació social, éssers infelices, solitaris, supermedicats als que moltes vegades s’havien practicat electroxocs, com a mètode més conegut per a tranquil•litzar-los.

Quan van tancar el centre, els malalts considerats més lleus van ser enviats a casa seva i se’ls feia seguiment mèdic des d’un centre de dia que s’hi va instal•lar en el mateix lloc on havia estat l’hospital.

Els que no tenien família que se’n fes càrrec, va ser enviats a pisos d’acollida on s’ajuntaven 4 o 6 persones amb algun tutor.

Molts d’ells, els que hi havien viscut en el centre la major part de la seva vida, en treure’ls del seu hàbitat habitual i ser traslladats al Frenopàtic o a Sant Boi,  on van morir… !

Els diaris de l’època se’n van fer ressò de tot plegat.

Per a mes dades de L’Institut Mental de la Santa Creu, podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/05/linstitut-mental-de-la-santa-creu-1885.html

L’edifici, originalment, estava formar per dotze pavellons aïllats disposats perpendicularment amb dues crugies paral·leles i que tenien a ambdós extrems uns hemicicles pel tractament dels malalts amb més dificultats. En total, tenia una capacitat per a vuit-cents usuaris.

L’hospital disposava de infermeries, sales de reunions, amplis menjadors, sales de treball, biblioteca i banys.

També hi havia espais dedicats per l’esbarjo dels interns com una sala de billars, de música, teatre i uns amplis patis i jardins.

Avui en dia, només en resten tres pavellons ocupats, la Seu del Districte, la Biblioteca de Nou Barris i una seu de la Guardia Urbana de Barcelona, que permeten apreciar la monumentalitat i la sobrietat que va caracteritzar l’obra, realitzada en un estil neoclàssic molt senzill.

L’Institut Mental de la Santa Creu és un edifici historicista de Barcelona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nota : El color de les fotografies estan expressament adaptades al record de la soledat i tristesa en memòria a la gent que va estar ingressada a L’Institut Mental de la Santa Creu. !

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 1ª Part

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 20 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, estacions de tren… arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :

Es important que a vegades mirem detalladament un edifici i podrem apreciar elements destacables d’aquest, com el cas de les Xemeneies.

 

Nota : No us indico el lloc on estan situades per preservar la intimitat de l’edifici majoritàriament privat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Carrer de Vista Alegre de Vallromanes

El Carrer de Vista Alegre és l’únic carrer del nucli de Vallromanes que conserva l’estructura de carrer de poble, ja que els altres són camins que comuniquen diferents àrees del terme i en els quals s’hi van distribuint cases de forma aïllada.

També, cal dir que Vallromanes, es van construir moltes cases i xalets que van formar el poble amb nous carrers.

El Carrer de Vista Alegre, té dues sortides a la riera de Vallromanes. Com és característic de les poblacions, i a diferència de les masies isolades, el carener de les cases és paral·lel a la façana.

Les cases són de dos pisos, sense massa interès tipològic. Construïdes en carreu de pedra poc treballat i fang, i posteriorment arrebossades. Moltes d’elles conserven l’extraordinari gruix dels murs.

 

Recull de dades : Viquipedia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2018… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, uns bons i altres no tant…avui fem un recull de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2018, i on ha sortit un article cada dia de l’any, amb :

  • Edificis prop de la Mar
  • Hotels i Hostals
  • Jardins
  • Esglésies i convents
  • Castells
  • Escorxadors
  • Cases a prop de la Mar
  • Creus de Terme
  • Ajuntaments
  • Masies
  • Ermites
  • Cases del Modernisme
  • I molt mes…

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors del Blog, un Bon Any 2019 .

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Últim dia de l’any 2017, un resum d’aquest sis mesos del Blog

És un blog jove, sols te sis mesos de vida, amb ells us he pogut donar a  conèixer, una diversitat de temes, en general com :

  • Edificis destacats, Masies, Ermites o Capelles, Santuaris, Itineraris
  • Algun tema polèmic d’actualitat, temes en profunditat sobre l’aigua, recons poc coneguts..
  • Parcs i Jardins, Balnearis, entre molts mes temes.

En un principi vaig mirar que foren les publicacions pocs dies a la setmana , no obstant estan sent de Dimarts a diumenge, i dilluns reservat a temes puntuals si sorgissin.

Sols dir-vos gracies per la vostra fidelitat i a la vegada desitjar-vos

                                                  UN BON ANY 2018 !!!

 

 Text  : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia, Araceli Peix, Oriol – Ramon Solé i Ramon Solé

 

Heu estat en alguna via Verda ? Com són les Vies Verdes ?

Les Vies Verdes són llargs recorreguts aprofitant els traçat per on passava una línia de tren i que fa temps esta en dessús.

Tot el tram de la Via Verda, s’ha adaptat perquè sols hi puguin passar la gent que va amb bicicleta, a cavall i a peu.

Sols cal vigilar els encreuaments que vehicles a motor puguin passar per a anar a masies, granges, camps…

Aquestes vies, tenen la particularitat que sempre van des d’una ciutat a un altra, a Catalunya la distancia és de 15 a 50 kilòmetres de recorregut total, i podem fer –les en qualsevol sentit.

A la llarg del recorregut, tindrem cartells informatius sobre on estem, distancia en km.,

punts d’aigua (Font), punts o encreuaments perillosos, camins alternatius, senyals per anar a llocs destacats, entre altres.

També, trobarem indicacions per poder fer variacions de recorreguts fora de la Via Verda que estem utilitzant, així mateix, podrem deixar o incorporar-nos a la Via Verda en qualsevol punt del seu recorregut si ens és menester.

En Catalunya hi ha 6 Rutes de Vies Verdes, cada una d’elles te un nom propi per distingir-les :

  1. La Ruta del Carrilet I, de Olot a Girona ( 54 km.)
  2. La Ruta del Carrilet II, de Girona a Sant Feliu de Guíxols (40 km.)
  3. La Ruta del Tren Petit, de Palamós a Palafrugell ( 6 km.)
  4. La Ruta del Ferro i del Carbó, de Ripoll a Ogassa ( 15 km.)
  5. La Ruta del Baix Ebre, de Roquetes a El Pinell de Brai ( 26 Km.)
  6. La Ruta de la Terra Alta, de El Pinell de Brai a Arnes ( 23 Km.)
  • En altres Comunitats Espanyoles també en podem trobar-ne

Anar per una Via Verda, ens ofereix tranquil·litat  en el seu recorregut, passarem per diferents espais, com a boscos, camps, rius i torrents, fonts…

Conèixer l’historia dels llocs, com del Tren Petit ,

Anar a prop de masies, ermites, restaurants… on podem fer una parada al camí per fer un àpat.

El mes important, és el respecta que tenim de tindre a la natura i als altres visitants que ens creuem i gaudir en tot el seu recorregut.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Ramon Solé